30/10/08

Què en pensen els editors de l'Estat espanyol sobre la digitalització del llibre

M'arriba el dilluns via e-mail un estudi realitzat per Dosdoce.com i la xarxa social Ediciona titulat "Digitalización del libro en España" que té com objectiu aportar a les editorials una sèrie de criteris sobre l'estat d'opinió del sector davant el repte de la digitalització. L'estudi s'ha fet a partir de 342 qüestionaris als editors. Si el desitgeu llegir íntegrament, el podeu descarregar aquí. Entre les conclusions a les que arriba destaquem les següents:
- El 57% dels enquestats considera que ambdues tecnologies (paper i electrònica) conviuran.
- El 48% dels professionals del sector del llibre considera que la principal via d'ingressos de les editorials espanyoles, l'any 2020, seguirà sent el llibre de paper.
- El 49% dels enquestats considera que el 2009 hi haurà un major nombre d'editorials que se sumarà a la comercialització dels seus continguts en format electrònic.
-El 69% dels enquestats considera que la principal prioritat de les editorials davant el repte de la digitalització és la definició del model de negoci.
- El 44% dels professionals enquestats considera que el principal beneficiari de la digitalització del llibre és el lector, i que les llibreries seran les principals perjudicades, segons el 49% dels enquestats.
Es curiós que mentre majoritàriament els editors de l'Estat espanyol pensen que el 2.020 encara el llibre en format paper serà el principal negoci de les editorials, en una enquesta realitzada a la Fira de Frankfurt, segons ja vam comentar en aquest post, un gran nombre d'editors pensa que d'aquí a deu anys el llibre electrònic superarà en ingressos el format tradicional. El temps dirà però tinc la sensació que aquí encara no ens acabem de creure el canvi que se'ns acosta amb els nous lectors de llibres electrònics. De totes maneres, possiblement quan aquests arribin al mercat d'aquí com als EEUU, França, el Regne Unit o a partir de la primavera a Alemanya, aquesta percepció pot canviar.

26/10/08

De Shakespeare a Beckham

Aquesta setmana he assistit a la presentació del llibre que acabem d'editar, Shakespeare i la natura, obra de Rosa Maria Martínez Ascaso, una estudiosa d'aquest escriptor que ha realitzat un treball excel·lent. Un llibre, que segons comentà Màrius Serra en la seva secció Lecturàlia del Mati Catalunya Ràdio, el dia 16 d'octubre, "és una mena de gran tractat, antologia també, dels llocs on Shakespeare, en la seva obra, té relació amb la natura. Però no és només una antologia, la Rosa Maria fa un discurs, fa assaig, i estructura molt endreçadament, en molts capítols, totes les relacions amb la natura, i també amb la naturalesa humana dels personatges de Shakespeare".
En la presentació que va fer a Valls Roman Galimany, també estudiós de Shakespeare, comentà, com anècdota, com en l'obra l'autora relaciona Shakespeare i Beckham. Heus aquí el fragment del llibre:
...segons va verificar l'any 1953 Martin Maurice a Master William Shakespeare, són 20.000 mots diferents els que empra l'autor anglès en les seves obres, un vocabulari d'excepció si el comparem amb d'altres autors. Com, per exemple, Milton, amb 8.000, Victor Hugo, 9.000, i la Bíblia anglesa 5.600. Sempre segons M. Maurice, podem comparar aquestes xifres amb el llenguatge d'un intel·lectual anglès, que l'any 1953 constava d'una mitjana de 3.200 paraules, i amb d'un camperol dels Midlands, que en feia servir 500. Xifres no gaire allunyades de les d'ara: "l'any 2006, el futbolista David Beckham no arriba a les 1.500" (Quim Aranda dixit).

23/10/08

Utilitzar les eines 2.0

Les eines 2.0 que ofereix la xarxa a més de ser un punt de trobada dels usuaris d'Internet, serveixen també per a promocionar productes. Ja he comentat en altres posts com Javier Celaya (Dosdoce) ens ha explicat moltíssimes vegades als editors (el Liber hi havia una altra xerrada d'ell) com utilitzar per exemple els blocs per promocionar els llibres. En aquest sentit, des que el desembre del 2006 vam assistir a un curs amb Celaya organitzat pel Gremi d'Editors hem incorporat un bloc tant a Cossetània (Sala de premsa de Cossetània) com a Lectio (Sala de prensa de Lectio), tenim un espai al You Tube (aquí) on hi hem incorporat vídeos de rodes de premsa o presentacions i em millorat el web en permetre, per exemple, que els lectors puguin descarregar-se en format PDF algunes pàgines dels llibres que editem com a tast. Recentment, també hem obert una pàgina al facebook des d'on a més d'informació sobre Cossetània s'hi troba una agenda de les presentacions previstes, fotografies relacionades amb l'editorial i enllaça les actualitzacions del bloc. Es pot entrar a aquesta pàgina amb aquest enllaç. A més properament farem un altre pas, força important, en el que és el món d'Internet i el llibre, però d'això ho tractarem en un altre post.

19/10/08

Els e-books, la crisi i la Fira de Franfurt

Els contactes amb altres editors tant del nostre país com d'altres llocs que s'estableix a la Fira de Frankfurt et permeten poder en certa mesura saber què és el que es cou en el món de l'edició i quins problemes i perspectives ens trobarem en el més immediat futur. En el marc de Frankfurt 2008 diríem que els e-books o la crisi econòmica han estat alguns dels temes més importants de les converses.
Arribem a Frankfurt el dimecres dia 15 amb la intenció d'anar a la recepció que havia organitzat l'Instituto Cervantes a la seva seu a Frankfurt. Els horaris que teníem eren massa justos i al final per anar-hi a misses dites decidim no fer-hi cap.
El dijous 16, en una jornada plujosa, comencem les entrevistes previstes. Als espais dels editors catalans i ha molt menys moviment que l'any passat; comprensible. El primer dia un company m'envia des de Catalunya via e-mail aquest enllaç amb un article a El País en el qual s'explica que una enquesta feta precisament a la Fira de Frankfurt assenyala que els editors pensen que en deu anys el volum de negoci dels e-books superarà al del llibre tradicional. Els e-books seran presents doncs en els comentaris entre editors al llarg de la Fira. Parlo amb un executiu d'un grup editorial de l'Estat espanyol sobre aquest tema. Em comenta que té la impressió que la narrativa no acabarà a a tenir una utilització molt important en els e-books fins d'aquí a deu o quinze anys (possiblement hi estic d'acord), però en altres tipus de llibres, especialment els que porten informació pràctica, la penetració dels e-books al mercat està pròxima i que en aquest camp cal seguir de molt a prop l'evolució que tindran els mòbils com aparells en els quals podrem consultar informació.
A l'estand de l'Associació d'Editors amb Llengua Catalana em trobo amb Josep M. Vinyes (beat.cat). Xerrem una estona. M'indica que a un estand alemany (Libri) presenten el model del Sony e-book PRS-505. M'ho anoto per anar-hi dissabte al matí, que és el dia que no tenim visites. El dissabte hi fem cap. Hi ha força gent que pregunta sobre les seves prestacions. Fa goig. Ens diuen que la setmana vinent comença a comercialitzar-se a França i al Regne Unit i que a Alemanya es començarà a vendre la primavera del 2009, possiblement al març. A França el vendran als FNACs i ens expliquen que a Alemanya només es podrà adquirir a les llibreries segons un acord al que s'ha arribat amb el govern alemany. Preguntem quan està previst que arribi a l'estat espanyol: "I don't know" -ens respon la noia que s'encarrega de donar les explicacions. De totes maneres, a França i al Regne Unit, ara; a Alemanya el 2009; a casa nostra no pot arribar a tardar, em penso que no acabarem el 2009 sense tenir el Sony Reader al mercat. De fet tot aquest tema ara va molt ràpid. Veurem quin model de comercialització s'escull.
Referent al tema de la crisi econòmica sembla que encara que tothom ho diu amb la boca petita, afecta més del que alguns editors diuen públicament. De totes maneres, la magnitud de la repercussió que pot tenir en el sector se sabrà després de la campanya de Nadal ja que un veterà editor, que n'ha vist de tots colors, em comenta que el llibre en temps de crisi acaba sent un regal barat que utilitza la gent i que això pot fer que no es noti tant com en altres sectors. Després de festes sabrem si això és així.
El dijous al migdia anem al piscolabis de la Federación d'Editores de Espanya. Té fama que és dels que es menja bé i com cada any hi ha moltíssima gent i costa poder arreplegar alguna cosa. Al final ens en sortim i amb el que mengem ja fem per aguantar la tarda i anar a sopar aviat, cansats de reunions, quan acabi la fira. Sopem d'hora però en paguem les ganes. Anem a un restaurant italià que coneixem d'altres anys i que sempre hi havíem menjat prou bé i a un preu assequible; resulta que han fet obres al local i ara s'ha convertit en un restaurant car. A més demanem la carta i no ens la porten. S'ha de menjar el que t'expliquen que hi ha per triar del menú especial de la fira (una manera d'encarir els preus). Sopem prou bé però sortim esquilats. Ens ho anotem per no tornar-hi més. A Frankfurt, per la Fira hotels i restaurants fan l'agost en ple octubre. Els hotels doblen, tripliquen o més els preus. Nosaltres vam tenir problemes perquè a l'hotel ens volien cobrar més que el preu que per via web se'n va assenyalar quan vam fer la reserva. Arribem d'hora a l'hotel i ho aprofitem per descarregar-nos els respectius correus electrònics, molt nombrosos per cert, i també per incorporar al facebook fotos de la Fira (les podeu veure aquí).
Les jornades a la Fira són esgotadores. El dissabte hi tornem amb un programa de visites similar al del dia anterior. Tanquem un acord amb un editor anglès per poder publicar il·lustracions de natura a la col·lecció Hyla, entre d'altres gestions. Veiem que a la Fira no es veuen tants llibres de cuina com en anys anteriors. Ens comenta un editor alemany que en aquest país la quantitat de llibres de cuina que s'ha arribat a publicar han suturat el mercat. Això també ha passat en altres indrets i a casa nostra en bona part també. Al migdia fem un mos en els piscolabis que ofereixen, pràcticament a la mateixa hora els editors bascos i els catalans. Sort del que hem pogut picar al del bascos ja que el nostre, el piscolabis català, és limita a cacauets, patates i una copa de cava. Quina diferència respecte l'any passat en què era bo i abundós. Potser ara paguem la ressaca de tota la inversió de fa un any. Aprofitem el moment per poder fer la trobada prevista amb un editor alemany que ha traduït un parell de llibres nostres. Amb cava a la mà la conversa esdevé molt distesa. Parlem de possibles noves col·laboracions. Per la tarda, seguim amb l'horari de cites previstes. Estem tantejant el mercat per obrir en català una nova línia de llibres i tenim l'agenda amb força contactes en aquest sentit amb diversos editors estrangers, ja que el material existeix ja en altres idiomes i caldria traduir-lo al català. Ens trobem amb el problema que els llibres que volem editar existeixen en castellà a l'Estat espanyol i els editors que espanyols que tenen la llicència impedeixen que es faci la traducció al català ja que consideren que això els perjudicaria, que perdrien vendes, tot i que no tenen en absolut cap intenció de publicar aquest tipus de llibres en la nostra llengua. O sigui, no fan ni deixen fer. Ja veurem si ens en sortirem. Tot plegat és força desmoralitzador.
Finalment, aprofitem la jornada del dissabte per passejar tranquil·lament per la Fira. Els altres dos dies no ho hem pogut fer perquè anem d'una banda a l'altra sense parar atenció als estands per on passàvem. Sempre es troba alguna cosa interessant tot tafanejant tranquil·lament. Visitem el saló del país convidat Turquia. Personalment, trobo que no s'hi han esmerçat gaire. Al migdia l'Institut Ramon Llull ofereix un piscolabis. Hi anem pocs editors catalans, perquè ja en quedem pocs. No sé si té massa sentit fer aquest acte el dissabte quan molts dels editors ja han tornat cap a casa i és que dimecres, dijous i divendres són els dies que hi ha més professionals. El dissabte és el dia que la Fira s'obre al públic i hi ha moments que és atabalador, en alguns pavellons, especialment els alemanys passejar-s'hi, a causa de les moltíssimes persones que hi ha. El dissabte a la tarda, tornem cap a casa.
Imatge de la demostració de funcionament del Sony Reader

15/10/08

La Fira de Frankfurt, un any després

Després de la Fira del Llibre de Muntanya i el LIBER, ara toca la Fira de Frankfurt. Avui dimecres a la tarda, hi marxem i hi estarem fins dissabte. Dijous i divendres el dediquem a les cites que ja estan preparades amb una agenda que la persona responsable dels drets estrangers de Cossetània, Judit Juncosa, va començar a confeccionar el mes de juny. En total tenim programades més d'una vintena entrevistes. Algunes són senzillament per saludar editors amb els quals mantenim cada any contacte i ens expliquem mútuament les nostres novetats per si n'hi ha alguna que pot interessar traduir, altres són contactes nous que han sorgit en preparar l'agenda dirigits cap a noves línies que volem estudiar i altres són gestions que tenim mig iniciades d'altres fires com Londres o Bolonya. El dissabte fins el migdia ens el guardem per poder senzillament passejar per la Fira, sense cites prèvies, i poder observar amb més tranquil·litat tendències noves del mercat. Sempre en surt alguna cosa.
Enguany, una vegada passada tota l'expectació de l'any passat, se n'està parlant ben poc de la Fira de Frankfurt. Sembla que tot hagi tornat a l'escenari anterior a la invitació de la cultura catalana com a convidada d'honor. De totes maneres, tant pels editors catalans com pel país, no podem oblidar mai que el treball de promoció d'una cultura i d'una llengua no es fa amb un gran festival de tant en tant, sinó que cal constància any rere any i molta dedicació. Per tant, de res serviria, més enllà de la foto de rigor dels polítics, una gran inversió com la de l'any passat si no s'apostés any rere any per esdeveniments imprescindibles com la Fira de Frankfurt.
Respecte l'any passat, han canviat força coses i alguna per bé. Pel que fa a l'estand que l'Associació d'Editors en Llengua Catalana amb la col·laboració de l'ICIC tenim a la Fira compta enguany amb la presència d'una dotzena d'editors que publiquen en català (força menys que l'any passat, era d'esperar), que és una presència important que permet mostrar la realitat de l'edició en català. A part hi ha altres editors, com el Grup 62 que habitualment hi tenen estand propi. La gestió de l'estand ha tornat a l'Associació com s'havia fet sempre abans de la nominació de Frankfurt. Els dos darrers anys era l'Institut Ramon Llull qui decidí tot el referent a l'estand i els editors hi vam poder intervenir poc en decisions importants. Això resultà, per exemple, que l'any passat vam tenir un estand d'un disseny molt aconseguit però amb mancances de funcionalitat i on els llibres hi lluïen poc. I una altra qüestió, que ha pogut reconduir-se. Des que l'Associació d'Editors va a Frankfurt, a l'estand només hi exposàvem editors que publiquem en llengua catalana, però els darrers dos anys i en motiu del protagonisme de la cultura catalana, es va canviar i s'hi van incorporar també, mínimament separats, segells editorials catalans que editen en castellà. Això va ser provocar intenses discussions. Ara s'ha pogut tornar a la normalitat i a l'espai conjunt des editors catalans només hi ha editors que publiquem amb català. Sempre, en el meu parer, s'hauria d'haver fet així, que és com es fa també a la Fira de Bolonya i que és com si hi ha prou editors interessats es podria fer l'any vinent a la Fira de Londres.
En fi, una nova Fira de Frankfurt on com he comentat altres vegades els editors hi anem amb tres objectius: comprar, vendre i aprendre.

12/10/08

Els editors del segle XXI

Trobo en el número 6 de la revista Texturas corresponent al mes d'octubre diversos articles que m'interessen especialment i sobre els quals hi assenyalo diversos fragments. Sara Lloyd (Pan Macmillan Digital Publising) firma un article titulat "Manifiesto de una editora para el siglo XXI", en el qual analitza quin ha de ser el paper dels editors en els nous temps i especialment en l'era d'Internet. D'aquesta manera comença afirmant que:
"El tiempo de ocio se dedica cada vez menos a los libros y la lectura, incluso a la televisión, y más a la Red, a webs de relación social, blogs, mensajería instantánea, webs para compartir vídeos y música".
i es fa una pregunta contudent:
"Afrontémoslo: para la mayoría de los estudiantes, sólo existe Google. ¿Quien necesita ya los libros? Y más concretamente, ¿quién necesita editores?"
Per tant, per adaptar-nos a la nova realitat els editors haurem de mentalitzar-nos a:
"Reconocer que los lectores también son escritores y creadores de opinión y que estos actúan online dentro de redes y a través de ellas."
"Dicho de otro modo, los editores tendremos que concebir la propia naturaleza del libro de una forma muy distinta y, en paralelo, las maneras de comercializar y vender estos "libros" en el contexto de un mundo conectado."
També aporta diversos comentaris per poder intuïr quin serà el paper les editors:
"Los editores tenemos que convertirnos en posibilitadores de la lectura y de los procesos con ella relacionados, que tienen lugar sobre una multitud de plataformas y que engloban las más diversas modalides de actividad y estilo de vida de los lectores."
"Si los editores pretendemos seguir teniendo un papel, necesitamos estar en el centro de las conversacions digitales, impulsar su desarrollo y aportar las herramientas para que los lectores puedan relacionar-se con el texto y entre sí."
"Más les vale a los editores que sean ellos quienes definan cuál ha de ser la forma de un "libro en red" porque si no lo hacen pueden estar seguros que otros lo harán".
L'autora dóna per fet que les generacions nadives digitals llegiran en la pantalla d'ordinador, d'e-book o d'altres suports i assegura:
"En realidad, la pregunta ya no es ¿Leerán en pantalla los consumidores del futuro?, ni ¿Se encontrará todo el contenido en Internet? La pregunta es más bien ¿Cómo leerán en pantalla los consumidores del futuro? y ¿Cómo se encontrará todo el contenido en Internet?"
I, finalment, exposa alguns dels canvis que hauran de fer els editors per adaptar-se als nous temps:
"Los editores tendrán que introducirse más en el espacio del vendedor final y desarrollar relacions directas con los consumidores de su contenido."
"Las estretegias de publicación digital tendrán que pasar de defensivas y protectoras a cretivas y liberales, con una atención especial en permitir que los lectores compartan y modifiquen lo que leen."
"Deberán adoptar nuevos modelos de negocio y quizá deban incluso convertirse en empresas multimedia en vez de empresas editoras. Tendrán que comprender a sus lectores, conocerlos y conectar con ellos de una manera mucho mejor..."

9/10/08

De fires

El mesos de tardor ens són èpoques de fires. Vam començar el cap de setmana passat amb la Fira del Llibre de Muntanya (imatge de dalt) que es va portar a terme a Rupit. El recinte firal amb els estands de fusta enlloc dels tradicionals folrats de blanc va quedar molt acollidor. Parlo, una vegada acabada amb diversos editors i hem comenten que la venda va anar més fluixa que en anys anteriors, cosa que també corroboro. Les causes? Suposo que la crisi hi té alguna cosa veure-hi i també que Rupit és la localitat més allunyada de les quatre del Collsacabra on es fa aquesta fira itinerant (Rupit, Cantonigròs, Tavertet i l'Esquirol). L'experiència d'anys anteriors ens fa arribar a la conclusió que a l'Esquirol és on les vendes funcionen millor.

El Liber
Aquesta setmana es porta a terme el Liber (imatge de sota) recinte Gran Via de Fira Barcelona. Hi acudim dues persones de l'editorial bàsicament per treballar pel segell Lectio Ediciones ja que aquesta fira té interès bàsicament pel mercat iberoamericà. El segell Lectio el vam iniciar fa dos anys i estem encara en la fase inicial amb les dificultats previstes. El dimarts a la tarda participem en una convenció amb els distribuïdors que tenim per l'Estat espanyol. La trobada ens serveix per mostra'ls-hi les nostres novetats, per parlar-los de futurs títols i per escoltar les seves opinions. És el primer any que Firex-Arc el nostre distribuïdor central ho fa i ha resultat una experiència positiva. Sembla que la distribució de Lectio per l'Estat espanyol va millorant poc a poc després d'un inici per sota de les nostres expectatives. Dimarts al vespre anem a la inauguració de la fira i aprofitem l'ocasió per conversar amb altres companys editors. Aquestes trobades que et permeten canvis d'impressions amb altres professionals del sector són sempre molt interessants. Dimecres al matí a primera hora assistim a una trobada amb bibliotecaris dels EEUU i el Regne Unit que estan interessants en llibres en castellà per les seves biblioteques. És el primer any que hi anem. De fet, un dels interessos principals del Liber són les comandes de centrals de biblioteques. Veiem tot plegat com funciona, fem algun contacte i ens queda clar com haurem de treballar-ho l'any vinent per intentar aconseguir alguna venda. Més tard tenim diverses reunions més i ens trobem finalment amb el nostre exportador pel hispanomèrica. L'any passat del Liber en va sortir una comanda al Perú. Fem una xerrada amb ell i li expliquem les novetats previstes. Queda molta feina per fer. El segell és nou i nosaltres no teníem cap experiència ni en el mercat espanyol ni en el d'Amèrica. Tinc la sensació però que encara que lentament en cada Liber hem avançat una mica i hem après nous camins de comercialització. Dimecres a la tarda tornem cap a Valls. Per enguany ja n'hi ha prou i a més cal deixar la feina del despatx preparada perquè la setmana que ve es la Fira de Frankfurt, però d'això ja en parlaré en un altre post.

7/10/08

15 forfets gratis amb la compra del llibre "100 anys d'esquí a Catalunya"

Acabem de portar a impremta el llibre 100 anys d'esquí a Catalunya de Toni Real, en el qual es fa un repàs històric als 100 anys d'aquest esport que han passat des de finals del 1908 quan es va fer la primera esquiada a Catalunya. El llibre està il·lustrat amb extraordinàries fotografies de diferents èpoques d'esquí del nostre país. És un llibre de gran format, amb 232 pàgines a tot color i amb tapa dura. És un llibre de regal. El llibre l'hem editat en col·laboració amb TV3 i compta amb el suport de la Federació Catalana d'Esports d'Hivern, del Centre Excursionista de Catalunya i de l'Associació Catalana d'Estacions de Muntanya. Precisament amb aquesta darrera entitat s'ha pogut concretar una interessantíssima promoció que acompanya el llibre i és que el volum comptarà amb un val que es podrà bescanviar per 15 forfets completament gratuïts per a totes les estacions d'esquí catalanes (les d'esquí alpí i les d'esquí nòrdic). El val permetrà obtenir un forfet per cadascuna de les estacions d'esquí. El conjunt aconseguit entre el llibre i la promoció dels forfets estem convençuts que formen un producte molt atractiu per a la temporada de neu 2008-09.
Aquest és el text que es publica a la contraportada del llibre:
Els primers esquiadors catalans van ser autodidactes. Van aprendre a base de patacades i sense que ningú els ensenyés. Cronistes de l’època asseguren que el primer dia d’esquí als Rasos de Peguera va ser una jornada plena de caigudes i decepcions. Cent anys després, l’esport blanc s’han convertit en un dels principals motors econòmics de les comarques dels Pirineus.
Desembre del 1908: un reduït grup de la burgesia barcelonina, socis del CEC, comencen a esquiar amb més pena que glòria. A poc a poc aniran superant tots els entrebancs propis de l’època i de la inexperiència; de seguida arribaran les primeres competicions a Ribes, les anades col·lectives a la Molina, l’obertura del xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta. L’ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil espanyola, els primers campions, la nevada del 1962 a Barcelona, els olímpics catalans, els primers surfistes de neu…

4/10/08

El bisbe Joan Carrera i Carles Cardó

Aquest matí mentre em desplaçava en cotxe cap a Rupit on tenim un estand a la Fira del Llibre de Muntanya he escoltat per Catalunya Informació que anunciaven la mort del bisbe auxiliar de Barcelona Joan Carrera. Precisament en la presentació del llibre de Lluís M. Moncunill A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona, que hem editat a Cossetània, i que es va portar a terme el passat 19 de setembre, ens va arribar la notícia que el bisbe Carrera havia estat ingressat greument en un hospital. Precisament l'organització dels actes del 50è aniversari de la mort de Carles Cardó comptàvem amb ell per al seminari sobre Cardó que està previst pel 15 de novembre. El bisbe Joan Carrera era un coneixedor de l'obra de Cardó. Aquest estiu a Catalunya Cristiana ha publicat una sèrie de cinc articles titulats "Carles Cardó, 50 anys". El darrer el va publicar el 4 de setembre. En el segon dels seus articles parlava de Cardó de la manera següent:
Carles Cardó va ser un mestre de la paraula escrita. A la base d'aquest mestratge hi havia, evidentment, una innata vocació literària servida, encara, per un treball constat sobre la llengua, per una lectura assídua i ben triada dels clàssics, per un rigor intel·lectual sense concessions. Però això no ho era tot. Era, només, l'instrument. L'objectiu era la seva decidida voluntat de presència cristiana a la societat del seu temps i del seu país. Recollia, així, l'excepcional herència del bisbe Torras i Bages.
Amb la desaparició del bisbe Carrera s'acaba molt possiblement tota una generació de bisbes o cardenals catalans compromesos amb la nostra realitat com a país com el mateix Carrera, Pont i Gol, Masnou o Deig, entre altres. Es curiós que mentre aquests ens han deixat, han anat, per contra, prenent força en la cúpula de l'església espanyola aquelles veus més dures amb el fet nacional català i més conservadores liderades pel cardenal Rouco Varela.

2/10/08

Cuida-les Chomolungma i la Fira del Llibre de Muntanya

El proper cap de setmana, el 4 i el 5 d'octubre, es portarà a terme la setena edició de la Fira del Llibre de Muntanya del Collsacabra. A Cossetània des del primer any que hi participem. És un Fira que lliga molt amb el nostre catàleg. A més el marc del Collsacabra és immillorable. Enguany es portarà a terme a Rupit.
Cada any, la Fira es dedica a alguna temàtica concreta i enguany les xerrades i altres activitats giren al voltant de la dona i la muntanya. Això ens ha vingut perfecte per poder fer la primera presentació del llibre Cuida-les Chomolungma. Catalanes al sostre del món, de Sílvia Ferrandis. En aquest llibre es detalla l'expedició que quatre catalanes van realitzar la primavera del 2004 i que va culminar amb la conquesta del cim més alt del planeta.
També aprofitarem la Fira per realitzar la presentació de llibre Cels de zafir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils, d'Edu Sallent, que vam editar com a novetat en la darrera campanya de Sant Jordi i que ha tingut una molt bona acceptació.