De tres potes, coixos d'una i mitja

En el darrer número de la revista BValls de Lletres es publica un article del filòleg Xavier Rull que analitza la situació sociolingüística a Catalunya. Rull diu en l'inici de l'article:

"Perquè una llengua tingui garantida la supervivència ha de ser present de manera majoritària com a mínim en tres grans àmbits (a banda, és clar, de ser parlada per prou gent). Aquests tres grans àmbits (o tres grans potes) són: (a) administració pública i el suport legal; (b) l'ensenyament; (c) els audiovisuals..."

Després d'analitzar cadascun dels tres camps, al final de l'article arriba a la conclusió següent:

"Podem concloure, per tant, que el català, a Catalunya, està bé en l'ensenyament, prou bé a l'administració (i, per tant caldria millorar-ho) i bastant malament en els audiovisuals (amb matisos: bé a la ràdio, prou bé a Internet, força malament a la televisió i molt malament al cinema).

O sigui tal com diu al titular de l'article: de tres potes, coixos d'una i mitja. Per tant, segons l'autor de l'article:

"...cal que totes les potes estiguin cobertes, ja que si no una llengua ho té magre per sobreviure, el català no té assegurada la seva pervivència a Catalunya".

El que he comentat altres vegades en aquest blog, són necessàries polítiques de discriminació positiva del català fetes sense complexos, sinó malament rai.

Un nou llibre de l'Àvia Remei pel mes de febrer

L'autora de Cossetània que més llibre ha venut és Remei Ribes Aguilera, L'Àvia Remei. Del seu primer llibre, La cuina de l'Àvia Remei se n'han venut 46.000 exemplars i del segon, Plats i secrets de l'Àvia Remei, 31.000. A més a més hem publicat Àvia Remei, vull cuinar! i L'Àvia Remei talla el bacallà, que també han tingut una molt bona acceptació. Les quatre obres les hem publicades en castellà a Lectio Ediciones.

Ara, acabem de portar a impremta un nou llibre de l'Àvia Remei. Serà un llibre excepcional, diferent dels anteriors, especialment pel seu aspecte físic. En el llibre s'hi recullen els millors plats de l'Àvia Remei i s'incorporen receptes noves d'aquesta popular cuinera. A més a més, per primer cop en la seva bibliografia publiquem un llibre amb fotografies dels plats, amb espectaculars imatges de Josep Borrell Garciapons. És un llibre amb un format més gran que els anteriors (24 x 22,5 cm), amb enquadernació en tapa dura, a tot color, amb paper estucat i on hi trobarem el millor de la cuina de l'Àvia Remei, els seus plats de cuina catalana, de la cuina de tota de la vida.

Acompanyo aquest post amb tres imatges: la de la coberta, dalt de tot, i dos dels plats que surten fotografiats al llibre.

Aparcar a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona

L'administració sigui la local, comarcal, autonòmica o estatal quan actua ho ha de fer pensant, en primer lloc, amb el ciutadà i en donar-li, a poder ser, el millor servei possible. En aquest post, ja vaig comentar que era un absurd haver fet una estació de l'AVE del Camp de Tarragona en un lloc no urbà i no haver previst un ampli aparcament de low cost. Vaig comentar, llavors, que els usuaris el que feien era aparcar, davant la il·lògica solució proposada, allà on podien. Els vehicles ocupaven espais que no li eren propis com per exemple llocs destinats a ser jardins. No defenso que això estigués ben fet, tot i que jo mateix he aparcat el cotxe en aquests indrets, però si això es produïa era perquè l'alternativa prevista passava per passar per caixa a un preu diari aproximat de 12 euros. Comentava llavors que s'amenaçava en prohibir aparcar en aquests indrets, cosa que fa uns dies ha passat. S'han avançat les tanques dels vorals del recinte de l'estació i s'han tancat tots els jardins (fotografia de dalt). S'ha intentat però buscar una solució d'aparcament low cost? Evidentment, no. Això seria pensar massa amb els ciutadans. La situació actual és que o bé aparques el cotxe fora del recinte de l'estació (foto de sota) i estàs una bona estona caminant que, al vespre, fosc i negre, fins i tot fa fressa o acabes pagant al pàrquing que han construït (que és el que Adif vol!). Els que utilitzen els Avant cada dia per anar a treballar a Barcelona han optat per tenir un abonament del pàrquing que val uns 36 euros, però els que hi anem un parell de cops a la setmana? O els qui agafen l'AVE per anar esporàdicament 2, 3 o 4 dies a Madrid per exemple? Al final, he optat per pagar i fer l'abonament malgrat que no hi vagi cada dia. De totes maneres, en el moment de pagar-lo em van dir que m'afanyés ja que des que s'han tancat els llocs on aparcaven la gent hi ha més demanda i potser s'acordava que ja s'havien fet prou abonaments i també que podria ser que el preu s'augmentés (cosa gens sorprenent tenint en compte que es mira més per obtenir ingressos que pel servei al ciutadà; primer es tractà de deixar com a única alternativa l'aparcament de pagament i una vegada aconseguit aquest objectiu ara cal pujar la tarifa!). En el seu dia vaig comentar l'amenaça de prohibir els llocs d'aparcament ara estic segur que la tarifa d'abonament tardarà poc a incrementar-se. No sé perquè però em sembla que no m'equivocaré. Si es pensés amb el ciutadà, s'hagués optat per una altre solució i s'hagués pensat en buscar una zona per fer un pàrquing low cost, cosa per altra part no massa difícil ja que l'estació està al mig el camp, però clar, això seria demanar massa. Ah! I si algú en llegir això es pregunta perquè no vaig amb transport públic a l'estació de l'AVE, la resposta la podeu llegir aquí. Senzillament perquè fa uns mesos van treure el servei d'autobusos creat per portar passatgers a l'estació en l'horari dels trens Avant. Aquest servei d'autobusos era poc utilitzat, és cert, però a la vegada va ser gens publicitat. O sigui com volen que s'utilitzi un servei que molt poca gent sap que existeix? Si es fessin les coses pensant amb els ciutadans...

Finalitzen els actes de commemoració del 50è aniversari de la mort de Carles Cardó

Amb la presentació del llibre editat per l'IEV Carles Cardó, un clàssic del pensament (fotografia que acompanya el post), edició que anat a cura Lluís M. Moncunill, Fructuós Moncunill i Maria Martí, que es va portar a terme el divendres dia 16 de novembre a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, es van cloure els actes de commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Carles Cardó.

Des de l'abril, en què van començar els actes s'han celebrat diverses activitats per recordar la figura i l'obra de Cardó. La publicació de dos llibres, el que es va presentar divendres, i el que vam publicar a Cossetània, A l'entorn de Carles Cardó. Diàleg d'exili amb Joan de Borbó, comte de Barcelona, obra de Lluís M. Moncunill, han permès portar l'obra de Cardó a les llars de les persones que han adquirit els llibres, de manera que poden aprofundir en un major coneixement cardonià. Una exposició que es va portar a terme a la sala d'exposicions de l'Antic Hospital de Sant Roc de Valls va mostrar de forma molt divulgativa la seva personalitat. I el seminari sobre Carles Cardó, que vam tractar en aquests posts (aquí, aquí i aquí), va aprofundir sobre diferents aspectes de la seva persona. Les ponències que es van presentar en el seminari s'editaran durant el 2009 dins els Quaders de Vilaniu que edita l'Institut d'Estudis Vallencs.

En definitiva, després d'un treball intens de la comissió organitzadora del actes de commemoració, s'ha aconseguit l'objectiu pretès: retre un homenatge a Cardó i ajudar a divulgar la seva persona i la seva obra. Serà important però que això no quedi aquí. De fet, hi ha la intenció que regularment es facin activitats sobre Cardó. Matèria per tractar n'hi ha.

Blog del dia
El divendres, el portal 3cat24.cat pàgina web de notícies de TV3 i Catalunya Ràdio, en la qual diàriament destaquen un blog, van escollir el meu, De tard en tard, com a blog de dia. El llistat de blogs que han recomanat fins el moment es pot consultar aquí.

Prediccions editorials per al 2009

En el portal dosdoce.com, Javier Celaya fa, pel sector del llibre de l'Estat espanyol, dotze prediccions per a l'any 2009. Podeu llegir tot l'article aquí. Aquestes són les dotze prediccions de Celaya:

1. La venta de libros descenderá en un 15%.
2. Dada la sensibilidad del mercado por los precios, apuesta en firme por la edición de bolsillo.
3. Varias editoriales iniciarán sus proyectos piloto de comercialización de libros electrónicos.
4. Sorpresas durante la negociación de la cesión derechos de edición digital.
5. Creación del puesto de Director de contenidos digitales en los grupos editoriales.
6. Rediseño de las webs de las editoriales con el fin de rentabilizar su presencia en la Red.
7. Apuesta en firme por la venta directa de libros (papel y digital) a través de las nuevas webs para incrementar los márgenes
8. Reducción de la inversión publicitaria y patrocinio en medios tradicionales (suplementos, revistas, etc.). Trasvase de una parte de esta partida “ahorrada” a medios digitales.
9. Presencia activa de las editoriales en las redes sociales. Alguna de ellas, hasta se convertirá en accionista…
10. Los soportes de lectura de libros electrónicos, los famosos e-readers, se convertirán en el regalo estrella de la Navidad 2009.
11. Un periódico de tirada nacional comercializará estos e-readers en los kioscos por 10 cupones y unos 125 euros.
12. Varios proveedores internacionales de digitalización de libros ofrecerán sus servicios en el mercado español.

Veurem d'aquí a un any quantes d'aquestes previsions s'acompleixen. N'hi ha algunes que les veig molt clares.

Crisi o canvi?

En aquests temps de crisi s'ha comentat que el sector del llibre no seria dels que notaria més la recessió econòmica per dos motius: un primer perquè no ha tingut un creixement desemesurat com tots els sectors relacionats amb el món immobiliari o del motor i un segon perquè el llibre acaba sent un regal amb el que es queda bé i que costa més barat que la majoria d'objectes. Tot amb tot, El País publicava aquesta setmana aquest interessantíssim article en el que s'explica que les cadenes de lliberies Barnes & Noble o Borders, dels EEUU han notat un descens important de la venda de llibres. De totes manera, mentre això succeix la venda de llibres online als EEUU continua pujant i Amazon, segons s'explica, ha tingut un increment de 17% el 2008. Aquesta tendència tot i que la nostra experiència és molt modesta també l'hem experimentat en el nostre web on les vendes online han augmentat enguany respecte els anys anteriors. Cada cop més els internautes confien més amb la seguretat del pagament de les botigues online.
De totes maneres, més enllà de la crisi, i ho hem tractat en altres ocasions en aquest blog, el món del llibre es troba en una situació de canvi, en un nou paradigma. A El País, un important agent literari Mort Janklow, ho diu clarament:

"El problema es que el mundo editorial hoy funciona de la misma manera que en el siglo XIX. Es muy ineficiente, así que esta crisis generalizada creo que nos va a venir bien para ponernos al día y adaptarnos al siglo XXI."

I posa el dit a la llaga en una altra qüestió, la distribució dels llibres, i la poca ainformació que tenen les editorials del què succeix en el mercat, i els fracassos que això comporta:

"Las editoriales no controlan la distribución y pierden mucho dinero por ello. Todo se basa en apuestas, en probabilidades, nadie sabe realmente cuántos libros imprimir o reimprimir y además las editoriales tienen que hacerse cargo de lo que esas librerías inmensas no son capaces de vender. Todo eso tiene que cambiar, sobre todo ahora que los pequeños libreros se han visto obligados a desaparecer"

Janklow fa una aposta que jo fins ara no havia sentit i és que els ciutadans poguin tenir a casa seva una imprempta personal, com aquell qui té una impressora laser. El que proposa és una autèntica revolució:

"...Yo tengo mi propia teoría: en cinco años este negocio va a ser muy diferente. Y no va a ser el Kindle (el iPod de los libros) el que lo revolucione, me parece demasiado frágil. Yo creo que pronto se va a crear una impresora hiperveloz e hiperbarata que permitirá a la gente imprimir sus libros y encuadernarlos en su propia casa en cuestión de minutos. Y eso va a hacer que se pierdan muchos intermediarios por el camino."

Sembla evident que el món del llibre ha de canviar i que possiblement la crisi econòmica que estem vivint farà que els canvis siguin mes necessaris que mai per poder subsistir. El model de comercialització, la venta online, l'edició digital (e-books i e-readers) i ara una nova possibilitat, una imprempta particular. Tot plegat són un munt de nous elements i incògnites que colvulsionen el sector. Està clar que es tractarà d'adaptar-se al nou paradigme o desaparèixer.

Ja hi ha qui mou peça en el món dels e-books

Ens ho deia Javier Celaya (Dosdoce.com) en el curs sobre edició digital que vaig anar abans de Nadal i que vaig tractar en aquest post: el que no fem els editors en el món digital, en el món dels e-books, hi haurà altres agents que ho faran. I com una premonició ens trobem amb aquesta notícia que va aparèixer fa uns dies en que s'indica que la totpoderosa agent literària Carmen Balcells es posa a editar e-books saltant-se els editors, directament, i amb un acord amb Leer-e, empresa navarresa que es dedica a la venda de e-readers i a la qual hi vaig comprar el meu primer e-reader.
Aquesta setmana a l'interessantíssim Blog de Libros i bitios, escrit per José Antonio Millán, l'autor tracta aquesta qüestió i entrevista (podeu llegir-ho aquí) Ignacio Latasa, responsable de Leer-e, que diu en primer lloc:

"Durante mucho tiempo hemos estado intentado sin éxito que las editoriales entraran en el libro electrónico. Por eso nos hemos visto forzados a hacerlo nosotros mismos..."

El que deia Celaya, si els editors no estem al cas del món dels e-books, altres faran la feina que nosaltres hauríem de fer. Per tant, és important que estem alerta si no volem perdre un tren que ha començat a córrer i que quan vagi a alta velocitat ja serà molt difícil de pujar-hi.
Latasa ens aporta també una altra dada sobre la venda d'e-readers:

"En el último año hemos vendido casi 3.000 dispositivos lectores de marcas como Iliad y también Sony; este último lo importamos de Estados Unidos, porque oficialmente no está a la venta aquí".

De moment, Carmen Balcells ha entrat directament en el món de l'edició digital, gràcies a l'acord arribat amb Leer-e. Segons diu Latasa a El Periódico, els llibres que han començat a comercialitzar, d'autors de Balcells:

"Es una avanzadilla de un proyecto muy ambicioso de lanzamiento del libro electrónico. El acuerdo con la señora Balcells incluye otros 120 títulos que están en cartera para después de Navidad".

Que Carmen Balcells hagi decidit tirar pel dret sense comptar amb els editors té molta significació ja que és l'agent literària amb els principals autors en llengua castellana. Tot plegat, desperta moltes incògnites. Balcells ja ha mogut peça. Perquè ho ha fet? Per establir unes noves bases del joc? Per fer reaccionar els editors de p-books perquè entrin ja en el mon dels e-books? Altres agents literaris la seguiran? Les respostes a aquestes preguntes se sabran amb el temps. Està clar que entrem en un nou món ple d'incògnites i que variarà les intervencions en el món del llibres dels tots els agents que hi prenem part. Ja podem estar ben alerta, tant editors com llibreters.
I una darrera qüestió, he comentat diverses vegades que el model de venda de iTunes era un via a seguir en món del llibre. En aquest moments, mentre preparem el portal Edi.cat per la venda de llibres electrònics, una de les qüestions que més maldecaps ens crea és la protecció anticòpia (DRM). iTunes fins ara tenia força dels seu productes amb aquesta protecció, però aquesta setmana, en la presentació de les novetats d'Apple, ha anunciat que elimina els DRM en les cançons venudes per aquesta botiga online d'Apple, que ja ha comercialitzat 6.000.000 de cançons. Cap a on va a parar tot plegat? Això marcarà una tendència?
En definitiva, com ens va dir Javier Celaya: féu el que féu en aquest moment en el món del e-books estarà ben fet, ja que com que és un món nou, molt possiblement els plantejaments que fem ara caldrà que els revisem i els actualitzem amb poc temps per adaptar-nos a les tendències de cada moment. O sigui avançar, experimentar en aquest nou món, adquirir experiència, però fer-ho des de dalt del tren.

Un Bladé inèdit

S'han acabat les festes i comencen a arribar d'impremta les novetats que distribuirem durant el mes de gener. Fa uns dies que tinc ja damunt la taula els dos nous volums de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila. Són els volums V i VI; per tant, gairebé ja estem a la meitat de la publicació de tota l'obra. Els dos nous volums que presentem són el Cicle de la Terra Natal III, amb el llibre L'edat d'or, i Cicle de l'exili II, amb els llibres Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic. La lectura de Bladé i de la seva prosa és interessant en tot moment però en aquest cas a més compta amb l'excepcionalitat que en L'edat d'or es publica obra inèdita fins ara d'aquest autor ebrenc.

La filòloga i col·laboradora de Cossetània, Núria Grau, que és qui es responsabilitza de l'edició de l'obra, em passa la següent nota sobre L'edat d'or:

En aquesta edició completa de L’edat d’or, el llibre de memòries per excel·lència d’Artur Bladé, sobretot hi destaca la importància dels inèdits: un capítol inicial d’«Antecedents» que recull el perquè de tot plegat en la història familiar de l’escriptor, reflexions personals originals introduïdes en la primera part de l’obra i una segona part totalment inèdita, dedicada als records i descobriments de l’adolescència. En aquest volum, doncs, el lector hi trobarà les claus per entendre l’univers bladerià al complet, aquells imponderables que van contribuir a formar el caràcter i la vocació de l’escriptor, i tot un seguit d’històries i contalles que es filtren o es barregen amb els records i que demostren la solidificació definitiva del mite de la terra natal.

Núria Grau ha escollit aquests dos fragments de L'edat d'or com a tast de l'obra:

«[…] la meva vida agombolada per la tendresa dels avis del carrer de Bonaire, amb la qual compensaven l’amor i la protecció d’aquells qui, havent-me portat al món, no em deixaren l’ombra d’un record personal. Amb tot, la manca dels pares pressuposa sempre, en el cor de l’infant, una frustració. Car l’infant té gairebé tanta necessitat d’amor com d’autoritat. El cert és que jo no vaig conèixer el fenomen conegut per emmarament ni aquell famós complex basat en una antiga tragèdia. Vull dir que el desig de dormir amb la meva mare i el d’occir el meu pare no van enterbolir ni un sol moment la meva plàcida, i un pèl trista, infantesa.»

«Des de l’edat de tretze anys, en què vaig deixar d’anar a estudi i vaig començar a dur pantaló llarg, fins al moment d’entrar a la pubertat, van passar uns mesos lents, morosos, beneits, aparentment sense objecte, indecisos —igual que el cor—, ja que mentre, d’una banda, enyorava les tasques i els jocs escolars, de l’altra, cercava la companyia dels minyons granats i els consells dels homes fets. Em sentia estrany, d’acord amb l’edat i com el que era, és a dir, ni carn ni peix, una mena de cargol sense closca, indefens i exposat a tot. Era un temps en què parlava poc i escoltava molt, conforme en això, sense saber-ho, amb el parer dels savis.»

Qui edita massa?

Sovint escoltem l'afirmació que "s'edita massa" i que no hi ha manera de poder estar al cas de les novetats que surten cada mes o cada setmana i que els llibres estan al taulell de novetats molt poc temps. Tots aquests arguments no estan faltats de raó i qui més ho pateixen són els llibreters que no tenen temps a pair totes les novetats que surten, cosa que tot plegat el que produeix és un excés de retorns i d'anar llibres amunt i avall amb un costos elevadíssims de logística.

Amb les dades a la ma, i segons l'estudi del Comercio Interior del Libro en España de 2007, realitzat per la Federación de Gremios de Editores de España, l'increment de llibres editats a l'Estat espanyol, ha estat en els deu darrers anys d'un 34%, o sigui, en números absoluts que s'ha passat de 52.490 títols l'any 1998 als 70.520 de l'any 2007 (el darrer que tenim dades). Això vol dir, que es van editar gairebé 200 títols diferents per dia. És molt, és cert. Ara bé, aprofundint amb les dades i intentant respondre el títol del post (Qui edita massa?), en el mateix estudi veiem, segons el gràfic que adjunto, que mentre en el darrer any que hi ha dades, hi ha un increment de llibres en llengua castellana, que en els darrers cinc anys és d'un 8%, en català la xifra del títols editats el 2003 és molt similar a la del 2007 i només té un augment que no arriba a l'1%. És més, tant el 2006 com el 2007 (els dos darrers anys) hi ha un descens dels títols editats en llengua catalana.

I encara una altra dada, mentre que en castellà s'editen per la totalitat de l'Estat espanyol 1,2 llibres per cada 1.000 habitats (es tracta d'establir una relació entre el nombre de llibres editats i nombre el d'habitants), en l'àrea de parla catalana el coeficient de llibres editats en català és força inferior, concretament 0,87 llibres per cada 1.000 habitants.

Per tant, sovint quan s'afirma que s'edita massa, responc en primer lloc que és cert que s'edita molt (prefereixo dir molt que massa) i que no són precisament els llibres editats en català els que creen el problema i em sembla que les dades que he exposat anteriorment ho evidencien. I encara una altra tema, una de les qüestions que provoca que a Catalunya de cada cinc llibres que es llegeixin només un sigui en català és, entre d'altres, la manca d'oferta de llibres en català en diverses temàtiques com l'assaig o les guies de viatge o els llibres d'informàtica o de bricolatge o de mascotes, etc.
Per tant, quan es diu que s'edita massa, també val la pena preguntar-se qui edita massa, ja que si se segueix amb l'actual tendència que augmenta el nombre de llibres en castellà però que disminueix els que s'editen en català, l'únic efecte que es produirà serà incrementar el problema de visibilitat del llibre en català (que en determinats establiments com cadenes de llibres o grans superfícies ja és molt important) més del que ja hi ha actualment.

La literatura 2.0, una nova forma d’escriure?

Amb aquest títol he publicat un article a la revista bValls de Lletres número 11 (editada per la Comissió de Llengua i Literatura de l'Institut d'Estudis Vallencs), que ha sortit publicat aquest mes de desembre i que es va presentar el dia 17 de desembre a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs. Podeu llegir l'article publicat bValls de Lletres en aquest post del meu bloc La Carpeta o en aquest pdf.