30/7/09

Josep Igual, el seu dietari i la seva excel·lent literatura

Possiblement dels actuals autors de les Terres de l'Ebre un dels qui millor domina la llengua és Josep Igual. Té un registre lingüístic ampli que sap combinar de manera extraordinària. Sap conrear diversos gèneres: la novel·la, la poesia, la narració curta, el periodisme, la crònica, els aforismes, el dietari... És un escriptor conreat, amb una gran cultura i amb moltíssimes possibilitats en el món de la literatura. D'ell enguany hem publicat el dietari Quaderns deltacis, que va guanyar el III Premi de Narrativa Cristòfor Despuig. Comercialment al nostre mercat, els dietaris no tenen una sortida fàcil o segurament no estem acostumats a aquests tipus de texts. De totes maneres, aquells qui desitgin provar la lectura d'un dietari, l'obra d'Igual n'és molt recomanable, ja que hi trobarem els molts registres que l'autor conrea: textos curts, aforismes, reflexions, petites cròniques periodistes, algun relat molt breu, etc. L'he llegit a estones, a miques, de forma desordenada, saltant pàgines cap endavant i enrere, però assaborint cada petita entrada, rellegint-les alguns cops per interpretar la ironia sàvia que constantment traspua el seu text.
De la seva obra, Jordi Llavina en va escriure en molt encert una excel·lent crítica a El Mundo on entre altres coses hi podem llegir:
És una obra contra l’atonia intel·lectual (la de tants escriptors; vull dir, la de tants escriptors catalans que no es mullen), i contra els discursos maniqueus i arnats d’intel·lectuals a la reserva comunista com Saramago. Aquest llibre és una pedra molt rica. Per mi, un descobriment amb majúscules.
Josep Manuel San Abdón en digué en una crítica a 3x4 info:
un dels aspectes més interessats del llibre i que demostren el talent de l'escriptor, és quan fa literatura de la vida quotidiana, quan l'anècdota personal es transforma en peça literària d'abast universal, com han sabut fer tots els grans escriptors de dietaris
I, entre d'altres, Xavier Garcia, en digué a El Punt:
Cadascun d'aquests 826 «mantres» –talment com els nostres «ora pro nobis» cristians– haurien de poder ser llegits –i meditats– amb tota lentitud (posem un «mantra» per dia), i d'aquesta manera aquest llibre, que pot ser llegit en quatre o cinc hores, pot durar-vos una mica més de dos anys.

Si us interessa llegir més sobre els Quaderns deltaics de Josep Igual, aquí en trobareu molta més informació. De totes formes, us en deixo un tast:
Volia deixar el seu nom a un hereu, perpetuar-se una mica en el temps. I, en efecte, el seu cognom ha arribat lluny: als titulars de les pàgines de successos i amb les mans tacades de sang.

Com a petit antídot personal, penjo a la pissarra de suro de la redacció una foto de Josep Pla, amb boina i tot. Dos llicenciats gimnàstics i feliços m'han preguntat si era el meu avi.

Saber-se prescindible deixa temps per ocupar-se de les coses importants.

T'insulten? Doncs, has guanyat! L'insult és el furgó de cua d'un idioma. La desesperació de qui ha esgotat els arguments (si es que en tenien algun).

Sonava Bach. L'adolescent de quaranta anys em va demanar si tenia música moderna. "Més moderna encara?", que li vaig respondre.

Una mitja veritat pot donar per fer una novel·la. Una mentida completa pot donar per bastir un sistema polític.

27/7/09

Temps per planificar

Sovint el neguit del dia a dia et deixa poc temps per planificar projectes de futur a mig i llarg termini. És per això que una vegada passat Sant Jordi i especialment els mesos de maig, juny i juliol els aprofitem per analitzar projectes a realitzar de cara el futur i enguany no ha estat una excepció. La propera primavera es veurà realitat un dels temes que feia temps que treballàvem i que ara hem pogut concretar, però que encara és aviat per parlar-ne.
De fet, el mes de juliol el ritme de presentacions és molt menor al d'altres èpoques de l'any. És també temps per preparar les presentacions de la campanya de tardor i per també fer gestions per concretar l'agenda de la Fira de Frankfurt que a hores d'ara ja té força visites fixades. Després al setembre ja hi ha qui té les agendes molt plenes i no és possible encabir-hi un forat.
La tornada de vacances és cada any un no parar. Tenim un bon nombre de novetats preparades de les quals en parlaré en un proper post, i el Liber i la Fira de Frankfurt a tocar. Llavors el neguit diari et deixa poc temps per poder planificar qüestions amb tranquil·litat; per tant és bo aprofitar aquest mesos després de Sant Jordi per poder-ho fer.

23/7/09

La crisi que ens toca viure

M'envia fa uns dies un mitja de comunicació una enquesta per respondre. Una de les qüestions que em planteja, és quines actuacions fem per lluitar contra la crisi i aquesta és la meva resposta:
Analitzar molt detingudament tots els llibres que hem d'editar i el possible resultat de la comercialització d'aquests, incidir en aquells segments del mercat que tenim consolidats, estudiar altres nínxols del mercat que tenen relació amb les línies actuals de l'editorial per poder trobar altres possibles línies de negoci, millorar els canals de comercialització per poder tenir per una banda més informació del què pensen els lectors i els llibreters dels nostres llibres i per tenir un contacte més proper amb els llibreters, i experimentar amb els nous formats, concretament amb el format electrònic, noves vies de negoci.
De fet, si bé el 2008 el sector del llibre no va ser molt castigat per la crisi, el 2009 l'afectació ha estat important. La baixada de vendes s'ha consolidat clarament el 2009 (aquí en podeu llegir un ampli reportatge). S'han produït moltes més devolucions, especialment els mesos de febrer i de juny, i a més a més, el llibre en català pateix la reducció dels ajuts. Concretament, l'ajut a la producció editorial en català està castigant les economies dels editors. El darrer trimestre de 2008 només vam cobrar el 60% del que preveiem a causa que la partida pressupostària es va exhaurir i el primer pagament del 2009 ha tingut una reducció del 30%. A causa de la retallada pressupostària la partida de l'ajut a la producció del 2009, que l'any passat ja va ser insuficient, ha patit una reducció del 12,5%. En definitiva més devolucions i menys ajuts fan un còctel que fa mal a les economies editorials ja de per si poc galdoses. Fa uns dies parlava amb un veterà de l'edició que em va dir que una situació de devolucions com l'actual no l'havia vist mai. De totes maneres, lamentar-se no serveix de gran cosa i es necessari que tots plegats hi posem sobretot molta imaginació per salvar l'escull en què ens trobem.

19/7/09

Realitats i mentides

Tot dinant la setmana passada amb els ponents del curs sobre els llibres electrònics en el que vaig participar a la Universitat de la Rioja, surt a la conversa el tema de les subvencions als llibres i m'he de sentir el retret que els que editem en català acusem poc la crisi ja que la Generalitat garanteix amb subvencions o amb compres de llibres la viabilitat dels llibres que editem. Vaig haver d'explicar-li al meu interlocutor el sistema de subvencions del govern català, dir-li que del negoci editorial català els ajuts de l'administració catalana tan sols representen aproximadament el 5% dels ingressos i que si un editor basava la seva estratègia editorial en publicar llibres per aconseguir subvencions, s'arruinaria en poc temps. L'home va quedar sorprès per tot el que li explicava i em va dir que no ho tenia entès així.
És el problema de la realitat desdibuixada que s'explica sobre Catalunya, amb molt mala bava, des de diversos mitjans de comunicació madrilenys. En base a mentir contínuament i a explicar una realitat inexistent es configura una realitat falsa. De manera, que els ha quedat la idea que pel sol fet d'editar en català, o de cantar o d'escriure-hi la Generalitat ens ajuda de tal manera que en tenim suficient per viure. O sigui que, segons tenen entès, som una cultura que viu de la subvenció. I és que com va dir Goebbles: "una mentida repetida mil vegades s'acaba convertint en realitat".

16/7/09

Qüestió de pes

Un dels avantatges de les noves tecnologies és que redueixen el volum i la mida de moltes coses. De fet la pròpia tecnologia evoluciona constantment aconseguint millor prestacions cada cop amb objectes amb mides més petites i que pesen menys. No tenen res a veure ni la volumunositat ni les prestacions dels primers ordinadors o dels primers telèfons mòbils amb els actuals.
Al món dels llibres li passa alguna cosa similar. La setmana passada vaig estar de visita al monestir de Yuso a San Millán de la Cogolla. Allí hi guarden amb excel·lent estat els cantorals del segle XVII: una trenta de llibres gegants que pesen entre 30 i 100 quilos. Els monjos, cada cop que els utilitzaven, els havien de portar de la sala on estant guardats en condicions especials perquè no es malmetessin fins a l'església. O sigui, els havien de transportar amunt i avall per més de quaranta graons. En funció del pes de cadascun, el transport el feien entre dos o quatre monjos.
Res a veure amb les noves tecnologies del món del llibre, els e-readers, que amb tant sols un 200 grams poden contenir uns 200 llibres. Quin estalvi d'energia haguessin suposat els e-readers per als monjos de Yuso! Clar, però, que l'e-reader no té ni molt menys l'encant i la bellesa dels cantorals de Yuso, unes autèntiques joies. I és que en aquesta vida, tot no es pot tenir...

12/7/09

Un univers de bits

Aprofito que he d'explicar l'experiència d'Edi.cat a la Universitat d'Estiu de la Rioja (Logroño) per seguir les ponències del curs "El libro electrònico: un universo de bits", que es van realitzar en la sessió del dijous dia 9 de juliol i en trec algunes informacions interessants.

Arantxa Mellado, fundadora de la xarxa Ediciona, parla sobretot de les webs 2.0. Explica els concepte de blognovel·la "en la que l'autor crea una relació directa amb els autors i canvia i dirigeix la història en funció dels comentaris que li fan". Presenta el web SoopBook que permet fer novel·les col·laboratives en les quals a partir d'un primer capítol els diferents autors fan un segon i successius capítols i s'escull la línia principal de la novel·la en funció de les votacions dels lectors. Comenta experiències com Book and you en la qual els lectors voten la novel·la que sortirà publicada, cosa que canvia el concepte de l'editor "que cedeix la feina de filtre als lectors" i dóna els nom de diverses webs en les quals es prescriuen llibres com quelibroleo.com o bookaffinity.

De les altres ponències en retinc algunes de les afirmacions que es van fer. L'advocat Javier Prenafeta, especialista en Tecnologies de la Informació i la Comunicació va dir que "o es fa una oferta competitiva de llibres electrònics o hi haurà pirateria". Sobre la inconcreció de si el llibre electrònic ha de tenir un IVA del 16% o el reduït del 4%, va apostar per la tarifa reduïda.

Luís Collado, responsable de Google Book Search va explicar el nou concepte de Google Book que funcionarà segons anuncia a partir de desembre en el que un usuari podrà comprar el dret de visualització d'un llibre i el podrà llegir des de qualsevol aparell que tingui connexio a internet. És un nou concepte de llibre digital ja que no es produeix cap descàrrega sinó que es compra l'accés al llibre.

Juan González de la Cámara va presentar el lector Papyre, del qual em comenta que en venen 3.000 unitats cada mes, i va vaticinar que "en deu anys el negoci en paper del llibre només serà un 10% del què és ara, la resta serà pel format digital".

Antonio Quirós va presentar l'editorial de continguts digital Luarna. Digué que aquesta és la segona experiència que fan amb el llibre digital. Fa uns deu anys ja ho van intentar, com també ho va fer Planeta, però "la falta de bons dispositius de lectura va arruïnar aquests projectes." Quirós pensa que ara amb els nous aparells de lectura la situació ha canviat ja que no és el mateix llegir en la pantalla d'un ordinador que amb tinta electrònica. Finalment, Jesús Peralta va explicar DILVE i el projecte Enclave que permet que els editors poguem tenir ajudes per a la transformació de llibres en format digital.

7/7/09

L'interès del llibre electrònic a les universitats d'estiu

Aquest darrer curs hi ha hagut un interès especial pel llibre electrònic i per intentar esbrinar el futur d'aquest nou model de comercialització cultural. Durant el que portem any s'han organitzat nombrosos seminaris, conferències o cursos sobre aquest nou suport. En algunes ocasions, els organitzadors s'han posat en contacte amb edi.cat o amb alguns dels editors que formem part de la iniciativa per demanar-nos que expliquéssim la nostra experiència pionera a Catalunya. Per exemple Toni Canto, director d'Edi.cat va prendre part en una taula rodona sobre l'e-book a la Fira del llibre de Madrid (aquí en podeu veure la seva participació).
Ara a l'estiu, les universitats també volen estar al cas de les noves tendències que comporta el llibre digital. Aquesta setmana he de participar en dos cursos de dues universitats diferents. El dimecres, dia 8, participo en el curs "Les tecnologies de la informació aplicades al món cultural" que se celebra a Flix organitzat per la Universitat d'Estitu de la URV - UETE (aquí en podeu veure tota la programació). L'objectiu del curs, segons llegim en el programa és:
En aquest curs s’analitzaran diverses empreses i professionals que estan utilitzant les TIC i Internet en el món cultural amb força èxit i han aconseguit o aconseguiran d’aquí a ben poc canviar els hàbits de consum i la imatge del món cultural en la nostra societat.
Per altre part, el dijous, dia 9, explicaré l'experiència d'Edi.cat a la Universitat de la Rioja, en un curs d'estiu que porta per títol "El libro electrónico. Un universo de bits", que en aquest cas està completament dedicat al llibre digital. El programa del curs el podeu llegir aquí.
També els Juliols de la UB tractaran l'edició digital en un curs que porta per títol "L'edició digital: realitat o esperança de negoci" en el que hi participaran, entre altres, Iolanda Bethencourt i Josep M. Vinyes, del blog beat.cat. Més informació del curs la podeu trobar aquí.

5/7/09

Segar com es feia abans

Em llevo de bon matí amb la intenció de fer un tomb en BTT per la falda de la Serra de Miramar, abans que les hores de calor facin insuportable l'excursió. L'objectiu és fer cap a Cabra del Camp allà fer un mos i passar a la Conca de Barberà per tornar pel Coll de Lilla altra volta a l'Alt Camp. El matí es excel·lent. Em dirigeixo camí de Fontscaldes cap al Mas del Llop, la Torre de la Mixerda, Figuerola i Cabra del Camp.

En arribar a Cabra veig molt de moviment en un sembrat. És el primer diumenge de juliol i fan la Festa del Segar. M'hi arribo. Seguen amb estris d'abans. Amb un cavall que arrossega una segadora van segant l'ordi, després el lliguen en garbelles i el guarden apilat que s'assequi per, el primer diumenge d'agost, fer la Festa del Batre. En aquesta diada, en dos anys consecutius, hi vam presentar dos llibres de fotografies antigues d'aquest municipi: La imatge i la memòria I. Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (I) i La imatge i la memòria II. Cabra del Camp i la fotografia 1886-1960 (II) de Jesús Maria Parra Garriga. Un treball impressionat de l'autor per recuperar el patrimoni fotogràfic d'aquesta localitat.

Hi trobo l'amic Txema Gironès, regidor de Cabra, qui m'anima a quedar-m'hi a esmorzar. El menú que s'hi ofereix és molt més atractiu que l'entrepà que em pensava engolir al bar del poble: tonyina, bacallà esqueixat, arrengada, pa amb tomàquet, porrons de vi, cafè i copa. Un esmorzar de segador sense haver agafat la falç. Tot esperant, xerro una estona amb Rogeli Montalà, propietari de l'excel·lent Museu dels Carros de Valls i autor del llibre que vam editar fa tres d'anys, Evolució del treball a la terra a Catalunya, i amb Joan Queralt, de Cabra. Amb l'esmorzar al plat, em trobo amb l'escriptor Joan Rendé, descendent de Cabra, on hi té casa i s'hi escapa sempre que pot. La conversa amb Joan Rendé és agradable, distreta, anem d'una cosa a l'altre, parlem de llibres, de la vinya i el vi, d'una mica de tot, intentem arreglar el món i em sembla que no ens en sortim. S'hi afegeix també més tard el publicista Josep Maria Rovira. Tot plegat, amb cafè inclòs, s'ha fet migdia. Jo a aquesta hora ja comptava ser a casa i només estic a mig camí. Però és diumenge i ja tinc la feina feta i la matinal d'esmorzar i tertúlia ha estat un regal inesperat. De vegades, les coses que surten improvisades acaben sent millor que les planificades. L'estona ha valgut la pena. Fa calor i tinc la temptació de tirar carretera avall cap a Valls, però al final m'animo a acabar el recorregut tal com havia previst. M'enfilo cap el camí que em durà per damunt de Prenafeta per la falda de la serra de Miramar. És un camí ombrívol i malgrat que fa calor, la pedalada resulta agradable. La vista de la Conca amb localitats com Barberà o Montblanc i els camps de sembrats grocs que configuren un paisatge de mosaic amb vinyes, ametllers i algun bosquet és una delícia.

El bacallà i l'arengada fan el seu efecte i he de parar a Lilla a atipar-me d'aigua fresca per apaivagar la sed. M'encaro al coll Vell de Lilla i salto cap a l'Alt Camp. Fins a casa ara ja tot és baixada. El sol pica però de les muntanyes de Prades baixen núvols amenaçadors que a Masmolets deixen anar alguna gota. Al final poca cosa però per si de cas m'espavilo ràpid cap a Valls. Una matinal excel·lent amb una mica de tot: bicicleta, un bon esmorzar, bona companyia, excel·lent conversa, els paisatges de la meva terra... Sovint els millors plaers que t'ofereix aquesta vida són els que menys diners et costen.


La Lloll

Dijous dia 2 de juliol, assisteixo a l'estrena del nou espectacle de la Lloll Bertran, "El show de la Lloll. 25 anys" on l'actriu fa un repàs dels diferents personatges que ha interpretat durant la seva carrera professional.

És un resum del millor de la Lloll on ens mostra els seus diferents registres: interpreta, canta, recita, imita.... tot ho aconsegueix fer de forma excel·lent. L'espectacle és amè, divertit ens molts moments, nostàlgic en els records dels personatges que interpretà en els seus shows televisions, emotiu en altres moments com quan recita "La Pubilleta" de Pitarra. En definitiva, una hora i quart extraordinari, una hora i quart amb la millor Lloll.


2/7/09

El periodista cultural

En el darrer número de la revista Texturas podem llegir un article de l'escriptor i periodista Esteban Hernández titulat "Tres crisis en una: el periodista cultural", en el que fa un anàlisi de les funcions del periodista de les seccions de cultura dels mitjans de comunicació com a prescriptors dels llibres. Tracta com a qüestions importants, en primer lloc els pocs recursos que dediquen els mitjans de comunicació a la secció de cultura, cosa que provoca que els professionals d'aquesta seccions hagin de tractar moltíssims temes, i analitza la influència que tenen els periodistes culturals en la venda de llibres.
En primer lloc considera que la funció de prescriptor era molt més evident fa uns anys que actualment:
"El periodista cultural ejercía una doble influencia sobre el lector/oyente/espectador, ya que, de una parte, clarificaba la oferta, seleccionando de entre la multitud de productos disponibles aquellos que, por una u otra razón, resultaban más llamativos y, de otra y en tanto que firma, solía constituirse en referencia fiable para el destinatario."
"La acción del viejo periodista cultural se producía en un medio que le reconocía el valor de esa ascendencia, lo que le garantizaba un capital simbólico de efectos reales en la estructra de las empresa para las que trabajaba."
Contra aquesta situació anterior hi ha opinions molt crítiques sobre la realitat actual, Nacho Fernández, director/edtitor de literaturas.com diu:
"El periodista cultural en España, salvo excepciones, es un chiste. Los medios nunca han tenido plantillas sólidas en este apartado, el periodista cultural es un esclavo del tiempo y tiene que dominar todas las disciplinas de la cultura, el cine, los libros, el arte."
Molt sovint veiem que dins la secció de cultura es dedica molt d'espai a temes més propis de les revistes del cor que de l'afer cultural. En aquest sentit Juan Pedro Quiñonero pensa que:
"la denominación de periodista cultural es un eufemismo en tanto los medios de incomunicación cultural entienden y difunden como 'cultura' cosas tan diversas como la vida sexual de Michael Jackson, la concesión de medallas a eminentes toreros, los actos folklóricos organizados con editores o presuntamente tales para promocionar sus productors de muy distinta naturaleza... La poesía, la novela, el teatro e incluso el arte que se hace al margen de las mafias filantrópicas está condenada al silencio, al ostracismo."
De totes maneres, hi ha opinions dispars en aquest sentit ja que tot i que Juan Cuz pensi que
"cada vez prescriben menos el crítico y más el boca oreja",
Sergio Vila-Sanjuan, director del suplement de cultura de La Vanguardia assegura i posa com exemple el cas de Larsson:
"como las editoriales se gastan poco dinero en marketing, el periodista cultural sigue siendo crucial, y más aún cuando la majoría de estos best sellers nacidos del boca oreja se convirtieron en tales a raíz de la buena acogida que dispensaron dos o tres críticos."