28/2/08

Enquesta sobre el futur del llibre

Blogger ens ofereix la possibilitat, amb una funció incorporada recentment, de fer enquestes amb els lectors dels nostres blocs. Després que darrerament en aquest bloc hem comentat diferents opinions sobre què li pot passar en el futur al llibre en format paper, m'ha semblat oportú realizar una enquesta sobre aquesta qüestió. La pregunta que faig és si creieu que els llibres electrònics substituiran els llibres en format paper. Hi proposo tres respostes: sí, no i que conviuran els dos formats en harmonia, o sigui que s'arribarà a un punt d'equilibri en què hi haurà mercat per ambdós tipus de llibre. A veure doncs què penseu.
Per recordar opinions sobre aquesta qüestió torno a enllaçar en aquesta adreça un vídeo de l'edició digital de La Vanguardia en què es pot veure una interessant conversa entre Sergio Vila-Sanjuán, coordinador del suplement Culturas de La Vanguardia i el sociòleg Joaquín Rodríguez, autor del llibre Edición 2.0 (Editorial Melusina). Rodríguez pensa que amb dues generacions, uns cinquanta anys, la substitució del format paper dels llibres pel format digital pot ser completa. Vila-Sanjuán no es d'aquesta opinió. També val la pena visualitzar en aquesta altra adreça un altre vídeo que ja vam reproduir en aquest bloc en què es realitza una ficció de com poden ser els llibres del futur. També a la taula rodona sobre "Els blocs i la literatura", que es va portar a terme en les Jornades de la Catosfera, es va tractar sobre aquesta qüestió. El vídeo de la taula rodona es pot descarregar aquí. És molt interessant l'exposició que hi va fer la professora de la UOC Laura Borràs. I també, com que penso que una problemàtica similar a la dels llibres, és la que tenen i tindran els mitjans de comunicació en format paper, recordo també l'adreça d'un altre vídeo que analitzava la situació amb un horitzó de l'any 2015.
Finalment, indico dos enllaços on es poden veure dos videos de demostració on es visualitza com funcionen els e-books d'Amazon (Amazon Kindle) i el Sony (Sony Reader).

Guerres de plàstic
El bloc El Llibreter en un post de fa uns dies publica una crítica del llibre Guerres de plàstic. El conflicte quotidià entre palestins i israelians de Jordi Raich, que hem publicat recentment a Cossetània. L'escrit d'El Llibreter és com habitualment molt interessant. En reprodueixo un fragment:

Jordi Raich no pren partit, que en aquest cas no significa fugir d’estudi sinó adoptar una forma de compromís realment valuosa. Escriu i diu, doncs, la seva experiència i elabora unes cròniques que defugen les grans paraules o les grans solucions: parteix del convenciment que, d’aquí a seixanta anys, israelians i palestins continuaran matant-se, i ho destaca a la contraportada del llibre. O alguns israelians i alguns palestins, perquè n’hi ha que a banda i banda s’entesten a batre’s per la convivència. Perquè el conflicte s’ha convertit, malauradament, en la forma natural de conviure, o de malviure en aquell recó de la Terra. Guerres de plàstic és la mirada de l’estranger vol entendre alguna cosa, amb unes cròniques on sovint una anècdota o una frase resumeixen amb exactitud el punt de vista de l’autor.


De moment no hem pogut realitzar la presentació pública del llibre ja que l'autor és al Liban, però és previst que la setmana de Sant Jordi es desplaci a Catalunya i en aquests moments treballem per organitzar una presentació per aquells dies.

25/2/08

Calçotades a dojo

Ser de Valls té aquestes coses, quan arriba el temps de les calçotades, hi ha moments que sembla que les cebes t'hagin de sortir per les orelles. Aquest mes de febrer el menú de cap de setmana està sent monotemàtic: calçotada. I és que fem calçotades amb els amics d'aquí i d'allà, amb els companys d'entitats, amb persones relacionades amb la feina, amb la família, amb la gent de Cossetània (aquesta l'han batejada amb el nom de "calçotània"), etc. A mi m'agraden els calçots, i la salsa, i embrutar-me les mans menjant-ne, i la festa que resulta una calçotada, però trobar-me com en el cap de setmana passat de fer-ne una divendres, una dissabte i una altre el diumenge, ja és un excés. En total acabaré el febrer amb set calçotades i en tinc previstes tres mes pel març. O sigui, que si no cau alguna calçotada sorpresa, seran en definitiva deu calçotades, a una mitjana de 20 o 25 calçots per calçotada, resultarà que m'hauré cruspit entre 200 i 250 calçots, que tot plegat és el número de calçots que Ramon Forès va engolir el 27 de gener durant la Festa de la Calçotada per poder guanyar el Concurs de Menjar Calçots.
Precisament sobre calçots va tractar un dels primers llibres de Cossetània i el primer encert de l'editorial. Cossetània va començar la seva activitat el 1996, de manera molt tímida, ja que aquell any només vam publicar dos títols, ambdós de temàtica local (Història del Club Bàsquet Valls i Història gràfica de la Colla Joves Xiquets de Valls). A mitjans del 1996, l'Agustí Garcia, propietari llavors del restaurant El Corbatí, ens va parlar que junt amb, Joan Jofre, un amic seu d'Alió (municipi situat al costat de Valls), havien fet un recull de receptes de plats que es podien cuinar amb calçots. La idea em va semblar molt bona. Es tractava d'incorporar el calçot a la cuina com un element més i la veritat és que després d'haver provat alguns dels plats, el resultat extraordinari. Hi vam posar per títol La cuina del calçot (obvi) i, per la festa de la calçotada del 1997, ara ha fet deu anys, vam presentar el llibre. Vam fer una primera edició de 1.500 exemplars que es va exhaurir en tres setmanes. El llibre el vam reeditar i ara ja anem per la quarta edició. Això ens va animar a seguir amb la línia de llibres de cuina. D'aquesta manera, la col·lecció El Cullerot amb 47 títols publicats ha esdevingut junt amb Azimut una de les que ens ha donat més alegries i ha resultat també ser la col·lecció de cuina amb més títols del panorama editorial català.
Per a La cuina del calçot vam demanar al director de cinema Bigas Luna, amb ascendència vallenca, que ens fes un pròleg i ens va enviar el següent text:

Catalans
Catalanots
Catalanets
Catalanassos
no em
toqueu més els collons.

Porró
Porró de vi
Porró de pagès
Porró de diumenge
Porro de cava
Porro d'estiu
Porro de cel.
Passió de terra, desig de Déu.

Catalans
Catalanots
Catalanets
Catalanassos
no em toqueu més els collons
que en Jujol ja
va clavar el porró dalt del terrat.
Visca Catalunya,
Badajoz i Purto Urraco.
Passi-ho bé i adéu-siau.

I acabava el seu text amb la següent frase:

El calçot, el porró i els castellers, tres coses nostres que sempre m'han fascinat. Surten de la terra i em fan mirar el cel.

21/2/08

Dos blocaires amb punts en comú

Dos autors de blocs que habitualment consulto són notícia aquests darrers dies. Ambdós fets noticiables tenen relació amb Cossetània i també ambdós blocaires tenen punts en comú entre ells. Per una banda, s'ha començat a distribuir el llibre El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, autor de del bloc Tens un racó dalt del món, un dels que té una millor classificació dins el rànquing d'Alianzo i també un dels que desenvolupa una major activitat literària. El llibre és un recull de contes d'aquest autor. Tibau va escollir per títol del llibre, previ permís de l'autor, el nom d'un altre bloc, El vertigen del trapezista, del qual n'és autor Òscar Palazón. Aquest nom és el punt d'unió entre ambdós autors. Però Palazón ha estat també notícia aquests darrers dies ja que ha resultat el guanyador del premi literari Vila de l'Ametlla de Mar, amb la novel·la Un rostre que no és meu, obra que publicarem els propers mesos a Cossetània (més informació sobre aquest guardó en aquest enllaç). D'Òscar Palazón ja havíem publicat anteriorment el poemari Atles de la memòria i també havíem publicat d'ell alguna narració en altres llibres de reculls de narracions finalistes de premis literaris com Amics per sempre i altres contes o Quin remei! i altres contes. A tots dos, al Jesús Maria i a l'Òscar, l'enhorabona.

18/2/08

25 anys del col·lectiu La Gent del Llamp

Que una iniciativa literària tingui continuïtat durant 25 anys és per felicitar-ne els seus promotors. El col·lectiu La Gent del Llamp pot presumir d'haver-los complert, d'haver des del 1982 realitzat una activitat literària que li ha permès haver editat 55 títols, d'haver estat la plataforma perquè una bona colla d'escriptors i d'artistes hagin pogut haver vist les seves obres publicades i difoses.
El 25è aniversari de col·lectiu ha coincidit amb la publicació de l'obra Aquell regust d'ampla llibertat, en memòria de Josep Lluís Savall, qui fou president del col·lectiu i que morí fa un any i mig. Aquest llibre es va presentà aquesta setmana a Cambrils, població d'on era originari Savall. La imatge que acompanya aquest post correspon a la presentació i s'hi pot veure en primer terme l'alcalde de Cambrils, Robert Benages, i els escriptors i membres del col·lectiu Joan Cavallé i Magí Sunyer.
En aquest acte, Cavallé va fer un repàs a l'activitat de La Gent del Llamp. Va destacar l'inici de la col·lecció Zènit que permet donar l'oportunitat a noves veus i sobre la qual ja en vam parlar en aquest post. Joan Cavallé va dir que el col·lectiu "aposta per la literatura i l'art, pel gust de llegir i veure les coses".
Magí Sunyer va fer una explicació del contingut del llibre. Es pot llegir més informació de l'acte en aquesta informació de la Revista de Cambrils. Sunyer va fer tot una declaració del perquè s'escriu en afirmar: "escrivim per vèncer la mort. Escriure és una manera de perdurar.
I cent
Aquest post és el que fa 100 des que vaig començar el bloc al mes de maig del 2007. En el primer post que vaig escriure comentava: "en aquest bloc que començo hi apuntaré aquelles coses del món de l'edició i, lògicament, també de Cossetània que em sembli que puguin tenir un punt d'interès. Intentaré, en la mesura que el temps em deixi, incorporar-hi almenys un post per setmana", i em sembla que això és el que he fet. Des de l'estiu em vaig proposar publicar cada setmana dos posts, un el dijous i l'altra el diumenge, i així ho he fet, tot i que a vegades a causa de la feina costa trobar l'estona per escriure-hi. Intentaré seguir amb aquest ritme. Per altra part, aquesta setmana he iniciat el bloc La Carpeta on hi reprodueixo bàsicament els articles que publico de tant en tant al setmanari El Pati de Valls. El que he publicat aquesta setmana fa referència a Narcís Oller. N'hi he dit La Carpeta perquè em serveix com d'arxiu i la intenció és poc a poc anar-hi incorporant els articles d'anys anteriors, tot ordenant-los per la data de publicació en el setmanari.

15/2/08

El futur de la distribució i comercialització dels llibres

Rebo el número 4 de la revista Texturas y em trobo amb la segona part de l'article "El nuevo paradigma del sector del libro". Sobre la primera part d'aquest article aparegut en el número 3 de la mateixa revista en vam parlar en un post anterior. En aquest cas els autors, Manuel Gil (consultor editorial) y Francisco Javier Jiménez, centren el seu text en parlar de la distribució de llibres i concretament es concentren en reflexionar sobre el que pot succeïr en un escenari de futur amb un mercat del llibre hiperfragmentat. I és que, segons els autors, el futur de les vendes de llibres passa per una banda per la venda de masses, i per l'altra per uns mercats hiperfragmentats i especialitzats. Les grans empreses editorials està clar que apostaran per la venda de masses amb una tendència a que cada cop més gent compri i llegeixi el mateix i potser caldrà doncs que les editorials petites o mitjanes, sense renunciar a poder tenir algun producte que arribi al mercat de masses, busquem el nostre model en aquests mercats hiperfragmentats i especialitzats i que reflexionem sobre quina ha de ser la millor forma de comercialització en el nou escenari. En aquest sentit, els autors asseguren que:

"El modelo de distribución tradicional que viene operando en el sector del libro los últimos años no es que esté maduro, es que está en gran medida pasado, hace mucho tiempo que alcanzó el umbral de operatividad, y como no se está transformando lleva a una esclerosis a la cadena de comercialización".

Per això, per modernitzar l'actual situació, caldrà que el sector reflexioni sobre la manera de comercialització dels nostres productes:

"Para el editor, ahora más que nunca, la decisión del modelo comercial de distribución es una de las grandes decisiones estratégicas que permitirán a la editorial crecer o que, por el contrario, la condenarán al ostracismo".

I quina ha de ser la sol·lució per aquest nou escenari? En l'article proposen dues possibilitats per millorar el sistema de comercialització. Per una banda, proposen un redisseny del funcionament de les empreses de distribució:
"Algunas empresas de distribución están rediseñando sus servicions al editor, de tal manera que, en su oferta están separando claramente las funciones logísticas -almacenaje, picking, packing, facturación y cobros- de las funciones esenciales de comercialitzación, marketing, merchandissing, promoción y servicions pre y post venta."
I per l'altra, anuncien la possibilitat que diversos editors s'agrupin per resoldre la seva comercialització:
"Es altamente probable que numerosos editores se acaben agrupando y formando fuerzas de ventas propias. Estos pull de editories para desarrolar su "comercialización y marketing" parecen la vía mas razonable de reconducción del canal de distribución".
I és que el moment per afrontar els canvis és l'indicat ja que segons els autors "las nuevas tecnologías son la mayor oportunidad de rediseño estratégico que el sector del libro ha tenido desde la aparición de la imprenta." Precisament aquestes noves tecnologies són les que més ajuden a crear un mercat especialitzat, hiperfragmentat en què "las personas se están reagrupando en miles de tribus de interés cultural, menos conectadas por la proximidad y el trabajo que por los intereses compartidos".
L'article també tracta que precisament en aquest nou model de mercat, els editors independents haurem d'aprofundir la nostra relació amb les llibreries independents, ja que seran aquestes les que poden tenir un paper important en l'especialització en la venda de llibres:

"Una intensa relación editor-librero independiente es la base sobre la que sustentar la pluralidad bibliodiversa de la edición y un ecosistema de liberías culturalmente diferenciadas. Sin buenas librerías independientes, el editor independiente puede dedicar-se a hacer sudokus".

11/2/08

Nova col·lecció de clàssics catalans

Enguany a Cossetània iniciem una aposta clara pels autors clàssics catalans. En un post anterior, vam anunciar l'inici de la Biblioteca Narcís Oller. A més, coincidint amb l'aparició del primer volum de l'obra d'Oller, hem presentat també la col·lecció Biblioteca de Tots Colors que es dedicarà a la publicació d'obres d'escriptors clàssics catalans. Aquesta col·lecció està dirigida per l'escriptor i filòleg Magí Sunyer. L'obra que inicia la col·lecció és L'home que tenia més d'una vida i altres relats, de Joan Puig i Ferrater. La intenció és publicar cada any en aquesta col·lecció dos o tres títols.
Sobre el primer volum de la col·lecció, Guillem Jordi Graells en diu en el pròleg del llibre:

"...Aquestes peces, la majoria de les quals apareixen en llibre per primera vegada, traeixen diverses influències, des de la narrativa costumista fins a la prosa poètica més o menys derivada del simbolisme, passant per alguns models de la narrativa modernista més lligats al naturalisme i a una certa concepció del "drama rural"."

El futur dels diaris en paper
Un vídeo que publicàvem en aquest post, ens mostrava com podia ser el futur dels llibres amb l'aparició dels e-books. Aquest altre vídeo se situa el 2015 i ens avança una hipòtesi de com pot evolucionar el flux de la informació a Internet. La qüestió està: quin futur tindran els diaris en paper en la possible nova realitat?

7/2/08

El premi

Fa gairebé dos anys i com a simple diversió vaig escriure dos relats eròtics, em va agafar així, no sé ben bé perquè. Una vegada escrits els vaig rellegir i vaig deixar-los a l'ordinador, en repòs. El mes de desembre, bloguejant vaig fer cap en un bloc on es deia que s'havia convocat una nova edició del Concurs de Contes Eròtics del Carnaval de Vilanova. Això em retornà als contes que havia escrit. Els vaig rellegir de nou i em vaig preguntar: i perquè no els presento al concurs? Durant uns anys vaig estar al jurat del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet i habitualment he de decidir la publicació o no d'un manuscrit que se'ns presenta a Cossetània, però m'és del tot impossible decidir jo mateix si un escrit fet per mi val la pena o no. Sempre tens l'opció d'ensenyar-los a llegir a la família o als amics, però què et diran? encara que no els agradin seran poc sincers amb mi. Per això vaig decidir presentar-los al concurs, perquè fossin persones sense cap condicionant que els valoressin. Fa uns dies em va trucar, el secretari del jurat, i em va dir que havia estat un dels tres finalistes del premi, que es lliuraria el dimarts dia 5 de febrer a les 7 de la tarda a Vilanova. Sincerament, em va donar una bona alegria i suposo que vaig sentir la mateixa satisfacció que senten altres autors quan els notifiquen que la seva obra ha estat d'alguna manera guardonada. Sempre, per motius evidents, he estat situat a la banda dels editors, comprenia i entenia l'emoció que senten els autors quan se senten reconeguts, però res és igual quan es viu en la pròpia pell, tot i que el premi és modest. El dimarts dia 5, tenia programat assistir a la presentació del llibre La cuina de la poma, a l'FNAC. Vaig combinar-m'ho perquè hi assistís una altre persona de Cossetània ja que volia ser a l'acte d'entrega de premis on s'anunciaria qui seria el guanyador. Al final l'alegria va ser encara més gran ja que resulta que el meu conte "L'obsessió" ha estat l'obra guanyadora, entre els 32 relats que s'hi van presentar, de la 6a edició del Concurs de Contes Eròtics del Carnaval de Vilanova. El premi: una estàtua de ceràmica, 500 euros i la publicació del relat junt amb els tres finalistes dels darrers tres anys. Tot plegat, que estic més content que un gínjol i que moltes gràcies al jurat per haver considerat que el meu relat mereixia el guardó.

3/2/08

La banda esquerra

En un post anterior comentava l'aparició d'un nou número de la revista BValls de lletres. En aquesta publicació hi vaig trobar un article titulat "La banda esquerra", que em va semblar molt interessant, signat per l'escriptora Mònica Batet, que tractava sobre la importància que haurien de tenir els contes en una literatura. En volia reproduïr un fragment però com que no sabia com seccionar-lo i tal vegada que m'ha semblat un conjunt que no podia fraccionar, el reprodueixo íntegrament, amb el permís de l'autora:
Qualsevol lector català que aspira a ser ideal, si agafa un paper en blanc, el divideix amb una línia vertical i en la banda dreta escriu tots els escriptors que coneix de novel·la i en la banda esquerra els de contes, s’adonarà quan escrigui l’últim cognom que la banda guanyadora és, sens dubte, la de la dreta. I si es pregunta sobre el perquè d’aquest resultat, s’adonarà que la resposta no és única.
Respostes:
1. La narrativa llarga a Catalunya té molts premis prestigiosos; la narrativa curta només té el Mercè Rodoreda.
2. Per a molts, el conte és un gènere menor.
3. Poques són les editorials que s’arrisquen a publicar reculls de contes.
4. Un lector, a l’hora d’escollir un text, a causa segurament d’una mala cultura del conte, acostuma a preferir el text llarg.
5. Es considera que la narrativa curta és el primer esgraó que usen els autors novells per poder escriure posteriorment narrativa llarga.
6. Escoles i instituts posen com a lectures obligatòries novel·les (només cal veure quins són actualment els textos obligatoris de selectivitat).
Però, en canvi, si aquesta mateixa prova la realitza un lector que aspira a ser ideal dels Estats Units o de Llatinoamèrica, se sorprendrà quan vegi que la banda esquerra queda perfectament equilibrada amb la banda dreta. I aquest fet és a causa que el conte en aquests països no està desprestigiat, ja que són moltes les revistes literàries que el tenen com a text estrella. Només cal fixar-se en la quantitat de tallers literaris sobre narrativa breu que s’ofereixen a les seves universitats. Llavors cal, sens dubte, que el lector que aspira a ser ideal i que no és ni dels Estats Units ni de Llatinoamèrica es desfaci de prejudicis, que l’únic que aconsegueixen és entorpir l’augment de noms de la seva banda esquerra, i començar a llegir contes tenint en compte les premisses següents.
Premisses:
1. No hi ha narrativa de primera classe i narrativa de segona classe.
2. La síntesi és una virtut. Qualsevol bon escriptor afirma que és molt més difícil escriure un bon conte que una bona novel·la, perquè en una bona novel·la el discurs pot decaure, i en un bon conte mai.
3. En el primer paràgraf d’un conte ja se sap si val la pena de continuar-lo; això evita la pèrdua de temps.
4. La quantitat no és sinònim de qualitat.
5. El plaer és immediat: no cal esperar quatre-centes pàgines per comprovar si l’horitzó d’expectatives queda acomplert, i això permet que els contes siguin llegits en curts espais de temps.
6. Finalment, una bona manera d’eliminar radicalment els prejudicis és llegir, si encara no s’ha fet, “Invasió subtil” (Pere Calders), “La continuidad de los parques” (Julio Cortázar) o “Els set missatgers” (Dino Buzzati).
El vídeo
Recordo que en la gala d'inauguració de la Fira de Frankfurt, un dels moments estel·lars va ser la intepretació de la canço Qualsevol nit pot sortir el sol, per Jaume Sisa. Sovint, faig un cop d'ull a La Tafanera per veure quines notícies o curiositats són les més votades. Ahir hi vaig trobar un comentari que feia referència a un vídeo creat amb l'esmentada cançó de Sisa. L'obro i el trobo boníssim, molt treballat. El reprodueixo en el bloc. Val la pena.