29/4/10

La ressaca de Sant Jordi i Valls Decideix




La ressaca de Sant Jordi em va fer passar per alt el post que habitualment escric al blog el cap de setmana. Després de la diada esgotadora de Sant Jordi de divendres passat necessitava desconnectar un xic del món dels llibres. A més, la consulta Valls Decideix, a la qual hi he aportat el meu petit gra de sorra, dins les meves atrafegades possibilitats, va centrar la meva atenció algunes estones de la tarda-vespre de dissabte i diumenge.
Del Sant Jordi barceloní em queda la imatge de molta gent pel carrer i per les parades i també de l'atapeït esmorzar d'autors que es fa cada any a l'hotel Regina amb la fotografia de rigor que tinc la sensació que cada cop és més atapeïda. Ara caldrà esperar el retorn de les llibreries dels mesos de maig i juny per fer un balanç real de tot plegat. De moment, hi ha algunes bones impressions com que 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid) ha funcionat molt bé i que fins i tot a Andorra va ser dels llibres més venuts, que del El falsari, de Toni Orensanz, es van esgotar els llibres, segons llegim a la premsa; que Francesca Aliern, un any més, va ser dels autors que més va vendre a les Terres de l'Ebre, que Àngels de pedra, de Rosa Pagès ha tingut una bona acceptació especialment a Reus i pel que vaig veure del moviment per les parades que Escoltant Guardiola i Colom. 500 anys enganyats, que van per la quarta edició, segueixen amb un bon ritme, i que dins els llibres d'excursionisme i muntanya Els Pirineus de cap a cap, de Marta Viladot i Daniel Calleja ha tingut una bona acollida. Per fer un repàs amb exactitud i veure com ha anat el conjunt del catàleg que presentàvem per Sant Jordi caldrà però analitzar amb profunditat les dades que ens arribaran les properes setmanes.
De la jornada de Valls Decideix voldria destacar la satisfacció de poder veure com la meva ciutat, Valls, ha estat de les capitals de comarca amb més participació. Es va superar el 26% i si es comptés només amb les dades dels cens electoral, la xifra arribaria a prop del 30%. El treball extraordinari de totes les persones de la Plataforma Valls Decideix va provocar que 5.500 vallencs en una jornada tranquil·la i exemplar anessin als locals electorals habilitats per a votar. He vist ens els darrers mesos i setmanes molts vallencs de perfil social i edats diferents treballant de valent per la consulta, des de l'anonimat, des de la convicció que la seva feina era útil i necessària. Diumenge a la tarda i aquests darrers dies he comprovat amb satisfacció l'alegria pel resultat obtingut de tots els que han treballat en l'organització.
Els opinadors, els tertulians dels mitjans de comunicacions o els polítics que ho volen minimitzar poden dir ara el que els sembli, alguns per cert amb molta mala bava, la realitzat però és que té un mèrit extraordinari haver mobilitzat des de la societat civil tant a la ciutat de Valls com a Catalunya tanta gent per a una consulta que té un valor simbòlic molt important però que jurídicament no comporta cap conseqüència. Estic convençut que precisament els que minusvaloren el resultat tenen clar en el seu interior i a la vegada els fa por la capacitat de movilització que té el nostre país en aquesta qüestió. Desqualifiquen el moviment per intentar desmotivar-lo però molt possiblement el que fan és aconseguir un efecte contrari. Com deia el vídeo de promoció de la campanya a Valls: "I el que no ens deixin fer els altres, tant se val, un poble decidit ni té fronteres ni té rivals".

22/4/10

... I Sant Jordi

I arriba Sant Jordi. Tot l'intens treball d'aquests darrers mesos es veu culminat en la diada de demà. S'ha treballat molt i molt dur i s'han hagut de superar alguns problemes amb el que no hi contàvem. A la fi, però ens trobem demà en la festa del llibre per excel·lència, amb les parades dels carrers plenes de llibres i desitjant que el bon temps ens permeti gaudir d'una diada entranyable. Tot l'esforç que s'ha fet ha valgut la pena. Ara queda enrere el neguit de les producció dels llibres, les trobades amb els llibreters per presentar-los les novetats, les agendes plenes d'actes i presentacions, les trobades i entrevistes amb la premsa, els enviaments dels catàlegs i els nervis quan rebíem queixes que hi havia llibres que no acabaven d'arribar. Ara cal gaudir de la diada en què el llibre serà el protagonista per excel·lència, d'una extraordinària jornada per promocionar la lectura, els autors, els llibres. I després fer un repòs per tornar-hi, perquè no tot s'acaba per Sant Jordi. Al maig i al juny hem de treure novetats que ja estan molt avançades. Hem de fer d'alguna manera o altre la feina que no vam poder fer el dilluns passat a la Fira de Londres, ja que el núvol de cendra ens va impedir anar-hi. Enmig de les darreres tasques de la diada, aquesta setmana hem intentat suplir via e-mail les reunions que no vam poder realitzar a Londres, però malgrat l'extraordinari avenç de les noves tecnologies, un encara valora molt el contacte humà, la conversa directa que sovint et permet desenrocar qüestions de manera molt més fàcil que amb e-mails i trucades. És per això que serveixen aquestes fires: Londres, Bolonya, Frankfurt, etc. Producte del treball en els fires, aquesta setmana hem rebut també les primers guies Essencials (en vam parlar aquí), que començarem a comercialitzar el mes de maig i que seran les úniques guies de turisme en català. Londres, París, Roma i Nova York, les guies fan goig. I ens han arribat també els expositors de les guies que lliurarem als llibreters i tot plegat produïa satisfacció a totes les persones de Cossetània que han treballat en el procés. És curiós amb Sant Jordi al damunt però il·lusionats pels reptes del futur. Ja està bé així, perquè dilluns 26 hi haurem de tornar i cal avançar amb els projectes de futur. De moment, però, ara a toca viure el present. Demà és Sant Jordi i l'hem de viure amb intensitat i sobretot, l'hem de gaudir. Bon Sant Jordi a tots!

18/4/10

El Cercle, 20 anys

Assisteixo dijous a la festa de commemoració dels vint anys del Cercle de Lectors on es concentra una bona part de l'edició catalana. Aprofito per amb to distès poder parlar amb altres editors sobre temes relacionats amb el món de l'edició. La qüestió més comentada: la compra del 50% de Círculo de Lectores per Planeta, que fa encara una mica més gran tot el negoci del grup Lara. L'acord pel que llegeixo preveu també un pacte de no agresivitat entre la cadena de llibreries Bertrand (propietària de Bertelsmann, fins ara amb el 100% del Círculo) i La Casa del Libro (propietat de Planeta). Joan Carles Girbés es pren irònicament en aquest post del seu blog el nou pas de Planeta. El negoci planetari és molt i molt gran en tots els sectors de l'edició de l'Estat espanyol: en castellà, en català (recordem que té un terç de les accions del Grup 62), en la distribució i la logística.
Dels parlaments en destaco un missatge interessant i en positiu, un sector editorial d'un país ha d'estar present en tots els sistemes de distribuició i els 20 anys de Cercle de Lectors els avalen per haver desenvolupat una tasca important en la venda per catàleg. El llibre en català s'ha de vendre a les llibreries, evidentment, però a tot arreu on hi ha presència de llibres en general (en aquest sentit hi ha importants llacunes presencials del llibre en català en superficies comercials o en les botigues d'autopistes o aeroports), i també per Internet, i per catàleg, i en format electrònic, i en qualsevol forma de distribució que pugui apareixen en el futur. Per tant, els 20 anys de Cercle de Lectors, els 20 anys de venda de llibres en català per catàleg d'aquesta inciativa, són un fet altament positiu.

15/4/10

Els canvis al Premi Llibreter

El Gremi de Llibreters de Catalunya amb el recent canvi de president (Antoni Daura) ha anunciat canvis en el Premi Llibreter. S'ha creat una categoria nova: és premiarà la que consideren la millor obra de literatura catalana actual. A més hi haurà un guardó per obres escrites en castellà o traduïdes al castella i/o català i segueix el premi al millor àlbum il·lustrat. Penso que el que ha fet la junta que presideix Daura és un acte de justícia amb la llengua catalana. Malgrat que de la nostra literatura actual en surten bones obres, no era fàcil que el premi se l'endugués una obra escrita amb la nostra llengua, ja que es competia amb tota la literatura mundial. El nostre idioma té els parlants que té i en funció d'això en surten els escriptors i les seves obres. És evident que de la quantitat en surt la qualitat. No podem demanar que tot el que s'escrigui en català sigui excel·lent, molt bo o bo. Això no passa en cap llengua del món. En català surten obres excel·lents, però no cada any, però si que es publiquen cada any obres bones o molt bones i per tant és just que un premi amb prestigi, que no té dotació econòmica sinó que surt del criteri dels llibreters, els principals prescriptors del món del llibre, tingui una categoria per a la llengua catalana, per fer-ne discriminació positiva, clar que sí, perquè és el que necessita la cultura catalana, que està en inferioritat de condicions. A més estic segur que les obres que sortiran premiades seran de qualitat. Al camp i a la fi, si aquest premi es fes en un altre país del món, que segur que es deu fer, segur que també existiria una categoria propia per a la llenguda del país, i és que com diu el president del Gremi de Llibreters en la nota de premsa que podeu llegir aquí "volem donar la importància que es mereix a una literatura, que escrita en la llengua que ens és pròpia, es troba entre les millors del món i que això sigui vist amb normalitat, com passa en altres països del món".

11/4/10

Disminució del nombre de llibres editats a l'Estat espanyol el 2009

La crisi econòmica ha fet que el nombre de llibres i fullets que es van editar l'any 2009 (un total de 74.521) a l'Estat espanyol hagi tingut una reducció significativa, del 13,7%. A més d'haver-se editat menys títols se n'han imprès menys ja que les tirades mitjanes s'han reduït un 16,7% fins a una mitjana de 2.467 exemplars, segons una nota de premsa que m'arriba de l'Institut Nacional d'Estadística i que podeu llegir íntegrament aquí. Els llibres es consideren aquelles publicacions no periòdiques que tenen una paginació superior a 50 pàgines i els fullets, entre 5 i 50 pàgines però que tinguin el seu pertinent ISBN. Si s'exclouen de les dades els fullets, el nombre de llibres editats ha tingut un descens d'un 14,1% .
Pel que fa a la temàtica, gairebé la meitat, el 48,7% corresponen a llibres de literatura com a dada més destacada. El castellà representa el 77,4% dels llibres editats a l'Estat espanyol, mentre que en català s'editen l'11,2% del total de títols, en gallec el 2,45%, en basc l'1,38% i en altres idiomes, la meitat dels quals en anglès, un 7,55%.
El descens de títols editats en llengua catalana és poc important ja que passa dels 8.507 del 2008 als 8.379 del 2009, cosa que representa un descens de l'1,5% i segueix en la tendència d'estabilització amb petits descensos dels darrers anys.
Es curiosa també la dada que mentre que a la Comunitat de Madrid s'editen més títols que a Catalunya 23.972 per 20.871, la dada del nombre d'exemplars impresos és superior la de Catalunya que amb un 28% dels títols editats concreta el 41,7% d'exemplars impresos, mentre que els 32,2% de títols del total de l'Estat espanyol que es van editar a Madrid representen el 35,8% dels exemplars. Això vol dir que les tirades que es fan a Catalunya són superiors a les que es fan a Madrid. Tinc la sensació que alguna cosa hi deuen a tenir a veure els llibres oficials dels organismes de l'Estat que bàsicament s'editen a Madrid, que són un volum gens menyspreable, però que no tenen tirades importants.

8/4/10

Els lectors del futur

L'Enquesta de consum i pràctiques culturals infantil que l'Idescat ha elaborat per primer cop i que fa uns dies es va donar a conèixer ofereix algunes dades que han de fer reflexionar als agents culturals i, en el nostre cas, als editors. L'enquesta confirma el que se sabia d'altres estudis, que els joves cada vegada llegeixen menys i que les noves tecnologies hi tenen molt a veure perquè això passi, i també confirma una altra cosa que també ja sabíem, que en l'adolescència perdem lectors, que per als joves l'exercici de llegir llibres deixa de ser en molts dels casos una activitat que els sembla menys interessant que altres per a fer en el seu temps lliure. Després passada l'adolescència alguns els tornem a recuperar com a lectors però altres els hem perdut per sempre.
Hi ha també una altra dada que em desorienta i que hauria de fer canviar la tendència d'hàbits de lectura dels adults en llengua catalana. Segons l'enquesta, dos de cada tres lectors diuen que la seva última lectura va ser en català, mentre que quan es fa l'enquesta d'hàbits de lectura per a tota la població aquestes xifres es capgiren completament i tant sols un de cada cinc lectors llegeixen habitualment en català. Són dades que hem d'analitzar per saber si per capgirar la xifres és una qüestió de canvi generacional o per saber si el problema rau en què els lectors a mesura que es fan grans canvien d'idioma de lectura. Si és això darrer seria molt interessant saber perquè això passa.
Una altre qüestió respecte a les dades que s'exposen, els gurús dels llibres electrònics i de les formes de literatura 2.0 diuen sovint que ara, amb els nous avenços tecnològics tenim una oportunitat d'or d'aconseguir que els adolescents segueixin llegint si som capaços de fer productes que els hi interessin vinculats amb les noves tecnologies. Per aconseguir això també hauran d'evolucionar els lectors electrònics perquè els actuals, els que hi ha ara al mercat, no interessen en absolut els joves perquè senzillament fan poques coses. S'ha de veure si les properes generacions d'aparells amb connectivitat a la xarxa i amb altres aplicacions poden fer que els adolescents estiguin interessats amb aquests aparells i amb noves formes de lectura que es poden portar a terme. De fet, en aquest sentit, el mes de febrer llegia a Beat.cat que una novel·la escrita per una noia adolescent i llegida per joves s'havia convertit en un bestseller al Japó. Clar que això passi a l'altra banda del món no vol dir que es pugui arribar a reproduir aquí, o potser sí. El temps ho dirà.

5/4/10

Les darreres flors d'ametllers

L'hivern ha estat llarg i fred i les flors dels ametllers que la majoria dels anys comencen a aparèixer el mes de febrer, enguany no les hem vistes fins el març. Ara, encara se'n pot veure algun de florit de les varietats que floreixen més tardanes i a les zones més altes, als llocs on el fred encara els ha retardat un xic més. Avui mentre descarregava fotografies a l'ordinador de sortides fetes aquests dies (divendres Valls-Barcelona en BTT, i avui dilluns a menjar la mona a l'Albiol), m'han aparegut unes imatges que vaig fer fa tres setmanes, a mitjans de març, quan al Camp l'esplendor dels les flors blanques dels ametllers canviava la imatge cromàtica del nostre paisatge. Era l'anunci que la primavera era molt aprop. És un espectacle meravellós que ens ofereix la natura any rere altre i que cada any m'entusiasme. Les blanques parades d'ametllers, el color de la terra aspre, els verds dels primers sembrats que volen enlairar-se, els marges de pedra seca, el cel blau d'un dia net d'hivern... tot plegat és un regal per als nostres sentits. Ara, els ametllers han deixat la flor i comencen a puntejar els primers ametllons, els que seran els fruits de l'estiu, i el verd de les petites fulles que han nascut, han apartat la blancor de les flors, però en la nostra memòria queda encara el teixit blanc que fa tant sols uns dies decorava els nostres camps. No és estrany que tant grandiós espectacle sigui aprofitat pels poetes:

A mig aire de la serra
veig un ametller florit:
Déu te guard, bandera blanca,
dies ha que t'he delit!
Ets la pau que s'anuncia
entre el sol, núvols i vents...
No ets encara el mellor temps,
pro en tens tota l'alegria.

Joan Maragall, "L'ametller", El pas de l'any. 1904.

1/4/10

El ciclisme, la Volta i Xavi Tondo

El ciclisme és un esport que sempre m'ha apassionat. De fet junt amb sortir a córrer és el que més practico, cocretament en la modalitat de BTT. És un esport en molts moments dur però a la vegada com més fort és el recorregut a superar sigui per la seva distància o desnivell, és més gratificant. Al ciclisme, com també en l'atletisme ets tú i practicament només tú que has de superar els reptes. És cert que et poden animar, que se't poden posar al davant per parar el vent però a la fi son les teves cames les que han de pedalejar i és amb tú que has de lluitar en els moments de desfalliment. Admiro veure el sacrifici dels ciclistes professionals en les curses i comprovar de quina manera hi deixen la pell fins a esgotar totes les seves energies per lluitar per una escapada, per pujar un coll o per preparar un sprint.
Dissabte passat vaig poder gaudir d'una jornada de primer ordre. Convidat per l'amic Rubèn Peris, director de la Volta a Catalunya, vaig poder seguir des de la primera línia, des del cotxe d'un dels jutges, l'etapa entre el Vendrell i Barcelona. Quan hi vam quedar, en la presentació del llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, el que no sabíem és que aquesta Volta seria especial per als vallencs, ja que un veí nostre, Xavi Tondo Volpini ha estat segon a la classificació general després d'haver guanyat l'etapa reina a la Seu (sobre ell us recomano aquest article que va sortir a El Punt). La setmana passada a Cossetània amb el dissenyador de la majoria de les nostres cobertes, el Marc Volpini, germà del ciclista, hem comentat les evolucions del Xavi a la Volta i fa unes setmanes a la prestigiosa París-Niza on va guantar l'etapa reina. Veig el Marc orgullós del seu germà i jo a la vegada comparteixo la seva alegria i em sento orgullós que un veí de la nostra ciutat aconsegueixi èxits. A Catalunya malgrat haver-hi una considerable afició al ciclisme surten pocs noms rellevants, potser pel fet que en no haver-hi cap equip català no tenen oportunitats. D'aquest fet Xavi Tondo se'n queixava a la premsa fa uns dies. Enguany amb la victòria de Joaquim Rodríguez a la Volta s'ha trencat un llarg periode de 27 anys en què cap ciclista català guanyava aquesta cursa. Va ser el 1983 quan el ciclista del Kelme José Recio Recio va guanyar una volta en la que va tenir com a un dels principals gregaris el també ciclita vallenc Miquel Àngel Iglesias. Tot plegat em fa recordar la biografia que vam publicar sobre el darrer ciclista català en guanyar una de les grans curses, la Vuelta, Melcior Mauri o una altre forma de lluitar contra el temps. Mauri va guanyar la Vuelta del 1991. Des de llavors cap altre ciclista català ha guanyat una de les tres grans curses, Tour, Giro o Vuelta, tant de bo amb aquest llarg període s'acabi aviat.