Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vídeo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vídeo. Mostrar tots els missatges

3/4/11

Les postres de l'Àvia Remei

L'autora de Cossetània que més llibres ha venut és sens dubte l'Àvia Remei. Del primer llibre, La cuina de l'Àvia Remei se n'han venut gairebé 50.000 exemplars, que és una barbaritat en el món del llibre en català. Aquest volum i Plats i secrets de l'Àvia Remei formen part de la primera etapa dels llibres que vam publicar de Remei Ribas. Posteriorment a aquests, l'Àvia Remei conjuntament amb la seva filla Cristina Martí va escriure Àvia Remei, vull cuinar! i posteriorment un llibre dedicat únicament al bacallà, L'Àvia Remei talla el bacallà. A excepció del llibre per la mainada, que portava il·lustracions de Cristina Martí, la resta eren llibres sense fotografies, cosa que hem variat en els dos darrers títols de Remei Ribas. En Els millors plats de l'Àvia Remei vam evolucionar cap a un nou disseny. El llibre és de format més gran i disposa en cada doble pàgina d'una espectacular fotografia a tot color, realitzada per Josep Borrell. El resultat és excel·lent. Seguint aquest mateix model ara publiquem Les millors postres de l'Àvia Remei, on la popular cuinera ens acosta a les seves millors receptes per acabar un àpat, amb sabors de tota la vida i amb gustos que ens són familiars. En la presentació, Remei Ribas va estar acompanyada per cares conegudes de la televisió que comparteixen plató en el programa Divendres de TV3. Xavier Coral va ser el presentador, però l'actor Pep Anton Muñoz i el periodista Pere Mas van acompanyar a l'Àvia Remei en la presentació que es va portar a terme el dia 29 de març a la llibreria Bertrand de Barcelona.

30/3/11

Els llacs més emblemàtics del Pirineu

Després de l'èxit de Catalunya. 50 excursions inoblidables del què aquest hivern n'hem editat la tercera edició, Jordi Longàs ens proposa per aquest Sant Jordi el llibre Pirineu. 50 excursions als llacs més emblemàtics. És un llibre de l'estil de l'anterior, en el qual l'autor ens proposa 50 llacs del Pirineu, ens ofereix en una dobla pàgina una espectacular fotografia del llac i ens descriu l'itinerari per arribar-hi. És un llibre a tot color, amb tapa dura, de gran utilitat i vistositat. Un excel·lent regal per aquest Sant Jordi. En aquest vídeo, l'autor ens presenta l'obra.

19/1/11

Un recorregut poètic per la geografia urbana i emocional de Valls

Onze x 2. Valls 2011 és l'aportació que fem des de Cossetània a les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, que se celebraran durant deu dies entre finals de gener i inicis de febrer a la capital de l'Alt Camp. El llibre és un recorregut poètic per la geografia urbana i emocional de la ciutat realitzat per onze poetes i dos fotògrafs vallencs.
Fa deu anys en motiu de les Decennals del 2001 vam publicar en llibre Deu + 1 en el que onze narradors vallencs van escriure un relat que d'alguna manera o altre tenia com escenari les Festes Decennals.
Aquest cop vam proposar al col.lectiu literari BValls de Lletres que és qui ha coordinat l'obra que poetes de la ciutat fessin un poema sobre un racó de Valls a partir de fotografies de Francesc Parés i Carles Cubos. El resultat és Onze x 2. Valls 2011 que es presenta dimecres dia 19 de gener a 2/4 de 8 del vespre a la Sala d'Actes de l'IEV. La presentació anirà a càrrec del poeta Celdoni Fonoll, amb la col·laboració especial de Lloll Bertan.
Podeu veure el vídeo que Marta Ferré ha realitzat com a promoció de l'obra.

9/1/11

Més autoestima

Ho diu Sam Abrams en l'entrevista que Ada Castells li fa al suplement de Cultura de l'Avui d'aquest dijous passat:
... No estic segur que Catalunya es cregui la gran cultura que té. Una de les critiques que se'm fa és que jo veig meravelles a cada cantonada, però és que són certes! Tu has estat al PEN com jo i has pogut veure com algú d'Indonesia et ve amb una antologia de la seva literatura. Ho mires amb molt d'interès però no hi trobes cap valor artístic. En canvi, la cultura catalana té un bon nivell.

... Trobo que la qualitat intrínseca de la cultura catalana, amb escriptors d'un nivell altíssim en tots els gèneres, mereixeria una assistència de primera, i no la té. A la televisió, els programes de llibres semblen sectes i als telenotícies no surt mai cap autor. Als Estats Units si Philip Roth treu novel·la, la premsa hi va. Si Bellow publica la seva correspondència és una festa major de costa a costa. Aquí, ja pots fer el que vulguis, que res de res. I al damunt la cultura castellana passa al davant.
Hi estic molt d'acord. En aquest país nostre ens falta autoestima, i a més, costa molt, massa, que es faci cas als escriptors catalans. Qualitat com diu Abrams n'hi ha. I qualitat literària és la que produeix l'escriptor ebrenc Josep Igual de qui aquesta tardor hem publicat el llibre No és el que sembla, un recull de relats on hom gaudeix del estil identificatiu de l'autor. Escolteu-lo en un dels relats del llibre, "Neonadal al tercer quadrant".

5/12/10

La nova sala de premsa de Cossetània

La molta informació que es genera des de Cossetània, sigui en notícies que pròpies l'editorial, en notícies que apareixen a la premsa o en crítiques, feia que el blog de Cossetània se'ns hagués quedat petit. És per aquest motiu que vam pensar en crear un gestor de continguts que ens permetés que les informacions de Cossetània tinguessin més visualització i que a la vegada el material informatiu que es genera al voltant de l'editorial es pogués seguir de manera més ordenada.
En aquest projecte hi hem treballat durant tot l'any i ara ja es pot consultar aquí. Hi podreu trobar en l'apartat de notícies, les informacions que redactem des de l'editorial. Hi ha també un espai per a recollir les notícies que apareixen a la premsa i també un altre espai per a les crítiques. Hem volgut que aproximadament cada mes es faci una entrevista a algun dels autors de l'editorial. La primera que publiquem és la de Celdoni Fonoll autor de Bèsties i bestioles, que hem editat aquesta tardor. També hi ha un apartat pel Club de Lectura que iniciarem en breu i en el qual pretenem tenir crítiques dels nostres llibres per part dels lectors de Cossetània. De fet, el que fem és aprofundir en la iniciativa creada a partir dels seguidors de Cossetània de facebook amb la qual enviàvem una desena de llibres a lectors seguidors de l'editorial que així ho sol·licitaven amb la condició que després havien de fer una crítica del llibre, que posteriorment publicàvem al blog. Ara aprofundirem en aquesta idea a partir del Club de Lectura de la Sala de Premsa de Cossetània. Hi ha també un apartat per a vídeos, per a l'agenda d'activitats de l'editorial, per a fotografies, per a les bases dels premis que nosaltres editem, etc. Esperem que aquesta eina, amb la qual voldríem tenir també comentaris dels lectors de l'editorial, serveixi com un mitjà que agrupi totes aquelles activitats promocionals que realitzem al voltant dels llibres que editem.

24/10/10

De La Riera i d'un final incert


Aquesta setmana, dimecres, vam presentar a la llibreria Bertrand un dels llibres més importants de la campanya de Nadal de Cossetània, el llibre La Riera, el llibre de la sèrie de TV3. La presentació va resultar ser un acte extraordinari, amb la sala plena a gom a gom, amb actors de la sèrie, amb degustació d'Estrelles de La Riera. La presentació la teníem prevista incialment per la Setmana del Llibre en Català, però la vam haver d'ajornar ràpidament tant bon punt va esclatar el conflicte de l'Arc de Berà. El llibre ha estat un mes i escaig imprès sense que es pogués distribuir mentre resolíem el nou sistema logístic. Aquest retard en aquest llibre i en d'altres ha estat una de les conseqüències indesitjades del tancament de l'Arc de Berà. Al final, però s'ha pogut fer una excel·lent presentació i el llibre ja és a les llibreries. En el vídeo que acompanyo aquest post podeu veure un reportatge de la presentació. El llibre té dues parts ben diferenciades: en primer lloc s'explica el que seria la història de la família Riera fins al moment abans que comencés la sèrie i en la segona part del llibre es reprodueixen les receptes dels diferents plats que han sortit en la sèrie: les cartes del restaurant, etc. Les receptes són obra de l'assessoria gastronòmica de la sèrie Núria Bàguena amb la col·laboració d'Oriol Carrió, que és el cuiner que cuina de debò els plats que apareixen en pantalla. Els plats van acompanyats d'excel·lents fotografies a tot color de Meritxell Argeleguer.
L'arribada del llibre La Riera a les llibreries, tal com he comentat en altres posts, ha estat l'inici del camí cap a la normalitat de l'activitat de Cossetània. Resolt el sistema logístic de Catalunya ara ens posem a treballar amb la distribució dels llibres a Espanya. No serà feina fàcil, perquè incomprensiblement l'Arc de Berà no ens ha facilitat el nombre de llibres que tenim dipositats en les diferents delegacions d'arreu de l'Estat. Ara caldrà reconstruir els dipòsits existents amb les dades que ens facilitin els diferents delegats, sense que ho poguem contrastar, cosa que pot produir desajustos d'stocks. En fi, aquesta és la situació que tenim i la que hem de resoldre de la millor manera possible. Tot plegat ho hem de fer ràpid perquè tenim llibres de Lectio (el nostre segell en castellà) que traurem nous per aquesta temporada de tardor-hivern i perquè cal resoldre el més aviat possible el subministrament dels nostres títols als diferents punts de venda de l'Estat espanyol.
Mentre treballem per tirar endavant la comercialització dels llibres de Cossetània i de Lectio, seguim fent múltiples gestions per resoldre el cobrament del deute que l'Arc de Berà té pendents amb els editors afectats. S'està en continu contacte amb el Departament de Cultura de la Generalitat i aquesta setmana ens hem reunit un cop amb representats de l'Arc de Berà i hem fet una assemblea d'editors afectats. Tot plegat en aquest moment està força per no dir molt encallat. Dimarts al migdia hi ha convocada una roda de premsa per explicar en quina situació ens trobem actualment. A hores d'ara el conflicte no està resolt i el seu final és malauradament del tot imprevisible.

20/6/10

Els vídeos de promoció al web de Cossetània

He comentat en anteriors ocasions la promoció de llibres de Cossetània a través dels vídeos. Aquesta fórmula permet poder fer més extensiu el que es diu en una presentació d'un llibre o també sentir de veu d'un propi autor els seus comentaris sobre l'obra que acaba de publicar, o altres possibilitats molt diverses. La producció d'un vídeo mínimament digne tenia fa uns anys uns costos prohibitius però ara hi ha possibiltats de fer-ne amb unes despeses raonables. Com que darrerament n'hem fet alguns, com la presentació de les guies Essencial o gràcies al diari digital DelCamp vídeos d'entrevistes amb Toni Orensanz (El falsari) i Rosa Pagès (Àngels de pedra), ens ha semblat que fora interessant que en el web hi tinguessin més visibilitat, de manera que hem destinat la columna de la dreta de l'espai web de Cossetània als vídeos perquè siguin més visibles. Ara, clicant al vídeo que es vol veure, s'obre una pàgina del web on es pot visualitzar aquest i on n'hi ha d'altres de promoció de l'editorial. La intenció és incorporar-ne aproximadament un de nou cada mes. En alguns casos seran entrevistes amb els autors i en d'altres vídeos de presentacions.

25/5/10

La presentació de la col·lecció Essencial en vídeo

Com a eina de màrqueting ens hem proposat incorporar vídeos com elements promocionals dels llibres. Al canal que tenim a You Tube en podeu veure. Darrerament, hem arribat a un acord amb el diari digital Del Camp perquè pogueu visualitzar al nostre web vídeos que han fet d'entrevista amb autors nostres. Per aquest Sant Jordi ho van fer amb Toni Orensanz (El falsari) i amb Rosa Pagès (Àngels de pedra). Ara hem arribat a un acord amb l'empresa Clack perquè ens faci un reportatge de vídeo d'algunes presentacions. El primer que han fet és de la presentació de les guies Essencial.

4/2/10

Nova imatge del web de Cossetània

La imatge que externament donem a conèixer en els nostres impresos, en les nostres portades, en els fullets que imprimim, en les aplicacions web diuen molt del que som i del que pretenem. Fa uns dies el Marc Volpini, un dels dissenyadors de Cossetània, que especialment s'encarrega de les portades, em va dir sobre dues propostes de portada que ens va presentar: "aquesta és molt Cossetània". Volia dir amb això que implícitament els tres dissenyadors de l'editorial l'Àlex Rull, la Georgina Solé i el Marc Volpini tenen un codi de com han de ser les portades de Cossetània a partir del que ells han entès dels gustos de les persones que en formem part i partir de l'evolució que s'ha anat fent. No hi ha res escrit, però és cert que hi ha un estil de fer les portades de Cossetània que a la vegada donen una imatge de segell. La veritat és que personalment n'estic molt content de l'estil que els tres dissenyadors han ideat per a les portades dels llibres. Clar que tenir aquest codi no escrit ha comportat haver de refer moltes portades, haver de desestimar determinats dissenys que eren correctes i haver de demanar l'opinió a la resta de col·laboracions de l'editorial, i també per part seva haver d'assimilar tota aquesta informació i processar-la correctament, tal com han fet.
Ara, per enguany, un dels canvis d'imatge que portarem a terme serà la de la web, tant de Cossetània com de Lectio. L'actual té més de cinc anys i ha quedat antiquada i poc al dia amb les necessitats del moment. Serà la tercera imatge de web que tenim després que la primera la fes l'Enric Català ja deu fer vuit o nou anys. La imatge de la web d'ara ja ha fet la seva funció. Des que es va començar l'actual pàgina web i que vam posar-nos a treballar amb Gestiomed, la web s'ha ampliant en moltes funcions. El primer que es va fer va ser posar-hi tot el catàleg i realment ara és l'únic catàleg vàlid de l'editorial. També es va implantar un sistema de botiga on-line que poc a poc ha anat incrementant el nombre de llibres que els lectors ens compren per aquest sistema. Hem incorporat a la fitxa dels llibres molts contigus rics. D'aquesta forma, a part de poder visualitzar la fitxa tècnica del llibre, es pot descarregar un fragment o es pot veure què n'han dit els mitjans de comunicació o els blogs dels llibres en qüestió. Hem enllaçat el web amb DILVE, de manera que tots els canvis que s'hi incorporen automàticament també queden fets al web del DILVE. Hi ha l'agenda de presentacions i també es pot descarregar el PDF de les novetats del mes següent. S'ha enllaçat directament a edi.cat els llibres que tenim en format electrònic, entre altres actuacions.Tot plegat, implica destinar-hi hores, moltes, i sobretot ser molt regular. La informació que hi han anat posant en el temps l'Anna Pons, la Judit Juncosa i la Raquel Estrada és molt valuosa per a l'editorial.
La imatge però del web ha quedat antiquada. Tenim clar que li havíem de fer un rentat de cara. L'Àlex Rull és qui ha pensat i ha planificat els canvis que s'hi han de portar a terme. Els incorporarem en un parell o tres de mesos. En aquest post uns avancem la imatge que tindrà. Hi haurà tot el que hi havia en l'antiga web però posat d'una altra manera i amb una imatge més moderna. Hi incorporarem poder llegir alguns dels titulars de la nostra Sala de Premsa o poder-hi visualitzar vídeos de promoció de l'editorial. El Resultat final esperem que agradi. Em sembla que la millora és molt substancial.

12/4/09

La recta final fins a Sant Jordi

Després dels dies de repòs de Setmana Santa encararem la recta finals fins a Sant Jordi. L'agenda d'aquesta setmana i la vinent està plena de presentacions, amb actes cada dia que m'ocuparan tots els vespres. I, enmig, la Fira de Londres on hi destinaré la jornada de dilluns que ve. Cal fer doncs el darrer esforç.
Tots els llibres previstos per aquesta campanya ja estan impresos i distribuïts. Hem fet la tramesa del catàleg de Sant Jordi de Cossetània (el podeu consultar aquí) i el de primavera de Lectio (aquí). S'han fet moltes presentacions de promoció. Queda per aquesta setmana el dinar-presentació de les novetats que juntament amb Arola Editors fem amb els periodistes de les comarques meridionals, després que hàgim ja fet la presentació de les novetats ebrenques als mitjans de comunicació de les comarques de l'Ebre. El dimarts dia 14 comença una campanya de falques publicitàries a RAC1 que centrem amb els llibres Els millors plats de l'Àvia Remei i Secrets de Catalunya. Hem fet també publicitat a altres mitjans com al Descobrir cuina, Time out, Descobrir Catalunya, Vèrtex, entre altres. Hem iniciat aquests mesos, tal com vam comentar aquí, diverses campanya de promoció pel Facebook i GoogleAd, que intensificarem aquests darrers dies. I també s'ha fet la presentació d'Edi.cat, el primer portal de llibres electrònics en català, cosa que permetrà que per aquest Sant Jordi es puguin adquirir en diverses llibreres unes targes de descàrregues de llibres electrònics. Hem fet promoció de llibres també en vídeos (Baphomet i Els millors plats de l'Àvia Remei). Tot plegat un esforç que s'ha pogut fer gràcies al treball intens de tot l'equip de Cossetània.
Una part de la nostra oferta de Sant Jordi queda reflectida en aquest vídeo que es va fer per la presentació d'Edi.cat i que ara hem recuperat per posar-lo al YouTube. Es un vídeo sense àudio però que ens ha semblat que valia la pena posar-lo a la xarxa.

23/3/08

Jesús Maria Tibau i Cornudella

Durant l'any organitzem moltes presentacions de llibres. Com que a Cossetània editem al voltant d'una vuitantena títols l'any i fem com a mínim una presentació per llibre, no estranyarà doncs que cada setmana en tinguem alguna o altra. Sempre, quan vaig a una presentació, tinc neguit per si vindrà gent o no, per si la sala quedarà prou plena.
Ahir dissabte, vaig anar a la presentació d'El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, a Cornudella, el poble on Tibau hi va néixer i hi va viure bona part de la seva vida abans de desplaçar-se a Tortosa. No tenia cap temor que no vingués gent, estava tranquil en aquest sentit, ja que habitualment, encara que pugui sonar rar, com més petit és el poble, més possibilitats hi ha que la presentació sigui un èxit. Hi ha en els petits nuclis més sentiment de comunitat i els seus habitants fan habitualment pinya en els actes que s'organitzen. A més tenia el convenciment que Tibau era una persona estimada a Cornudella. Els pronòstics no van fallar i la sala d'actes de l'Ajuntament de Cornudella es va omplir de gom a gom. Tibau es va sentir ben acompanyat pels seus familiars i pels seus amics de la localitat que el va veure créixer.
Cornudella, el Montsant, Siurana, els records de la seva infància o el paisatge del Priorat apareixen constantment en El vertigen del Trapezista. Tibau ho descriu amb tendresa, amb estima. Per això, l'acte de presentació es va convertir a la vegada amb un homenatge als seus records. Ell va voler que una amiga de Cornudella i un germà seu llegissin un conte. Els amics i la família, el millor regal que li ha fet Cornudella. També va llegir un dels contes l'escriptor Òscar Palazon i, un altre el propi autor (es pot veure en el vídeo que acompanya aquest post). I al final, la cirereta que arrodoní la presentació va l'excel·lent interpretació a capella del cantautor de Pradell de la Teixeta, Jesús Fusté.


Pedalejar prop del mar
Cada any per Divendres Sant una colla d'amics que sortim habitualment amb bicicleta de muntanya. Fem una sortida que acabem amb un bon dinar. Enguany hem anat de Salou fins a l'Ampolla seguint l'itinerari marcat en el llibre: La costa Daurada arran del mar, de Josep Insa. L'itinerari et permet descobrir racons d'extraordinària bellesa de les nostra costa, especialment cap a la zona de l'Ametlla de Mar. Malauradament també et permet comprovar de primera mà la pressió urbanística que hem exercit sobre el nostre territori. Els passejos marítims són cada vegada més llargs, cada vegada més ciment, en detriment dels espais naturals a prop del mar, i costa trobar territori verge, sense urbanitzacions que arriben gairebé fins dins el mar. Queden alguns petits paradisos, cada vegada més petits. A un però li queda el convenciment que la facultat de l'home per fer urbà el territori no té límits.

10/3/08

Artur Bladé, Sam Abrams i Magí Sunyer

M'arribo a la Setmana del Llibre en Català ja que organitzem dues activitats al Sofà 806. Va ser el dimecres i feia molt de fred, cosa que no convidava a sortir al carrer. No tinc massa temps per donar-hi un tomb, però l'aspecte que té no desmereix gens respecte el d'anys anteriors a la carpa de la plaça de Catalunya, tot i que hi ha menys espai. El més important és que s'ha pogut salvar aquesta activitat després del dubtes que es van general quan l'Ajuntament de Barcelona es va negar a cedir la plaça de Catalunya. En definitiva, la plaça de la Catedral és també una bona ubicació.
Els escriptors Sam Abrams i Magí Sunyer conversen durant mitja hora sobre l'obra d'Artur Bladé i Desumvila. L'acte l'emmarquem en la recent aparició de dos nous volums de l'obra completa, el III i el IV. La xerrada és interessant i entretinguda i fins i tot se'm fa curta.
Gravo una estona en vídeo, que reprodueixo en aquest post, i prenc alguna nota. Abrams és contundent en afirmar que "Bladé és un escriptor molt més important del que s'ha pensat mai". Sunyer comenta que tot i que Bladé no va ser un escriptor de ficció, "quan escriu dóna una categoria literària als seus personatges que adquireixen una vida extraordinària."
Sam Abrams afirma que malgrat que en molts casos les obres d'Artur Bladé es desenvolupen geogràficament en un espai local, "la seva obra és extraordinàriament universal, ja que sempre acaba tractant temes universals que qualsevol persona pot exportar a la seva cultura." Referent a la sèrie de biografies que l'autor va escriure (Rovira i Virgili, Pujols, Terré, Pompeu Fabra...) comenta que "Bladé explica el què és el país a través d'uns personatges emblemàtics i que la tria de les persones a qui fa les biografies fou molt intencionada ja que li van permetre exposar molts aspectes de la cultura catalana". Finalment Abrams va afirmar que la lectura de Bladé "crea adeptes".
En aquest vídeo es pot veure un fragment de la conversa entre Abrams i Sunyer.

11/2/08

Nova col·lecció de clàssics catalans

Enguany a Cossetània iniciem una aposta clara pels autors clàssics catalans. En un post anterior, vam anunciar l'inici de la Biblioteca Narcís Oller. A més, coincidint amb l'aparició del primer volum de l'obra d'Oller, hem presentat també la col·lecció Biblioteca de Tots Colors que es dedicarà a la publicació d'obres d'escriptors clàssics catalans. Aquesta col·lecció està dirigida per l'escriptor i filòleg Magí Sunyer. L'obra que inicia la col·lecció és L'home que tenia més d'una vida i altres relats, de Joan Puig i Ferrater. La intenció és publicar cada any en aquesta col·lecció dos o tres títols.
Sobre el primer volum de la col·lecció, Guillem Jordi Graells en diu en el pròleg del llibre:

"...Aquestes peces, la majoria de les quals apareixen en llibre per primera vegada, traeixen diverses influències, des de la narrativa costumista fins a la prosa poètica més o menys derivada del simbolisme, passant per alguns models de la narrativa modernista més lligats al naturalisme i a una certa concepció del "drama rural"."

El futur dels diaris en paper
Un vídeo que publicàvem en aquest post, ens mostrava com podia ser el futur dels llibres amb l'aparició dels e-books. Aquest altre vídeo se situa el 2015 i ens avança una hipòtesi de com pot evolucionar el flux de la informació a Internet. La qüestió està: quin futur tindran els diaris en paper en la possible nova realitat?

3/2/08

La banda esquerra

En un post anterior comentava l'aparició d'un nou número de la revista BValls de lletres. En aquesta publicació hi vaig trobar un article titulat "La banda esquerra", que em va semblar molt interessant, signat per l'escriptora Mònica Batet, que tractava sobre la importància que haurien de tenir els contes en una literatura. En volia reproduïr un fragment però com que no sabia com seccionar-lo i tal vegada que m'ha semblat un conjunt que no podia fraccionar, el reprodueixo íntegrament, amb el permís de l'autora:
Qualsevol lector català que aspira a ser ideal, si agafa un paper en blanc, el divideix amb una línia vertical i en la banda dreta escriu tots els escriptors que coneix de novel·la i en la banda esquerra els de contes, s’adonarà quan escrigui l’últim cognom que la banda guanyadora és, sens dubte, la de la dreta. I si es pregunta sobre el perquè d’aquest resultat, s’adonarà que la resposta no és única.
Respostes:
1. La narrativa llarga a Catalunya té molts premis prestigiosos; la narrativa curta només té el Mercè Rodoreda.
2. Per a molts, el conte és un gènere menor.
3. Poques són les editorials que s’arrisquen a publicar reculls de contes.
4. Un lector, a l’hora d’escollir un text, a causa segurament d’una mala cultura del conte, acostuma a preferir el text llarg.
5. Es considera que la narrativa curta és el primer esgraó que usen els autors novells per poder escriure posteriorment narrativa llarga.
6. Escoles i instituts posen com a lectures obligatòries novel·les (només cal veure quins són actualment els textos obligatoris de selectivitat).
Però, en canvi, si aquesta mateixa prova la realitza un lector que aspira a ser ideal dels Estats Units o de Llatinoamèrica, se sorprendrà quan vegi que la banda esquerra queda perfectament equilibrada amb la banda dreta. I aquest fet és a causa que el conte en aquests països no està desprestigiat, ja que són moltes les revistes literàries que el tenen com a text estrella. Només cal fixar-se en la quantitat de tallers literaris sobre narrativa breu que s’ofereixen a les seves universitats. Llavors cal, sens dubte, que el lector que aspira a ser ideal i que no és ni dels Estats Units ni de Llatinoamèrica es desfaci de prejudicis, que l’únic que aconsegueixen és entorpir l’augment de noms de la seva banda esquerra, i començar a llegir contes tenint en compte les premisses següents.
Premisses:
1. No hi ha narrativa de primera classe i narrativa de segona classe.
2. La síntesi és una virtut. Qualsevol bon escriptor afirma que és molt més difícil escriure un bon conte que una bona novel·la, perquè en una bona novel·la el discurs pot decaure, i en un bon conte mai.
3. En el primer paràgraf d’un conte ja se sap si val la pena de continuar-lo; això evita la pèrdua de temps.
4. La quantitat no és sinònim de qualitat.
5. El plaer és immediat: no cal esperar quatre-centes pàgines per comprovar si l’horitzó d’expectatives queda acomplert, i això permet que els contes siguin llegits en curts espais de temps.
6. Finalment, una bona manera d’eliminar radicalment els prejudicis és llegir, si encara no s’ha fet, “Invasió subtil” (Pere Calders), “La continuidad de los parques” (Julio Cortázar) o “Els set missatgers” (Dino Buzzati).
El vídeo
Recordo que en la gala d'inauguració de la Fira de Frankfurt, un dels moments estel·lars va ser la intepretació de la canço Qualsevol nit pot sortir el sol, per Jaume Sisa. Sovint, faig un cop d'ull a La Tafanera per veure quines notícies o curiositats són les més votades. Ahir hi vaig trobar un comentari que feia referència a un vídeo creat amb l'esmentada cançó de Sisa. L'obro i el trobo boníssim, molt treballat. El reprodueixo en el bloc. Val la pena.

6/1/08

Dubtes i decisions i dos vídeos sobre el futur dels llibres

Com han estat dies de mitges vacances, he pogut fer endreça a la taula del despatx i he pogut remirar originals que teníem pendents de decidir o no la seva publicació, ja que alguns em presentaven molts dubtes.
Tots els editors rebem durant l'any moltes propostes de llibres. De les que ens arriben a Cossetània, cada vegada més via e-mail, n'hi ha que veiem ràpidament que són adients a la nostra línia editorial, que tenen possibilitats bones de comercialització, i que estan ben plantejades. Llavors decidim amb poc temps contactar amb l'autor, intercanviar opinions, si s'escau fer-li suggeriments i si ens entenem tirar el projecte endavant. També n'hi ha que no s'ajusten al que nosaltres fem o que veiem ràpidament que no tenen la suficient qualitat. La resposta també en aquest cas tenim clar que serà tornar l'original amb poc temps. Però molt habitualment la qüestió no és tant senzilla i ens trobem amb situacions amb més complicacions i amb molts dubtes.
A vegades ens arriben propostes o originals molt correctes i en la línia del que fem, però que hi veiem dificultats de comercialització. En alguns casos intentem trobar algun ajut extern que ens redueixi en part el risc i ens permeti tirar endavant el projecte. Si s'aconsegueix, publiquem l'obra. En altres casos ens agrada el text però dubtem de si es vendrà o no i no veiem possibilitats d'ajuda externa, o també dubtem de si tal com està fet pot funcionar o no. En aquests casos, primer demanem opinió a altres persones de Cossetània o també a persones externes. Cal dir en aquest sentit que les col·leccions que tenen director, l'opinió d'aquest és fonamental per decidir tirar endavant o no un original. Al final de tot el procés cal prendre una decisió, les consultes externes o amb altres persones de l'editorial et serveixen per tenir una opinió clara sobre la qualitat o no de l'obra, però altres vegades et queden molts dubtes sobre la possibilitat que tindrà aquella obra en concret en el mercat. Al final cal decidir alguna cosa en un sentit o un altre. I és el que he estat fent aquests darrers dies amb diversos originals. En algun hem consensuat amb l'autor algun canvi que ens ajuda a veure més clar el projecte. Altres els hem acabat rebutjant i després de fer-ho, especialment si era un original correcte però que no li acabàvem de veure sortida en el mercat, sempre et queda la incògnita de què passarà amb aquell text o projecte, de si s'acabarà publicant i de si funcionarà. El darrer Sant Jordi vaig veure a les parades dos llibres rebutjats per nosaltres. Un hem van dir que s'havia venut força bé, tot i que això no em va fer canviar l'opinió que no era un bon treball. De l'altre, sobre el qual vam estar dubtant molt i que finalment vam rebutjar, vam veure que fins i tot se n'havia fet dues edicions. O sigui que no vam estar encertats amb la decisió. Clar que sempre et queda el consol de pensar que altres vegades ha estat el revés i que has editat algun original que ha funcionat que havia estat rebutjat, anteriorment, per algun altre editor.
També a vegades vius alguna situació similar a la que explicava fa us mesos Joan Carles Girbés en el seu bloc Tirant el Cap, quan un autor li va dit que era un "zoquete" per haver rebutjat el seu original. Va ser un post que em va fer molta gràcia i em va fer pensar en què una vegada després de rebutjar un projecte, ja que l'autor ens demanava una bestreta que a ens semblà que no era assumible, aquest em va dir "quan vegis aquest llibre entre els més venuts et cauran les llàgrimes de ràbia".

El futur del llibre
En aquesta adreça de l'edició digital de La Vanguardia es pot veure un vídeo amb una interessant conversa entre Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia i el sociòleg Joaquín Rodríguez, que acaba de publicar el llibre Edición 2.0 (Editorial Melusina). Rodríguez pensa que amb dues generacions, uns cinquanta anys, la substitució del format paper dels llibres pel format digital pot ser completa. Vila-Sanjuán no es d'aquesta opinió. Val la pena veure el vídeo. Potser la situació que planteja un altre vídeo que reprodueixo a continuació i que vaig veure per primera vegada al bloc Beat.cat serà l'escenari del futur. Com es pot veure, el debat està molt obert.