29/6/07

La col·leció Argumenta d'El Cep i la Nansa


He rebut de l'editorial de Vilanova i la Geltrú El Cep i la Nansa, els sis volums de la col·lecció Argumenta com a gentilesa per haver participat en les "Jornades Argumenta. Debats i propostes culturals", de les quals ja en vam parlar en un post anterior. Dels sis llibres, el que més m'ha interessat, lògicament, és el que porta per títol Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005), del qual n'han escrit posts tant El Llibreter com Tirant el Cap.
Com que el llibre és un recull d'articles de diferents persones relacionades amb el món de l'edició, és fàcil anar llegint a estones cadascun dels escrits. Dels articles que he llegit, recullo alguns dels comentaris que més m'han interessat:
De la presentació escrita per Josep Lluch i Mireia Sopena:
"...el paper dels mitjans de comunicació ha estat decisori en la promoció del llibre. Malgrat les previsions formulades en els últims anys del franquisme, l'aposta dels mitjans en català en favor del llibre no ha estat la desitjable en un context de lluita per la normalització lingüística."
Del periodista Lluís Bonada:

"...Totes aquestes editorials mantenen l'empenta i la il·lusió dels primers dies, malgrat el desànim creixent que plana sobre els professionals del sector, a causa de la dificultat de consolidar-se i expandir-se en un mercat escanyat -molts creuen que cada cop més- pel gegant castellà, prioritzat, privilegiat, mediàticament."
"Ara com ara, per raons socials, culturals, polítiques, lingüístiques i mediàtiques, la societat catalana, els membres d'aquesta societat que són clients de llibreries, no "necessiten" tots els llibres que es publiquen en català, poden prescindir-ne d'una part important, sigui perquè no es mostra disposat a convertir-se en lector habitual de la llengua catalana, sigui perquè en desconeix l'existència d'una gran part".
Aquest darrer fragment té molt a veure amb el que exposàvem en un post anterior que feia referència als pocs lectors habituals de llibres en català que hi ha a Catalunya. Bonada tracta dues causes que també enumeràvem: la falta d'hàbit de llegir en català i el desconeixement per part dels potencials lectors de l'existència de llibres que els podrien interessar a causa d'una promoció insuficient i/o del poc espai que en general dediquen els mitjans de comunicació de Catalunya a tractar el llibre en català, cosa que també assenyalen Josep Lluch i Mireia Sopena.
Seguirem reproduint en propers posts fragments de la resta d'articles del llibre.

28/6/07

"Tens un racó dalt del món", el bloc de Jesús Maria Tibau

Vaig conèixer Jesús Maria Tibau arran de la publicació de L'angoixa del retratista i altres contes, obra en la qual s'hi incloïa el conte A l'ombra dels ametllers, que fou un dels finalistes del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet de 1998. Tibau tot i no ser de les Terres de l'Ebre, ja que és originari de Cornudella (Priorat), fa uns anys que viu a Tortosa on s'ha integrat en l'ambient cultural i literari d'aquesta ciutat.
Quan l'any 2003 vam publicar El brogit de l'Ebre, obra coordinada per Núria Grau i en la qual els narradors més representatius d'aquestes comarques van escriure un conte sobre el riu -en aquell moment amenaçat pel Plan Hidrológico Nacional-, Jesús Maria Tibau va ser un dels autors amb els qual es va comptar.
El mes d'abril passat, Tibau va crear el bloc Tens un racó dalt del món, en el qual s'hi poden llegir interessants continguts; però estic segur que el que més visites aporta al bloc és l'original joc literari que hi proposa. Val la pena entrar al bloc i jugar-hi.
Recentment, he estat en contacte amb Tibau ja que la propera primavera publicarem un recull de contes seu. Fruit d'aquesta relació i després de veure la iniciativa del joc literari, se'ns va ocórrer aportar-hi el nostre gra de sorra, tot oferint-li un lot de llibres de Cossetània pels guanyadors del concurs. Fa uns dies vam enviar el primer lot i seguirem fent-ho mentre ell així ho desitgi. Em sembla que és important que els editors col·laborem amb aquelles iniciatives, com aquest bloc, que ajuden a fomentar el caliu literari.
El bloc de Jesús Maria Tibau, Tens un racó dalt del món, una bitàcola recomanable pels blocaires a qui els agradi la literatura.

26/6/07

Per què només un 20% dels lectors de Catalunya llegeixen en català?

En un post anterior feia números sobre el nombre de lectors i compradors de llibres en català i comentava que l'edició en català tenia un mercat massa petit: dels set milions d'habitants que té el Principat només uns 600.000 llegeixen habitualment en català. Indicava també que una de les dades que ens aportava l'Enquesta d'Hàbits de Lectura és que només un 20,1% dels lectors a Catalunya declaren que el seu idioma habitual de lectura és el català per un 78,7% que tenen el castellà com a llengua habitual de lectura. La descompensació és molt gran, de 8-2, i la pregunta que ens hem de fer els editors i els gestors culturals del país és per què només dos de cada deu lectors llegeixen en català i què es pot fer per millorar aquesta estadística.

Anem pel perquè:

- Falta d'hàbit de llegir en català.
- No existeix en català el títol o el tipus de llibre que es busca.
- El llibre o tipus de llibre que es busca existeix en català però el potencial lector o comprador no el troba.

Genèricament apunto aquests tres perquès que es poden detallar i concretar. Ho farem en propers posts. De totes maneres, això és una opinió personal; hi poden haver altres perquès que seria molt interessant saber.

23/6/07

Polèmica entre els editors per la Fira de Frankfurt

Això de la Fira de Frankfurt acabarà enfrontant-nos a tots contra tots. Des que van sortir la llista dels autors que anirà a la Fira n'hem sentides de tots colors i s'ha desfermat una campanya perquè hi hagi presència d'autors catalans que escriuen en castellà als actes que organitza l'Institut Ramon Llull, tot i que, segons digué el seu director Josep Bargalló són ells mateixos els qui si han declinat l'invitació d'anar-hi. Aquesta setmana, la ministra de Cultura, Carmen Calvo, ha dit que això havia de canviar. No obstant, el que particularment m'ha sorprès és que el president del Gremi d'Editors Antoni Comas també hi hagi posat curellada amb unes declaracions a e-noticies.
A Catalunya hi ha dues associacions el Gremi d'Editors de Catalunya que aplega els que editem en castellà i català i l'Associació d'Editors en Llengua Catalana que només aplega els editors que editem en català. Comas va declarar a e-noticies que "la indústria editorial està profundament decebuda perquè, a hores d'ara, només apareixerà parcialment representada i un dels objectius pels quals se'ns van convidar va ser per tenir una indústria editorial potent". A mi em sembla que aquestes declaracions són inoportunes i que l'únic que fan és donar aire a tots els qui el que no els agrada és que precisament la cultura catalana sigui la convidada a la Fira de Frankfurt.
L'Associació d'Editors en Llengua Catalana, entitat presidida per Lluís Pagès, va fer ahir un comunicat per replicar-ho en la qual hi llegim literalment: "rebutgem que els editors en llengua catalana estiguem 'decebuts', com s'ha dit. Estem esperançats que aquesta cita servirà per potenciar i millorar la nostra indústria".
Quan Comas parla que la indústria editorial catalana està decebuda em sembla que s'equivoca en confondre una part amb el tot. Suposo que es deu referir a la indústria editorial que edita en castellà o a part d'aquesta, perquè els que editem en català, que també formem part de la indústria editorial catalana, no estem decebuts, tal com s'especifica en la nota de l'Associació d'Editors.
Finalment, reprodueixo una declaracions de l'editor Ernest Folch (Ara Llibres) a Vilaweb. Diu Folch: "No es veritat que els editors estem decebuts i considero aquestes paraules una irresponsabilitat. Hem de ser constructius i ajudar a donar una bona imatge de la literatura catalana i l'edició en català a Frankfurt." El que hem preocupa ara és la imatge que donarem amb aquestes polèmiques. Em sembla doncs que cal que les declaracions del sector siguin prudents i les declaracions d'Antoni Comas que han iniciat la polèmica no van en aquesta direcció.

22/6/07

La foto dels editors

En l'espai Fòrum de la Fira de Frankfurt d'enguany es muntarà una exposició sobre la indústria editorial catalana. Un dels elements de la mostra serà una fotografia dels editors catalans. Ahir ens vam trobar sinó tots, una bona representació dels editors de Catalunya per fer-nos una fotografia conjunta. L'interior del Liceu va ser l'espai escollit per a la foto. Aquestes trobades em serveixen per poder intercanviar opinions amb altres editors sobre el moment editorial i altres qüestions, i també per presentar-te o donar-te a conèixer a algun editor amb el qual encara no havies parlat mai.
Amb els que editem en català vaig voler comentar un tema que des de fa uns dies em preocupa: la Setmana del Llibre en Català. L'Ernest Folch va presentar la setmana passada la dimissió com a president i cal resoldre el seu relleu. Sembla que aviat se sabrà el nom de la persona que ocuparà aquesta responsabilitat. La Setmana és una activitat important per a l'edició en català. El sector necessita iniciatives promocionals i aquesta n'és una de fonamental. Els dos darrers anys la Setmana s'ha instal·lat a la plaça de Catalunya, cosa que ha suposat un increment important en el nombre de visitants i de vendes. Ara, sembla que hi ha problemes per seguir amb aquesta ubicació i aquest serà un dels primers temes que haurà d'afrontar el nou president.

20/6/07

Guies d'excursionisme


Quan vam començar l'editorial, un dels objectius que ens vam fixar va ser que se'ns havia de conèixer per alguna cosa, o dit d'una altra manera que en alguna de les temàtiques dels llibres que volíem editar havíem d'intentar ser punters.
El 1997 vam començar la publicació de guies d'excursionisme, la col·lecció Azimut, intuíem que en aquest camp hi havia camí per recórrer ja que pocs segells editorials del Principat es dedicaven al món de la muntanya i, fins i tot, editorials de fora de Catalunya, d'Aragó, el País Basc i Madrid, venien a editar llibres d'excursionisme.
Amb aquests antecedents i amb molt poca experiència com editors, vam publicar les dues primeres guies: De la muntanya al mar i El Montsant. Ràpidament vam veure que hi havia un petit espai per seguir explorant. D'aquesta manera ens vam proposar accelerar la col·lecció i buscar més autors. Internet, tot i ser encara incipient, ens va servir per localitzar alguns dels autors de determinades zones. Més tard, vam convocar junt amb la FEEC el Premi Vèrtex a un recull d'itineraris de muntanya i així, poc a poc, vam aconseguir originals que ens permeten tenir un ritme de publicació de la col·lecció Azimut, d'uns deu llibres l'any. Actualment, en aquesta col·lecció ja hi portem publicat més de noranta títols.
Per seguir amb la línia de llibres d'excursionisme i muntanya hem creat noves col·leccions com Petjades (vivències d'excursions), Pioners (textos dels primers excursionistes catalans), Annapurna (narrativa de muntanya), Manuals de muntanya i Khroma (llibres il·lustrats de muntanya i de natura). I també hem iniciat col·leccions amb una relació més indirecte amb l'excursionisme però amb un públic potencial força comú com la col·lecció Hyla o La vida al voltant de..., i també la col·lecció Viatgers.
Seguint amb aquesta línia de publicacions de muntanya, l'any passat junt amb el programa Temps d'Aventura de TV3, que dirigeix i presenta Toni Real, es va plantejar la idea de demanar als teleespectadors que presentessin rutes d'excursions per Catalunya. La idea ens agradava ja que podíem tenir, si funcionava, una publicació amb itineraris ressenyats sense cap tipus de previsió inicial, sense condicionants de ningú, i escrits per persones que potser mai havien publicat cap itinerari enlloc. Hi havia, no obstant, la incertesa de la resposta que es tindria ja que la crida es va fer quan la temporada del programa quasi s'acabava. El resultat va ser engrescador ja que es van rebre força propostes fetes per persones de diferents indrets del país. Alguns dels autors comptaven amb experiència en la publicació de llibres de muntanya i d'altres eren completament novells. A més, i molt important, la qualitat de les ressenyes de les excursions que es van presentar era alta. Per altra part, els itineraris presentaven atractius dispars. Era, doncs, un conglomerat interessantíssim que ara hem recollit al llibre Racons. Temps d'Aventura. Estem convençuts que als que els agradi l'excursionisme trobaran en aquest llibre propostes originals per fer a peu o en BTT. Hi ha itineraris pel Pirineu, per la Catalunya central, pels Ports de Tortosa, per l'Empordà, per les comarques de ponent... i també pel Barcelonès. Propostes per poder gaudir de l'aventura ben a prop de casa.

18/6/07

El futur de l'edició en català, a debat

L'editorial El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú va organitzar el dissabte dia 16 i el diumenge dia 17 de juny les "Jornades Argumenta. Debats i propostes culturals" que estaven dedicades als primers números de la col·lecció d'assaig Argumenta. El programa d'actes era divers, complet i molt interessant. Una de les taules rodones que es va portar a terme, tractà sobre el món de l'edició i portava per títol Quin és, avui, el nord de l'edició?. Hi vam participar Ernest Folch (Ara Llibres), Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) i un servidor, Jordi Ferré (Cossetània Edicions). La taula rodona va ser moderada per Josep Lluch (cap de redacció del Grup 62).
Durant l'hora i escaig que durà la taula rodona es va debatre sobre la situació actual de l'edició en català i sobre què passarà en el futur. Destaquem a continuació algunes de les afirmacions que van realitzar els participants en la taula rodona:
Ernest Folch va dir que estem en un moment crucial per l'edició en català a causa que s'ha produït un gran concentració editorial en un sol grup i que ara, a diferència dels anys setanta o vuitanta, ja no es compren llibres en català per una qüestió de resistència o de militància. Referent a la concentració editorial comentà que les editorials petites tindran ara noves oportunitats i que també en el futur "veurem més segells editorials fent coses més especialitzades."
Per la seva part Oriol Izquierdo coincidí en què estem en un moment de transformació editorial. Digué també que els mitjans de comunicació en general no veuen la realitat editorial com si fos pròpia i també que el sistema educatiu no genera lectors. Es queixà, referent als editors, que "sembla que les deu primeres prioritats dels editors són millorar el compte d'explotació" i que els editors tenen massa pressa per editar llibres.
Per la seva part, Jordi Ferré comentà que ens falten més lectors en català, ja que la situació actual, en què només un 20% dels lectors de llibres a Catalunya llegeix habitualment en català, fa difícilment rendibles algunes línies editorials. Tot i així, digué que hi ha possibilitats per poder actuar per millorar la presència del llibre en català en el punt de venda i també per incidir en la seva promoció. Afirmà, també, que la situació del llibre en català està a Catalunya en inferioritat de condicions i que per tant cal pensar en polítiques de discriminació positiva.

17/6/07

Sobre Frankfurt 2007

He esperat uns dies a escriure un post sobre la presentació de la llista d'autors que aniran a Frankfurt per veure quin tipus de reaccions es produïen. Referent als noms que componen la llista estic segur que cadascú en faria una de diferent i que se'n podrien fer tantes com persones hi hagués disposades a fer-la. En tot cas és la que és. Com sempre les reaccions en contra no s'han fet esperar. En aquest post de Tirant el Cap se'n poden llegir algunes. De totes maneres, em sembla que fos la llista que fos, i es fes el que es fes sempre hi hagueren hagut reaccions en contra dels que el que els dol és que la cultura catalana pugui tenir protagonisme internacional.
De tot el que s'ha dit, el que més m'ha disgustat és que el diari alemany Frankfurter Allgemeine digués que portaríem escriptors de segona divisió. Això a part de ser injust ha estat donar pa a les oques a tots aquells que tenim en contra. Per altra banda, m'han agradat moltíssim les declaracions de Juergen Boos, director de la Fira de Frankfurt, que llegeixo a Vilaweb:

"Els escriptors que volem tenir aquí són aquells que no coneixem, els que escriuen en català''
"La literatura catalana és una gran desconeguda. Això és injust i indigne."
''Jo mateix, fa divuit mesos, no havia llegit cap obra de la literatura catalana. Llavors em vaig posar a llegir un llibre de Vázquez Montalbán, però, és clar, era en castellà. Finalment, vaig llegir la primera part de 'Tirant lo Blanc', que em va divertir molt (ara es publicarà el segon volum a l'alemany). Avui, vostès (adreçant-se als periodistes alemanys) es troben en la situació en què jo em trobava fa divuit mesos."

Per altra part, llegeixo a l'edició digital de La Vanguardia una conversa entre Quim Monzó i Baltasar Porcel sobre la Fira de Frankfurt. Reprodueixo la resposta a la pregunta sobre el fet que els escriptors catalans que escriuen en castellà no vulguin anar a la Fira. Coincideixen ambdós que quan és l'Estat espanyol el convidat a una fira o activitat similar, no es compta amb els escriptors catalans:

- ¿Lamentan que los escritores en castellano hayan declinado asistir a la feria?
B.P.- No lo lamento. Es un tema político. Aunque creo que, políticamente, hubiera sido mejor contar con su presencia. En todo caso, han sido invitados. Y no van porque no quieren. Todo esto contribuye a enredar las cosas. Pero lo cierto es que a mí el Estado español nunca me ha invitado a una feria del libro. Al parecer, no soy considerado un escritor español.
Q.M. - Conozco a los escritores en castellano y salgo de copas con muchos de ellos. Pero no veo que su ausencia en la feria sea una carencia. Cuando España es el país invitado, ni catalanes, ni vascos ni gallegos aparecen. Y si aparecen, lo hacen de una manera residual, participando en una mesa redonda junto a la puerta de los lavabos.

16/6/07

«Llegir en valencià» convida a acostar-se als clàssics valencians

Rebo un e-mail de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura en el que es detalla la campanya "Llegir en valencià. Els nostres clàssics". Penso que val la pena que la iniciativa tingui la màxima difusió, per tant em sembla oportú publicar en el bloc la nota de premsa que se m'adjunta a l'e-mail i que conté una completa explicació de la campanya:

"La iniciativa de la Fundació Bromera, que té el suport de nombroses entitats, és una oportunitat excepcional per a iniciar-se en la lectura de les obres dels grans autors de la nostra literatura. A més, la campanya inclou 24 fitxes gratuïtes sobre la literatura feta per escriptors valencians.
«Llegir en valencià. Els nostres clàssics» és una campanya que posarà a l’abast del gran públic una col·lecció de 13 llibres que formen una selecció d’obres que permetran descobrir o retrobar la nostra identitat cultural. La difusió es farà a través dels diaris Levante-EMV i El Mundo, entre el 17 de juny i el 29 de juliol, amb l’objectiu d’animar a la lectura, promocionar el valencià i donar a conéixer els millors autors valencians de tots els temps d’una forma divulgadora, atractiva i senzilla (podeu consultar els detalls a http://www.llegirenvalencia.org/). Aquesta segona campanya ve precedida per l’èxit de la primera, en la qual fa un any els lectors pugueren gaudir d’una selecció de 16 obres dels principals escriptors i il·lustradors valencians contemporanis.
Promoguda per la Fundació Bromera, la iniciativa té el suport de diverses institucions i organismes. A més del patrocini de la Generalitat Valenciana, el Ministeri de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Bancaixa i el Grup RTVV, també s’han adherit a aquesta campanya el Consell Valencià de Cultura, Escola Valenciana, totes les universitats valencianes, entitats culturals, partits polítics, sindicats i empreses. Tots els sectors que formen la societat valenciana han volgut implicar-se en aquesta oportunitat única de llegir i rellegir una selecció de gran literatura en valencià que pretén fomentar la lectura en la nostra llengua i alhora acostar a tots els públics els noms més representatius de la nostra literatura.
Les velletes de la Penya Roja, d’Enric Valor és el primer títol que s’oferirà gratuïtament el proper diumenge 17 de juny tant en el Levante-EMV com en El Mundo. Durant les setmanes següents, cada diari oferirà sis títols diferents al preu simbòlic d’un euro, amb el cupó que apareixerà en cada rotatiu. Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, Joan Roís de Corella, Maria Beneyto, Eduard Escalante, Manel Sanchis Guarner i Ernest Martínez Ferrando són els autors que es distribuiran dissabte juntament amb El Mundo. Per la seua banda, el diumenge, amb el diari Levante-EMV, els lectors trobaran obres de Joanot Martorell, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Teodor Llorente, Martí Domínguez i La Conquesta de València del Llibre dels fets de Jaume I.
En format butxaca i amb una edició que facilita la lectura, aquesta col·lecció està pensada per agradar a lectors que s’acosten per primera vegada a obres cabdals de la nostra literatura o que volen rellegir-les. Cada títol té una introducció senzilla de l’obra i l’autor, un glossari de les paraules menys habituals i informació sobre altres obres de l’escriptor per a continuar llegint en valencià.
A més, de dimecres a dissabte, aquests diaris oferiran gratuïtament 24 fitxes a tot color divulgadores de la història de la literatura valenciana amb dades històriques, literàries i curioses sobre la vida i obra dels clàssics. També, de dimecres a diumenge, els lectors podran participar en un concurs i trobaran ressenyes i entrevistes amb reeixits escriptors i personalitats al voltant dels llibres que s’ofereixen així com articles d’animació a la lectura sobre les biblioteques d’aula, la lectura dels clàssics, llegir en família o les activitats en les biblioteques o llibreries."

15/6/07

Jornades Argumenta, aquest cap de setmana a Vilanova

Aquest dissabte dia 16 i el diumenge dia 17 se celebraran al Foment Vilanoví de Vilanova i la Geltrú les "Jornades Argumenta. Debats i propostes culturals". Aquest és el propòsit dels seus promotors:

"Organitzades per l’equip de persones que hi ha rere el projecte col·lectiu Argumenta, aquestes jornades, que són obertes a tothom, aspiren a fer conèixer la col·lecció d’assaig editada per El Cep i la Nansa de Vilanova i la Geltrú i, alhora, fer una aturada reflexiva, un punt d’inflexió compartit amb els lectors, per a la continuïtat del projecte editorial. Amb aquest propòsit, hem convidat diverses persones, acreditades en els àmbits respectius, perquè de manera distesa i lliure, indagatòria i crítica, seguint la línia oberta per la col·lecció Argumenta, ens acompanyin en el debat d’idees per argumentar i proposar alternatives als grans reptes de la societat i la cultura catalanes del segle XXI."


Estan previstes tot una sèrie de taules rodones, una de les quals tractarà sobre l'edició. Serà a les 6 de la tarda del dissabte i hi participaran Ernest Folch (editor d’Ara Llibres), Oriol Izquierdo (director de la Institució de les Lletres Catalanes) i un servidor Jordi Ferré (editor de Cossetània). Moderarà: Josep Lluch (cap de redacció del Grup 62). La totalitat del programa es pot consultar en aquesta adreça. És molt interessant.

14/6/07

Muntanya de Llibres amplia el seu establiment

Rebo un correu electrònic de Xevi Cortacans de la llibreria dedicada a llibres d'excursionisme, natura i viatges, Muntanya de Llibres (Vic). Hi adjunta una invitació per demà divendres dia 15 de juny, a les 9 del vespre, per la inaguració de l'amplicació de la botiga. Aquest establiment es va obrir fa tres anys i amb molta il·lusició i esforç han aconseguit una clientela fidel. Els editors de llibres de muntanya necessitem llibreters com aquests, que entenen del món de l'excursionisme, que saben aconsellar, que estan sempre al dia amb les novetats...
Les llibreries de muntanya ens han donat aquests darrers dies una notícia bona (ampliació de Muntanya de Llibres) i una de dolenta (tancament de la llibreria La Pleta).

Política cultural als ajuntaments

Després de les eleccions municipals venen temps de negociació de pactes i de repartiment de responsabilitats municipals. En el municipis no molt grans sovint una de les àrees de responsabilitat porta per nom "cultura i festes". Primer la paraula "cultura" que és la que millor sona. La veritat, però, és que moltes vegades aquestes regidories de "cultura i festes" podrien dir-se únicament de "festes", ja que el responsable de l'àrea en qüestió dedica el seu pressupost únicament a activitats com organitzar la festa major, el Carnaval, la cavalcada de Reis o la castanyada. Sincerament, penso que la cultura va més enllà que contractar una orquestra o organitzar una arrossada i que estaria molt bé que els molts municipis on això passa es dediquin, en la mesura de les seves possibilitats, a fer polítiques culturals de debò, per petites que siguin i per poc pressupost que disposin. I si no és així, si no tenen voluntat de fer-ne, com a mínim que treguin la paraula "cultura" de la seva regidoria i que l'anomenin únicament de "festes".
Des de la política municipal es pot fer molt per l'activitat cultural d'un municipi. Posaré tres exemples que em són propers i que a més són de tres partits polítics diferents. De les poblacions del Camp de Tarragona, en la meva opinió, la ciutat que més ha evolucionat culturalment ha estat Tarragona, que ha passat del quasi res al molt. A Tarragona, el govern de CiU va tenir el gran encert de contractar un excel·lent tècnic: l'escriptor Joan Cavallé. El regidor de Cultura ha estat el democristià Albert Vallvé qui ha deixat treballar Cavallé amb força llibertat. El resultat ha estat espectacular i a Tarragona l'activitat cultural, literària, artística, etc. té durant l'any un programa excel·lent i a més planificat amb molt de criteri.
Reus ha tingut històricament major activitat cultural. Per tant sortia de més amunt. No obstant, la gestió de Xavier Filella (PSC) com ha regidor de cultura ha seguit projectant culturalment la ciutat. Filella també ha tingut l'encert de rodejar-se d'excel·lents tècnics.
Finalment, la meva ciutat, Valls, també ha experimentat els darrers tres anys una gestió cultural molt encertada. Des de l'entrada del republicà Jordi de Bofarull al capdavant de la regidoria de cultura, la política municipal s'ha fet amb criteri i, entre d'altres encerts, s'ha implicat a diversos col·lectius ciutadans, cosa que ha provocat que a Valls, que ens havíem quedat enrere respecte els nostres veïns de Tarragona o Reus, poguem ara lluir de la política cultural de la nostra ciutat, amb menys diners i amb menys activitat, però el que es fa està pensat, raonat i té una línia coherent.
Ara, que es fan nous pactes espero i desitjo que en les negociacions, quan es plantegin les polítiques culturals, es facin les coses ben pensades, s'encomani les regidories de cultura a persones amb criteri i es deixi treballar còmodament a bons tècnics culturals.

13/6/07

Viatge a les tenebres del franquisme

La transició va cometre l'error de fer un punt i a part molt gran, massa gran, i de deixar en l'oblit les barbaritats dels 40 anys de règim feixista. Al cap d'uns anys i quan hem vist com els hereus del franquisme, des de posicions de poder, minimitzen el que va ser el règim i, fins i tot, es neguen a condemnar-lo, ens hem adonat que el llarg silenci que es va imposar en la transició fou un error i hem hagut d'inventar-nos això de la "recuperació de la memòria històrica". Ara hem de recuperar una memòria d'uns fets que mai havíem d'haver oblidat i molt menys esborrat, voluntàriament, de la memòria col·lectiva.
Dels treballs que es publiquen per "recuperar la memòria històrica", molts tracten l'època de la guerra, de la República o de la cruel repressió dels primers anys del franquisme i potser, del temps que es publica menys, és del tardofranquisme. En el llibre La masmorra. De la plaça del Sol a la via Laietana: viatge a les tenebres del franquisme, Joan Ventura ens recorda com es vulneraven els drets fonamentals a la "famosa" comissaria de Vila Laietana. Ventura, com molts altres catalans, va viure-ho de primera mà, ho sofrí en la seva pròpia pell i, ara, ha volgut recordar-ho en aquest llibre. L'autor de La Masmorra ens narra com el 20 d'agost del 1975, mesos abans que Franco morís, Raimon va actuar a la plaça del Sol. Després que el cantautor de Xàtiva hagués interpretat quatre o cinc cançons, el concert va acabar de mala manera a causa de la intervenció dels "grisos". El resultat final van ser vint-i-set persones detingudes que van fer cap a la comissaria de Via Laietana. Ventura ens detalla les vexacions, els insults, els cops i les tortures que els policies van practicar amb total immunitat. Ha volgut, encertadament, a més de narrar el que va viure i veure personalment, contactar ara, al cap dels anys, amb els altres detinguts, alguns dels quals de Via Laietana van fer cap a la Model.
Joan Vilaprinyó que va haver de passar tres mesos a la Model ens narra en el llibre les tortures sofertes a Via Laietana:
"...ens els interrogatoris em van sotmetre a tota mena de turments: em van cremar la pell amb la brasa de cigarretes enceses, que m'apuntaven pels braços; em van pegar amb una tovallola enrotllada i molla, perquè deien que així no deixava marques; em van tenir una bona estona penjant dels tubs de la calefacció emmanillat, fins que vaig perdre la sensibilitat de les mans i em van quedar totalment blanques i arrugades per manca de reg sanguini. També em pegaven al cap amb un volum de la guia telefònica..."

12/6/07

La xarxa i els lectors de llibres

En la pagina web dosdoce.com llegeixo un article de Javier Celaya sobre el foment de la lectura a Internet. De fet, vaig entrar en el món dels blocs, tal com vaig explicar en el primer post del bloc, a causa d'haver assistit a un curs del Gremi d'Editors sobre màrqueting de llibres a Internet que ens fer Celaya. Segons l'autor de l'article les noves aplicacions socials de la denominada Web 2.0 (blocs, wikis, xarxes socials, etc.) ajuden a fomentar una conversa a la xarxa entre els lectors de llibres.
La xarxa, comenta Celaya, ens permet obtenir informació i crítica de llibres de manera diferent de com ho fèiem habitualment:
"Hasta hace poco tiempo las personas que ejercían la función de recomendar libros eran los libreros, los bibliotecarios, reputados críticos de suplementos literarios, algunos tertulianos de radio y televisión o columnistas de opinión en la prensa escrita. Con la llegada de los nuevos medios digitales las editoriales deben tener en cuenta a los nuevos líderes de opinión existentes en la Red y, sobre todo, el alto potencial de influencia que genera la interconexión entre los lectores de libros."
Per tant els editors haurem d'estar atents a allò que es diu a la xarxa, al que es recomana, al que es critica:
"Las nuevas tecnologías sociales permiten a los lectores expresarse libremente sin ningún tipo de intermediación, lo que los convierte en medios idóneos para obtener información y compartir opiniones sobre un determinado libro y/o autor. Estos nuevos medios actúan como fuente complementaria a la crítica literaria publicada en suplementos y revistas culturales, a las notas de prensa de las editoriales y a la información publicada en la sección de cultura de los medios tradicionales."
En aquesta línia, he entrat recentment en un nou bloc que porta per nom Worts seller. Blog de ressenyes per a lectors no convencionals. L'objectiu del bloc, segons expliquen els propis promotors, és aquest:
"Worstseller és un blog creat per tres amics amants de la literatura amb el propòsit de donar a conèixer novel·les que no han tingut tant de ressò mediàtic com el Codi da Vinci, L'església del mar, La Bíblia, etc, però que la seva qualitat literària estigui a l'alçada o per sobre dels best sellers. Es publicarà una ressenya setmanal d'una novel·la que compleixi les característiques d'una worst seller, apart de la sinopsi es mostrarà informació tècnica; nom del llibre, de l'autor, gènere, editorial i any de publicació, número de pàgines i preu aproximat. També es citarà un paràgraf de la novel·la que simbolitzi el contingut del llibre i es mostrarà una imatge de la portada del llibre."
Aquesta iniciativa se suma a la llista de blocs que publiquen crítiques o ressenyes de llibres, alguns dels quals recomanem a De tard en tard. D'aquest nou, de Worts seller, el que més m'agrada és que accepten que altres persones, que altres internautes, puguin enviar ressenyes de llibres. Iniciatives com aquesta permeten aconseguir una major conversa entre els lectors de la xarxa, cosa de la qual ens en parlava Celaya.

11/6/07

Els editors catalans i Frankfurt

Ja vam comentar que Vilaweb publicava entrevistes a editors catalans per tal de saber l'opinió d'aquests sobre Frankfurt 2007. Llegim avui a Vilaweb que la sèrie d'entrevistes s'ha acabat. En una adreça del portal (aquesta) es poden llegir totes.

10/6/07

Tanca la llibreria La Pleta

Escriure un post com aquest és de ben segur una activitat que els editors mai voldríem fer. El dijous rebia un e-mail on m'anunciaven la decisió d'Eliseu Badosa de tancar la llibreria La Pleta. Al migdia vaig trucar-lo per saber-ho directament per ell i per animar-lo en aquests moments tant durs, després d'haver lluitat durant vuit anys per tirar endavant aquest espai dedicat als llibres de muntanya. A La Pleta, Cossetània hi havíem fet presentacions, especialment de la col·lecció Azimut. L'Eliseu sempre ens va oferir el seu espai i la seva col·laboració. Era molt interessant, a més, parlar amb ell de llibres de muntanya, saber la seva opinió, preguntar-li quins tipus de llibres tenien més sortida, com veia el mercat, etc. El seus consells sempre eren assenyats i argumentats. Podria dir més coses de l'Eliseu i de La Pleta, però he vist que l'Enric Faura, en el seu bloc Muntanya.net en fa un extens article. Com que comparteixo completament el que hi comenta em sembla que el millor que puc fer és enllaçar-lo.
I no puc acabar aquest post, sense agrair l'Eliseu Badosa pels vuit anys de La Pleta. Gràcies Eliseu i sort.

7/6/07

Els editors parlen a Vilaweb sobre Frankfurt 2007

En un post anterior comentàvem l'entrevista que Vilaweb féu a Joan Carles Girbés sobre Frankfurt 2007 i és que Vilaweb ha tingut la pensada d'entrevistar diferents editors perquè donin la seva opinió sobre la Fira de Frankfurt. Les preguntes són les mateixes per a tots.
Fins ara han sortit entrevistats els següents editors:
- Joquim Palau (La Magraña)
- Joan Carles Girbés (Bromera)
- Isabel Martí (La Campana)
- Martina Rosa (Angle)
- Francesc de B. Moll (Edicions Moll)
- Fèlix Riera (Grup 62)
- Lluís Pagès (Pagès Editors)
- Jordi Ferré (Cossetània), que és la que surt publicada avui.

Una dedicatòria de Ricardo Alcántara

Des de fa un temps l'escriptor Ricardo Alcántara manté una estreta relació amb alumnes d'educació especial del CEIP Eladi Homs de Valls. Des d'aquesta escola m'han passat aquesta nota que reproduïm:

"L’escriptor Ricardo Alcántara ha dedicat el seu darrer llibre als alumnes de la classe dels Cavalls i a la seva tutora del CEIP Eladi Homs. El tío Paco i el miedo és el títol d’aquest llibre que està il·lustrat per Sebastià Serra i editat per Combo editorial. En la seva primera pàgina hi trobem la dedicatòria on l’autor escriu “Per l’Elvira i els meus amics de la classe dels Cavalls”.
Ricardo Alcántara ja fa temps que manté contacte amb els alumnes d’aquesta calsse, mitjançant correus i visites que anulament fa a l’escola. El proper divendres 8 de juny ens visitarà de nou. Els alumnes de primària li han preparat una petita sorpresa."

6/6/07

Editar llibres en color

L'edició de llibres en color i en català té com a principal problema la tirada, ja que econòmicament parlant és difícilment viable editar llibres en color amb tirades inferiors a 3.000 o 4.000 exemplars. Ja vam parlar en un post anterior que el mercat en català és un mercat massa petit. Ens falten lectors i ens falten clients potencials per desenvolupar segons quins projectes. Des de Cossetània volíem editar llibres en color de les nostres línies editorials, especialment d'excursionisme i cuina. El problema que se'ns presentava és que o havíem d'imprimir massa nombre de llibres per les expectatives de venda que teníem o ens sortia un PVP unitari massa elevat. Havíem doncs de buscar una fórmula per augmentar la tirada. Anant a fires vam trobar la solució: les editorials que fan llibres il·lustrats intenten agrupar tirades d'idiomes diferents amb l'objectiu d'imprimir tot junt el color i variar només la tinta del negre per a cada llengua. Això redueix molt el preu unitari. Havíem de fer això: agrupar idiomes, fer coedicions. El primer que se'ns va ocórrer fou crear un segell propi en castellà (Lectio Ediciones) i així teníem ja dos idiomes pels nostres llibres il·lustrats: el català (Cossetània) i el castellà (Lectio), cosa que ens permetria situar la tirada en 3.000 o 4.000 exemplars. A més a més, havíem d'intentar vendre coedicions a altres editors estrangers per procurar augmentar també la tirada que nosaltres mateixos ens garantíem mínimament. Aquest va ser l'objectiu de Frankfurt 2006. De totes maneres, com que vendre coedicions no és fàcil vam decidir engegar els projectes i, de moment, recórrer camí amb els llibres en català i en castellà que editaríem amb Cossetània i Lectio, i poder així mostrar als editors estrangers els treballs que fèiem. Amb aquesta fórmula, hem publicat conjuntament en català (Cossetània) i en castellà (Lectio), els títols següents: Peix, marisc i bacallà, un regal de l'aigua, Catalunya. 50 excursions inoblidables, 100 ocells fàcilment identificables, La Barcelona modernista (infantil), La vida al voltant d'un arbre i El camí de Sant Jaume (He vinculat l'edició en castellà; aquests mateixos llibres es troben també en català al web de Cossetània). D'aquests, vam aconseguir fer una coedició a l'alemany d'El camí de Sant Jaume amb l'editorial HamppVerlag i vam estar molt a punt a Frankfurt de l'any passat de vendre a l'anglès el llibre Peix, marisc i bacallà. Intentar trobar alguna coedició a altres llengües d'aquest llibre i dels nous que preparem de la col·lecció Amb Gust de Mediterrani serà un dels nostres objectius de Frankfurt 2007.
Volíem també donar al segell Lectio un catàleg propi que estigués en coherència amb la línia editorial amb la qual volíem identificar-lo. Fa dos anys, a Frankfurt 2005, l'editor canadenc Marquee Publishing ens va comentar que estava buscant editors de diferents llengües per iniciar una col·lecció guies de ciutats del món dirigides a la mainada. Ens va ensenyar les guies fetes de Nova York i Toronto. El projecte ens va interessar i vam dir-li que ens hi sumaríem si estava d'acord en fer ciutats d'Europa. Li vam proposar París i Londres. A la mateixa fira vam fixar les condicions econòmiques i el calendari d'edició, i de tornada, després de resoldre tots els serrells pendents via e-mail, vam signar el contracte. Ara acabem de publicar amb Lectio els dos primers llibres de la col·lecció Ciudades para niños: París para niños i Londres para niños. Són guies il·lustrades que presenten aquestes ciutats a la mainada amb jocs, curiositats, etc. La setmana passada es van començar a distribuir. Tenim molta confiança en aquesta nova col·lecció que a la vegada ens permet fer catàleg propi del segell Lectio.

5/6/07

La mort de Josep Vila

Aquest vespre, el darrer cop que he obert el correu electrònic a Cossetània, he rebut un e-mail que tan de bo mai hagués hagut de llegir; des del nostre distribuïdor L'Arc de Berà, ens comunicaven la mort de Josep Vila, qui dirigia comercialment junt amb Xavier Alonso, aquesta distribuïdora. Els onze anys d'història de Cossetània han estat lligats estretament amb L'Arc de Berà. El distribuïdor és una part importantíssima de la cadena comercial i logística. És l'enllaç entre els editors i els llibreters. Quan tot just començàvem, el 1996, el Josep Vila i el Xavier Alonso van ser de les primeres persones del món del llibre amb les quals vam parlar. Junts, treballant colze amb colze, hem fet camí durant aquests onze anys. Cada setmana parlava amb el Josep Vila com a mínim un parell de cops i alguna setmana diàriament. Comentàvem com anaven els llibres, ens aconsellava i ens ajudava a prendre decisions de tirades, de reedicions, etc. Hi havia, evidentment, una relació comercial d'editor-distribuidor, però més enllà d'aquest tracte professional hem teixit durant aquest temps una conversa sincera d'amics. La seva mort ens ha colpit. El món del llibre ha perdut amb la mort del Josep Vila un excel·lent professional i a Cossetània hem perdut un bon amic.

4/6/07

L'edició de llibres de cultura popular, a debat


Tal com vam anunciar en un post anterior, el dissabte dia 2 de juny, a Sitges, es van organitzar les I Jornades de Cultura Popular i Mitjans de Comunicació amb un programa de taules rodones extens i interessant. Un dels debats, moderat per Ramon Nadal (Ramon Nadal Edicions) portà per títol "Editorials: mercat i public popular". Reproduïm algunes de les frases que s'hi van dir:

Joan López (El Mèdol):
"La cultura popular com a classificació temàtica no existeix ni a les llibreries, ni a les biblioteques, ni a l'ISBN."
"Pels llibreters no és negoci tenir llibres de cultura popular."
"La cultura popular té mercat suficient perquè pugui assumir les petites tirades que es fan. Les petites editorials hi tenen camí per recorre-hi."
"Els compradors més assidus de llibres de cultura popular són la gent jove."
Alfred Arola (Arola Editors):
"Vam analitzar els perfils dels compradors del llibre Santa Tecla i aquest són els cinc que ens en sortien:
- Entre erudits en cultura popular i organitzadors de la festa, el percentatge de compradors era elevat.
- Entre els participants a la festa, el percentatge de compradors baixava de manera important.
- Entre el tarragonins que van a la festa com a espectadors, els percentatge de compradors va ser molt baix.
- Entre els forasters que venen a veure la festa, el percentatge de compradors és més alt.
- El grup de tarragonins que compra tots els llibres que tracten de Tarragona i que és d'unes 200 persones."

Lluís Pagès (Pagès Editors):
"Hi ha molta gent que entén de maneres diferents la cultura popular".
"En el nostre catàleg editorial hi tenim més de 200 llibres de cultura popular".

Jordi Ferré (Cossetània Edicions):
"Tenim un mercat petit, massa petit, i això dificulta la rendibilitat de llibres de temàtica precisa, com és el cas de la cultura popular."
"Per poder publicar llibres de cultura popular moltes vegades ens veiem obligats a tenir garantides unes compres mínimes per part d'alguna institució."
"És necessària la convocatòria de beques per la realització de treballs de cultura popular que després es puguin convertir en llibres."
"A més de treballs d'història, a la cultura popular li falten llibres de temàtiques diferents com de sociologia, antropologia, comunicació, musicologia i en el cas dels castells fins i tot llibres científics o de medicina."

1/6/07

132 escriptors convidats a la Fira de Frankfurt

Llegeixo al Canal Lletres de Vilaweb que ja s'ha desvetllat el nombre d'escriptors convidats a Frankfurt, cosa que pel que sembla preocupava a l'opinió pública i als polítics. Aquesta és la notícia:
"Ja ho va avançar Josep Lluís Carod-Rovira dimecres al Parlament: seran 132 escriptors convidats a la fira de Frankfurt a l'octubre. A aquests s'hi sumaran els autors que hi aniran convidats per les seves respectives editorials. A més, l'Institut Ramon Llull ha fet públic que també convidarà 689 artistes (arts plàstiques, música, teatre, dansa...), que participaran en els actes de la cultura catalana a la ciutat alemanya.
Així mateix, el Llull ha anunciat que serà Imma Monsó l’encarregada de fer una glossa de la literatura catalana durant la presentació oficial del programa el dia 13 de juny a Frankfurt."
Només una cosa, la Fira de Frankfurt és una fira d'editors i pel que veig el nombre d'aquests que hi anirà preocupa en general poc a l'opinió pública i als polítics. Seria interessant saber si a causa de ser la cultura catalana la convidada d'honor a la Fira de Frankfurt hi assistiran un major nombre d'editors i d'agents literaris catalans.

Jornada de Cultura Popular i Mitjans de Comunicació

A Sitges organitzen aquest dissabte dia 2 de juny, les I Jornades de Cultura Popular i Mitjans de Comunicació amb un programa molt complet de ponències sobre diverses temàtiques que tenen a veure amb la cultura popular i el tracament d'aquesta activitat en els mitjans de comunicació. Els organitzacions han programat que una de les sessions de dissabte al matí tracti sobre l'edició de llibres de cultura popular i diversos editors hi hem estat convidats a presentar-hi ponències. Amb el títol "Editorials: mercat i públic popular" hi intervindrem Alfred Arola (Arola Editors), Joan López Enseñat (El Mèdol), Lluís Pagès (Pagès Editors) i jo (Cossetània). El moderador serà Ramon Nadal (Ramon Nadal Edicions). Tots aquest editors publiquem llibres de cultura popular i curiosament tots som de comarques. La nostra participació deu està justificada pel fet que tenim una col·lecció, L'Aixecador, dedicada al món casteller. A veure què dóna de sí. Ho tractarem en un proper post.