31/12/08

El nou paradigma del llibre

Aquesta tardor Trama editorial ha publicat el llibre El nuevo paradigma del libro, de Manuel Gil i Fco Javier Jiménez. Sobre aquests dos autors he tractat diverses vegades en aquest blog articles que han publicat en la revista Texturas. Les seves opinions i comentaris són interessantíssims i importants per analitzar-los per part dels editors. En el llibre s'agrupen alguns dels articles publicats a la revista Texturas, a més d'altres textos. L'anàlisi que fan sobre el futur del sector del llibre invita a la reflexió. Està clar que estem en un moment de canvi on moltes coses hauran de variar, des de la manera d'editar, la manera de llegir (l'edició digital hi tindrà molt a dir), la manera de comercialitzar i de distribuir, entre d'altres. Els autors reflexionen sobre aquestes qüestions. No podria reproduir en aquest post les moltíssimes frases del llibre que he subratllat, però sí que en reprodueixo algunes com a tast:
"Este es un sector hipersaturado, con una sobreproducción que hace difícil la viabilidad de las empresas y con una competencia no ya extrema, sinó delirante."
"...el acceso de las nuevas generaciones al mercado marcará una tendencia hacia lo multimedial, dejando al libro tradicional como un objeto de lujo y de características fetichistas minoritarias."
"El editor tendrá que pensar que de los clientes no sólo se extraen ingresos y se pone en marcha la caja registradora, sino que se convierten en el eje vertebrador de tu propia estrategia."
"La librería independiente es el eslabón más débil, frágil y desprotegido del sector del libro en España, y si hoy tiene un presente complicado, de no mediar acciones correctoras y urgentes se enfrenta a un futuro muy incierto".
"...estamos ante un augmento de las ventas del libro, de un tipo de libro de gran consumo, el "libro-mercancía", y localizadas en unos de puntos de venda concretos, lo que no garantiza en absoluto el aumento continuado de los índices de lectura."
"Es muy probable que haya llegado el momento de que los editores respalden la formación de una cadena de librerías para la edición independiente."

28/12/08

Sobre literatura 2.0

Toni Ibàñez, que ha tingut el seu blog Entrellum en repòs una temporada però que des del 21 de desembre ha tornat a l'activitat blogaire, explica en aquest post que va rebre un encàrrec per fer un article sobre literatura 2.0, que s'ha de publicar en un llibre, en el qual fa un anàlisi del què és el concepte de literatura 2.0 i dels canvis que les eines 2.0 comporten en tots els actors que intervenen en la creació i la difusió literària: l'escriptor, l'editor, el lector... L'article té un total de 16 pàgines i el podeu llegir íntegrament aquí en un document PDF. Hi ha també un apartat molt interessant on detalla qui es qui a Catalunya en el món de la literatura digital i on aporta diverses adreces de pàgines webs o blogs que exemplifiquen el canvi que la xarxa ha produït en el món literari. Reprodueixo uns fragments de l'article de Toni Ibàñez, com a tast:

Sobre l'escriptor 2.0 diu:
Autoedició, autonomia, autofinançament, autocràcia. Independència total de l'escriptor que es deu únicament al seu públic, i no a un editor, a un jurat, etc.
A hores d’ara, qui no està al ciberespai és com si no existís. L’autor està patint una mutació que l’empeny a ser més interactiu i multimediàtic.
Sobre el lector 2.0:
El futur de la lectura és inseparable d’internet. A la xarxa es concentren les eines i materials més llegits de la societat de la informació. Internet ha canviat la manera de llegir.
...sorgeix un lector actiu que demanda que el text s’escrigui en funció del lector. El ciberlector tria com vol llegir l’obra i com vol comunicar-se amb l'autor, i ho pot fer directament, sense intermediaris, per exemple deixant comentaris al blog.
Sobre l'editor 2.0
Agents, editors i distribuïdors han de redefinir els seus papers.
Les editorials saben que la xarxa és una gran plataforma de promoció i llançament de llibres i autors.
Les editorials miren els blogs com a pedrera de futurs escriptors i com a part de la seva estratègia de comunicació.
Sobre el llibre 2.0
Dels primers lectors d’e-books com Rocket eBook i Softbook, fa deu anys, hem passat al Sony Reader o al Kindle, d’Amazon, que acaba d’incorporar l’audiollibre. I per aquest any s’espera un altre gran salt cap al futur amb el Readius (de Polymer Vision), un híbrid de mòbil i lector e-book amb una pantalla extensible i enrotllable de paper electrònic, o amb el prototip d’Asus Eee, o el de HP, o el que preparen Iriver y Philips
Han aparegut noves formes de lectura: dispositius de paper electrònic; webs que et van enviant els llibres en missatges de mòbil, a raó d'un per dia; llibres escrits totalment en un telèfon mòbil...

26/12/08

Què necessita el llibre en català?

Des del Tercer Congrés Catalanista 2008-2009 em van demanar un article sobre la situació editorial a Catalunya. El text que els vaig enviar es pot llegir aquí en el blog La carpeta on hi recullo els articles que publico als mitjans de comunicació, especialment al setmanari El Pati. Es pot consultar també aquí al web del Tercer Congrés Catalanista.

24/12/08

Nadal i Carles Cardó

Misteri august de la nit, silenci adorant de les coses,
tu sentires el Verb de Déu baixant de les seus sobiranes
entre els focs silents dels estels i les flames cantores dels àngels.
En el si d'una pobra donzella, tresor amorós de virtuts,
es plasma un petit cos humà i ¡oh delícia! neix fet infant,
Verb de Déu que no parla, Creador que passa fretura,
Omnipotent dut en braços, Etern infant de pocs dies,
Inmens que ha volgut encabir-se en els membres menuts d'un nadó,
dintre el clos d'una innupta donzella,
confós en petitor, dins l'oblit, amb les coses obscures.
Rei de pobresa entre els pobres, Rei de feblesa entre els febles,
no ha trobat ni el bressol ni la llar que té sempre el fill de captaire.
Son abric contra l'aire de neu és l'alè del bou i de l'ase,
a més del pit amorós de la Dona més verge i més mare.
La terra, el mar, el sol, d'ésser grans es donen vergonya;
els forts, els poderosos, cerquen l'aixopluc dels humils:
el lleó pastura amb l'anyell, el lleopart habita amb la daina,
el serpent es fa amic del verdum, al costat del colom nia l'àguila
i es parteixen els grans de becada.

Fragment del "Salm de les coses petites", escrit per Carles Cardó a Torí el febrer del 1938 i publicat al llibre El càntic nou (Ariel, 1951).
L'any 2008 que ara acaba hem commemorat el cinquantè aniversari de la mort de Carles Cardó i Sanjoan

BON NADAL A TOTS!!!

21/12/08

El meu primer e-reader

Volia esperar a què Sony comencés a comercialitzar el Sony Reader a l'Estat espanyol per adquirir llavors un e-reader, però la impaciència ha pogut mes i al final, gràcies a la informació que em va passar Jaume Llambrich, vaig localitzar la pàgina Apollo XXI des de la qual es poden comprar lectors electrònics i vaig adquirir, fa quinze dies, just després de la Puríssima, el meu primer e-reader. Malgrat que a la Fira de Frankfurt en vaig tenir un al les mans, com el que ara m'he comprat, tenia ganes de poder començar a experimentar la sensacions de la lectura amb aquest aparell. Després de dues setmanes llegint amb el lector digital em queden poc dubtes respecte l'espai que pot tenir aquest artilugi en el món del llibre. En primer lloc, el seu funcionament és senzillíssim. L'e-reader que he adquirit té la versió amb anglès, suposo que el que a la primavera es començarà a comercialitzar per l'Estat espanyol, tindrà el seu menú en castellà, tot i que el que m'agradaria a mi seria que el lleguatge del lector fos en català. De totes maneres, no m'ha calgut ni tant sols llegir les instruccions per posar-lo a funcionar.
El primer que hi he fet és gravar-hi un document word d'un original que hem de publicar abans de l'estiu de la col·lecció En Guàrdia i llegir-lo amb el nou aparell. De moment, m'he estalviat haver d'imprimir en paper l'original i, anar amunt i avall, amb fulls impresos. Llegir amb un lector e-reader no és el mateix que llegir amb un llibre, això és evident, però no té en absolut res a veure a llegir en pantalla d'ordinador. L'e-reader no desprèn lluminositat i això és molt descansat per a la vista. O sigui, si l'habitació on llegeixes està a les fosques no es pot llegir. Es necessita que hi hagi claror i per altra part no produeix reflexes com la pantalla d'ordinador que, per exemple, fa impossible llegir-hi documentes si li toca el sol. Amb l'e-reader es pot llegir perfectament a la plaja. És el que se'n diu tinta electrònica. La lectura en resulta plàcida i descansada. Habituar-se a aquest l'objecte serà doncs una qüestió de costum.
Tinc la sensació que amb aquest e-reader que m'acabo de comprar succeirà com amb el primer Mac que, em suposà un abans i un després de la meva manera de treballar. El primer Mac, el Plus, que vam adquirir per professionalitzar el setmanari El Pati, l'any 1987, el guardo en una presetageria al despatx com si d'una peça de museu es tractés. Les seves prestacions comparades amb el MacBook Pro que utilitzo actualment no tenen res a veure, com estic segur que l'e-reader que ara he adquirit no té res a veure amb el que podran fer els lectors de futur. Al mercat ja hi ha millors lectors electrònics com l'iLiad, que és bastant més car, però s'anuncien ja per un futur no gaire llunyà nous lectors que incorporin el color i que estiguin fets de plàstic que es doblega. No tinc cap dubte que estem a les portes d'entrar a una nova era de la lectura de llibres que canviarà molt provablement tota la manera de treballar i comercialitzar el sector del llibre.

18/12/08

L'impacte de la digitalització del llibre en el model del negoci editorial

Aquesta setmana he assistit a un curs sobre "L'impacte de la digitalització del llibre en el model del negoci editorial", realitzat per Javier Celaya (Dosdoce.com), qui ens posà al dia de diverses qüestions sobre l'edició digital i dels canvis que se'ns aproximen. En tot cas, l'assistència al curs em confirmà que la iniciativa d'edi.cat va ben dirigida i que, malgrat que encara hi ha moltes coses per definir en el món de l'edició de llibres digitals, cal començar-hi a estar present per estar preparats quan es produeixi el creixement tant de les vendes dels e-readers com de la comercialització d'e-books.
Segons Celaya, el boom d'aquest nova forma d'edició arribarà "abans del què esperem". Digué que en aquest moment cal experimentar i com que no hi ha encara un model de negoci molt definit, "tot el que féu en aquest moment estarà ben fet. A més heu de tenir en compte que amb l'edició digital hi haurà molt d'intrusisme, o sigui, entraran en l'edició del llibre agents que provenen d'altres móns".
Per aclarir la confusió de termes va explicar que als EEUU a l'e-reader se li diu del lector de llibres, de l'aparell; mentre que l'e-book seria el llibre digitalitzat. Anuncià que als EEUU els e-readers s'han convertit "en el regal estrella d'aquest Nadal, fins el punt que Kindle (l'e-reader d'Amazon) ha trencat l'estoc; de manera que a hores d'ara no serveix comandes d'e-readers fins al mes de març. Kindle ha venut prop de 400.000 unitats i tenen previst vendre'n un milió, el 2009, i, el 2010, 4,5 milions. El creixement del 2010 es vol fer a partir d'un dispositiu per vendre als centres escolars i a les biblioteques amb un preu inferior als 100 dòlars." Per la seva part, anuncià que s'han venut 300.000 unitats del Sony Reader i 3 milions d'e-books a partir de la seva plataforma.
El ponent aconsellà als editors presents que creïn una plataforma potent amb els seus e-books que pugui estar connectada amb altres plataformes de vendes. Anuncià que la propera primavera Sony començarà a comercialitzar el seu e-reader a l'Estat espanyol, cosa que farà que el 2009 grups editorials de l'Estat espanyol començaran projectes de digitalització. També aventurà un futur amb e-readers "en color i en format flexible". Digué que no es pot oblidar els telèfons mòbils que són un aparell que tothom té i que té moltes possibilitats com a lectors. "Al Japó" -digué- "la lectura pels mòbils ha estat un èxit editorial, motivat en gran part perquè en aquest país està prohibit parlar amb mòbil pel transport públic."
Javier Celaya va dir també que per entrar en aquest nou mou és molt important que els editors sobretot canviïn "el seu xip, la seva mentalitat. Han de pensar també que per fer plantejaments sobre aquesta qüestió caldrà que s'agrupin". El curs va tractar sobre qüestions com els drets d'autor en el món digital, el preu que han de tenir els e-books, etc.

14/12/08

100 Azimuts, mil gràcies!

Tot just quan començavem l'editorial, el Josep Insa ens va oferir un recull d'itineraris per fer en BTT per les comarques de la Conca de Barbera, l'Alt Camp i el Tarragonès. El vam fer esperar ja que havíem de definir quines línies volíem seguir en l'editorial, però un temps més tard vam optar per provar amb el manuscrit del Josep Insa si hi havia un mercat interessant amb els llibres d'excursions. A la tardor del 2007 vam publicar el primer número de la col·lecció Azimut dedicada a guies d'escursionisme (De la muntanya al mar). Ara, onze anys més tard, hem arribat al número 100 de la col·lecció (Volta a Catalunya en BTT), cosa que vam celebrar el dijous en un acte al Centre Excursionista de Catalunya (veure aquest post).
Hem pogut fer 100 títols diferents gràcies principalment a què hem trobat autors en diferents indrets del territori que ens han ofert els seus treballs, per la qual cosa els volem agrair la seva confiança amb la col·lecció Azimut i amb Cossetània. En total, la col·lecció disposa de 85 autors, alguns dels quals tenen publicat més d'un títol. A la col·lecció s'hi han publicat llibres de diferents modalitats d'excursionisme, tot i que predominen les guies d'excursions a peu i en BTT. La col·lecció no ha centrat la seva atenció únicament en aquells indrets habituals dels excursionistes com el Pirineu, Montserrat o el Monseny per dir alguns exemples, sinó que també ha fixat la seva atenció cap a espais geogràfics que no havien estat mai ressanyats, cosa que ha provocat que en el conjunt de la col·lecció no hi hagi cap comarca de la geografia catalana que no hi tingui com a mínim un itinerari descrit. M'atraviria a dir que costa trobar alguna zona d'Europa que tingui descrita en una mateixa col·lecció d'una editorial tants itineraris d'un mateix territori. Del total del centenar de títols publicats quinze s'han reeditat, per la qual cosa volem agraïr als lectors i als afeccionats a l'excursionisme en general la confiança que ens han donat. La col·lecció ha estat distingida pel Departament de Turisme de la Generalitat i per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya. 
Sincerament, és un dels projectes iniciats des de Cossetània que ens ha donat més satisfaccions. Ara, arribada a la fita del 100, volem encarar el futur en primer lloc intentant seguir oferint als nostres lectors productes similars als publicats fins ara. Volem agraïr la confiança que els autors segueixen tenint amb Azimut cosa que fa que a hores d'ara tinguem ja a l'editorial la totalitat dels títols que hem de publicar durant el 2009. A la vegada volem agraïr als autors la paciència que tenen i han tingut en molts moments, especialment darrerament, ja que els seus originals han tardat un any o més en sortir publicats. Això és deu a les nombroses propostes interessants que per sort rebem i que volem donar sortida. De cara al futur, la col·lecció haurà de ser receptiva als canvis que les noves tecnologies i especialment l'edició digital ens aventura. En aquest sentit, des de Cossetània ens comprometem a estar a l'aguait per adaptar els continguts de guies d'excursionisme als nous formats que s'anuncien.
Volem doncs donar el nostre més sincer agraïment als autors, lectors, excursionistes, llibreters, mitjans de comunicació, col·laboradors de l'editorial i a totes les persones que ens han ajudat a arribar als 100 números de la col·lecció i esperem comptar amb tots ells pels reptes que el futur ens anuncia. A tots ells doncs, a tots els que han fet posssible els 100 Azimuts, mil gràcies!

11/12/08

L'èxit i el fracàs en la indústria cultural

Del número d'octubre de la revista Texturas ja vaig parlar en aquest post de l'article de Sara Lloyd "Manifiesto de una editora para el siglo XXI; em va interessar també l'article "El miedo ante lo inevitable: los demasiados libros", de l'escriptor i periodista Esteban Hernández, que tracta sobre, en general, esbrinar com surten els èxits de la indústria cultural i del món del llibre en particular. He fet un extracte d'algunes de les frases del llibre. Algunes podrien debatres intensament sobretot quan tracta que la funció de l'editor és "donar al públic el que vol" i que això és "allò que li fa passar una bona estona o que li resulta útil". Molt possiblemente aquesta fórmula és una guia a seguir per aconseguir l'èxit, però l'editor, penso, no ha d'oblidar mai que a més de ser qui gestiona una empresa amb la necessitot i obligació que li quadrin els números, és també un agent cultural i com a tal té unes obligacions morals amb la societat. Per tant, pel meu entendre, el seu paper és trobar l'equilibri entre trobar llibres d'èxit (d'altra manera no viuria) i editar també allò que culturalmente és important per una societat i una cultura, i més en el cas de la nostra, la catalana, que necessita l'esforç de tots. Heus aquí algunes de les frases que he assenyalat de l'article:
"La industria cultural opera en un entorno especialmente frágil, en el que no hay garantías últimas del éxito o fracaso de un producto ni factores legibles que permitan una certeza absoluta. La más pequeña apuesta puede lograr la más alta rentabilidad y a la inversa, especialmente si estamos hablando de productos nuevos."
"No podemos saber cuándo un libro (o una película, un disco, etc.) se convertirà en un éxito porque es el puro azar el que determina el resultado final; que el texto posea gran calidad, que trate algún tema socialmente interesante o que se pretenda rompedor, por citar alguna de las antiguas seguridades, son bazas marginales."
"Quizás no sepamos qué es lo que puede funcionar, pero sí que podemos estar seguros de lo que no funcionará."
"Pretender que el mundo de la edición posee especificidades que le separen el resto de consumos es lo que nos lleva a fabricar productos aburridos, intelectualizados y áridos que alejan a los lectores del acto de compra."
"El editor ya no debe dedicarse a formar ni a descubrir nuevos caminos: su función es sólo dar al público lo que quiere. Y el lector mayoritario, afirman, busca exclusivamente aquello que le hace pasar un buen rato o que le resulta útil."
"...gana quien da a la gente lo que demanda justo en el momento que lo pide."
"...en lugar de intentar que todo responda fielmente a lo escrito en el guión, hemos de ser lo suficiente ágiles e intuitivos para aprovechar los cambios que el azar nos exponga."

7/12/08

Saber realment quants llibres has venut

Una de les incògnites que als editors ens crea més maldecaps es poder saber com van les vendes d'un llibre i tenir quan abans informació real i de fiar dels llibres que s'han venut. Aquesta informació és a la vegada imprescindible en el moment de decidir la reedició d'un llibre sobre el qual s'ha fet la novetat recentment i que ha quedat sense existències al magatzem del distribuïdor. 
Tal com està muntat aquest negoci, el llibreter pot retornar els llibres si no els ha venut i per tant pot ser, i succeeix, que d'un títol avui el distribuïdor no en tingui i que d'aquí a tres mesos en tingui 1.000 o 2.000 o més exemplars, que li han arribat de retorn. Això ha provocat i provoca despeses infructuoses per part de l'editor. La inexistència d'una bona informació sobre els llibres reals venuts (o sigui els que realment ja han comprat els lectors) fa que a tots els editors en hagi passat que hem reeditat uns títols que al cap d'un temps ens hem hagut de "menjar" literalment, amb el perjudici econòmic que això representa.
Actualment, sabem via web i en temps real els llibres que té en existència el distribuïdor. És una informació important i podem veure si hi ha hagut demanda ràpida per part dels llibreters, cosa que també és un bon símptoma, però, a vegades, les expectatives de vendes creades per un títol (això passa especialment per Sant Jordi) fa que el magatzem del distribuïdor és quedi ràpidament sense exemplars i que ens llencem a una nova edició sense saber si realment el llibre s'està venent.
Fa un temps un grup de llibreters va crear el portal totselsllibres.com, que volia ser una aparador comú de llibreries independents de Catalunya. Un dels serveis que van oferir als editors, i pel qual se'ns aplicava una tarifa, era poder saber els llibres nostres que havien venut en els seus establiments. Al cap d'un temps d'utilitzar-lo i, tal vegada que hi havia llibreries repartides per arreu del país, feies una extrapolació i podies fer en qualsevol moment un càlcul bastant aproximat de les vendes reals que havies tingut d'un títol. Això, a nosaltres ens va salvar alguna reedició innecessària. Malauradament el projecte Tots els llibres se n'ha anat a norris, malgrat que el seu web continua a la xarxa, però sense actualitzar i ens hem quedat sense aquest mostreig que ens era tant útil. Una llàstima en tots els sentits. Tant pel fet que un projecte que ajuntava llibreters no hagi reeixit com per la informació que ara ja no podem tenir.

5/12/08

Una plataforma a Euskadi per llegir llibres en el mòbil

L'edició digital poc a poc es va moment. Aquesta setmana m'arribava la notícia que tres empreses d'Euskadi creen una plataforma que serà pionera tant al País Basc com a l'Estat espanyol per a poder descarregar llibres i llegir-los en el mòbil (es pot llegir tota la informació aquí). Està clar que ben bé ningú sap cap a on anirà a parar  aquesta qüestió tant nova com és la lectura de llibres en format digital. Fins i tot, en aquest post del blog Soybits s'analitza la possibilitat que iPhone tingui molt dir en la lectura de llibres en format electrònic. O sigui que tot plegat es mou en moltes direccions però ningú sap ben bé quina serà la direcció que s'imposarà en el nou escenari del llibre digital, si és que n'hi ha alguna sola que s'imposa. La única manera d'estar al cas és però ser-hi a dins com aquesta iniciativa basca i com es pretén fer desde edi.cat.

3/12/08

Catàleg conjunt d'edi.cat

Una de les primeres actuacions conjuntes que hem fet a edi.cat és la impressió d'un catàleg conjunt de les tres editorials que de moment formem la plataforma (Angle, Bromera i Cossetània) amb les principals novetats per aquesta campanya de Nadal. El catàleg s'està en aquests moments distribuint pels mailings de les tres editorials i també per mitjà del nostre distribuïdor L'Arc de Berà i de les llibreries. En cas que algú desitgi rebre'l pot demanar-ho a qualsevol de les tres editorials i l'hi enviarem per correu. En el nostre cas, el catàleg d'edi.cat el distribuïm conjuntament amb el de Cossetània, que aquest cop té el format de revista A-4 i també amb el de Lectio Ediciones (aquí el podeu veure). Aquesta no és la primera ocasió que a Cossetània participem en l'edició de catàlegs conjunts amb altres editors. Fa uns anys, ho vam fer en diverses ocasions tant per Nadal com per Sant Jordi amb les novetats conjuntes nostres, d'Arola Editors, d'Edicions El Mèdol i de la Diputació de Tarragona. Estem convençuts que fer actuacions de promoció conjunta entre les editorials independents és una bona fórmula per posicionar-se millor en el mercat i per tenir més ressò.

Col·laboració amb llibreteres
I de col·laboració amb editors a col·laboració amb llibreters. La llibreria Muntanya de Llibres de Vic m'ha fet arribar diverses fotografies de l'aparador que ha realitzat en motiu del número 100 de la col·lecció Azimut i en motiu de la publicació del llibre 100 anys d'esquí a Catalunya. Amb Muntanya de Llibres hi mantenim una excel·lent relació. Participem conjuntament al Saló de Muntanya de Vic i al de Manresa, hem fet promocions conjuntes i en el seu espai hi realitzem presentacions. El treball conjunt amb els llibreters independents és també una de les millors fórmules que tenim per promocionar els nostres llibres i que hem d'intensificar.

1/12/08

De cent en cent

Amb la intenció de buscar nous nínxols de negoci en el sector editorial català, vam començar la primavera passada la col·lecció De cent en cent. En les darreres visites a les fires de Frankfurt i Londres dels darrers temps hem pogut comprovar que especialment en la cultura anglosaxona es publiquen molts llibres amb aquesta idea: 100 motius, 100 qüestions, 100 idees... Potser és la necessitat humana de classificar les coses que fa que aquesta tipologia de llibres hagi despertat interès almenys en el mercat anglosaxó. De fet, en la nostra col·lecció Azimut quan hem fet llibres amb xifres com 50 itineraris a peu per Catalunya (quatre edicions), 50 itineraris en BTT per Catalunya (dues edicions) o Catalunya. 50 excursions inoblidables (dues edicions) ens han funcionat molt bé. Hem volgut doncs experimentar si això succeïa també en el mercat català i la col·lecció disposa ja de tres títols. El primer 100 qüestions per entendre l'atmosfera de Jordi Mazon i Marcel Costa, sobre el qual ja en vam parlar en aquest post, i que vam publicar per la campanya de Sant Jordi, ha funcionat molt bé i, ara, en els dos darrers mesos, hem publicat 100 propostes per a l'èxit personal de Josep Marc Laporta i 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt del blocaire Daniel Closa (Centpeus), que ha tingut un important ressò en els mitjans de comunicació.

29/11/08

"De tard en tard" a icat fm

Jordi Cervera ha realitzat una crònica sobre el bloc "De tard en tard" a icat fm. La crònica es pot escoltar a la secció Llibres del web d'icat fm on també s'hi reprodueix el text:. Vull agraïr Jordi Cervera per haver-se fixat en el meu bloc per al seu espai. Reprodueixo el text que es pot escoltar i llegir a icat fm:
En la nostra ruta habitual pels blogs avui marxem cap a l'Alt Camp. Allà hi ha la residència física del blog "De tard en tard", el treball a la xarxa de Jordi Ferré, l'editor de Cossetània.
La passió blogaire del Jordi va arrencar fa gairebé un any i mig, a l'estiu del 2007, i a partir d'aquell moment el seu quadern d'internet s'ha convertit en una bona brúixola per establir el rumb de la seva editorial i del panorama literari a Catalunya en general i a les comarques tarragonines en particular. En aquest sentit val la pena tenir present que Cossetània s'ha convertit en un autèntic referent i que gràcies a una tasca sòlida i discreta s'ha fet un forat entre les grans editorials del país.
Però no us penseu que el blog és un espai de propaganda del seu segell. "De tard en tard" és el batec del seu protagonista, les sensacions que li provoca la seva activitat editorial, les presentacions, el contacte amb els autors i amb el públic lector, els actes relacionats amb la professió i també l'estat real del dia a dia. Defugint l'erudició i els tecnicismes, el blog del Jordi ens acosta la vitalitat del sector a casa nostra i, tot resseguint el seu catàleg, ens permet descobrir la veu real dels protagonistes que hi ha al darrere de cada llibre que publiquen.
"De tard en tard", el blog de Jordi Ferré.

28/11/08

Desè aniversari d'Arola Editors

Entre el seminari sobre Carles Cardó, les Jornades sobre Narcís Oller i la presentació d'Edi.cat no havia tingut temps de parlar d'un aniversari que no vull que se'm passi per alt i es que el passat 14 de novembre Arola Editors va celebrar la festa del seu desè aniversari. Vaig poder-hi treure el cap entre la presentació d'un nou volum de la Història de Valls i un sopar amb companys de Cossetània. En un dels refugis del Port de Tarragona els amics d'Arola van celebrar el seu aniversari en una festa multitudinària on autors, amics i moltes persones relacionades amb món de la cultura van voler estar al costat dels editors tarragonins en tan assenyalada data.
Amb Arola Editors i amb les persones que dirigeixen l'editorial, els germans Alfred i Fèlix Arola, hem tingut gairebé des del començament d'ambdues editorials molta relació. Amb ells ja fa anys que fem la presentació conjunta de les nostres novetats per Sant Jordi, hem anat a fires junts (Liber, Saló del Llibre) i som socis amb la gestió de les Publicacions de la Universitat Rovira Virgila. Arola forma part del què en diuen els "editors perifèrics": aquells que des de comarques estan fent una interessant aportació cultural al món editorial del nostre país.
Als amics d'Arola, en particular a l'Alfred i al Fèlix, i a tots els seus col·laboradors: Per molts anys!

26/11/08

22/11/08

Narcís Oller i "Vilaniu"


La sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs va acollir el dissabte dia 22 de novembre les "Jornades sobre Narcís Oller. Dedicades a Vilaniu", que organitzades per la Societat Narcís Oller han tingut com a objectiu debatre qüestions al voltant de l'escriptor vallenc. El programa presentava un seguit de conferències i taules rodones que van ser seguides per un nombrós públic. 
Oriol Izquierdo director de la Institució de les Lletres Catalans, en la inauguració ha donat aquest missatge a la població de Valls: "cal que l'Ajuntament i que la gent de Valls se sentin hereus de la figura de Narcís Oller, ja que tenen la responsabilitat de mantenir la seva memòria". En la mateixa inauguració Núria Segú, primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Valls, es preguntava si el Valls d'avui era molt diferent del que retratava Oller a Vilaniu, a finals del segle XIX.
Per la seva banda, en la seva ponència sobre "Vilaniu, novel·la de ciutat", Margarida Aritzeta ha explicat que "Oller utilitza Vilaniu per parlar sobre un món en transformació. L'obra és un joc d'escriptura, un joc d'enginy per als lectors perspicaços de l'època." L'escriptora vallenca comentà que Valls es pot reconèixer a través de la novel·la i que "a Vilaniu hi ha una de les pàgines més ben explicades i emotives del que són els castells."
Referent a la llengua de Narcís Oller, Isabel Berenguer va afirmar que "Oller fa de la llengua un element integrador de diferents realitats". Per la seva part, Empar Bofarull va comentar que Narcís Oller va viure "tots els estadis del procés de recerca de quina llengua literària es volia en aquell moment" i Jordi Ginebra va afirmar que "Oller va crear la novel·la catalana moderna a través d'un cert llenguatge narratiu".
Ricard Torrents va parlar sobre Jacint Verdaguer i Narcís Oller i entre d'altres coincidències va explicar que "tots dos inicien la seva carrera literària en els Jocs Florals, un en la poesia i l'altre en la narrativa". Va explicar també que Canigó i Vilaniu són dues obres coetànies ja que ambdues van aparèixer el 1985. 
Finalment, Jordi Tiñera va tractar sobre els models narratius de Vilaniu. Va detallar les crítiques que aquesta novel·la va rebre en el seu moment i posteriorment i va assegurar que "Vilaniu és la novel·la que li va donar més problemes" i que mentre escrivia Vilaniu, Oller també va crear les novel·les La papallona i L'Escanyapobres.

21/11/08

Jornades sobre Narcís Oller aquest cap de setmana

Aquest cap de setmana se celebren a Valls les "Jornades sobre Narcís Oller. Dedicades a Vilaniu."
Les activitats comencen avui divendres dia 21 de novembre, amb un debat sobre Vilaniu que es portarà a terme a les 19,00 hores al Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Valls.
Demà dissabte dia 22 de novembre, a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, se celebrarà el gruix de les jornades amb diverses ponències i taules rodones. Aquest és el programa:
A les 10,00 h. Inauguració.
A les 10,15 h. Margarida Aritzeta: Vilaniu, novel·la de ciutat.
A les 11,45 h. Taula rodona amb Jordi Ginebra, Empar Bofarull i Isabel Berenguer: La llengua de Narcís Oller
A les 12,45 h. Pesentació dels dossiers pedagògics de batxillerat sobre Narcís Oller.
A les 16,00 h. Ricard Torrents: Jacint Verdaguer i Narcís Oller.
A les 17,00 h. Jordi Tiñena: Els models narratius de Vilaniu.

Presentació de Vilaniu
Per altra part, el diumenge dia 23 de novembre, a la 1 del migdia, a la sala d'actes de l'IEV es presentarà l'edició de Vilaniu que acabem de publicar a Cossetània. La presentació anirà a càrrec de Margarida Aritzeta.
Les jornades són organitzades per la Societat Narcís Oller.

19/11/08

La gastronomia catalana en el llibres

La sala d'actes de l'FNAC de Illa Diagonal de Barcelona fou l'escenari que acollí la taula rodona "La gastronomia catalana en els llibres", que serví per commemorar el número 50 de la col·lecció El Cullerot, que acabem d'editar a Cossetània. A la taula rodona hi van prendre part els autors de Cossetània Pere Tapias, Pep Nogué, L'Àvia Remei i Francesc Murgades.
Pere Tapias va dir que "la gràcia d'un llibre de cuina és que a part de ser un llibre de lectura és un llibre d'utilitat". Tapias afegí que "en les receptes que es publiquen en els llibres de cuina la imatge cada vegada hi té més presència."
Per la seva banda, Pep Nogué va indicar que "els llibres de cuina no són llibres que és compren per fer bonic sinó que són dels llibres que hi ha en una casa que es consulten més." Per Nogué, cada autor escriu amb el seu propi estil i va indicar que "no tots els llibres de cuina van bé per cuinar."
Per la seva part, Remei Ribas va assenyalar que "la cuina sempre té una segona oportunitat. Jo soc una mestressa de casa i faig i defenso la cuina catalana." L'Àvia Remei va indicar també que "els meus llibres son senzills i les mestresses de casa els entenen".
Per la seva part, Francesc Murgades va assegurar sobre la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions que "els dos principals encerts de la col·lecció són la recuperació d'Ignasi Domènech i el descobriment de l'Àvia Remei." Afegí també que "la gent vol receptes i vol que l'autor les expliqui. La gastronomia és alguna cosa més que receptes de cuina." Murgadas digué també que la cuina catalana és una cuina pràctica i que "cal formular des del punt de vista teòric el que es fa en la nostra cuina. Hem d'aixecar el llistó i analitzar els receptaris. Hem d'analitzar i valorar els elements de la nostra cuina i donar-los-hi relleu."

15/11/08

Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacionalista

Manuel Fuentes, Joan Rigol i Josep Bofarull

En la sessió de la tarda, del dissabte 15 de novembre, del seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es van presentar dues ponències emmarcades sota el títol "Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacional. Relectura del document episcopal Arrels cristianes de Catalunya: una revisió pel segle XXI"
Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Aspectes polítics. Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya:
"Cardó defineix el sentit nacional a través de l'eix educació-cultura. La nostra cultura només se salvarà si té un prestigi davant les altres cultures amb les que conviu. Les llengües i les cultures que sobreviuen són aquelles que tenen un alt prestigi sobre les altres".
"Cardó té una dimensió molt global i molt profunda del fet polític. Té una experiència de la política catalana que modula segons les circumstàncies. Hi ha un primer moment d'eufòria nacional amb la Mancomunitat. Després ve el temps de Primo de Rivera i hi ha una retracció i un silenci. En l'adveniment de la República i ha un alineament a favor de la República d'una manera molt clara. Hi ha un moment de maduresa des d'una certa distància de l'exili i hi ha un últim pas que és el de la meditació catalana que canvia i matisa tot el que ell havia madurat del pas anterior. "
"La força d'un país, segons Cardó, la dona el fet de ser una nació, sempre i quan ens porti al sentit de comunitat i al sentit de poble".
"L'alta cultura que tenia el noucentisme arribava a la consciència de la gent".
"La societat del temps de Cardó no és la mateixa que la nostra. Ha canviat radicalment. L'estat del benestar ens ha fet més clients de l'administració pública que no ciutadans en capacitat d'assumir drets i deures."
"Nosaltres estem en una societat on el que jo faig o ho cobro jo i ho cobro al comptat o no val la pena, cosa que ha fet que la política administra més el present."
"De mica en mica hem anat creient que l'únic progrés que val la pena és el progrés econòmic. Això trasllada a una crisi de transmissió de valors. Continua sent clar que cultura i educació és l'element clau per cohesionar la societat."
"Hi ha d'haver un regeneracionisme polític, primer amb una actitud de diàleg, que és la gran aventura humana que consisteix primer en conèixer a l'altre, després comprendre'l i el procés culmina en compartir. Els polítics catalans o segueixen una actitud de diàleg o se'ls esmuny la realitat entre les mans".
"Hem d'encarar la nostra reivindicació amb l'Estat d'una manera clara i diàfana. Si no es veu que darrera això no hi ha la necessitat de construir un espai nacional se'ns escaparà la realitat profunda del nostre país."
"Nosaltres tenim la cultura com un oci i es parla de la cultura com si fos una empresa. La cultura és l'antídot i l'altre punt de referència respecte el món econòmic. Ens han venut la cultura com un producte més que nosaltres consumim. La cultura és un diàleg amb el teu propi esperit. Hem esmossat el sentit de cultura, cosa que fa perdre una certa força al nostre país".
"La idea que tenia Cardó de la societat no era una visió pessimista de la comunitat humana, sinó que era una visió constructiva de Catalunya i de la nostra comunitat."
"Els partits polítics haurien de pensar que l'enemic polític número u és tot allò que dissol el sentit nacional."
"Quan un partit guanya una institució aquell partit no té en propietat la institució, sinó que és del poble. El polític hi està d'una manera provisional."
"Una nació necessita una relació existencial i vital entre els polítics i la societat."
"Tota política no és una subhasta de promeses electorals. La política ha de donar una visió de la societat integradora i comunitària que superi els interessos corporatius."
"La política no es tracta de donar avantatges als ciutadans sinó que es tracta de recordar-los-hi els seus deures però per fer-ho ha de guanyant-se la credibilitat dia a dia."
"Recentment hi ha uns fets tant importants a la nostra societat que l'han feta molt complexa i que per tant cal recentrar-la. Necessitem repensar la nostra comunitat real i veure si som capaços de tenir capacitat de convocatòria des de la idea cultural i des de la idea del sentit de l'educació. Necessitem que Catalunya se situï dins la globalització amb un dinamisme econòmic molt potent. Es necessita una repensada de les arrels cristianes de Catalunya. M'agradaria que l'església catalana fes una aportació en aquest sentit i que fos un revulsiu de la dinàmica política en la que estem immersos."

Aspectes eclesials. Manuel Fuentes, historiador
"Carles Cardó va mirar d'entendre i explicar què és el que succeí en les eleccions del 1936".
"Cardó es preguntava si era preferible una Església perseguida o una Església empastifada".
"Cardó intentava trobar diàleg. Això porta al cardenal Vidal i Barraquer a trobar amb la República un modus vivendi. Era la tercera via i els que la defensen acaben aïllats."
"Des de l'exili mirarà de replantejant la seva posició. Cardó des de l'exili per una banda refusa allò que significava la persecució que l'ha fet fugir però per l'altra continua no acceptant un recanvi que ell creu que ha de fer mal a l'església. Cardó va continuar fidel allò que ell pensava."
"La publicació de Les dues tradicions va comportar per a Cardó un calvari; un intent per part del govern de Franco perquè no sigui publicat, però li comporta també per part d'alguns dels exiliats d'esquerra unes certes crítiques."
"Cardó començà El gran refús fent una confessió de fe".
"Els textos que escriu en aquell moment l'ajuden a descobrir l'ambigüetat de tot testimoni humà".
"Em sembla que partint del què diu i del què creu té present el fet de que és capellà i això fa que sigui atent als signes dels temps."
"Cardó recorda que les disputes, les querelles entorn el carlisme, el que havien fet era despreocupar-se de l'evangelització del poble. Ell parla del fet que a moltes zones hi ha una descristianització creixent de la població, mentre els clergues s'han dedicat a les disputes polítiques".
"L'església del seu temps es va trobar temptada d'ofegar la llibertat davant de la seguretat."

Perfil literari de Carles Cardó

En la segona sessió de ponències del Seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es tracta sobre el seu perfil literari. La ponència va anar a càrrec del filòleg i estudiós de l'obra de Cardó, Lluís Maria Moncunill.
Reproduïm algunes de les frases de la ponència:
"La llengua era una element essencial en l'univers literari de Cardó."
"Cardó expressa el reconeixement a la pròpia família que fou per ell la seva primera escola".
"Es declara defensor dels valors dialectals del català".
"Posseí un alt domini d'altres llengües. No hi hagué contradicció, doncs, entre l'universalime lingüístic i la seva convicció nacionalista."
"Es confessa poc tocat per l'oratòria espontània."
"La prosa de Cardó respon volgudament a un propòsit preestablert que cerca en els seus escrits trobar-se prop del lector".
"La ironia era un altre recurs estilístic utilitzat per Cardó, adoptant-lo com un refugi habitual dels homes de la seva generació."
"Gràcies a l'exercici de la traducció Cardó va esdevenir, no solament model d'escriptors, sinó artífex de la llengua."
"Cardó és un poeta místic que vola lliure, sense xarxes ni traves".
"És difícil esbrinar en quin moment es bifurquen la prosa i la poesia cardonianes."
"Llegir Cardó vol dir compartir el seu diàleg interior."

Pensament teològic i aspectes nacionalistes i filosòfics de Carles Cardó

A dalt, salutació dels representants de les institucions. A sota, Jordi Giró, Josep Gil i Josep Bofarull

La sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs acull el dissabte dia 15 de novembre el Seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó. La primera sessió de ponències han anat a càrrec de Josep Gil, prevere i teòleg, que ha tractat sobre el pensament teològic de Carles Cardó. La segona ponència ha anat a càrrec de Jordi Giró, professor de Filosofia que ha tractat sobre els aspectes nacionalistes i filosòfics.
Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Pensament teològic. Josep Gil:
"El que domina en Cardó és la seva ànima de poeta".
"Cardó parla de Maragall com un home d'intuicions però li retreu l'optimisme, li retreu el temperament, però li reconeix un pensament especificament cristià, sobretot en matèria social."
"Tota la producció literària del doctor Cardó palesa l'home d'església, que creu en l'església i l'estima".
"L'església de Cardó dibuixa positivament l'església experta amb la humanitat de Pau VI".
"Cardó és capellà abans de cap altre cosa. Home d'església."
"La prosa de Cardó és rica de contingut i matisos".
"Fou sobretot un escriptor catòlic. El seu pensament baixa per Balmes i passa per Torres i Bages fins arribar fins a ell".
"Cardó, ell mateix és la seva paraula".
"Era una intel·lectual nat però defugia el contacte amb els intel·lectuals".
"L'Església el va fer patir i molt".
"Cardó era un profund humanista."
"En tot moment Cardó negava que hi pogués haver oposició entre humanisme i catolicisme".
"Sense l'exili no tindríem el doctor Cardó. Fou l'exili el temps de la producció poètica."
Aspectes nacionalistes i filosòfics. Jordi Giró:
"Cardó no és un autor sistemàtic. No va escriure cap gran tractat, però ens deixà tota una sèrie d'assajos filosòfics."
"Cardó és un home important com a pensador perquè tradueix especialment bé el catalanisme d'arrels cristianes."
"Trets fonamentals de la seva filosofia: primer la renúncia de la originalitat, l'ús dels conceptes aristotelístics, la inculturació grecollatina del cristianisme..."
"Per Cardó allò que és important és nodrir-se d'un pòsit de saviesa a partir del qual analitzar un moment històric."
"Sempre dóna primacia a la intel·ligència i a la cultura."
"Parla de la nació com d'una persona col·lectiva".
"Si alguna cosa no és Cardó és un relativista i, per ell, allò que fa inconsitents els plantejaments liberals és que no existeix la certesa".
"El nacionalisme de Cardó és un ideal que demana un procés d'intensificació de la cultura pròpia."
"La necessària distinció entre l'Estat i la nació és un eix fonamental"
"El nacionalisme de Cardó està basat en el creixement de la cultura a través d'una llengua que s'eleva a uns nivells de cultura universal".
"Es manifesta absolutament en contra del bilingüisme".

14/11/08

Els vídeos de la presentació d'edi.cat

Pels qui us interessi escoltar el què es va dir en la presentació d'edi.cat, us oferim els vídeos de les tres intervencions dels representants de les tres editorials. En primer lloc Eudald Tomasa, director d'Angle Editorial; seguit de Bernat Bataller, director comercial de Bromera Edicions, i un servidor (Cossetània).


12/11/08

Una aliança editorial per encarar el futur

Han estat molts mesos de reflexió, de parlar, d'estudiar de quina manera podíem fer camins junts; d'analitzar com podíem aconseguir fer evolucionar els nostres segells individuals amb estratègies conjuntes amb altres editors. Al final, aquest llarg procés de gestació ha acabat avui amb la presentació al públic d'edi.cat (Xarxa d'Editors Independents). Hem fet a la Biblioteca de Catalunya la presentació a la premsa del projecte i hem detallat quines són les nostres intencions. De moment, hem aconseguit un grup d'editors (Angle, Bromera i Cossetània) compacte, amb afinitats i amb el feeling i l'entusiasme suficient per encarar projectes conjunts.
La promoció dels nostres llibres, nous canals de comercialització per als nostres productes, la presentació a les llibreries dels nostres catàlegs conjunts són algunes de les tasques que podrem fer conjuntament amb l'aliança que s'ha creat. Per fer-ho, hem constituït una empresa i hem incorporat Toni Cantó, un excel·lent professional que ha estat llibreter i que ha treballat també en el món de la distribució, perquè lideri el projecte. De moment, per aquesta campanya de Nadal hem editat un catàleg conjunt amb una selecció dels nostres títols que es distribuirà per les llibreries i pels mailings de les diferents editorials.
A més a més, a començament d'any iniciarem un portal digital per vendre llibres en format electrònic. He comentat en aquest blog en diferents ocasions les expectatives que s'estan creant en el món editorial amb l'arribada dels e-books i la transformació que això pot ocasionar en el món editorial. Volem estar en la pole position en el moment en què els e-books es popularitzin i per això comencem el portal digital, tot i que som conscients que la incorporació dels lectors en aquest nou format no es podrà produir fins que els llibres electrònics siguin fàcilment adquiribles. Treballarem també per estar a l'aguait i incorporar els nostres productes a aparells com les PDA, mòbils, etc. quan el mercat així ho demani. Hem d'estar a punt per qualsevol canvi tecnològic que es produeixi en el món editorial.
De moment, avui s'ha acabat la fase de gestació d'edi.cat. Hem iniciat una nova aventura que ens ha de poder fer créixer. Junts serem més forts i volem que aquest camí tant el de la comercialització com el del portal digital el poguem fer amb altres editors catalans independents. Per això els oferirem treballar conjunts amb aquests objectius. El mercat del llibre en català és el que és i la situació de gran concentració obliga els independents a realitzar accions conjuntes. edi.cat ha de ser una bona eina. De moment, hem fet un primer pas que ha estat lent però ferm. Queda molt camí per recórrer que serà llarg i no mancat de dificultats. Però un llarg camí fet amb bona companyia és sempre molt més fàcil de recórrer.

El dossier de premsa d'edi.cat el podeu descarregar aquí

Els mitjans de comunicació i els blogs s'han fet ressò de la presentació: