31/12/09

Balanç d'un any de crisi

Acaba l'any 2009, un any dur, de crisi, de restriccions, un any que a més en el sector editorial ens ha situat en el camí d'un canvi de paradigma que ens ha d'aportar molts canvis, i un any d'intensa activitat a Cossetània. Per resseguir-la només cal fer una ullada al blog de la Sala de Premsa. L'edició de cadascun dels llibres és un esdeveniment important per a l'editorial, de totes maneres seguidament poso en llista alguns dels fets rellevants del 2009 per a Cossetània; segur que me'n deixo, però aquesta és una mostra significativa:
S'ha iniciat la sèrie A peu de la col·lecció Azimut Comarcal amb la publicació dels llibres Alt Empordà i Cerdanya
En la part negativa de l'any, hi ha hagut, lògicament, llibres que no han tingut les expectatives de venda que preveiem i que lògicament no en faré la llista. Hem sofert la crisi econòmica i hi ha hagut qüestions que ens han afectat com una major devolució, tot i que hem pogut mantenir un volum de vendes raonable pel canal de llibreries. La falta de recursos de l'administració ens ha afectat, especialment l'ajut a la producció editorial (en parlàvem aquí). Ha estat un any en que hem hagut de ser molt prudents amb els projectes a endegar i, pel que sembla, el 2010 se seguirà en la mateixa línia. Les pitjors notícies, no obstant, han estat aquestes:
Pel que fa a la qüestió personal relacionada amb el món editorial o amb els mitjans de comunicació destaco tres fets en positiu i un darrer en negatiu.
En definitiva, un any on hi ha hagut de tot i en el que hem hagut de lluitar contra les dificultats del moment, com també ho haurem de fer el 2010, però ho farem amb el convenciment que ens en sortirem (com diu la cançó dels Manel) i que una vegada superada la crisi econòmica serem més forts i tindrem més experiència. Sovint comento que malgrat que segur que ens estem equivocant amb algunes coses, estem fent els deures en el sentit que per exemple hem treballat durant tot l'any per crear un sistema de comercialització dels llibres que sigui més eficient i estem en primera línia pel que fa a les novetats tecnològiques del món del llibre, els e-books. Segur que podem encara ser millors i més eficients en altres aspectes que ens cal analitzar i valorar. Ho farem i intentarem tots els que formem Cossetània fer més encerts que errors.
Bon any 2010!!!

27/12/09

L'obra de dos cosins: Indaleci Castells i Narcís Oller


La casualitat va fer que aquesta setmana presentéssim dos llibres que tenen relació amb dos cosins: Indaleci Castells Oller i Narcís Oller i de Moragas. Ambdós van néixer a Valls i van fer en la seva joventut el mateix itinerari: ambdós van marxar a Barcelona a estudiar, però l'un tornà a Valls, Indaleci Castells, i l'altre es quedà a Barcelona des d'on desenvolupà la seva carrera literària, però sense oblidar el seu Valls (Vilaniu) natal. Ambdós van morir fa vuitanta anys, el 1930.
Castells va ser un personatge cabdal en el Valls de final del segle XIX i inicis del XX. L'excel·lent treball de Josep Martí en el llibre Indaleci Castells (1864-1930). Una vida al sevei de Valls (biografia política), ens permet conèixer la personalitat política del personatge així com la seva contribució en la premsa local d'un Castells que també en el món cultural vallenc va tenir un pes importantíssim. El llibre es va presentar dilluns dia 21 de desembre a la Cambra de Comerç de Valls.
Oller es va quedar a Barcelona i va viatjar per poder conèixer els moviments literaris del moment, perquè tal com va dir el filòleg Magí Sunyer en la presentació dimarts dia 22 de desembre de l'edició de La Bogeria dins la Biblioteca Narcís Oller de Cossetània, Oller era un escriptor modern. Recordo que en la presentació del llibre La Barcelona de Narcís Oller, la seva autora i filòloga Rosa Cabre va dir que una de les millors coses que va fer Oller a la seva vida fou marxar de Valls, ja que des de l'ambient rural de la capital de l'Alt Camp difícilment Oller s'hagués pogut desenvolupar-se com un gran escriptor, com un escriptor al dia de les corrents europees de la literatura. Oller necessitava relacionar-se amb els sectors culturals de l'època i això només ho podia trobar en una gran ciutat com Barcelona i viatjant i relacionant-se amb els grans escriptors del moment.
En la presentació d'ambdós llibres ho vaig comentar: Cossetània és una editorial d'abast nacional, amb llibres d'interès per a tot el país, només cal mirar les darreres nostres novetats per comprovar-ho, però no oblidem on vam néixer i on estem ubicats i l'obligació moral que tenim de col·laborar en la difusió cultural del nostre territori i de la ciutat que ens acull, Valls. Per això, cada any editem algun treball que hi té relació. Ho hem fet ara amb Castells, ho vam fer amb Cardó, amb Pere Mialet, amb Joan Bosch, i també amb altres temàtiques. I també per això vam iniciar la Biblioteca Narcís Oller, per des de la nostra editorial nascuda a la mateixa localitat d'Oller, projectar tota l'obra d'aquest excel·lent autor considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània.

24/12/09

Nadal, de Rovira i Virgili

"La festa de Nadal és una treva per als homes de bona voluntat. Treva curta que tots hem d'aprofitar per retrobar-nos i afirmar-nos nosaltres mateixos, com a homes, com a fills d'un poble, com a lluitadors d'una idea. L'alegria de Nadal és més intensa segons sigui més eficaç la feina fins avui i segons sigui més forta la voluntat per la feina a fer demà.
Nadal és la festa de la llar. No hem de voler destruir la festa ni destruir la llar. Però hem de voler que la festa pugui ésser a tothom; hem de voler que la llar sigui ben ampla, i que hi hagi un foc encès per a la família, un foc encès per al poble, un foc encès per als sentiments que ens són comuns a tots els homes, per damunt les famílies i els pobles i les races del món".
Extracte del llibre Teatre de la ciutat, d'Antoni Rovira i Vigili.


20/12/09

Els nous reptes dels editors en català

Després de l'elecció de la nova junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, presidida per Ernest Folch, i de la qual en soc el vicepresident primer, hem començat a treballar en el que ha de ser la feina a desenvolupar durant els propers quatre anys, que seran importants per l'edició en català.
L'anterior junta presidida per Lluís Pagès i en la qual jo també hi formava part com a vocal, va tenir com una de les principals tasques la presència de la cultura catalana com a convidada d'honor a la Fira de Frankfurt. Moltes de les energies del treball dels darrers anys es van invertir en aquest esdeveniment, especialment per part del president. Un dels mèrits de la tasca de Lluís Pagès va ser configurar un equip amb moltes ganes de treballar i d'implicar-se per resoldre les qüestions que preocupen l'edició en català. De fet, l'equip de Lluís Pagès és pràcticament el mateix que ara treballarà sota la presidència d'Ernest Folch.
Si la feina de l'anterior junta de l'Associació, va estar marcada pel pre i post Fira de Frankfurt, aquests propers quatre anys el canvi de paradigma del sector del llibre serà el que ha de centrar el treball de la junta de l'Associació. L'aparició del llibre digital és un dels canvis immediats que el sector ha d'afrontar amb garanties, entre d'altres. A més, la situació de crisi econòmica a què estem sotmesos provoca que el diàleg amb les administracions hagi de ser molt fluid i fructífer. La retallada de recursos públics ha afectat els editors el 2009. Ara es tracta de poder arribar a un consens amb les administracions per poder aconseguir que els recursos que es destinin al món del llibre en català donin el màxim profit.
El més important, l'objectiu prioritari, tal com deia el nou president en aquesta entrevista a Vilaweb es: "augmentar el nombre de lectors en català", i totes les polítiques que es facin han de pivotar amb aquesta idea. Si tenim més lectors, el nostre futur com editors en català està garantit. Tenim molta feina per fer. El 2010 serà un any important; s'estrenarà també el mes de setembre el nou model de la Setmana del Llibre en Català. Tot plegat farà que s'hagi de treballar amb intensitat i hem d'encertar les decisions que es prenguin per poder fer créixer el llibre en català. Ganes n'hi ha i pel que he vist en les primeres sessions de treball, voluntat per dedicar-hi tot l'esforç possible, també.

18/12/09

Entrar en el món del llibre digital, o no

En el darrer número de la revista Trama & Texturas, l'agent literari i editor Guillermo Schavelzon analitza la crisi del sector del llibre i parla també del llibre electrònic. Malgrat que hi ha algunes afirmacions sobre aquest darrer tema sobre les quals no hi estic d'acord, val la pena tenir-les en compte. Diu:
"Las alternativas futuras del libro electrónico son poco claras todavía, y lo que finalmente unifique criterios y se imponga demorará unos años más. Hoy la gran pelea se está dando en el terreno del hardware, los dipositivos llamados e-readers, sean Kindle, Sony Reader y varios más aunque todavía no es significativa... ...los e-readers, en tres o cuatro años más, estarán cerca de la perfección y entonces será el momento de les contenidos. Antes, no".
"Publicar libros electrónicos rápidamente no es una solución. Aunque tecnológicamente sea posible, hacerlo de manera doméstica no ofrece ninguna garantía de difusión y perjudicará a los escritores que cedan sus derechos, ya que en unos años más todos tendrán que vender sus desarrollos a uno de los grandes, el ganador..."
És cert que no està clar quin format de llibre electrònic serà el que s'imposarà, tot i que ara sembla que l'e-pub és el que té més possibilitats; però què hem de fer mentrestant, creuar-nos de braços esperant què passa en el sector mentre els grans prenen posicions. Llavors, quan nosaltres hi voldrem entrar, ja no podrem fer-ho en bones condicions i estarem a les mans dels poderosos. Una de les armes que tenim els petits és l'anticipació i si no l'usem sempre estarem sempre seguint el dictat dels més grans. No em sembla la reflexió encertada en aquest sentit. Tampoc penso que cal tornar-se bojos digitalitzant llibres a tota velocitat sinó que cal fer-ho pas a pas però sense parar i incrementar el ritme a mesura que augmenti la demanda de llibres digitals.
Altres reflexions que fa l'articulista sobre la necessitat d'especialització de les editorials, o sobre el paper de les editorials independents amb l'aportació d'idees originals com a elements per superar la crisi i sobre també la necessitat de les llibreries d'especialitzar-se per afrontar els nous reptes em semblen completament encertades.

13/12/09

Un passet més enrera

M'arriba en la darrera reunió de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana l'informe de comerç interior del llibre a Catalunya realitzat per Conecta amb la col·laboració del Gremi d'Editors de Catalunya, l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i Cedro. Hi ha moltes dades per analitzar però com a conclusió podem dir que pel que fa al nombre de llibres editats segueix la tendència iniciada el 2006 de reducció de títols. Així mentre que hi ha un increment respecte el 2007 del nombre de títols que es van editar en castellà a Catalunya, del 5,3%, hi ha una baixada del 0,4% del nombre de títols editats en català. Ho hem comentat altres vegades, mentre el nombre de títols editats en castellà a l'Estat espanyol s'ha incrementat en els darrers anys, en llengua catalana estem estancats i amb tendència a la baixa, això fa que cada cop els títols en català hagin de lluitar més per tenir un espai a les llibreries.
Reprodueixo algun dels paràgrafs de l'informe:
"Els títols editats en llengua catalana van sumar 8.507, observant-se una baixada del 0,4% respecte el 2007. Els títols en català representen un 26% del total, cosa que suposa un punt i mig menys que el 2007."
"La tirada mitjana total segueix un creixement positiu (3,0%) amb un número de 5.955 exemplars per títol. Tot i així, la tirada mitja en català ha baixat (3,9%) respecte l'any anterior i suposa 2.992 exemplars el 2008."
O sigui, menys títols i menys tirada; la conclusió es fàcil de treure, tot i que en un altre paràgraf es digui:
"Per la venda de llibres en català es van facturar 255,56 milions d'euros el 2008, aquesta facturació suposa un 1% més respecte la facturació del 2007".
Compte però, que la inflació el 2008 va ser d'un 1,4%, cosa que fa que el valor real de la facturació hagi baixat doncs un 0,4%.
Pel que fa als llocs on es va produir la vendes hi ha pocs canvis respecte el 2007. La venda a llibreries i cadenes de llibreries va tenir un increment molt petit del voltant de l'1%, mentre que ha baixat la venda de llibres als quioscs (un 1%) i sobretot la venda a crèdit i per mitjà del telemàrqueting (un 2,2%).
El preu dels llibres està en una situació estable, de manera que durant el 2008 van pujar tant sols un 0,1% respecte el 2007. Per tant, tenint en compte la inflació del 2008 que comentàvem anteriorment que era de l'1,4%, els llibres a la realitat van tenir el 2008 un descens de cost.

8/12/09

Cossetània és el segell en català amb més llibres electrònics

La cursa del llibre electrònic tot just està en els primers compassos. Serà una carrera de llarg fons, amb molt de recorregut per fer i amb moltes incògnites per desvetllar. De moment, els segells editorials que editen en català s'han posat les piles i comencen a tenir presència en el nou món dels e-books. He aprofitat aquest pont per analitzar la situació actual, amb dades tancades a 8 de desembre, del llibre electrònic en català, a partir dels portals edi.cat i el recent estrenat leqtor. És una situació que tindrà segurament una vigència curta, de pocs dies, i que molt possiblement quan arribem a Nadal haurà canviat ja que em consta que edi.cat té un bon grapat de nous títols per incorporar al portal ens els propers dies i el mateix suposo que li deu passar a Leqtor. En tot cas la situació en el moment actual, a 8 de desembre, és que entre aquests dos portals tenen uns 160 llibres digitals en català: prop d'una norantena a edi.cat i una setantena a Leqtor.
Per segells editorials en català qui en té més és Cossetània (28 títolts), seguit d'Edicions 62 amb 18 títols (16 a Leqtor i 2 a edi.cat de la col·lecció Bernat Metge), els segueixen Angle (17 títols), Bromera i Vicens Vives, amb 16, Ara Llibres amb 14 i Pagès amb 10. Amb menys d'una desena de títols però ja iniciats en el món del llibre electrònic hi ha Meteora, Fragmenta, Tàndem, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Proa, Columna, Empúries, Barcino i Pòrtic, si és que no me n'he deixat cap, que espero que no, de l'anàlisi d'aquests dos portals.
Estic segur que d'aquí un mes la situació serà diferent però de moment em satisfà que en la cursa del llibre electrònic haguem estat en la primera línia de sortida (edi.cat, el primer portal en català on nosaltres hi tenim els nostres llibres, va començar el mes d'abril) i que durant el primer temps recorregut hem anat al davant de tot pel que fa al nombre de llibres en format electrònic. A més la xifra s'incrementarà abans d'acabar al mes ja que estem a l'espera que s'incorporin a edi.cat mitja dotzena de títols més que ja tenim digitalitzats.
I quina serà la política que tindrem a partir d'ara respecte el llibre electrònic? De cara el 2010 seguirem incorporant títols al portal. Ho farem esglaonadament ja que la transformació dels llibres al format e-book és una inversió que cal tenir en compte i el retorn econòmic és encara de moment poc important En aquest sentit ha estat molt útil el programa Enclave que ens ha permès a totes les editorials obtenir recursos per digitalitzar llibres. De fet, de cada butlletí mensual de novetats que fem actualment analitzem quins llibres podem incorporar com a e-books i procurarem amb els que escollim fer coincidir l'aparició dels llibres electrònics amb els de paper. També anirem digitalitzant llibres del fons que ens semblin interessants per tenir en format e-book. Començarem a fer proves amb la incorporació al món del llibre electrònic de títols de la col·lecció Azimut, una de les més importants de la nostra editorial, dedicada al món de l'excursionisme. Aquests títols els incorporarem en format pdf, ja que la transformació a e-pub o mobipocket queda deficient. De totes formes, el tema de les guies tant d'excursionisme com de turisme, s'haurà d'analitzar de forma diferent en el futur, a mesura que els lectors de llibres evolucionin (incorporació del color, connexió a Internet, etc.), de manera que molt possiblement haurem de crear en aquestes línies productes completament adaptats i només vàlids pel món digital. Però, tot això caldrà veure-ho amb el temps.
En un any el món del llibre electrònic a casa nostra ha canviat molt. Recordo que l'any passat en aquest temps se'n sabia poca cosa. Ara, es comencen a veure al tren o al Metro persones que llegeixen amb lectors digitals, però encara el parc d'e-readers a l'Estat espanyol és molt petit. Poc a poc s'ha anat definint també quin ha de ser el model de negoci, de quina manera es reparteixen els ingressos que s'obtenen de la venda (autors, distribuïdors, editors, llibreters digitals), sabem ja quins costos té tot plegat i estic convençut que el 2010 serà un any important per aquest sector i que tindrà un important creixement, el que no sabem és de quina magnitud. De moment, hem sembla prudent fer en aquest sentit previsions molt conservadores. Pel que fa als llibres digitals en castellà, també farem els primer passos i tenim preparats prop d'una desena de llibres de Lectio Ediciones per incorporar, esperam abans d'acabar l'any, al portal www.edibooks.com. Seguirem doncs a l'aguait de tot el que passa en el món digital per poder estar ben situats en el moment en que es popularitzi massivament.

6/12/09

De literatura rural

Aquesta setmana es presentava el premi de narrativa, assaig i periodisme Mon Rural (bases aquí) que convoca la Fundació del Món Rural i que en els dos primers casos editarem a Cossetània. En la presentació l'escriptor Pep Coll va parlar sobre la literatura que s'ha fet sobre el món rural i va destacar els escrits de Josep Pla o de Josep Vallverdú de qui precisament acabem de publicar Un segrest ecologista.
El món rural sempre m'ha agradat, m'ha apassionat. Ja he comentat en altres posts que m'agraden les feines de la terra, m'agrada anar a collir olives, veure l'espectacle dels ametllers florits, esporgar-los, intentar endevinar quina varietat de vinya és per la forma del cep i de la fulla i m'encanta l'olor de la terra instants abans d'una tempesta d'estiu, i frueix-ho amb una tronada estival a la masia dels pares. És realment un espectacle fascinant. De fet, totes les èpoques de l'any, el camp té un encant especial. Recordo una excursió en BTT per les àrides terres dels Monegros a la primavera que m'encantà. El verd dels sembrats presentaven aquell terreny aspre, dur, amb una tonalitat cromàtica desconeguda per mi. I és extraordinari el color de les vinyes a la tardor. En fi, és l'espectacle de la natura, la natura cultivada per l'home, és cert, no en el seu estat salvatge, però al cap i a la fi natura.
Pep Coll digué amb encert sobre el món rural que "s'ha fet literatura nostàlgica sobre un món desaparegut, però s'ha parlat poc del món actual en la literatura rural. I és que per l'escriptor lleidatà sovint quan la literatura es refereix al món rural ho fa "o bé per descriure un món idíl·lic o per presentar un món salvatge." L'objectiu del premi és doncs trencar estereotips, intentar que tant en la creació com en l'assaig es pugui parlar del món rural amb la mateixa naturalitat que es fa del món urbà.
És curiós que tot plegat coincideix amb el temps amb la publicació del quart volum de l'obra completa de Narcís Oller que presentarem el mes de gener i que correspon al conjunt de narracions Rurals i urbanes i és que Oller, ja fa més d'un segle veié com la meva ciutat, Valls, no s'acaba de definir si volia ser rural o urbana, i tinc la sensació que més de cent anys després encara no ho té clar. De fet, potser a Valls li passa com a mi que ambdós ambients, el rural i l'urbà, em complauen.

3/12/09

Les ressenyes de muntanya

Una de les modalitats més usades de l'ampli ventall que pot oferir la literatura de muntanya (entenent com a literatura un sentit ampli del concepte) és la ressenya, la narració d'una excursió, d'una expedició, d'una travessa, etc. La ressenya és el material bàsic per poder fer una guia d'excursions. Hi ha molts estils de fer-ho: qui ho fa d'una manera més narrativa, qui ho fa de forma més esquematitzada o recentment en forma de roadbook. Tot serveis si està ben fet, si l'explicació està ben escrita, ben detallada i si aporta informació complementària a la direcció dels camins. No es tracta únicament d'explicar gira a la dreta o a l'esquerra, sinó de també de donar informació sobre aquells elements naturals, arquitectònics, culturals o d'interès que ens trobem a la ruta. I això val per a ressenyes d'excursions a peu, en BTT, en esquís, o amb el mitjà que sigui. A la nostra col·lecció Azimut en tenim una bona colla. És fàcil fer números: hi ha 110 títols a com a mínim 15 ressenyes per títol són 1.650 ressenyes, pel cap baix, ja que em sembla que tal vegada que hi ha llibres amb fins i tot 50 ressenyes d'excursions, no m'estranyaria que arribéssim a una xifra propera a les 2.000.
La Secció Excursionista del Foment Martinenc ha portat a terme aquest mes de novembre passat el 1r Concurs Obert de Ressenyes de Muntanya. Em van demanar que formés part del jurat, cosa que vaig acceptar. La iniciativa em va semblar excel·lent. Al final, el nombre de participants ha estat modest tot i que hi havia premis en metàl·lic de 150, 100 i 50 euros per a les tres millors ressenyes; però és el primer any i és lògic que en les primeres edicions encara no hi hagi molta participació ja que falta que els possibles participants se n'assabentin. De totes maneres, de les rebudes, n'hi havia algunes que eren mereixedores dels guardons. Al final els tres guanyadors van ser:
1r. Premi: "Ascensió a eth Monlude", de Jaume Llanes i Montserrat Timoneda
2n. Premi: Montpetit i Montmajor" de Lídia Cabré
3r. Premi: "La ruta Artur Osona", de Joan Miquel i Noguera
Els guanyadors Jaume Llanes i Montserrat Timoneda ja van guanyar el VII Premi Vèrtex, convocat per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, per l'obra Muntanya de Canejan. Val de Toran que vam publicar a Cossetània.

29/11/09

Edi.cat creix

Aquesta setmana hem presentat les incorporacions d'un bon grup d'editorials a la plataforma digital Edi.cat. Hem complert el que es va anunciar el 4 d'abril, quan vam presentar-la, que l'obriríem a altres editorials dels país amb la voluntat per una banda de ser el portal de referència del llibre en català i de l'altra d'oferir els serveis de plataforma de distribució digital a les editorials que editen en català.
En aquest mig any llarg d'existència de la plataforma s'ha fet camí, poc a poc, però sense parar i en passos ferms. De fet, tot plegat és molt incipient encara a casa nostra. El sector creix, cada cop hi ha més gent interessada en els llibres digitals, cada cop hi ha més descàrregues de llibres, però necessita temps, com tot, i necessita també que els editors vagin entrant en aquest món, i precisament això és el que ha facilitat edi.cat.
Tenim la sensació que l'inici d'edi.cat com a primera plataforma digital ha sacsejat aquest sector a Catalunya i ha fet que s'acceleressin l'aparició d'altres projectes. Tot plegat, el que ha provocat és que el sector digital català sigui el capdavanter a l'Estat espanyol i també ha demostrat que les editorials catalanes estan per la labor i que volen agafar posicions en el món digital.
Edi.cat té la voluntat que les editorials que s'incorporen a la plataforma siguin proactives, que aportin idees i iniciatives per a seguir creixent, per això es crearà un consell assessor amb la incorporació de diferents segells editorials. Hem de créixer i fer camí junts en aquest sector.
Des de la tardor de l'any passat quan ens vam posar a treballar amb el projecte digital hem hagut de superar molts esculls i ens hem trobat en un nou món completament canviant. Llavors semblava que el format mobipocket (el format obert d'Amazon) havia de ser el que s'imposaria com a estàndard, per això els llibres d'edi.cat els vàrem començar a fer en aquest format, ara sembla que el format e-pub guanyi posicions i per tant l'incorporem al nostre portal de manera que edi.cat torna a ser pioner en aquesta iniciativa en ser l'únic portal de l 'Estat espanyol multiformat o sigui que posa a la disposició llibres electrònics en els tres formats possibles, mobipocket, e-pub i pdf.
I entre altres novetats que es van presentar, també s'anuncià que s'inicia un portal en llengua castellana edibooks.com (encara el tenim en procés de proves tot i que s'hi pot entrar) amb l'objectiu de, per una banda incorporar-hi llibres electrònics dels segells en castellà que tenen editorials presents a la plataforma en català i per l'altra per facilitar l'entrada al món electrònic de segells independents en llengua castellana. Tot plegat representa un pas més. El món digital avança i nosaltres hi som i hi volem ser-hi a primera línia.

26/11/09

Un trhiller apassionant

Acabem de publicar la novel·la Mateu el President, de Sebastià Bennasar (l'hem presentat aquesta setmana amb un important ressò mediàtic), un llibre apassionant, on l'autor ha construït una trama en la que sectors de la ultradreta catalana i una part de la burgesia ideen un complot per assessinar el president del Barça.
El llibre està ben construït, ben documentat, molt ben escrit i conté referències literàries destacables. Bennasar desperta l'interès en la trama, la situa en diferents escenaris de la nostra geografia com Barcelona o el Pirineu i va resolent tot l'entrellat que conflueix amb un complot per matar el president el Barça. El principal motiu que argumenten els inductors del crim és el posicionament polític del mandatari blaugrana, molt proper als sectors independentistes. Malgrat que Bennasar no anomena per cap nom el president del Barça és fàcil identificar amb qui s'ha inspirat i és que malgrat que l'autor va acabar l'obra ja fa força mesos, jo vaig llegir-la el mes de febrer, l'argument del trhiller s'ha fet a resultes dels darrers esdeveniments i de les declaracions de l'actual mandatari del Barça, cada cop més actual.
En tot cas, més enllà de la temàtica de la narració, en la novel·la, Sebastià Bennasar és mostra com un excel·lent escriptor, com un autor amb ofici, que sap aprofitar la realitat diària per construir una ficció a partir de diferents elements, de manera que en aquesta novel·la hom hi descobreix situacions que esdevenen versemblants.

22/11/09

Teràpia de grup

Convocats per la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) ens trobem a la seu del Consell Comarcal de l'Alt Camp representants d'una vintena d'empreses de la comarca de sectors i mides diferents. Es tracta que cadascú, en una petita estona, expliqui el que li sembli sobre l'actual situació: quins problemes principals té, quines mesures ha pres, com veu el futur, quines mancances territorials tenim, etc. Durant dues hores escolto l'opinió d'altres empresaris i prenc nota d'algunes de les reflexions que es fan. En tot cas, constato que hi ha problemes, això no és nou, però a la vegada que hi ha ganes de tirar endavant, de lluitar. Un dels empresaris d'una de les empreses que més factura de la comarca comenta encertadament que "no podem viure d'il·lusions, possiblement el 2010 encara serà pitjor que enguany, fins que l'atur no evolucioni a millor seguirem en una situació crítica. A més els negocis s'hauran d'entendre d'una manera molt diferent de l'actual. Els valors de l'empresa tindran coda cop més importància. Després de la disbauxa del passat, cal recuperar els valors tradicionals com el compromís, la responsabilitat, l'honestedat i sobretot la humilitat".
Al final de l'acte, el professor de la URV Pere Segarra va fer una llista dels punts que a mode de resum havien sortit com a importants en la trobada:
- Manquen al Camp de Tarragona infraestructures viàries i tecnològiques.
- La davallada de ventes ha provocat una davallada de marges.
- Hi ha un problema greu amb la formació i la inadaptació de les persones al treball, cosa que és un mal presagi.
- Hi ha una crisi de valors, com la pèrdua de la cultura de l'esforç, que és un mal endèmic de la societat que vivim.
- El proper any serà difícil.
- Fer aliances estratègiques amb altres companyies és una bona fórmula per aplicar en moments de crisis, com també externalitzar alguns processos.
- Cal cercar noves línies d'activitat.
- Donar més valor a l'oferta a través del servei.
- Cal donar més valor al client.
- A Valls li falta, respecte a altres territoris, lideratge, cosa que és una mancança important.
- Fa falta una reflexió seriosa tant a les empreses com al territori.
Prenc nota de la llista. Veig que algunes coses com les aliances estratègiques les estem practicant com per exemple a edi.cat i sovint comento que fa tres anys vam començar a externalitzar alguns dels nostres processos, cosa que ens ha permès ser més eficients. Cal però que reflexionem més sobre les nostres empreses i cal que analitzem de quina manera podem interioritzar millor tots els valors que es van exposar.

19/11/09

Canvis a l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

La setmana passada es va presentar la candidatura d'Ernest Folch (Ara Llibres), a la presidència de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana. Les eleccions seran el 10 de desembre. Folch substituirà Lluís Pagès (Pages Editors) que ha estat el president en els darrers quatre anys.
La llista d'editors que acompanyaran Folch en la junta directiva és molt similar a la dels darrers quatre anys i és que Pagès va aconseguir un grup d'editors que han treballat en les diferents comissions que s'han creat i que s'hi han implicat des del primer dia en els reptes que té l'edició en català, cosa que ha provocat una gran assistència dels editors en les reunions de la junta.
D'aquesta manera la nova junta està formada per: Ernest Folch (president - Ara Llibres), Jordi Ferré (vicepresident primer - Cossetània), Xavier Mallafré (vicepresident segon - Grup 62), Jaume Vicens (vicepresident tercer - Vicenç Vives) i com a vocals, Montserrat Ayats (Eumo), Albert Pèlach (president de la Setmana del Llibre en Català - Enciclopèdia), Josep Cots (Edicions 1984), Josep Gregori (Bromera), Joaquim Palau (RBA - La Magrana), Francesc Moll (Moll), Reina Duarte (Edebé), Josep Herrero (Cruïlla) i Anna Maria Macià (PAMSA).
Amb l'objectiu de ser més efectius es crearà una comissió executiva formada pel president, els tres vicepresidents, el president de la Setmana del Llibre en Català i un membre de la junta rotatiu que es reunirà quinzenalment per avançar els temes a tractar en la junta mensual i per resoldre aquelles qüestions que la immediatesa del temps ho requereixin.
En tot cas, segons digué Folch en la presentació "l’AELLC afronta una etapa decisiva per al seu futur. Aprofitant l’experiència acumulada en els darrers anys, s’impulsarà una nova època, amb una nova interlocució, una nova manera de treballar i una voluntat d’afrontar els reptes de futur i ser més a prop de tots els editors." I és que el món de l'edició es troba en un canvi de paradigma, amb la novetat de l'aparició del llibre digital, amb reptes com reduir els sistema de retorns de llibres, etc. i és ara el moment per establir les bases de l'actuació del llibre en català que han de servir pels propers anys. És doncs un moment important on caldrà reflexionar cap on volem que vagi el llibre en català i on caldrà prendre decisions que ens posicionin de forma correcte cap un futur que ara esdevé incert.

15/11/09

Un tractorista de la literatura

En un espai excepcional com el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí vam presentar el divendres dia 13, Un segrest ecologista, obra del veterà escriptor afincat en aquesta localitat de la Conca de Barberà, Josep Vallverdú. La presentació d'aquest llibre de relats que hem editat a Cossetània la va fer Joan Rendé, també molt vinculat a aquest municipi. Rendé té una conversa excepcional. Hi pots parlar de moltes coses: de llibres, de literatura, del món, etc. Del llibre de Vallverdú en va fer una presentació excel·lent, en va desglossar els seus valors literaris, en va valorar els seus registres. Una vegada acabat l'acte i ja en un to més de tertúlia, el definí com "un tractorista de la literatura, perquè tot ho llaura bé". Rendé que sap el que és llaurar amb un tractor, sap que sovint no és fàcil fer aquesta feina, que hi ha terrenys tous, altres més aspres, alguns pedregosos, alguns amb pendents altres curts on cal maniobrar oportunament per girar, i que no és el mateix llaurar un sembrat o una vinya o un terreny amb ametllers o oliveres on cal anar molt en compte en no topar amb el cap amb una branca traïdora. En el fons, Rendé va voler en la seva comparació fer un símil amb la literatura on hi trobem diferents disciplines amb complicacions i tècniques distintes i on cal molt d'ofici per poder-les dominar totes, cosa que només pot fer un bon "llaurador" com Josep Vallverdú, qui amb més de 140 títols publicats, ha conreat la novel·la, el relat curt, l'assaig, la poesia, la traducció, la narrativa juvenil, i tot, com diu Rendé ho ha llaurat bé, molt bé. Per això ha estat guardonat amb molts premis i per això és Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Tant sols un gran tractorista, un excel·lent tractorista podria haver llaurat tant i tant bé.

13/11/09

Canvis en la comercialització: Xarxa de Llibres

Quan vam crear l'aliança entre Angle Editorial, Bromera Edicions i Cossetània Edicions ens vam posar com un dels objectius millorar el nostre sistema de comercialització per adaptar-lo a les noves tendències i necessitats del segle XXI.
Amb aquest objectiu hem treballat llargament el darrer any, amb un objectiu clar: separar en la tasca de distribució del llibre el que és la logística i el que és la comercialització i intervenir més directament en aquesta darrera, amb la voluntat de poder estar més a prop del punt de venda, tenir més informació d'aquest i ser més efectius.
Tot el procés ha estat molt llarg ja que representa un canvi de filosofia en la forma de treballar feta fins ara i ha calgut fer un exercici sovint de reflexió. Al final, aquesta setmana s'ha concretat de quina manera comercialitzarem a partir de l'1 de gener i de quina manera queda definit qui farà les tasques logístiques i com es farà la comercialització.
Dimarts a la tarda vam tancar l'acord amb Arc Logi perquè aquesta empresa faci tota la logística de Xarxa de Llibres, la marca que comercialitzarà al punt de venda els nostres segells editorials i els d'altres que esperem que s'incorporin al projecte. A partir de l'1 de gener ArcLogi, empresa del grup L'Arc de Berà, s'ocuparà de les tasques d'enviament dels llibres, emmagatzematge, preparació de les comandes, recepció del retorn, facturació i cobrament a les llibreries. Per altra part, l'equip comercial de Xarxa de Llibres, realitzarà la feina estrictament comercial: visita a les llibreries i punts de venda, tenir la relació directa amb els llibreters i generar la comanda perquè ArcLogi la serveixi.
Tot plegat és un canvi substancial amb el sistema de treball actual. L'experiència que Arc de Berà porta a ArcLogi en tasques logístiques és una garantia que els llibreters i punts de venda seguiran rebent amb garanties les seves comandes. Tot el món de la comercialització i la logística editorial sofrirà canvis en els propers anys i és important estar predisposat a les noves realitats.
Hi ha molta feina per fer. D'aquí unes setmanes els llibreters rebran informació de Xarxa de Llibres sobre el nou sistema de treball i l'equip comercial que acompanyarà Toni Cantó en aquesta nou repte començarà a treballar amb aquest nou sistema. Els temps evolucionen i el món canvia i cal en tot moment tenir la capacitat d'adaptar-se a les noves situacions i en moltes ocasions és en temps de crisi i en canvis de paradigma quan cal afrontar nous projectes.

8/11/09

Rovira i Virgili i Valls

He tingut una trobada aquesta setmana amb Teresa Rovira i Comas, filla d'Antoni Rovira i Virgili. Hem de fer un treball per a la Diputació de Tarragona de tota la bibliografia de l'escriptor. S'hi detallaran les referències a multitud d'articles a premsa, els llibres, ressenyes, etc.
Abans de marxar Teresa Rovira ens regala el que ens diu que és un dels llibres que més li agraden del seu pare: el va editar Proa l'any 2000 i recull els llibres Teatre de la Natura i Teatre de la Ciutat, publicats per primera vegada l'any 1928 i 1963, respectivament. Hi trobem un Rovira i Virgili literari, extraordinari en les descripcions. Com que són un recull de textos que va publicar en diverses publicacions vaig espigolant cap el davant cap al darrera, tot parant en aquells articles que em criden l'atenció. A Teatre de la Natura ens parla de muntanyes, de marges, de camins, d'arbres, de fruites. A Teatre de la Ciutat ens endinsa amb una prosa treballada esplendidament a diferents indrets del nostre país i també a les festivitats més representatives del nostre calendari i al pas del temps al llarg de l'any.
Veig que descriu la meva ciutat, Valls, tal com la veia ell en el seu temps. Parla d'un temps en que la capital de l'Alt Camp havia viscut una regressió de nombre d'habitants i de l'economia "...Tarragona ha progressat, Reus ha tingut una aturada, i Valls ha retrocedit poc o molt." Acaba l'article en un paràgraf que ens ha d'anar molt bé en els durs temps que corren ara. Tinc clar que m'agradaria, precisament ara, tenir aquest caràcter que descriu Rovira i Virgili dels vallencs d'aquell temps:
"L'equilibri dels vallencs els salva de les embranzides perilloses i del trist descoratjament. Ells saben que després d'un temps en vénen uns altres, i que els pobles que conserven la força de la voluntat, l'amor al treball i l'alegria d'una bella terra poden esperar les justes compensacions de l'esdevenidor."

5/11/09

El llibre de la Marató de TV3

Un dels fruits de l'aliança comercial entre Angle Editorial, Bromera i Cossetània es podrà visualitzar properament amb l'edició conjunta enguany d'El llibre de la Marató de TV3, que es dedica a les malalties minoritàries. El repte que ens va proposar el canal públic de televisió català el vam assumir amb la voluntat de poder col·laborar amb aquesta iniciativa. Enguany, serà el segon que es publica un llibre al voltant de la Marató. L'any passat el va publicar Columna.
La intenció és recollir els màxims fons possibles per la causa que protagonitza la Marató. Per poder-ho aconseguir ha calgut la col·laboració dels autors i de diverses empreses perquè uns escrivissin els seus relats sense cobrar ni cinc i les altres perquè ens oferissin gratuïtament el paper o el procés industrial també sense cobrar. Al final i amb un any de crisi dura com aquest en què les economies industrials no estan per gaires alegries, s'ha pogut aconseguir tot plegat i que el llibre s'hagi pogut editar.
L'obra en què hi han participat els autors Manuel Baixauli, Lolita Bosch, Esperança Camps, Andreu Martín, Quim Monzó, Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra, Rafael Vallbona i Eloi Vila sortirà al mercat d'aquí a un parell de setmanes a un preu molt assequible, com l'any passat, de 9 euros. Comprar aquest llibre és una excel·lent manera de col·laborar amb els objectius solidaris de la Marató de TV3.
Acompanyo el post, la fitxa tècnica del llibre, que aquesta setmana ha començat a repartir-se a través de la xarxa comercial del nostre distribuidor l'Arc de Berà.

1/11/09

La primera novel·la d'Anselm Aguadé

Ara fa un any vam publicar la primera novel·la d'Anselm Aguadé, Rabassa morta. Per aquella cosa de l'acumulació d'originals per llegir -en aquest moment en tinc una pila molt grossa-, no n'he pogut fer una lectura fins aquest estiu, per les vacances, tot i que les persones de l'editorial que havien intervingut en el procés d'edició me la van recomanar.
A Rabassa morta, Aguadé retrata la societat agrícola de finals del segle XIX del territori on es cultivava la vinya. Per tant, l'argument de la novel·la es podria situar a qualsevol localitat del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà o el gran Penedès. Una mica el mateix que amb El Celler de Noah Gordon que situa també la seva novel·la en el mateix període històric en el que ho fa Aguadé. I és que les darreries del segle XIX va ser un període convuls per a l'agricultura catalana, amb molts incidents, amb una lluita entre amos i rabassaires aferrissada, amb la irrupció de la fil·loxera per acabar-ho de complicar. Tot plegat permet moltíssimes situacions que els novel·listes saben aprofitar.
Aguadé per mitjà d'una trama on no hi falten aquests conflictes, ni situacions complicades d'amor, ni la descripció de tots aquells elements que configuraven la societat d'aquell moment, des de l'església, el bar del poble, les autoritats, la Guàrdia Civil o el prostíbul, construeix un relat ben estructurat, equilibrat amb la narració i la descripció i que fan de la seva lectura un exercici interessant i entretingut. És la seva primera obra que ens mostra que l'autor té recorregut per seguir elaborant literatura i per seguir madurant en el seu procés de creació.

29/10/09

Millorar el procés de comercialització

A començaments de la setmana passada portàvem a impremta el darrer llibre que faltava per de la campanya de Nadal per entrar a màquines, el llibre El paisatge favorit de Catalunya, que coeditem amb TV3. També la setmana passada acabàvem el butlletí de novetats del mes de novembre, el darrer que fem l'any 2010, ja que el desembre no oferim novetats. Hem canviat des que vam començar a editar en què apuràvem més els terminis tant per Nadal com per Sant Jordi. Ara intentem després del 20 de novembre no portar cap novetat més per la campanya de Nadal i després del 20 de març no portar-ne més per la campanya de Sant Jordi. Tot plegat per facilitar la feina dels comercials de manera que puguin explicar en temps als llibreters les nostres apostes per cadascuna d'aquestes temporades.
Fem els llibres pensant cada cop més en què serveix de poca cosa editar una excel·lent obra si després els comercials no tenen temps de treballar en la seva comercialització. Tot plegat, amb l'esforç i el convenciment de tots els departaments de Cossetània ha anat millorant molt. Recordo que abans deixàvem la portada del llibre pel final, mentre que ara portada i interior del llibre es comencen a treballar a la vegada, de manera que podem elaborar la fitxa tècnica del llibre, element clau per començar-ne la seva comercialització, fins i tot setmanes abans que aquest estigui acabat.
La veritat és que em satisfà veure'ns organitzats de millor manera, ja que això ens permet treballar amb tranquil·litat. El divendres passat vam tancar també el calendari de Sant Jordi de manera que hem situat per setmanes els llibres que hem de publicar fins el març i així ara podem treballar amb ordre tots els llibres que hem de publicar els propers mesos.
Però encara podem millorar tot el procés de manera que poguem entregar informació de les novetats amb més temps als comercials perquè aquests ho poguin explicar els llibreters i tinguem precomandes abans de portar el llibre a impremta, de manera que puguen fins i tot ajustar millor els tiratges. Al cap i a la fi es tracta que treballant amb temps amb els llibreters i seguint les seves recomanacions poguem entre tots millorar els percentatges de retorn que tenim, que són excessivament elevats. En el fons, tots els agents afectats en el sector editorial hem de racionalitzar tot el procés, sinó hom té la sensació que tant distribuïdors com llibreters consumeixen moltes energies fent i desfent capses i lliurant als transportistes llibres que van innecessàriament amunt i avall. Però per fer-ho, per millorar el procediment, és necessari que els editors ens impliquem més en el sistema de comercialització i sobretot que escoltem molt més el que ens diuen els llibreters que són el cap i a la fi les persones que més estan directament en contacte amb els lectors.

25/10/09

La única col·lecció de llibres de cuina il·lustrats en català

El Josep Borrell, fotògraf de la col·lecció Amb gust a Mediterrari, em va fer un suggeriment en la presentació del llibre Aperitius i tapes. Capricis del sentit, que vam fer aquesta setmana:
- Jordi, hauríeu de fer una cosa, en algun lloc del llibre hi haurien de sortir el altres títols de la col·lecció.
- Ostres, quina error - li vaig contestar jo -. I tant que sí. I com és que no surt? És clar, ja sé on s'origina del descuit. Aquest llibre és en tapa dura i no té solapes i aquesta informació sempre la posem en les solapes de darrera del llibre, però hi ha solucions per fer-ho. Gràcies per fer-nos-en adonar, ja que el millor lloc on es pot es fer promoció de la resta de llibres de la col·lecció és en els propis llibres i a més ens interessa vendre col·lecció, ja aquesta és la única col·lecció de llibres de cuina il·lustrats en català.
L'endemà mateix ja vam estar parlant de resoldre-ho pel proper títol que serà el de sopes i cremes. La col·lecció fa goig. A la taula de la presentació on es venien els títols exposats es podia comprovar amb satisfacció tant nostra com dels dos autors, la Mariona Quadrada i el Pep Borrell el goig que feien. A més són llibres vistosos amb excel·lents fotografies, amb receptes redactades amb l'estil entenedor i planer de la Mariona. Ens interessa que la gent que compri un llibre d'aquests vulgui els altres perquè valen la pena. A més, en el panorama literari en castellà hi ha moltes col·leccions de llibres de cuina amb fotografies en color, però aquesta és la única que hi ha al mercat en català i potser aquest fet no l'hem destacat encara prou.

22/10/09

Quatre generacions d'editors

"No pot ser sempre començar de nou i entrebancar-se en el mateixos llocs que els nostres avis". Aquesta va ser una de les frases pronunciades per Rafael Català Dalmau en l'emotiu acte de celebració del 50è aniversari de Rafael Dalmau Editor que es va celebrar diumenge dia 18 d'octubre al Museu d'Història de Catalunya. Amb aquesta frase, Rafael Català justifica un dels pros d'una editorial familiar: aprendre de les generacions anteriors, no caure en errors ja comesos. I és que l'editorial Rafael Dalmau Editor està ja a la seva quarta generació.
L'any 1959, Rafael Dalmau Ferreres i la seva filla Maria Carme van crear aquest segell editorial. El fill del matrimoni Maria Carme Dalmau i Pere Català Roca (un puntal bàsic de l'editorial), Rafael Català és qui ara dirigeix l'editorial, on també hi treballa un nebot seu, en Jaume, fill de la seva germana l'Anna, que fins a la seva mort, enguany, també treballava a l'editorial.
L'editorial Rafael Dalmau Editor és un exemple a seguir i una peça important de la història cultural contemporània del nostre país. Són com va dir el director del Museu d'Història de Catalunya, Agustí Alcoverro, "una editorial compromesa amb una Catalunya que treballa", amb una Catalunya que fa feina des que surt al sol i fins més tard que aquest s'ha post.
Enguany, l'any del cinquantenari, ha estat un any dur per a can Dalmau. Pere Català va morir i uns mesos més tard ho va fer la seva filla i germana de Rafael Català, l'Anna. Tot plegat ha estat un sotrac important per la família Català-Dalmau. No obstant era i és important fer la celebració, per poder recordar l'important treball fet per la família Dalmau i per tots els seus col·laboradors, i també per encarar el futur; i era important que l'editorial celebrés un lluit acte d'aniversari i que se sentissin acompanyats per una multitud de persones (la sala d'actes va queda petita) relacionades amb l'editorial (autors, historiadors, llibreters, impressors, amics, editors -massa pocs-, etc.) que han volgut estar al seu costat i encoratjar-los a seguir endavant amb la seva tasca i amb la seva missió i raó de ser, que segons Agustí Alcoverro es podria sintetitzar en tres eixos: "ser un punt de trobada entre la història acadèmica i la història patriòtica del nostre país, combinar el rigor científic i la divulgació, i fer de pont entre la historiografia dels anys trenta i la de la represa cultural dels anys seixanta".
I és que com va dir Rafael Català, "aquesta és una editorial familiar a la que ens hi dediquem amb cos i ànima." Tan sols d'aquesta manera s'ha pogut fer tota la feinada que han fet en aquests cinquanta anys del segell Rafael Dalmau Editor. Tot aquest treball queda en part documentat en l'excel·lent exposició que es pot veure al Museu d'Història de Catalunya. Val la pena anar-hi.
A la família Dalmau - Català i a tots els col·laboradors de l'editorial, la més sincera enhorabona pels cinquantè aniversari! Ànims i a seguir endavant, amics!!!

17/10/09

Tornant de Frankfurt

Estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana

Amb la tornada de la Fira de Frankfurt s'acaba el cicle de tres fires en quinze dies: Fira del Llibre de Muntanya, Liber i Fira de Frankfurt. Quan marxo dimecres cap a l'aeroport escolto per la ràdio del cotxe que diuen que hi ha menys expositors que altres anys. Deu ser veritat, però com que la Fira és tant immensa, no tinc la sensació que sigui així ni que hi hagi menys gent. L'agenda dels dos dies i mig ha estat molt atapeïda i ens ha faltat temps per poder passejar amb tranquil·litat pels estands. De tota manera, en parlar amb editors estrangers tots ens diuen que els va millor que l'any passat i que es respira optimisme. De fet, els projectes que es tracten a Frankfurt no són majoritàriament a curt termini i no es veuran editats fins ben entrats el 2010 o el 2011. Per tant, les economies que veuen la fi del túnel (no nosaltres) han de treballar per un horitzó millor que l'actual. De les gestions que hem fet en sortiran coses. Ara cal fer el seguiment de tots els contactes realitzats. D'una en particular, amb la que hi treballem des de Frankfurt de l'any passat, esperem que tingui repercussió. Ja ho anunciarem.
Primera qüestió que em sorprèn respecte els altres anys: més controls de seguretat. Arribem dimecres al migdia de la Fira directe des de l'aeroport i en entrar -hi ens fan obrir les maletes, hi miren per tots els racons i també regiren la bossa on hi porto el portàtil. Això és el primer any que ho fan. Serà perquè la Xina és el país convidat o serà una nova mesura que s'instaurarà també pels propers anys. De fet, des de la por al terrorisme internacional, cada cop que entres al pavelló 8, que correspon als anglosaxons, et regiren la bossa o cartera que portes. Això ho fan des de fa tres o quatre anys. Si ja ho trobava excessiu, ara el que és és absurd, ja que si et regiren a l'entrar a la Fira perquè punyetes t'han de tornar a regirar en entrar a un pavelló determinat. A més com que constantment vas d'un pavelló a un altre, ja que les cites no les tens en el mateix indret, acabes el dia que et poden haver regirat tres o quatre o cinc vegades la mateixa bossa.
Una altra qüestió que no m'agrada. Des que vaig a la Fira de Frankfurt, que d'això en deu fer ja set o vuit anys, cada any a l'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalunya que està instal·lat a la Fira amb l'ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat, es feia una petita trobada, amb un modest piscolabis, amb un representat del Govern català que acostumava a ser el conseller de Cultura de torn o un alt càrrec del Departament. El 2007 amb Catalunya com a cultura convidada la presència de polítics del nostre país va ser aclaparadora. Enguany però la trobada no s'ha fet perquè ningú del Departament ha vingut. Després els polítics tenen la fama que només els interessa anar als llocs per la foto, però hi ha vegades que se la guanyen. Frankfurt 2007 no serviria de res si els anys següents els editors i agents literaris catalans no es reunissin amb altres editors, els oferissin els nostres productes, etc. I cal que l'administració catalana segueixi animant a que així es faci, malgrat que ara sigui una feina, com en els anys anteriors a la Fira de 2007, de picar molta pedra. En un any difícil com està sent el 2009 es necessitava més que mai la presencia institucional i les breus paraules que hi dirigien per sentir-nos animats i recolzats pel nostre govern. Em va saber greu veure que mentre la nostra administració no ens acompanyava, els editors bascos, on hi tinc amics, es trobaven a la Fira amb la seva consellera de Cultura o saber que els gallecs també van tenir representació institucional.
Dijous al vespre l'Instituto Cervantes de Frankfurt fa una recepció per a tots els editors de l'Estat espanyol. L'any passat ja es va fer en ser inaugurada la nova seu d'aquesta institució, però no hi vam poder arribar-hi ja que es va fer el dimecres al vespre i nosaltres vam arribar tard a Frankfurt. És un edifici cèntric, gran i espaiós. Ningú a l'Estat espanyol discuteix els diners que s'hi han invertit i el cost anual que té i no seré jo qui ho faci. Ara bé, seria convenient que cada vegada que l'Institut Ramon Llull o qualsevol altre organisme de la Generalitat obrís un espai en qualsevol indret del món no s'actués amb la hipocresia de criticar-ho. El que ha de valdre pels uns ha de valdre pels altres. La trobada ens serveix per poder parlar animadament amb altres editors i comentar, entre altres coses, la situació del sector.
En fi, tornada divendres amb el darrer vol cap a casa després d'uns dies esgotadors. I és que la veritat és que m'agrada anar a les fires ja que representen una pluja d'idees, però són jornades esgotadores, sense pràcticament descans i al final un ja té ganes d'arribar a casa i reposar tranquil·lament.