29/9/08

"Books in catalan" per a la Fira de Frankfurt

M'arriba el Books in catalan publicació que l'Associació d'Editors en Llengua Catalana editem cada any en motiu la Fira de Frankfurt, que ja s'acosta, i en la qual hi mostrem algun dels llibres dels nostres catàlegs que oferim per a ser traduïts a altres idiomes. Els editors que ho desitgen poden reservar un espai en aquesta publicació. Paguem per pàgina ocupada i hi ha un apartat per ficció, no ficció i infantil. La publicació és en anglès. En l'apartat de no ficció Cossetània hi tenim 100 bolets fàcilment identificables, de Jaume Sañé amb il·lustracions de Josep Ribot; 100 qüestions per entendre l'atmosfera, de Jordi Mazón i Marcel Costa; Amanides, la frescor de la terra, de Mariona Quadrada; La Costa Brava a peu, de Sergi Lara, i El camí de Sant Jaume, de Joan Fiol. En l'apartat de ficció hi tenim El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau. A part d'això, per la Fira estem elaborant un dossier on hi ha informació i la fitxa en anglès de més llibres del nostre catàleg. També en l'apartat de foreig rights del web tant de Cossetània com de Lectio hi ha informació en anglès de diversos llibres que hem editat i que oferim per ser traduïts.

27/9/08

Deu anys de Canal Reus TV

prAssisteixo ahir divendres dia 26 de setembre a la festa del desè aniversari de Canal Reus Televisió que es va portar a terme al Palau Bofarull de Reus. Em trobo, primer de tot, amb el seu director, el Francesc Domènech, qui vessa de satisfacció en la celebració de l'aniversari. Me n'alegro personalment per ell. Amb el Francesc Domènech fa molts anys que ens coneixem. Ell és i viu a Valls. Va ser també un dels fundadors del setmanari El Pati. Vam treballar junts, quan començàvem a fer coses en el món del periodisme al suplement de les comarques meridionals d'El Periódico i més tard ens vam trobar també en el projecte de setmanari local de La Veu de Reus, que malauradament no va tenir un final feliç. Ara lidera Canal Reus Televisió, una realitat de televisió local reconeguda pel seu treball professional i de qualitat. Aprofito la vetllada per saludar o parlar amb diversos professionals del món de la informació que conec de quan hem dedicava al món del periodisme com Xavier Graset, Josep Maria Girona, Josep Maria Martí, Carles Francino, Xavier Bas, Xavier Abelló, Josep Maria Arias, Josep Lluís González, Elies Pujol o Mireia Segú, entre d'altres; alguns d'ells són accionistes de Canals Reus Televisió, altres hi han treballat i altres hi han tingut algun tipus de relació professional. N'hi ha que feia temps que no veia. També saludo a periodistes de la nova generació de professionals de Canal Reus TV amb qui ens hem relacionat per informacions de Cossetània. La veritat es que a Cossetània ens hem sentit i ens sentim ben tractats per Canal Reus TV. Als assistents se'ls lliura com a record de l'aniversari un llibre commemoratiu, que hem realitzat com a feina de serveis editorial a Imatge-9, SL (l'empresa que és la propietària de la marca Cossetània Edicions i que també es dedica a tasques de serveis editorials per a tercers). El treball de disseny realitzat per Georgina Solé és excel·lent.
A Canal Reus Televisió i a tots els seus professionals, felicitats i ànims per seguir endavant en la nova etapa que inicien la propera setmana en el món de la televisió digital.

25/9/08

Cardó i Juan de Borbó

Una de les principals novetats que aporta Lluís M. Moncunill en el llibre A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona, que acabem d'editar a Cossetània, és el contacte que va mantenir Cardó amb Juan de Borbó quan ambdós van coincidir a l'exili a Suïssa. El comte de Barcelona preparava un hipotètic retorn a l'Estat espanyol com a monarca i es volgué reunir amb Cardó perquè aquest l'assessorés sobre la "qüestió catalana". Els contactes van ser un dinar d'unes dues hores, l'any 1944, que Carles Cardó va transcriure i que ara es reprodueix en el llibre i diversa correspondència que Lluís Maria Moncunill recull en aquest volum.
Carles Cardó no es va estar de donar les seves opinions sobre la "qüestió catalana", malgrat que aquestes no fossin de l'agrat dels seus interlocutors. És un text molt interessant. En reprodueixo algunes frases i fragmentes de les paraules que Cardó digué a Juan de Borbó.
"...els polítics tenen l'ambició de ficar-se a l'Església i fins de dirigir les consciències, i molts bisbes tenen la d'intervenir en la governació de l'estat".
Aquesta pensament de Cardó fet fa 64 anys és encara ben aplicable i és que les directrius actuals de les autoritats eclesiàstiques espanyoles són bastant similars a les que tant el doctor Cardó com el cardenal Vidal i Barraquer, van criticar en el seu temps.
"...tinguin en compte que els catalans tenim a Espanya una fama injusta de gent mercantilista, insaciable en les seves ambicions, sorruda. la veritat és tot el contrari: som uns romàntics sentimentals. Ens deixem entendrir per la més petita falagueria. Catalunya és un país de botiguers i de poetes, els dos antípodes del polític. Si teníem sentit polític, més d'una vegada ens hauríem fet amos d'Espanya..."

"Jo asseguro que si V.M., en entrar a Espanya, va a Barcelona i, després de fer avisar repetidament per ràdio que l'endemà a la una de la tarda tothom es posi a l'escolta per rebre una comunicació interessantíssima, l'endemà a la una de la tarda parla en català als catalans dient: "Catalans! Us parla el Rei d'Espanya, Comte de Barcelona. I us parla per dir-vos que s'ha acabat la persecució de Catalunya i de la seva llengua, etc.", l'entusiasme dels catalans serà tan gran que s'haurà acabat per sempre el separatisme. Però cal que els fets responguin a les paraules."

"Ara que el català ha reconquerit plenament la categoria de llengua culta, talment que molts intel·lectuals castellans, com Ossorio y Gallardo, Menéndez Pidal i altres el coneixen, crec que seria molt convenient que el rei d'Espanya, Compte de Barcelona l'aprengués. I no sols el rei, ans també el príncep hereu, que no ha d'esperar a ésser rei per aprendre'l."
Pel que es veu aquest consell que la monarquia aprengui el català no va calar en Juan de Borbó ja que el seu fill i monarca actual no va més enllà de pronunciar quatre frases protocol·làries en català per donar-nos peixet a l'estil d'aquell qui diu que parla català en la intimitat. Si realment aquesta monarquia es cregués que regna en un estat plurinacional i plurilingüístic hagués après des de fa temps les llengües de l'estat i les utilitzaria, però es clar, aquesta monarquia, no ho oblidem, és hereva de Felip V i fer un pas així seria demanar massa.

21/9/08

Mirar si plou

Un dels fenòmens de la natura que més m'agrada és contemplar una tamborinada des de l'exida de la masia on viuen els meus pares. M'agrada veure ploure ja que la pluja (si no és en excés) és font de vida. M'entristeix veure, com succeïa aquest hivern, quan els sembrats no creixien per manca d'aigua i gaudeixo en contemplar les oliveres ofenoses o els ceps carregats de raïms sans.
Quan plou, moltes vegades truco al meu pare per saber quants litres d'aigua han caigut i si la terra ha quedat molt molla o no. De la terra no me n'hi trec cap sou però sempre hi he estat en contacte. De jove, per pagar-me els estudis o per tenir quatre duros a la butxaca, anava a aplegar avellanes, collir ametlles, veremar o collir olives. M'estimo la terra.
Aquests dies però i ara per interessos de l'editorial em miro amb més delit el pronòstic del temps. Hem publicat tres llibres de bolets: Guia de bolets per a nois i noies, de Ramon Pascual; 100 bolets fàcilment identificables, de Jaume Sañé amb il·lustracions de Josep Ribot i la versió en castellà d'aquest darrer títol 100 setas fácilmente identificables (Lectio Ediciones). Per tant, seria interessant, per la venda dels llibres, que hi hagi una bona campanya boletaire, que els boscos estiguin humits, que surtin força bolets. O sigui que, com si fóssim els pagesos, ara toca mirar el cel per veure si plou.

18/9/08

Fullet informatiu en català de Morgat (Bretanya)

Un familiar acaba de venir de vacances de la Bretanya i m'ha lliurat com a curiositat un petit fullet turístic de Morgat escrit en català i que adjunto en aquest post. Suposo que el fet que el bretó sigui, com el català, una llengua minoritzada deu fer que en aquesta zona estiguin més sensibilitzats per les qüestions lingüístiques i d'aquí la idea d'oferir el fullet en català. Quantes vegades veiem el reconeixement de la nostra llengua des de fora de l'Estat espanyol, mentre aquí hem de escoltar dia si i altre també constants atacs al català! 
Seria interessant, per altra part, que aprenguéssim d'aquesta iniciativa bretona i que també en els nostres espais d'interès turístic s'oferissin fullets traduïts a més de a les llengües habituals (castellà, anglès, francès, alemany, etc.), a llengües minoritzades. Pot ser tot el senzill i econòmic que es vulgui, com aquest de Morgat, però seria una bona manera de fer pedagogia lingüística.

14/9/08

Va de trens

Aquesta setmana l'article que de tant en tant faig pel setmanari El Pati, de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, el dedico a la vergonyosa situació com ha deixat Renfe l'horari de comunicacions entre Valls i Barcelona que s'ha accentuat ara més encara amb la reducció de quatre trens més (dos per banda). Si voleu, podeu llegir-lo aquí. Precisament, el magre horari de trens de Valls ha fet que ja fa temps que no utilitzi aquest servei, tot i que he de desplaçar-me sovint a Barcelona per gestions diverses relacionades amb l'editorial; he quedat, doncs, cansat i fastiguejat d'anar a la capital catalana amb cotxe i he suportat estoicament les retencions, moltíssims dies, a partir de Molins de Rei, a la ronda litoral, etc. No obstant, des que es va inaugurar, per fi, la línia de l'AVE, sempre que puc, utilitzo aquest servei, especialment els trens AVANT que em permeten desplaçar-me des de l'estació del Camp de Tarragona fins a l'estació de Sants amb tant sols 35 minuts i per un preu total d'anada i tornada, si és el mateix dia, d'uns 19 euros. Això a part de ser un estalvi de temps, és un estalvi econòmic ja que el cost de desplaçar-se a Barna amb cotxe (gasolina, el peatge de Vila-rodona i de Martorell, i el pàrquing a Barcelona) és altíssim. A més amb els AVANT i ocasionalment si no m'ho puc combinar d'altra manera amb l'AVE, puc aprofitar l'estona treballant a l'ordinador, baixant-me el correu electrònic o llegint. 
L'estació del Camp de Tarragona està ubicada entre Tarragona i Valls, a escassos deu minuts de la capital de l'Alt Camp. Diríem que són una instal·lacions ubicades al "camp" del Camp de Tarragona, o sigui en un indret envoltat de cultius i boscos de pins. La majoria d'usuaris ens hi desplacem amb cotxe, el deixem a l'estació i el recollim quan tornem. És evident que era previsible que això succeís. De fet, a l'estació s'hi va construir un aparcament però que et té un cost aproximat si et passes tot el dia a Barcelona de 12 euros diaris. El que fem doncs, la majoria d'usuaris es aparcar el cotxe pels vorals d'arribada a l'estació, cosa que hi dóna una pèssima imatge fatal. Era doncs tant difícil quan es va construir pensar una mica amb l'economia i la comoditat del ciutadà i haver previst un aparcament superficial més econòmic (d'entre 3 a 5 euros diaris per exemple), tal vegada que no és una estació urbana, i que no hi ha pressió urbanística al seu voltant? Ara, a més a més, amenacen que prohibiran aparcar als indrets on ara molts dels que utilitzem l'estació en fem ús i estic segur que no es donarà altra alternativa que pagar 12 euros de pàrquing cada vegada que utilitzem el servei i així engreixarem la constructora o l'empresa que sigui que deu tenir la concessió del pàrquing.

11/9/08

Què se'n pot esperar del llibre electrònic?

La revista de biblioteconomia i documentació El professional de la información dedica el seu número de juliol-agost al llibre electrònic, temàtica que com he comentat diverses vegades m'és d'interes. L'índex de la revista em sembla interessantíssim. Com que no en soc subscriptor, he comprat aquest exemplar a través dela seva pàgina web i ara espero rebre'l. De totes maneres, com a tastet, es pot llegir a la xarxa l'article de José Antonio Millán, autor del blog El futuro del libro, que habitualment consulto. El seu article "El polimorfo libro electrónico" es pot llegir íntegrament aquí. És un excel·lent text que analitza les diferents formes de llibres electrònics, marques, aventatges, inconvenients, etc. I arriba a la concluió que el seu futur és encara incert. Al final de l'article es fa tot una sèrie de preguntes, com a conclusió, que tan sols el pas del temps en donarà la resposta:
¿Qué venden exactamente los e-books? ¿Almacenamiento y portabilidad? ¿Acceso inmediato para venta de impulso? ¿Ahorro para la gente que lee mucho? ¿Interacción entre grupos de usuarios? ¿Plataformas para la enseñanza (un creciente número de instituciones superiores anuncian su uso)? ¿Usos privados? (un nicho creciente de usuarios son los propios editores y agentes, que prefieren llevar un e-book con los manuscritos y obras sobre las que tienen que decidir, mejor que una pila de papeles).
No tenemos aún elementos para decidir si el libro-e es (adaptando una cínica definición que proviene de otro campo) una solución para un problema que nadie tiene, o bien la mayor revolución contemporánea del mundo de la edición.
O algo entre medias, por supuesto...

8/9/08

Sobre Narcís Oller, "L'Escanyapobres", Valls i Montblanc

La Societat Narcís Oller prepara de cara el proper mes de novembre les Jornades sobre Narcís Oller, que enguany es dedicaran a Vilaniu, novel·la que a Cossetània reeditarem aquesta tardor en la col·lecció Biblioteca Narcís Oller. L'estudiosa d'Oller que es responsabilitza del pròleg d'aquesta nova edició de Vilaniu és la filòloga i escriptora, Margarida Aritzeta, qui precisament la setmana passada en el seu bloc La maleta sarda anunciava que arran de la preparació del pròleg de Vilaniu ha arribat a la conclusió que, en contra del que Alan Yates va argumentar en el seu dia a Quaderns de Vilaniu, l'escenari on Oller va situar la seva novel·la L'escanyapobres no és Valls, sinó Montblanc. En el post "Narcís Oller situa l'Escanyapobres a Montblanc", Aritzeta en dóna una completa i detallada argumentació dels motius que li fan situar l'escenari d'aquesta novel·la a la capital de la Conca de Barberà. Val la pena llegir-ho. A més a més, és molt interessant que Margarida Aritzeta hagi usat el seu blog per avançar aquesta novedosa informació. Aquest és un avantatge dels webs 2.0 que permeten als investigadors donar a conèixer el resultat dels seus estudis en temps real i a més el caràcter obert d'aquestes webs permet que el lector pugui dir la seva o pugui demanar puntualitzacions a l'autor.
Referent a les jornades sobre Narcís Oller avancem que es portaran a terme a Valls entre els dies 21 i 23 de novembre i aquest és un avanç del programa provisional perquè se'n pugui anar fent boca:
21 de novembre
Biblioteca Carles Cardó de Valls
19.00. Club de lectura: debat sobre Vilaniu.

22 de novembre
Institut d'Estudis Vallencs
10.00-10.15. Inauguració de les jornades
10.15-11.15. Margarida Aritzeta. “Vilaniu, novel·la de ciutat”
11.15-11.45. Esmorzar.
11.45-12.45. Jordi Ginebra, Empar Bofarull, Isabel Berenguer. Taula rodona “La llengua de Narcís Oller”
12.45-13.15. Presentació dels dossiers pedagògics de batxillerat sobre Narcís Oller.
16.00-17.00. Ricard Torrents. “Jacint Verdaguer i Narcís Oller”.
17.00-18.00. Jordi Tiñena. “El model narratius de Vilaniu”.

23 de novembre
2/4 de 12. Ruta Narcís Oller.

4/9/08

Un tastet de galetes i de cultura

M'arribo un dia de les vacances d'agost a Santa Coloma de Farners i fem una visita al Museu de la galeta, de Galetes Trias. En el Museu, que els propietaris de l'empresa van inaugurar l'any 1995, es pot contemplar l'antiga maquinària amb la qual la família Trias va començar a fer galetes i l'evolució que aquesta ha tingut des de fa cent anys, el 1908, quan van començar, fins ara. També es poden apreciar els diferents dissenys que han tingut les capses de galetes d'acord amb les modes de cada temps. S'accedeix al Museu per unes escales amb unes grans vidrieres encarades a la fàbrica que permeten veure tot el procés productiu de les galetes. Em vaig quedar amb les ganes de poder veure l'audiovisual que tenen produït i que reprodueixen per a les visites guiades.
La visita al Museu et permet fer un tastet de les excel·lents galetes i també estan a disposició dels visitants diverses col·leccions de postals que de forma gratuïta poden endur-se. Una de les col·leccions reprodueix quatre rondalles catalanes: dues de Ramon Llull, "El corb i la serp" i "L'Agró que s'havia fet vell", i dues de Jacint Verdaguer, "El mariner de Sant Pau" i "La Nadaleta". Un tastet de galetes i un de cultura, tot i que aquell dia veig que tenen molta més acceptació les galetes que les llegendes. En qualsevol cas, com que ambdós tastets són compatibles acabo llegint les llegendes tot degustant un extraordinari Neulet.