Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Cardó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carles Cardó. Mostrar tots els missatges

18/1/09

Finalitzen els actes de commemoració del 50è aniversari de la mort de Carles Cardó

Amb la presentació del llibre editat per l'IEV Carles Cardó, un clàssic del pensament (fotografia que acompanya el post), edició que anat a cura Lluís M. Moncunill, Fructuós Moncunill i Maria Martí, que es va portar a terme el divendres dia 16 de novembre a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, es van cloure els actes de commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Carles Cardó.
Des de l'abril, en què van començar els actes s'han celebrat diverses activitats per recordar la figura i l'obra de Cardó. La publicació de dos llibres, el que es va presentar divendres, i el que vam publicar a Cossetània, A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona, obra de Lluís M. Moncunill, han permès portar l'obra de Cardó a les llars de les persones que han adquirit els llibres, de manera que poden aprofundir en un major coneixement cardonià. Una exposició que es va portar a terme a la sala d'exposicions de l'Antic Hospital de Sant Roc de Valls va mostrar de forma molt divulgativa la seva personalitat. I el seminari sobre Carles Cardó, que vam tractar en aquests posts (aquí, aquí i aquí), va aprofundir sobre diferents aspectes de la seva persona. Les ponències que es van presentar en el seminari s'editaran durant el 2009 dins els Quaders de Vilaniu que edita l'Institut d'Estudis Vallencs.
En definitiva, després d'un treball intens de la comissió organitzadora del actes de commemoració, s'ha aconseguit l'objectiu pretès: retre un homenatge a Cardó i ajudar a divulgar la seva persona i la seva obra. Serà important però que això no quedi aquí. De fet, hi ha la intenció que regularment es facin activitats sobre Cardó. Matèria per tractar n'hi ha.

Blog del dia
El divendres, el portal 3cat24.cat pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, en la qual diàriament destaquen un blog, van escollir el meu, De tard en tard, com a blog de dia. El llistat de blogs que han recomanat fins el moment es pot consultar aquí.

24/12/08

Nadal i Carles Cardó

Misteri august de la nit, silenci adorant de les coses,
tu sentires el Verb de Déu baixant de les seus sobiranes
entre els focs silents dels estels i les flames cantores dels àngels.
En el si d'una pobra donzella, tresor amorós de virtuts,
es plasma un petit cos humà i ¡oh delícia! neix fet infant,
Verb de Déu que no parla, Creador que passa fretura,
Omnipotent dut en braços, Etern infant de pocs dies,
Inmens que ha volgut encabir-se en els membres menuts d'un nadó,
dintre el clos d'una innupta donzella,
confós en petitor, dins l'oblit, amb les coses obscures.
Rei de pobresa entre els pobres, Rei de feblesa entre els febles,
no ha trobat ni el bressol ni la llar que té sempre el fill de captaire.
Son abric contra l'aire de neu és l'alè del bou i de l'ase,
a més del pit amorós de la Dona més verge i més mare.
La terra, el mar, el sol, d'ésser grans es donen vergonya;
els forts, els poderosos, cerquen l'aixopluc dels humils:
el lleó pastura amb l'anyell, el lleopart habita amb la daina,
el serpent es fa amic del verdum, al costat del colom nia l'àguila
i es parteixen els grans de becada.

Fragment del "Salm de les coses petites", escrit per Carles Cardó a Torí el febrer del 1938 i publicat al llibre El càntic nou (Ariel, 1951).
L'any 2008 que ara acaba hem commemorat el cinquantè aniversari de la mort de Carles Cardó i Sanjoan

BON NADAL A TOTS!!!

15/11/08

Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacionalista

Manuel Fuentes, Joan Rigol i Josep Bofarull

En la sessió de la tarda, del dissabte 15 de novembre, del seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es van presentar dues ponències emmarcades sota el títol "Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacional. Relectura del document episcopal Arrels cristianes de Catalunya: una revisió pel segle XXI"
Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Aspectes polítics. Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya:
"Cardó defineix el sentit nacional a través de l'eix educació-cultura. La nostra cultura només se salvarà si té un prestigi davant les altres cultures amb les que conviu. Les llengües i les cultures que sobreviuen són aquelles que tenen un alt prestigi sobre les altres".
"Cardó té una dimensió molt global i molt profunda del fet polític. Té una experiència de la política catalana que modula segons les circumstàncies. Hi ha un primer moment d'eufòria nacional amb la Mancomunitat. Després ve el temps de Primo de Rivera i hi ha una retracció i un silenci. En l'adveniment de la República i ha un alineament a favor de la República d'una manera molt clara. Hi ha un moment de maduresa des d'una certa distància de l'exili i hi ha un últim pas que és el de la meditació catalana que canvia i matisa tot el que ell havia madurat del pas anterior. "
"La força d'un país, segons Cardó, la dona el fet de ser una nació, sempre i quan ens porti al sentit de comunitat i al sentit de poble".
"L'alta cultura que tenia el noucentisme arribava a la consciència de la gent".
"La societat del temps de Cardó no és la mateixa que la nostra. Ha canviat radicalment. L'estat del benestar ens ha fet més clients de l'administració pública que no ciutadans en capacitat d'assumir drets i deures."
"Nosaltres estem en una societat on el que jo faig o ho cobro jo i ho cobro al comptat o no val la pena, cosa que ha fet que la política administra més el present."
"De mica en mica hem anat creient que l'únic progrés que val la pena és el progrés econòmic. Això trasllada a una crisi de transmissió de valors. Continua sent clar que cultura i educació és l'element clau per cohesionar la societat."
"Hi ha d'haver un regeneracionisme polític, primer amb una actitud de diàleg, que és la gran aventura humana que consisteix primer en conèixer a l'altre, després comprendre'l i el procés culmina en compartir. Els polítics catalans o segueixen una actitud de diàleg o se'ls esmuny la realitat entre les mans".
"Hem d'encarar la nostra reivindicació amb l'Estat d'una manera clara i diàfana. Si no es veu que darrera això no hi ha la necessitat de construir un espai nacional se'ns escaparà la realitat profunda del nostre país."
"Nosaltres tenim la cultura com un oci i es parla de la cultura com si fos una empresa. La cultura és l'antídot i l'altre punt de referència respecte el món econòmic. Ens han venut la cultura com un producte més que nosaltres consumim. La cultura és un diàleg amb el teu propi esperit. Hem esmossat el sentit de cultura, cosa que fa perdre una certa força al nostre país".
"La idea que tenia Cardó de la societat no era una visió pessimista de la comunitat humana, sinó que era una visió constructiva de Catalunya i de la nostra comunitat."
"Els partits polítics haurien de pensar que l'enemic polític número u és tot allò que dissol el sentit nacional."
"Quan un partit guanya una institució aquell partit no té en propietat la institució, sinó que és del poble. El polític hi està d'una manera provisional."
"Una nació necessita una relació existencial i vital entre els polítics i la societat."
"Tota política no és una subhasta de promeses electorals. La política ha de donar una visió de la societat integradora i comunitària que superi els interessos corporatius."
"La política no es tracta de donar avantatges als ciutadans sinó que es tracta de recordar-los-hi els seus deures però per fer-ho ha de guanyant-se la credibilitat dia a dia."
"Recentment hi ha uns fets tant importants a la nostra societat que l'han feta molt complexa i que per tant cal recentrar-la. Necessitem repensar la nostra comunitat real i veure si som capaços de tenir capacitat de convocatòria des de la idea cultural i des de la idea del sentit de l'educació. Necessitem que Catalunya se situï dins la globalització amb un dinamisme econòmic molt potent. Es necessita una repensada de les arrels cristianes de Catalunya. M'agradaria que l'església catalana fes una aportació en aquest sentit i que fos un revulsiu de la dinàmica política en la que estem immersos."

Aspectes eclesials. Manuel Fuentes, historiador
"Carles Cardó va mirar d'entendre i explicar què és el que succeí en les eleccions del 1936".
"Cardó es preguntava si era preferible una Església perseguida o una Església empastifada".
"Cardó intentava trobar diàleg. Això porta al cardenal Vidal i Barraquer a trobar amb la República un modus vivendi. Era la tercera via i els que la defensen acaben aïllats."
"Des de l'exili mirarà de replantejant la seva posició. Cardó des de l'exili per una banda refusa allò que significava la persecució que l'ha fet fugir però per l'altra continua no acceptant un recanvi que ell creu que ha de fer mal a l'església. Cardó va continuar fidel allò que ell pensava."
"La publicació de Les dues tradicions va comportar per a Cardó un calvari; un intent per part del govern de Franco perquè no sigui publicat, però li comporta també per part d'alguns dels exiliats d'esquerra unes certes crítiques."
"Cardó començà El gran refús fent una confessió de fe".
"Els textos que escriu en aquell moment l'ajuden a descobrir l'ambigüetat de tot testimoni humà".
"Em sembla que partint del què diu i del què creu té present el fet de que és capellà i això fa que sigui atent als signes dels temps."
"Cardó recorda que les disputes, les querelles entorn el carlisme, el que havien fet era despreocupar-se de l'evangelització del poble. Ell parla del fet que a moltes zones hi ha una descristianització creixent de la població, mentre els clergues s'han dedicat a les disputes polítiques".
"L'església del seu temps es va trobar temptada d'ofegar la llibertat davant de la seguretat."

Perfil literari de Carles Cardó

En la segona sessió de ponències del Seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es tracta sobre el seu perfil literari. La ponència va anar a càrrec del filòleg i estudiós de l'obra de Cardó, Lluís Maria Moncunill.
Reproduïm algunes de les frases de la ponència:
"La llengua era una element essencial en l'univers literari de Cardó."
"Cardó expressa el reconeixement a la pròpia família que fou per ell la seva primera escola".
"Es declara defensor dels valors dialectals del català".
"Posseí un alt domini d'altres llengües. No hi hagué contradicció, doncs, entre l'universalime lingüístic i la seva convicció nacionalista."
"Es confessa poc tocat per l'oratòria espontània."
"La prosa de Cardó respon volgudament a un propòsit preestablert que cerca en els seus escrits trobar-se prop del lector".
"La ironia era un altre recurs estilístic utilitzat per Cardó, adoptant-lo com un refugi habitual dels homes de la seva generació."
"Gràcies a l'exercici de la traducció Cardó va esdevenir, no solament model d'escriptors, sinó artífex de la llengua."
"Cardó és un poeta místic que vola lliure, sense xarxes ni traves".
"És difícil esbrinar en quin moment es bifurquen la prosa i la poesia cardonianes."
"Llegir Cardó vol dir compartir el seu diàleg interior."

Pensament teològic i aspectes nacionalistes i filosòfics de Carles Cardó

A dalt, salutació dels representants de les institucions. A sota, Jordi Giró, Josep Gil i Josep Bofarull

La sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs acull el dissabte dia 15 de novembre el Seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó. La primera sessió de ponències han anat a càrrec de Josep Gil, prevere i teòleg, que ha tractat sobre el pensament teològic de Carles Cardó. La segona ponència ha anat a càrrec de Jordi Giró, professor de Filosofia que ha tractat sobre els aspectes nacionalistes i filosòfics.
Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Pensament teològic. Josep Gil:
"El que domina en Cardó és la seva ànima de poeta".
"Cardó parla de Maragall com un home d'intuicions però li retreu l'optimisme, li retreu el temperament, però li reconeix un pensament especificament cristià, sobretot en matèria social."
"Tota la producció literària del doctor Cardó palesa l'home d'església, que creu en l'església i l'estima".
"L'església de Cardó dibuixa positivament l'església experta amb la humanitat de Pau VI".
"Cardó és capellà abans de cap altre cosa. Home d'església."
"La prosa de Cardó és rica de contingut i matisos".
"Fou sobretot un escriptor catòlic. El seu pensament baixa per Balmes i passa per Torres i Bages fins arribar fins a ell".
"Cardó, ell mateix és la seva paraula".
"Era una intel·lectual nat però defugia el contacte amb els intel·lectuals".
"L'Església el va fer patir i molt".
"Cardó era un profund humanista."
"En tot moment Cardó negava que hi pogués haver oposició entre humanisme i catolicisme".
"Sense l'exili no tindríem el doctor Cardó. Fou l'exili el temps de la producció poètica."
Aspectes nacionalistes i filosòfics. Jordi Giró:
"Cardó no és un autor sistemàtic. No va escriure cap gran tractat, però ens deixà tota una sèrie d'assajos filosòfics."
"Cardó és un home important com a pensador perquè tradueix especialment bé el catalanisme d'arrels cristianes."
"Trets fonamentals de la seva filosofia: primer la renúncia de la originalitat, l'ús dels conceptes aristotelístics, la inculturació grecollatina del cristianisme..."
"Per Cardó allò que és important és nodrir-se d'un pòsit de saviesa a partir del qual analitzar un moment històric."
"Sempre dóna primacia a la intel·ligència i a la cultura."
"Parla de la nació com d'una persona col·lectiva".
"Si alguna cosa no és Cardó és un relativista i, per ell, allò que fa inconsitents els plantejaments liberals és que no existeix la certesa".
"El nacionalisme de Cardó és un ideal que demana un procés d'intensificació de la cultura pròpia."
"La necessària distinció entre l'Estat i la nació és un eix fonamental"
"El nacionalisme de Cardó està basat en el creixement de la cultura a través d'una llengua que s'eleva a uns nivells de cultura universal".
"Es manifesta absolutament en contra del bilingüisme".