31/12/07
Un calendari especial
27/12/07
50è aniversari de la mort de Carles Cardó

Per commemorar el 50è aniversari de la seva mort s'ha constituït a Valls, la seva ciutat natal, una comissió on hi ha institucions com la Parròquia de Sant Joan o l'Institut d'Estudis Vallencs i d'on també en formo part ja que tenim la intenció de publicar l'any vinent a Cossetània un parell de monografies sobre Cardó en les quals hi treballa el professor Lluís Maria Moncunill. També es preveu organitzar diverses conferències, una exposició per mostrar la seva obra i el seu pensament i, entre altres activitats, un seminari sobre Cardó. Ara, estem en la fase de contactar amb diferents institucions per buscar recursos econòmics i de perfilar el programa d'activitats. En parlarem en propers posts.
La imatge que acompanya el post correspon a la portada del llibre El catalanisme del Dr. Carles Cardó, de Jordi Giró i París, que vam publicar a Cossetània l'any 2001.
23/12/07
Nadal
Aquestes muntanyes que tan altes són
em priven de veure mes amors on són...
20/12/07
Com seran les editorials del futur?
En el post anterior assenyalava el que diu Pimentel sobre les tendències de la indústria editorial actual. Com que he tret força anotacions del llibre i seria massa llarg indicar-les en el bloc, m'ha semblat interessant reproduir el què pensa l'autor sobre el futur del sector editorial. Diu Pimentel que "las jóvenes generaciones de hoy alternarán el consumo de tecnologías con la plácida lectura sobre el papel" i en la mateixa pàgina afirma clarament que "las nuevas tecnologías no destruirán el libro. Modificarán el sector, lo forzarán al cambio y, si bien es cierto que algunos productos pueden quedar obsoletos, aparecerán otras muchas nuevas oportunidades para el editor." Per tant, haurem d'estar atents als canvis i haurem de tenir la capacitat d'adaptar-nos a la nova realitat que s'està creant.
Pimentel fa una llista de les tendencies novedoses que conformaran l'editorial del demà. Les reproduïm:
- Combinar lo global con lo local.
- Reforzar su papel como gestor de derechos.
- La editorial como agitador y gestor cultural.
- Nuevas redes de distribución. Internet ayudará a las ventas.
- Las librerías reforzarán su papel de dinamizadores culturales y centros de ocio.
- La editorial como actor en productos complejos multimedia.
- Nichos específicos.
- Teleformación.
- Y, como siempre seguir haciendo buenos libros.
17/12/07
Col·laboració entre editors
13/12/07
La traducció al català de llibres de literatura i d'assaig
"El gran problema de l'edició en català és la seva manca d'oferta respecte el que ofereix la castellana. No pel fet que l'edició en castellà editi molts més títols que la catalana, és que editen tots els imprescindibles per a una cultura, tots els que obren les finestres al món que ens envolta tant en el terreny de la literatura com de l'assaig en tots els ordres i ens proporciona l'accés a la cultura universal.""Si entrem a les llibreries importants veurem que al taulell de novetats -tant de literatura traduïda, en tots els gèneres, com d'assaig traduït, en totes les matèries-, la presència del català és absolutament marginal i irrisòria. Això vol dir que la majoria de lectors catalanoparlants s'inclinen a comprar en castellà el que no troben en català i fa que l'hàbit de lectura en castellà es consolidi. Com s'explica si no que el 78% del consumit pels adults a Catalunya ho siguin en llengua castellana?""Un editor català no es juga una milionada en traduir una obra quan sap que es troba davant la indefensió d'un mercat captiu del castellà amb un diferencial potencial de lectors esfereïdor i dels propis lectors catalans girats d'esquena. I mai, quan l'obra ja ha estat editada en castellà, per valuosa i imprescindible que sigui per a la pròpia cultura.""Avui dia només tenim una línia d'ajuda per part de la Institució de les Lletres Catalanes, de literatura, amb una única convocatòria anual, que no té en compte per a res la ferotge competència amb el castellà i la necessitat de respondre-hi de manera immediata quan es produeix, no al cap d'un any, i amb una dotació petitíssima.""Cal establir una línia objectiva per a tota la indústria editorial en català d'ajudes a la traducció d'obres d'assaig i literàries d'altres llengües al català, no inferiors al 50% de l'import a la traducció, establint uns adequats criteris de selecció i amb més d'una convocatòria anual tant per a literatura com per a l'assaig que permetin poder arribar al taulell novetats com a mínim amb l'edició castellana i millor abans".
10/12/07
No es pot comprar el que no es coneix
Biblioteques: Un 2,9%.
Per tant queda clar que el boca-orella és el sistema més efectiu, però perquè algú pugui recomanar un llibre a un amic, perquè el boca-orella pugui començar a funcionar, primer aquest "algú" ha de conèixer el llibre en qüestió i perquè aquest "algú" el conegui, els editors haurem d'usar diverses formes de promoció (ràdio, TV, catàlegs, Internet, ressenyes...) i haurem de treballar més colze a colze amb els llibreters.
En aquest sentit, la promoció dels llibres editats en català és possiblement un dels temes que més hem de millorar. Amb tiratges curts i amb expectatives de vendes no gaire elevades, costa invertir en promoció i, per tant, ens cal fer actuacions imaginatives. Enguany, l'ICIC ha obert una línia d'ajut a la promoció dels llibres en català. Una iniciativa que va en el bon camí i que els editors hem de saber utilitzar per buscar fórmules de promoció dels nostres productes. A més pel que es veu tindran en compte aquelles actuacions que es facin conjuntament amb els llibreters.
Una altra manera de promoció que se'ns ha ofert enguany ha estat poder disposar d'uns espots a TV3 i a Catalunya Ràdio per anunciar llibres. Això es començà a fer per Sant Jordi i ara per Nadal s'hi torna. S'ha gestionat conjuntament amb l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i al final, entre els interessats, com que hi ha hagut més sol·licituds que possibilitats d'anunciar-se, s'ha sortejat la presència a l'espot. La iniciativa és un pas endavant però penso que seria millor que es pogués aconseguir pels productes culturals en català unes tarifes als mitjans públics que ens fossin assequibles i que ens permetessin, a uns preus que no ens siguin prohibitius, promocionar millor els nostres productes.
Aquest és l'espot que s'emetrà per TV3, gràcies el conveni entre l'Associació d'Editors i el Departament de Cultura.
6/12/07
Programes de formació gràcies a Frankfurt 2007
Amb la documentació que els ponents ens van aportar al seminari sobre "Liderant equips editorial efectius", hi ha la llista de les quinze empreses editorials més importants del món. La llista més completa i ampliada fins a les 45 empreses editorials més grans pot consultar-se, segons ens indiquen, en aquest article de Jim Milliot a Publisshers Weelky. Les deu primeres companyies i la seva facturació en milions de dòlars són:
El primer grup de l'Estat espanyol que surt a la llista és Planeta, en dotzena posició i amb una facturació de 1.319,50 milions de dòlars. A la llista de Publishers Weekly d'on procedeixen aquestes dades que corresponen a l'any 2006 hi ha també entre les 45 primeres editorials del món un altre grup de l'Estat espanyol, Santillana (del grup PRISA) en 28ena posició i amb una facturació de 635,44 milions de dòlars.Reed Elsevier (UK/HL) - 7.606,30
Pearson (UK) - 7.301,00
Thomson (Canadà) - 6.641,00
Bertelsmann (Alemanya) - 5.995,60
Wolters Kluwer (Holanda) - 4.800,90
Hachette Livre (França) - 2.567,50
McGraw-Hill Education (USA) - 2.524,00
Reader's Digest (USA) - 2.386,00
Scholastic Corporation (USA) - 2.283,80
De Agostini Editore (Italia) - 2.089,10
2/12/07
La Catosfera i una presentació multitudinària
29/11/07
Assaig esportiu en català

A molts països d'Europa, és habitual trobar editorials amb col·leccions d'assaig esportiu que a més a més tenen xifres de vendes importants. Recordo en la passada Fira de Londres que vaig comprovar que hi havia molts llibres de biografies d'esportistes anglesos i molts d'altres que tractaven de temàtiques al voltant dels esports més populars. Això és interessant que succeeixi ja que incorpora al món del llibre persones que pot ser que no els interessi la literatura però que sí que estan disposats a llegir sobre la seva passió: l'esport. És important que incorporem aquests lectors al món del llibre. Necessitem més persones que llegeixin. Necessitem que el llibre sigui present en les vides dels ciutadans i una bona manera per entrar-hi és a partir de les seves aficions. A més una vegada creat l'hàbit de llegir a partir de les aficions que té una determinada persona és possible que aquesta vulgui experimentar en nous camps de la lectura i que la incorporem cap a més línies editorials.
D'aquesta forma, la passada primavera vam iniciar la col·lecció Fora de joc, dedicada exclusivament a assaig esportiu. No conec que n'hi hagi cap d'altra al panorama editorial català. La col·lecció està dirigida per Josep Riera, periodista que és a la vegada el director d'El 9 esportiu, l'únic diari esportiu en català a casa nostra. El primer llibre que vam publicar va ser Van Barça, obra del mateix Riera i de Miquel Roca. Aquest llibre analitza les vinculacions entre el FC Barcelona i Holanda, que han estat constants des dels anys setanta. En la presentació per la premsa del llibre va venir un periodista holandès. Era pels volts de Sant Jordi. Em va comentar que aquell 25 d'abril Johan Cruyff complia 60 anys i que per aquest motiu a Holanda es publicaven tres llibres sobre ell. A Catalunya, cap. El llibre Van Barça el vam oferir a diverses editorials holandeses per si alguna el volia traduir. Un dels segells editors ens va comentar que estaven a punt de publicar un llibre sobre la mateixa temàtica que el que trèiem nosaltres.
Amb el Josep Riera tenim planificats altres llibres de la col·lecció i sols després d'haver-ne publicat diversos sabrem les possibilitats d'aquesta nova línia editorial. Aquesta setmana hem presentat el segon llibre de la col·lecció: Il·lusionistes del futbol, de Cèlia Sànchez-Mústich, en el qual l'autora reflexiona amb diferents persones sobre els valors del futbol. El llibre el vam presentar dimarts a la premsa a la Casa del Llibre. Podeu trobar informació de la presentació en aquest post.
26/11/07
El premi, el Saló i el bloc
A Beat.cat (Bloc Editorial d'Alliberament Tecnològic) llegeixo la iniciativa de Simon & Schuster de promocionar els seus llibres través de Bookvideos.tv, un lloc web que promociona els llibres per mitja de vídeos penjats a a la xarxa. Entro al portal i el trobo molt interessant. És una proposta que caldrà seguir.
22/11/07
El Saló del Llibre
El Saló del Llibre ens surt car als editors. Nosaltres hem volgut cada any fer un estand personalitzat ja que els modulars que et serveixen l'organització de la Fira són d'un disseny que llueix poc i ja que hi anem, val la pena fer les coses bé. Tot plegat, lloguer de l'espai, estand, contractació d'electricitat i altres equipaments ens costa més de 15.000 euros (hores de muntatge, desmuntatge, desplaçaments, preparació... a part). Són molts diners que de cap manera recuperem amb la venda. Per tant cal prendre's la Fira com a una promoció i en aquest sentit valorar si pels visitants que hi van i per les persones interessades pel nostre estand, val la pena ser-hi. Com que el cost és elevat, el que fem es compartir-ho entre Arola Editors, Cossetània, la Diputació de Tarragona i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili. La gestió de l'espai el realitza la Llibreria Catalònia. Per tal d'estar una mica al dia de com va el Saló, hi aniré una estona el dijous i el dissabte tot el dia. No puc anar-hi més dies ja que després se m'acumula la feina del dia a dia de l'editorial i ara, amb la campanya de Nadal a prop, n'hi ha força. Dilluns dia 27, haurem de fer l'operació a l'inrevés i recollir l'estand i les prestatgeries.
La setmana vinent serà moment d'analitzar el moviment del Saló i valorar si l'esforç realitzat per ser-hi ha compensat. Cal valorar les dues coses: les vendes i la promoció que s'hagi fet. El Saló substitueix la Fira del Llibre que es feia al passeig de Gràcia i està inspirat amb el salons del llibre que es fan a París i Torí. La veritat és que seria molt interessant que es consolidés i que quedés en el calendari com un dels esdeveniments esperats del sector del llibre. Això ompliria el calendari: el febrer la Setmana del Llibre en Català, a l'abril Sant Jordi i a la tardor, el Saló del Llibre. Hauria d'acabar sent com el de París o Torí. Les editorials franceses i italianes elaboren el seu calendari d'edició tenint en compte que poden utilitzar aquests esdeveniments per iniciar el llançament d'una obra. També ha de servir per poder mostrar més part del catàleg de l'editorial de que habitualment és troba en les llibreries, les quals a causa de les rotacions que provoquen les novetats poden exposar només una selecció del fons de cada editorial. I el Saló ha de permetre també que els mitjans de comunicació aprofitin aquest esdeveniment per parlar dels llibres, cosa que bona falta fa. Per tant, penso que seria interessant que aquesta activitat és consolidés. El temps i el públic dirà si és així. De moment ja estem a la tercera edició.
18/11/07
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona

15/11/07
Els dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, quasi a punt


Els dos volums estan en el seu darrer procés d'edició. De moment en puc avançar les cobertes. Ambdues compten, com ens els dos primers volums, amb una il·lustració del pintor tortosí Frederic Mauri. Ambdós volums tenen, també, pròlegs de Xavier Garcia, coordinador de l'obra. En reprodueixo uns petits fragments, com a avançament, de cadascun dels dos volums.
Del llibre Crònica del país natal, que forma part del volum 3 de l'Obra Completa (Cicle de la Terra Natal II), Garcia en diu el següent:
Referent al llibre El meu Rovira i Virgili que es publica en el quart volum de l'Obra Completa (Cicle de biografies I), Xavier Garcia en diu en el seu pròleg:"Crònica del país natal continua l’estil de gran prosista que va meravellar en Benissanet, cinc anys abans, i tant l’un com l’altre —escrits, per tant, des de Mèxic— són «producte de l’enyor», com Bladé havia referit en diverses ocasions. A diferència de Benissanet (relat gairebé màgic d’una petita comunitat rural), on el que sobta ja és el títol del llibre, si pensem que va publicar-se lluny de Catalunya, tretze anys després de la fi de la guerra civil i, per tant, amb unes possibilitats remotes que els seus lectors, la majoria exiliats, sabessin què era aquest nom enigmàtic, el llibre següent, aquesta Crònica, tot i referir-se al mateix àmbit natal, adquireix en les poc més de dues-centes pàgines un caràcter novel·lat on no apareix enlloc —ni real ni figurat— el nom d’aquest «país natal», que ja havia quedat glorificat en el títol del primer volum al·ludit, que és el que féu saber a tothom —a tothom que pogué llegir-lo— la radiografia completa del lloc evocat des de la distància geogràfica i temporal. Aquesta Crònica, sense sumari ni capítols, és una suma de petits flaxos diferenciats temàticament, però alhora units per la mateixa música humana i de paisatge, al redós d’una terra, d’un riu, d’un món animal, entre una mateixa gent, sota un cel i prop d’unes muntanyes, tot igual i tot canviant alhora."
"La primera El meu Rovira i Virgili (Editorial Teide, 1981) —dintre la col·lecció Capdavanters, al costat de les de Marcel·lí Domingo, Jaume Aiguader, Miquel Servet, etc.— és una biografia de «caràcter evocatiu», com diu el mateix Bladé, el qual, en primer terme, s’apressa a dir, amb total sinceritat, que no sabria parlar de Rovira «objectivament». És el relat, per tant, de la relació personal de qui es considera deixeble davant del «mestre admirat», una relació que va durar entre 1930 i 1942 (quan Bladé s’exilià a Mèxic) i que va prosseguir-se epistolarment fins a la mort de l’historiador, el 1949 a Perpinyà. És una biografia per un costat objectiva, intel·lectualment parlant, però per l’altre plena d’aquella subjectivitat que implica la lliure adhesió a les idees i comportaments del biografiat per part del biògraf. Sense ser crítica, tampoc és apologètica, ja que, en el fons, es tracta del relat personal i polític de dos derrotats pels mals vents de la història, que conten el seu itinerari confluent, que tracten d’explicar-lo als que vindran (sense estalviar-ne els episodis i reflexions més doloroses) i que s’agermanen en la voluntat de continuar al servei de les nobles idees i sentiments que els van moure des dels inicis."
12/11/07
A collir olives
Del llibre del Celdoni Fonoll n'extrec el poema de l'olivera. Diu així:
D'enllà dels segles,I de l'annex del llibre en reprodueixo aquests dos poemes:
salut mediterrània.
Verdor argentada.
Avui encara el seu record perdura.
Ell guarda el camí vell i el terme esquiu.
I quan el cel clareja una llum pura,
tot sol descansa a l'ombra de l'oliu.
xxxxxxxxJosep Sebastià Pons, "Camí vell", Canta perdiu.
Ai, amor, si vols passarper dessota l'oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l'herba del terrer.
xxxx
Per dessota l'olivar,
amor sí que hi passaré,
plenes d'olives i amor
ai, les butxaques del vent!
xxxxxxxxMaria Mercè Marçal, "Arberquines de l'amor", Sal oberta
8/11/07
Un bon manual d'editors

"...Manuel Pimentel se centra en els números. El seu llibre no escatima coeficients, pressupostos ni percentatges en euros. No es refereix a l'art i al plaer, sinó a qüestions que poden decidir la ruïna o la supervivència: descomptes, devolucions, bestretes, tresoreria, cronogrames."
"...considero de interés repasar algunas de las principales tendencias que caracterizan el panorama editorial actual:
- Tendencia a la concentración en grandes grupos.
- Incremento en el ritmo de devoluciones.
- Obsesión por el best seller para salvar las cuentas.
- Necesidad de los libreros de títulos de alta rotación.
- Altos anticipos.
- Revolución tecnológica.
- Activo mercado de derechos.
- Modas globales.
- Interés creciente por los nichos especializados.
- Distribución crecientemente compleja.
- Lanzamientos multimedia.
- Sobreabundancia de nuevos títuols. Se edita más que nunca."
5/11/07
El paradigma del sector del llibre
Els autors proposen per a les llibreries independents diverses mesures entre les quals destaco les següents:
- Agruparse en grandes centrales de compras, para ganar poder negociador y lograr mejores márgenes ante la distribución y los editores.
- Unirse diferentes librerías, sobre todo si son especializadas, en edificios de varias plantas, para ganar economías de escala en cuanto a personal -lo que supone entre el 15% y el 16% de la venta, y el 50%-60% de coste de la librería-.- Atender a los nuevos formatos de lectura y de transmisión de la información que están surgiendo. ... La Web 2.0 ya es una realidad; los blogs están alcanzando un amplio protagonismo como transmitores de opinión y prescriptores de libros, son los verdaderos agitadores culturales del momento.- Colaboración intensiva con los pequeños editores. ... Nueva vía de comunicación tanto para conocer el plan editorial, a varios meses vista, como para planificar determinadas acciones en el punto de venta.- Invertir en bases de datos de clientes a los que periódicamente recordarles lo que hemos preparado para ellos; de aquí que sea imprescindible el construir cluster de clientes a partir de sus historiales de compra.- Reducir de manera significativa la inmovilización de los activos. El fondo editorial de las librerías debe estar en "depósito" por parte de los editores.
"La mezcla de, por una parte, minorista logístico y por otra, departamento de marketing y ventas, es un mix en decadencia; asistimos al ocaso crepuscular de un modelo que ha de rediseñarse para diferenciar claramente las funciones de almacenaje, logística y marqueting y ventas. Sólo un cambio radical de la distribución puede hacer que las librerías independendientes compitan vía servicio con las grandes cadenas de librerías y centros comerciales.""Quizá ha llegado el momento para los editores independientes de crear plataformas de marketing y ventas compartidas para desarollar un marketing de mucha mayor intensidad, de mejor capilaridad y de mayor impacto sobre sus targets."
1/11/07
Temàtiques que no s'editen en català
Té raó Imma Bellafont, en aquest país li falta més autoestima, però és que la nostra cultura, la nostra llengua fa molts anys que rep i per cada alegria que tenim ens plouen deu males notícies. Així és difícil augmentar la nostra autoestima; tot i així, malgrat tot, el nostre principal èxit és que per molt que ens hagin fet la vida impossible seguim existint i seguim lluitant.Imma Bellafont: "...No creiem prou en els nostres autors, ni en les nostres lletres. Ens fem mal a nosaltres mateixos. Tot i això, la venda de llibres en català no baixa respecte al castellà. Els laments apocalíptics, molt típicament catalans, no tenen fonament. Al contrari, si hi ha hagut un cert retrocés de vendes, és en números globals, tant en castellà com en català."
Imma Bellafont: "Hi ha una mancança greu de llibres no literaris en català, informàtica, temes científics en general (astronomia, medicina, arquitectura, viatges, biografies, assaigs polítics, temes d'actualitat, natura, salut...) Les editorials han fet un gran esforç en alguns aspectes, com la literatura infantil i juvenil i la narrativa, però en els primers que he dit encara anem molt endarrere."
Miquel Alzueta: "...Hi ha moltes baralles internes que no hi haurien de ser, molts odis que no hi haurien de ser i, probablement, en lloc de trobar sinergies que ens sumin, busquem guerres intestines que resten. A més, en aquest país no hi hagut un polític amb una versió de futur en tema cultural que es pronunciï clarament, que se la jugui i que exerceixi un cert liderat. Només tenim gestors."
28/10/07
2a Trobada d'Escriptors de les Terres de l'Ebre
En general els escriptors expressen les dificultats que han tingut per poder veure, en la majoria dels casos, el seus llibres editats, i expliquen, molts d'ells, que van haver de començar autoeditant-se les primeres obres. També comenten que les noves tecnologies (Internet i els blocs) fan que les creacions dels autors puguen tenir també noves sortides i assenyalen també que tenir editorials del territori com Onada Edicions o Aeditors o pròximes com Cossetània els ha facilitat poder editar les seves obres.
24/10/07
El consum cultural de productes en català entre els joves
La setmana passada llegia la notícia que feia referència a l'estudi sobre La dieta mediàtica cultural dels joves realitzat pel Baròmetre de la Comunicació i la Cultura i en la qual s'indicava que en general el consum cultural en català entre els joves de 14 i 25 anys dels Països Catalans és baixíssim. Hi ha dades de sectors com el del cinema (només un 1,5% dels joves han vist la darrera pel·lícula en català per un 53,1% que ho han fet en castellà) que es produeixen principalment per la manca d'oferta en la nostra llengua. De totes maneres, en el món del llibre en què l'oferta és major, les dades no són gaire esperançadores: un 14,5% dels joves de Catalunya han declarat que han llegit el darrer llibre en català per un 41,5% que ho han fet en castellà. El percentatge de lectors en català al País Valencià és escandalós, molt a prop del zero; tan sols declaren haver llegit el darrer llibre en català un 2,3% dels joves del PV per un 44,9% en castellà i a les Illes els que han llegit el darrer llibre en català són un 9,4% per un 47,3% en castellà. I encara una altra dada, entre els 11 milions de potencials lectors del PPCC, siguin joves o no, n'hi ha cinc que no llegeixen mai cap llibre.
Aquesta nova enquesta confirma anteriors estudis com l'enquesta d'Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya de l'any 2006, que vam comentar en aquest post i reafirma que calen dos tipus de polítiques: una genèrica per augmentar el nombre de lectors de llibres i una altra específica per incrementar el nombre de lectors de llibres en català arreu dels PPCC. Ens confirma, una vegada més, que la lectura en català està en inferioritat de condicions als seus territoris i que només fent polítiques de discriminació positiva cap a la nostra llengua ens en sortirem i, això, ho hem de fer sense complexos i diguin al que diguin perquè fem el que fem diran, i mira que s'ha de tenir barra llegida l'enquesta perquè encara algú amb molta mala fe pugui dir que el castellà està discriminat a Catalunya. Clar que els que diuen això el que realment volen és que el percentatge de lectors de llibres en català s'apropi al zero, cosa que ja succeïx al País Valencià.
L'anècdota
El darrer dia de la Fira de Frankfurt en el shuttle que ens portava de l'hotel Ibis a la Fira, una dona d'una trentena d'anys, que va resultar ser una agent literària hongaresa afincada a París, ens preguntà quina era la llengua en què estàvem parlant. Quan li vam dir que era el català va mostrar un rostre d'alegria i sorpresa com aquell qui acaba de trobar un objecte inhòspit. Li vam dir que la nostra comunitat de parlants era similar a la seva, a l'hongaresos (ells són aproximadament 10 milions d'habitants), i encara va mostrar més cara de sorpresa quan li vam dir que en català s'editaven llibres i que nosaltres a Cossetània n'editàvem cada any una vuitantena.
Reflexió: això de ser una nació sense estat ens obliga sempre a donar moltes explicacions. Si fóssim independents a l'agent literària hongaresa ni li hagués sorprès que la nostra comunitat tingués un nombre de parlants important, i no s'hagués estranyat que es publiqués en català; ho trobaria del tot normal. I tot això, l'any que la cultura catalana ha estat la convidada a la Fira de Frankfurt. Ens cal i ens caldrà encara molt d'esforç per donar a conèixer al món que la nostra cultura, la nostra llengua, la nostra literatura i també el nostre país existeix.
Una notícia interessant
El bloc beat.cat llegeixo una interessant notícia extreta de The Guardian Unlimited en la que explica que, segons una enquesta realitzada als professionals que van assistir a la Fira de Frankfurt, un 25% dels enquestats pensen que en 50 anys les llibreries deixaran d'existir. Hi ha també un 10% dels enquestats que pensen que els llibres electrònics desbancaran el paper. Les noves tecnologies provoquen i provocaran canvis ens els hàbits de consum del productes culturals. Els professionals d'aquests sectors n'haurem d'estar a l'aguait i haurem de tenir clar que el que venem són continguts i que el format amb què els vendrem en el futur pot ser variant.
22/10/07
Els castells i Narcís Oller
"Sota aquella piràmide de braços tibants desaparegueren els caps dels que formaven fonament. Un hom no sabia què admirar més d'aquells titans: si la força muscular de què anaven a donar prova, o bé la resistència de llurs pulmons, que durant tant de temps lluitarien amb l'asfixia. Mentrestant el segon estenia els braços, mantenint amb ells l'equilibri, com un funàmbul amb el balancí, i el tercer, al so de la gralla, que havia emprès la segona estrofa del seu cant, escalava ses espatlles pausadament. En posar-se dret dalt d'elles, sentí les urpes del segon com se li aferraven a la corba dels genolls per apuntalar-lo, i esperà, estès de braços, el quart, que ja anava enfilant-se per la seva esquena mentre la gralla tocava la tercera estrofa. Tocà després la quarta, i la cinquena, a mesura que anaven escalant i augmentat la columna el quart i l'aixecador o penúltim. Llavors era de veure com, al compàs del castell, creixien l'entusiasme i l'expectació de la multitud. El segon podia amb prou feines sortejar, amb el seu enginy de casteller, els balanceigs que l'ascensió de nous individus produïa al castell, cada cop més alt. Aquell feix de braços més forts que el ferro li sostenien les cames en la més absoluta immobilitat, però de genolls amunt, el cos li brandava de davant darrera, i sols amb la seva voluntat, més puixant encara que les seves hercúlies forces, podia dominar la tendència a aclofar-se que als genolls i a la cintura li imposava l'enormitat de pes i de balanç."
18/10/07
La literatura catalana al Camp de Tarragona
Comentava en un post anterior que el Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem d'Oliver ha publicat en motiu de la Fira de Frankfurt un número especial de la revista Kesse en el qual es fa un anàlisi de la literatura catalana al Camp de Tarragona.
L'article de Mònica Batet "La narrativa al Camp de Tarragona o la capacitat de perdura" acaba amb un gràfic en el que s'assenyala les obres de ficció per adults amb ISBN publicades pels autors del Camp. En fa dos grups, els nascuts després del 1966, o sigui els que tenen menys de 40 anys, i els nascuts abans del 1966. En el primer grup, el dels joves, es pot veure que els que més han publicat han estat Àngel Octavi Brunet (10 obres), Rosa Pagès (3) i Mònica Batet (2). Per la seva part, les cinc persones que més han publicat en el grup dels nascuts abans del 1966 són: Margarida Aritzeta (22 obres), Olga Xirinacs (19), Xulio Ricardo Trigo (9), Jordi Tiñena (8) i Xavier Amorós (7).
Per la seva part, Adam Manyé analitza la poesia en el seu article "Bones collites de poesia al Camp de Tarragona". Destaca en el penúltim paràgraf de l'article una sèrie de poetes de diferents generacions. Diu Manyé:
"Si repasso amb versos a la mà el que s'ha publicat aquesta darrers anys i m'imposo només dir tres noms i tres generacions -i aquí em toca fer un esforç gran perquè n'hi ha molts més, hi insisteixo-, em trobo un grup de llibres publicats pels diguem-ne veterans: Gabriel Guasch, Olga Xirinacs i Magí Sunyer, que són de primer ordre. En un altre relleix, també n'han publicat Marcel Pey, Lluís Figuerola i Xavier Amorós Corbella. Després em permeto una petita frontissa (Xavier Farré i Adam Manyé) cap al darrer prestatge, que ocupen poetes més joves o d'obra breu que pel poc que han posat en circulació i pel que tenen a casa segur que n'haurem de parlar en el futur: Rosa Comes, Lurdes Malgrat i Rubèn Fortuny."
Finalment, en l'article de Jaume Llambrich, "L'edició en català al Camp de Tarragona", hi llegeixo:
"En el període analitzat (1996-2006) la tendència del nombre de títols publicats no ha parat de créixer a nivell provincial: s'ha passat de 95 títols al 1996 a 215 al 2006."
"La mitjana de títols editats per any en el període de 1996-2006 és de 188,2 títols, dels quals 102,8 (més del 54%) es correspon a la mitjana de la suma de títols de tres editorials privades: Edicions El Mèdol, Cossetània Edicions i Arola Editors."