26/12/10

El Club de Lectura Virtual

Amb la creació de la nova Sala de Premsa de Cossetània hem posat en marxa un Club de Lectura Virtual amb la voluntat de poder saber de primera mà el què en pensen els lectors dels nostres llibres. Aquesta setmana hem enviat un e-mail a les persones que reben les novetats de l'editorial i als seguidors de Cossetània a Facebook tot explicant el què han de fer les persones que vulguin participar-hi. Aquest és el text que s'ha enviat:
Cossetània Edicions ha obert un club de lectura virtual al qual ja es pot accedir a través d’una nova pàgina web (www.cossetania.com/premsa/club-de-lectura). A partir de la inscripció al club, l’editorial ofereix la possibilitat d’aconseguir les seves obres i compartir-ne l’opinió, amb l’objectiu d’incentivar la formació d’una comunitat de lectors.
Per inscriure-s'hi, s’ha d’omplir el formulari que es troba a la pàgina del club de lectura. L’editorial repartirà de 10 a 15 exemplars de cada novetat que aparegui al club entre els membres que hagin seleccionat les obres d’aquella temàtica. Els que la rebin, tindran un mes per enviar una ressenya, de com a mínim quinze línies, i la valoració numèrica. Els articles apareixeran a la pàgina del club, on els diversos participants hi tindran accés per poder-los comentar i obrir debats sobre les diverses lectures. Els autors també hi podran accedir per parlar sobre les seves obres i respondre les preguntes dels lectors.
Un cop al mes, Cossetània sortejarà entre els membres del club un val de 50 euros per gastar en els llibres que escullin de l’editorial.
Ens interessa molt saber l'opinió dels lectors dels llibres de les diverses temàtiques que publiquem a l'editorial, per això les persones que vulguin participar podran triar quin tipus de llibres voldran comentar. Tots els estudis ens diuen que els editors cada cop necessitarem més saber què pensen els lectors i a partir d'aquí establir les estratègies de l'editorial. Aquest doncs és un primer pas encaminat a crear una comunitat de lectors al voltant de Cossetània que en el futur ens pot ser de gran ajuda de cara a prendre decisions. Ara iniciem aquest camí, si tots ens hi sentim còmodes les possibilitats que s'obren poden ser nombroses. De moment, el Club de Lectura ja compta amb un bon nombre d'inscrits.

19/12/10

D'aniversari i calendari

L'Editorial Meteora celebrava dilluns a Barcelona la festa del seu desè aniversari que va aplegar autors, col·laboradors i amics de l'editorial. Meteora és una editorial dinàmica amb un catàleg molt interessant i amb propostes de qualitat. L'energia i vitalitat de M. Dolors Sàrries i Jordi Fernando al davant de l'editorial són una garantia de futur. Realitats editorials com la de Meteora dignifiquen el món editorial català. Aquests primers deu anys i la feina feta durant aquest temps avalen l'editorial.
I dijous, la Fundació Mas Albornà amb qui Cossetània vam col·laborar l'any passat amb l'edició del llibre Mira'm en el qual diversos autors feien un relat sobre un moment vital de persones amb discapacitat psíquica va presentar el seu tradicional calendari que han protagonitzat en totes les edicions que l'han fet personatges famosos dels mitjans de comunicació, de l'esport, teatre, cinema, etc. Enguany els directius de Mas Albornà han optat perquè una sola persona, Lloll Bertran, aparegui en cada full del calendari acompanyat de diferents persones que treballen a Mas Albornà en unes imatges que mostren algunes de les diferents tasques que hi realitzen. El calendari compta cada any amb un escrit. Mas Albornà em van demanar que fes el text pel calendari del 2011. El podeu llegir aquí.

5/12/10

La nova sala de premsa de Cossetània

La molta informació que es genera des de Cossetània, sigui en notícies que pròpies l'editorial, en notícies que apareixen a la premsa o en crítiques, feia que el blog de Cossetània se'ns hagués quedat petit. És per aquest motiu que vam pensar en crear un gestor de continguts que ens permetés que les informacions de Cossetània tinguessin més visualització i que a la vegada el material informatiu que es genera al voltant de l'editorial es pogués seguir de manera més ordenada.
En aquest projecte hi hem treballat durant tot l'any i ara ja es pot consultar aquí. Hi podreu trobar en l'apartat de notícies, les informacions que redactem des de l'editorial. Hi ha també un espai per a recollir les notícies que apareixen a la premsa i també un altre espai per a les crítiques. Hem volgut que aproximadament cada mes es faci una entrevista a algun dels autors de l'editorial. La primera que publiquem és la de Celdoni Fonoll autor de Bèsties i bestioles, que hem editat aquesta tardor. També hi ha un apartat pel Club de Lectura que iniciarem en breu i en el qual pretenem tenir crítiques dels nostres llibres per part dels lectors de Cossetània. De fet, el que fem és aprofundir en la iniciativa creada a partir dels seguidors de Cossetània de facebook amb la qual enviàvem una desena de llibres a lectors seguidors de l'editorial que així ho sol·licitaven amb la condició que després havien de fer una crítica del llibre, que posteriorment publicàvem al blog. Ara aprofundirem en aquesta idea a partir del Club de Lectura de la Sala de Premsa de Cossetània. Hi ha també un apartat per a vídeos, per a l'agenda d'activitats de l'editorial, per a fotografies, per a les bases dels premis que nosaltres editem, etc. Esperem que aquesta eina, amb la qual voldríem tenir també comentaris dels lectors de l'editorial, serveixi com un mitjà que agrupi totes aquelles activitats promocionals que realitzem al voltant dels llibres que editem.

La diversitat lingüística i el català

En el darrer número de la revista BValls de Lletres (núm. 14) hi trobo, entre altres textos, interessants un article de M. Carme Junyent sobre la diversitat lingüística del nostre país i sobre com això pot ser una oportunitat per al català.
Diu en primer lloc que en les societats bilingües "un cop l'ús de les dues llengües s'ha generalitat, una tendeix a ocupar l'espai de l'altra". La situació es resolt o bé "per normalització o bé per substitució". El problema és que casos que han acabat amb normalització "no se'n coneix cap," o sigui que ho tenim malament els catalans, mentre que "casos que hagin acabat en substitució n'hi ha milers".
Dit això, obra una porta a l'esperança pel fet que "les comunitats que han mantingut la llengua són comunitats molt multilingües, és a dir, tothom parla diverses llengües i no necessariàment les mateixes". I és aquí doncs on el canvi del paisatge lingüístic que ha viscut el nostre país amb la incorporació de la immigració pot comportar una nova realitat, ja que segons l'autora en "societats molt homogènies, quan han tingut una invasió, han cedit ràpidament a la pressió per abandonar la llengua". Així, tenir una realitat lingüística heterogènia i per tant diversa "pot ajudar a recuperar el català". Segons l'autora el fet que "més d'un 10% dels catalans no tenen ni el català ni el castellà com a primera llengua", reescriu les regles del joc.
I acaba l'article amb una perla: "una de les paraules més emblemàtiques de la nostra cultura -enxaneta- és d'origen amazic".