Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El llibre i la lectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris El llibre i la lectura. Mostrar tots els missatges

13/3/11

Amb molta il·lusió

En la junta directiva de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana que es va celebrar aquest dijous dia 10 de març, Enrest Folch, fins aquell dia president, va anunciar la seva dimissió per poder atendre les seves noves obligacions professionals, tal vegada que recentment ha assumit la responsabilitat de director editorial d'Ediciones B. La junta va acordar que fos un servidor, vicepresident primer, qui assumís aquesta responsabilitat. Aquest acord, així com el d'altres canvis en la junta directiva, haurà de ser ratificat per l'assemblea de l'Associació que es portarà a terme a principis d'abril.
Assumeixo la presidència de l'Associació, prèvia ratificació com he dit de l'assemblea, amb molta il·lusió per treballar per l'edició en català; de la mateixa manera que ho he fet des de gener de 2010, com a vicepresident primer de la junta presidida per Ernest Folch o com a vocal des del gener de 2006 amb la junta presidida per Lluís Pagès.
Els propers temps seran molt importants per a l'edició en català. Hi ha diverses circumstàncies que ens faran treballar de valent i haurem de ser imaginatius. En primer lloc, la situació de crisi econòmica i el descens de les vendes dels llibres en general que ha afectat en major cruesa el llibre en català ja que és el que té menys rotació a les llibreries. A aquest fet hi hem de sumar les retallades que ja se'ns han anunciat dels ajuts institucionals, retallades que arriben a un sector que ja veia com per exemple ajuts com el de traduccions o el propi ajut a la producció no arribaven a cobrir el que s'esperava. I finalment, el canvi de paradigma que viu el món del llibre en general amb l'aparició dels formats de lectura digital. Afrontar aquests reptes ho farem conjuntament tota la junta directiva de l'Associació, un equip d'editors que ha demostrat les ganes de treballar i de fer aportacions per millorar l'edició en català. En la nostra ment, tots tenim clar que cal augmentar el nombre de lectors en català. Com he comentat altres vegades en aquest blog tant sols un de cada cinc lectors de Catalunya llegeix habitualment en català. La nostra tasca ha de ser treballar amb insistència per millorar aquestes dades. A això és el que hem de dedicar com a objectiu prioritari els nostres esforços.

6/3/11

L'errada

El dilluns em deixen sobre la taula una de les novetats que hem de distribuir aquest mes de març. Li faig un cop d'ull i constato amb satisfacció que el llibre ha quedat ben imprès i que la coberta fa goig. Al cap d'una mitja hora, la responsable comercial ens comenta que ens fixem on està posat l'accent en la principal paraula de la coberta que té un cos de lletra grandiós. Ràpidament ens posem les mans al cap: l'accent està equivocat de lloc i ningú se n'havia adonat abans. El llibre no es pot distribuir d'aquesta manera i caldrà buscar la solució encara que això suposi repetir la impressió de tota l'edició. Mentre parlem amb l'impressor i trobem la fórmula per resoldre-ho tot desenquadernant el llibre i reimprimint la coberta de nou, analitzem el perquè no hem detectat l'error i repassem si s'ha seguit tot el procediment que tenim establert per tal d'evitar aquestes situacions.
L'error és humà i el dissenyador es va equivocar a l'hora de posar l'accent. Sempre hem comentat que millor no fer errors, evidentment, però que sobretot hem d'establir un sistema per a detectar-los perquè en qualsevol moment es poden produir. El disseny va ser aprovat pel director editorial, per un servidor i va ser corregit i revisat per una fil·lòloga. Es van fer correccions en el text de la sobrecoberta i de la biografia de l'autor però ningú va detectar l'error de grans dimensions en la principal paraula de la coberta. Es va enviar una prova de la coberta a l'autor per correu electrònic i aquest també en va donar el vistiplau. Fins a quatre persones diferents a més del dissenyador havien vist fins el moment la coberta. El llibre es va enviar a impremta i vam rebre la prova de la coberta. Tenim establert que tres persones diferents l'han de signar i l'han de revisar i que l'impressor no la pot entrar a màquines fins que no rebi la prova revisada i signada Ningú va detectar l'errada.
La imatge de la coberta va ser utilitzada pel departament de premsa i comercial per fer la fitxa del llibre i imprimir el catàleg que es mostra a les llibreries per rebre les comandes. Ningú va detectar la falta. El procediment que hem seguit és el que tenim establert per detectar errades com aquesta. S'ha seguit correctament. S'han revisar els detalls de la coberta, que l'ISBN i el codi de barres estigués bé, que el nom de l'autor fos correcte, que el número de la col·lecció que té fos el que li correspon, que el disseny s'adeqüés en tots els seus elements al model de la col·lecció, etc. Hem parat la màxima atenció en intentar trobar errades en la lletres petites i no ens hem fixat que la falta era en les lletres més grans. En fi, som humans i ens equivoquem i a vegades ens equivoquem tots a la vegada.

26/12/10

El Club de Lectura Virtual

Amb la creació de la nova Sala de Premsa de Cossetània hem posat en marxa un Club de Lectura Virtual amb la voluntat de poder saber de primera mà el què en pensen els lectors dels nostres llibres. Aquesta setmana hem enviat un e-mail a les persones que reben les novetats de l'editorial i als seguidors de Cossetània a Facebook tot explicant el què han de fer les persones que vulguin participar-hi. Aquest és el text que s'ha enviat:
Cossetània Edicions ha obert un club de lectura virtual al qual ja es pot accedir a través d’una nova pàgina web (www.cossetania.com/premsa/club-de-lectura). A partir de la inscripció al club, l’editorial ofereix la possibilitat d’aconseguir les seves obres i compartir-ne l’opinió, amb l’objectiu d’incentivar la formació d’una comunitat de lectors.
Per inscriure-s'hi, s’ha d’omplir el formulari que es troba a la pàgina del club de lectura. L’editorial repartirà de 10 a 15 exemplars de cada novetat que aparegui al club entre els membres que hagin seleccionat les obres d’aquella temàtica. Els que la rebin, tindran un mes per enviar una ressenya, de com a mínim quinze línies, i la valoració numèrica. Els articles apareixeran a la pàgina del club, on els diversos participants hi tindran accés per poder-los comentar i obrir debats sobre les diverses lectures. Els autors també hi podran accedir per parlar sobre les seves obres i respondre les preguntes dels lectors.
Un cop al mes, Cossetània sortejarà entre els membres del club un val de 50 euros per gastar en els llibres que escullin de l’editorial.
Ens interessa molt saber l'opinió dels lectors dels llibres de les diverses temàtiques que publiquem a l'editorial, per això les persones que vulguin participar podran triar quin tipus de llibres voldran comentar. Tots els estudis ens diuen que els editors cada cop necessitarem més saber què pensen els lectors i a partir d'aquí establir les estratègies de l'editorial. Aquest doncs és un primer pas encaminat a crear una comunitat de lectors al voltant de Cossetània que en el futur ens pot ser de gran ajuda de cara a prendre decisions. Ara iniciem aquest camí, si tots ens hi sentim còmodes les possibilitats que s'obren poden ser nombroses. De moment, el Club de Lectura ja compta amb un bon nombre d'inscrits.

5/9/10

Llegir per estimar

Durant molts anys, els vallencs per poder veure cinema hem hagut de desplaçar-nos a Tarragona o Reus. Des de fa uns tres anys JCA Cinemes Valls va obrir un espai amb diverses sales on ara hi ha una programació estable i diària. Tot i que a vegades un no troba la pel·lícula que desitjaria veure, enguany he pogut gaudir de dues pel·lícules, franceses les dues per cert, on el poder de lectura hi té un pes específic de primer ordre, de fet han estat les dues projeccions que més m'han agradat.
A la primavera, El erizo, dirigida per Mona Achache, i basada en la novel·la de Muriel Barbery La elegancia del erizo, em va entusiasmar (hi vaig anar dues vegades). El plaer de lectura i el seu valor és el tresor secret que una portera amb un caràcter solitari i estrany té guardat en el seu interior i al que tan sols hi podran accedir una nena d'onze anys i un japonès que es trasllada a viure a l'edifici de la portera. A partir de frases extretes de lectures, la protagonista i el japonès començaran una relació d'estimació. A partir de la paraula escrita s'inicia una història d'amor entre dues persones que s'atrauen en primer lloc per la mútua sensibilitat del plaer per la lectura.
Un amor d'un altre tipus, més similar a l'estima mare-fill o fill-mare és el que troben a Mis tardes con Margaritte, els dos protagonistes de la pel·lícula, un home de cinquanta anys gairebé analfabet i una àvia de més de noranta anys amb una gran cultura. A partir de la lectura en veu alta de l'àvia, l'home interpretat excel·lentment per Gérard Depardieu, entra poc a poc en un món fins al moment desconegut per ell, el de la literatura. Entre els dos s'iniciarà una relació entranyable. La literatura farà descobrir a l'home noves paraules, noves expressions. Per la seva part, l'àvia gaudirà, quan no hi pugui veure, del plaer de la literatura no com a lectora sinó com a oient, gràcies a haver ensenyat a l'home a saber apreciar la lectura de llibres.
Dues excel·lents pel·lícules que permeten entendre el poder de les lletres, de les paraules, de les frases, de la lectura i de la sensibilitat per gaudir de l'art de llegir. Llàstima que en ambdós casos no les vaig poder escoltar amb la meva llengua, en català.

28/6/10

Perquè els joves cada cop llegeixen menys?

Repasso aquests dies les dades de l'enquesta sobre els Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya. No és que hi hagi canvis significatius d'un any a l'altre i hom no espera que es produeixi un miracle i que el nombre de lectors en català a Catalunya creixi de forma significativa. En tot cas, com que aquesta dada segueix en una posició estancada, o sigui que tant sols un de cada cinc lectors que llegeix a Catalunya ho fa en català; em centro en altres dades que marquen tendència com per exemple que hem perdut lectors de llibres entre els joves. El 2007 un 82 % de les persones entre 14 i 24 anys declaraven ser lectors, mentre que el 2009 aquesta xifra s'havia reduït fins el 74%, o sigui vuit punts menys. Aquesta dada la podríem combinar amb una altra en què s'observa un creixement de les persones que no llegeixen perquè s'estimen més esmerçar el seu temps lliure amb altres entreteniments. Però, quins són aquests altres entreteniments. La resposta a aquesta qüestió ens ve quan s'analitza el que diuen els enquestats en general sobre a què dediquen el temps que abans dedicaven a la lectura i hi trobem increments en les respostes: estar més amb la família (no crec que sigui en el cas de la franja entre 14 i 24 anys), altres hobbies, Internet, veure TV i estar amb els amics. En aquestes quatre darreres respostes possiblement hi trobarem el perquè els joves deixen de llegir per dedicar el temps a altres qüestions.

11/5/10

Debat sobre el nou entorn digital en les Jornades d'Edició Digital Independent

Les II Jornades d'Edició Digital Independent que s'han celebrat dimarts 11 de maig a Barcelona, organitzades per Edi.cat, amb l'assistència de més d'un centenar de persones han servit per reflexionar sobre el nou entorn digital i per conèixer les darreres tendències del moment.
José Antonio Millán, autor del blog Libros y Bitios i expert en noves tendències editorials va parlar en la primera de les ponències sobre "La edición del futuro y el reto digital: oportunidades y modelos". Millán va dir que el sector necessita en primer lloc calma sobre aquest tema ja s'han escoltat "en els darrers temps moltes vegades que s'acosta la fi del llibre, però la diversitat d'usos del llibre i de la lectura és molt gran. Caldrà veure doncs en funció de cada línia editorial com es desenvolupen els projectes digitals." Afirmà rotundament que "avui per avui l'e-reader no és una realitat gran de mercat, sinó que és més una realitat més periodística que real. Avui marquen la pauta els fabricants dels e-readers i els propietaris dels formats. Ara, encara estem en un context obert de diferents formats de llibre electrònic." El ponent també va indicar que perquè els editors entrin en el món digital fan falta tres coses: "temps, coneixement i bastants diners." Respecte a les possibilitats de promoció dels llibres siguin en format digital o en format paper va dir que "els autors poden fer molt en parlar dels seus llibres a la xarxa, ja que al cap i a la fi són els que en saben més de les seves obres."
Per la seva part Iolanda Bethencourt, editora del blog Beat.cat va fer un repàs de les plataformes digitals existents i va explicar com funcionen els DRM dels llibres digitals i el que es queden les companyies que els proporcionen, que és al voltant del 10% de les vendes. Sobre les plataformes digitals, digué que hi ha dos models "un amb el qual es llegeixen els llibres en línia; o sigui es paga per veure la lectura i en el qual no podem llegir un llibre sinó hi ha connexió a Internet, i l'altre model en el que la lectura es fa de forma desconnectada de la xarxa i en el que existeix un fitxer que l'usuari s'ha descarregat prèviament". Digué també que es reprodueix el model de la distribució en paper en el sentit que "hi ha moltes plataformes digitals."
Arantxa Mellado, directora de la xarxa social Ediciona va tractar sobre la "Promoció a la xarxa. Noves tendències de comunicació a Internet". Digué que "a les xarxes socials no has de perseguir, sinó que s'ha de seduir perquè la gent conversi amb tú." Va analitzar diversos projectes que han basat la seva promoció amb les xarxes socials i l'èxit que han aconseguit i sentencià que "els autors tenen moltes possibilitats a facebook".
Finalment, Laura Borràs, professora de Literatura de la UB i directora del projecte Hermeneia i del Màster en Literatura digital va tractar sobre el canvi en l'escriptura del mon digital. Explicà el debat entre "els apocalíptics i els integrats del mon digital i la tecnofília versus la tecnofòbia". Digué que "els canvis per les generacions que els toca viure són dramàtics però en la perspectiva dels temps no ho són tant. El llibre, com a tal, fa molt de temps que està canviant de suport. Ja n'hi ha hagut molts altres de canvis." Borràs afirma que "la revolució digital és una revolució de revolucionaris", però digué que no estem davant un cataclisme. Referent als e-books digué que "actualment són llibres sense pàgines" i que amb el nou context digital caldrà fer altres tipus d'obres "on serà necessari desplegar els diversos efectes textuals i on caldrà aprofitar la possibilitat de la tecnologia i caldrà aprofitar les possibilitats de les TIC per aplicar-les a l'edició i despertar l'interès dels joves."

5/5/10

II Jornades Edició Digital Independent

Edicions Digitals en Català Edi.cat organitza pel dia 11 de maig les II Jornades Edició Digital Independent, que se celebraran a la Sala d'Actes del Palau Marc (Rambla Santa Mònica, 8, de Barcelona), amb el següent programa d'actes:

9.30 h. Presentació i benvinguda
9.45 h. Conferència. La edición del futuro y el reto digital: oportunidades y modelos.
A càrrec de José Antonio Millán, autor del bloc Libros y Bitios i expert en noves tendències editorials
11 h. Conferència. Plataformes de distribució d’ebooks. Una visió.
A càrrec de Iolanda Bethencourt, editora del bloc Beat.cat
11.45 h. Descans
12 h. Conferència. Promoció a la xarxa. Noves tendències de comunicació a Internet.
A càrrec d’Arantxa Mellado, directora de la xarxa social Ediciona
13 h. Conferència. Els ebooks canvien l’escriptura? Una visió per a editors i autors.
A càrrec de Laura Borràs, professora de Literatura a la UB, directora del projecte Hermeneia i del Màster de Literatura en l’era digital
14 h. Cloenda
L’assistència és gratuïta. Per assistir a la jornada cal confirmar l’assistència abans del dia 7 de maig a info@edi.cat o bé al telèfon 93 209 69 41

22/4/10

... I Sant Jordi

I arriba Sant Jordi. Tot l'intens treball d'aquests darrers mesos es veu culminat en la diada de demà. S'ha treballat molt i molt dur i s'han hagut de superar alguns problemes amb el que no hi contàvem. A la fi, però ens trobem demà en la festa del llibre per excel·lència, amb les parades dels carrers plenes de llibres i desitjant que el bon temps ens permeti gaudir d'una diada entranyable. Tot l'esforç que s'ha fet ha valgut la pena. Ara queda enrere el neguit de les producció dels llibres, les trobades amb els llibreters per presentar-los les novetats, les agendes plenes d'actes i presentacions, les trobades i entrevistes amb la premsa, els enviaments dels catàlegs i els nervis quan rebíem queixes que hi havia llibres que no acabaven d'arribar. Ara cal gaudir de la diada en què el llibre serà el protagonista per excel·lència, d'una extraordinària jornada per promocionar la lectura, els autors, els llibres. I després fer un repòs per tornar-hi, perquè no tot s'acaba per Sant Jordi. Al maig i al juny hem de treure novetats que ja estan molt avançades. Hem de fer d'alguna manera o altre la feina que no vam poder fer el dilluns passat a la Fira de Londres, ja que el núvol de cendra ens va impedir anar-hi. Enmig de les darreres tasques de la diada, aquesta setmana hem intentat suplir via e-mail les reunions que no vam poder realitzar a Londres, però malgrat l'extraordinari avenç de les noves tecnologies, un encara valora molt el contacte humà, la conversa directa que sovint et permet desenrocar qüestions de manera molt més fàcil que amb e-mails i trucades. És per això que serveixen aquestes fires: Londres, Bolonya, Frankfurt, etc. Producte del treball en els fires, aquesta setmana hem rebut també les primers guies Essencials (en vam parlar aquí), que començarem a comercialitzar el mes de maig i que seran les úniques guies de turisme en català. Londres, París, Roma i Nova York, les guies fan goig. I ens han arribat també els expositors de les guies que lliurarem als llibreters i tot plegat produïa satisfacció a totes les persones de Cossetània que han treballat en el procés. És curiós amb Sant Jordi al damunt però il·lusionats pels reptes del futur. Ja està bé així, perquè dilluns 26 hi haurem de tornar i cal avançar amb els projectes de futur. De moment, però, ara a toca viure el present. Demà és Sant Jordi i l'hem de viure amb intensitat i sobretot, l'hem de gaudir. Bon Sant Jordi a tots!

11/4/10

Disminució del nombre de llibres editats a l'Estat espanyol el 2009

La crisi econòmica ha fet que el nombre de llibres i fullets que es van editar l'any 2009 (un total de 74.521) a l'Estat espanyol hagi tingut una reducció significativa, del 13,7%. A més d'haver-se editat menys títols se n'han imprès menys ja que les tirades mitjanes s'han reduït un 16,7% fins a una mitjana de 2.467 exemplars, segons una nota de premsa que m'arriba de l'Institut Nacional d'Estadística i que podeu llegir íntegrament aquí. Els llibres es consideren aquelles publicacions no periòdiques que tenen una paginació superior a 50 pàgines i els fullets, entre 5 i 50 pàgines però que tinguin el seu pertinent ISBN. Si s'exclouen de les dades els fullets, el nombre de llibres editats ha tingut un descens d'un 14,1% .
Pel que fa a la temàtica, gairebé la meitat, el 48,7% corresponen a llibres de literatura com a dada més destacada. El castellà representa el 77,4% dels llibres editats a l'Estat espanyol, mentre que en català s'editen l'11,2% del total de títols, en gallec el 2,45%, en basc l'1,38% i en altres idiomes, la meitat dels quals en anglès, un 7,55%.
El descens de títols editats en llengua catalana és poc important ja que passa dels 8.507 del 2008 als 8.379 del 2009, cosa que representa un descens de l'1,5% i segueix en la tendència d'estabilització amb petits descensos dels darrers anys.
Es curiosa també la dada que mentre que a la Comunitat de Madrid s'editen més títols que a Catalunya 23.972 per 20.871, la dada del nombre d'exemplars impresos és superior la de Catalunya que amb un 28% dels títols editats concreta el 41,7% d'exemplars impresos, mentre que els 32,2% de títols del total de l'Estat espanyol que es van editar a Madrid representen el 35,8% dels exemplars. Això vol dir que les tirades que es fan a Catalunya són superiors a les que es fan a Madrid. Tinc la sensació que alguna cosa hi deuen a tenir a veure els llibres oficials dels organismes de l'Estat que bàsicament s'editen a Madrid, que són un volum gens menyspreable, però que no tenen tirades importants.

11/3/10

A la cua de la cua


Després de la publicació d'aquest post, on anunciava que la comarca d'on soc i on visc l'Alt Camp era la que menys llegia de tot Catalunya, la dada ha tingut alguna repercussió i fins i tot va arribar al ple de l'Ajuntament de Valls per mitjà d'una pregunta del regidor Jordi de Bofarull. També va ser comentada al programa La Tertúlia de Ràdio Valls. En qualsevol cas és una dada que a una part de la població, especialment la lectora, l'ha preocupat i a l'altra, la no lectora, li ha resultat indiferent.
Precisament, aquesta setmana m'arribaven els resultats del Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros que cada any realitza la Federación de Gremios de Editores de Espanya i que ens mostra un percentatge similar al que dona el baròmetre català pel que fa a l'índex de lectura de Catalunya. Mentre el Baròmetre ens donava un 58% de lectors l'estudi realitzat per la FGEE ens dóna un percentatge d'un 55%. Caldria analitzar aquí què és el que qualifica cada estudi com a lector. En tot cas, estem a l'espera de l'estudi que es fa el Barómetro sobre Catalunya per poder analitzar l'evolució dels lectors en català i castellà al nostre país, que és una dada que cada any comento en aquest blog.
He volgut no obstant reproduir el gràfic on ens mostra el percentatge de lectors de l'Estat espanyol per comunitats autònomes perquè el poguem comparar amb la dada de l'Alt Camp i perquè poguem adonar-nos de la seva gravetat. Recordem que segons el Baròmetre, l'Alt Camp només té un 35% de la seva població que es considera lectora, una xifra que està gairebé 15 punts per sota de l'índex de lectura de la comunitat autònoma de l'Estat espanyol que menys llegeix, Extremadura, que té un 49,4% de lectors. O sigui que tenint en compte que l'Estat espanyol juntament amb Portugal, Grècia i Bèlgica són els països menys lectors de la Unió Europea, estem a la cua de la cua.
Ara el que cal és esperar que les institucions dels municipis de la comarca actuïn en aquest sentit. Cal fer present el llibre i la lectura sempre que sigui possible. És una feina lenta que necessita molta constància i que no té resultats immediats però que pot donar fruits si es realitza de forma metòdica. Els gestors comarcals de l'Alt Camp haurien d'estar preocupats per aquesta dada, així com ho estarien si encapçaléssim el rànquing de comarques amb més autor, o si fóssim la comarca que menys utilitza les noves tecnologies, o la que té menys practicants de música. Si com diu la campanya de la Generalitat, "llegir ens fa més lliures", no llegir ens en fa menys.

28/2/10

Enric Faura: "el gran repte és transformar les amenaces del llibre digital en oportunitats"

Organizat per la Regidoria d'Ensenyament de l'Ajuntament de Valls i les associacions de mares i pares de les escoles de la ciutat es va portar a terme dijous dia 25 de febrer a l'IES Jaume Huguet una conferència d'Enric Faura sobre el llibre digital, en la que va parlar especialment de la introducció a les escoles dels llibres electrònics.
Faura, gerent d'Edi.cat i una de les persones del país que està més al dia d'aquestes qüestions va emmarcar en primer lloc el futur que s'albira amb els nous formats electrònics: "el llibre imprès està perdent el monopoli de llegir, aprendre i transmetre informació. Entrem en un entorn híbrid on conviuran llibre en paper i llibre digital. Per tant, el concepte de llibre l'hem d'imaginar en suports diferents."
Referent a l'entrada a les escoles dels llibres digitals i els temors que això ha creat, Faura va dir que "possiblement els joves d'ara llegeixen més que els d'abans. El que ens ha de preocupar és què llegeixen i com llegeixen." Va defensar que en el procés d'aprenentatge "les escoles utilitzin els dos mitjans" i va defensar la lectura "en el suport que sigui, com la clau per arribar al coneixement". A més assegurà que "no hem de tenir por dels mitjans digitals a l'educació. Les eines electròniques ben utilitzades tenen un gran potencial. Poden facilitar el procés d'aprenentatge."
Respecte al procés eduCAT 1x1 endegat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat per introduir els llibres digitals a les aules va detallar que es pretenen tres objectius: "dotar de mitjans TIC als centres educatius, que tots els alumnes tinguin un ordinador portàtil tipus notebook i dotar de continguts al suport digital."
Però tot el procés presenta tot una sèrie de reptes i dificultats que Enric Faura detallà: "una sobredosi d'informació on els nois s'hi poden perdre per la qual cosa es necessita educar en la gestió de la informació, el perill d'esquerda digital entre els que la sàpiguen gestionar i els que no, els canvis en les metedologies didàctiques a les escoles, el necessari reciclatge del professorat i el treball que cal realitzar per orientar les famílies en aquest nou entorn."
De totes maneres, avançà les oportunitats que presenta aquest nou entorn: "la facilitat de comunicació, l'accés a gran quantitat d'informació, l'enriquiment de mitjans i suports de continguts, la renovació de metodologies didàctiques, les noves estratègies de comunicació de l'alumnat i la possibilitat de formar en l'autonomia i responsabilitat dels joves."
En tot cas va concloure que "el gran repte és transformar les amenaces del llibre digital en oportunitats".

25/2/10

L'Alt Camp, la comarca que menys llegeix de Catalunya

Passo una estona analitzant les dades de l'estudi del Baròmetre de la comunicació i la cultura que m'han arribat i que fan referència al Mercat del Llibre a Catalunya. L'estudi s'ha fet sobre a partir d'una enquesta a 29.915 persones, realitzada entre setembre de 2008 i agost de 2009. Hi ha moltes dades interessants i algunes de les que presenta l'estudi mostren cap a quin sector de la societat haurien d'anar les actuacions a fer per augmentar lectors en català de llibres. Segons l'enquesta a Catalunya hi ha 3.683.000 lectors, un 58% de la població. De lectors en català n'hi ha 888.000 i en castellà 2.641.000. La diferència és molt gran. Per fer créixer el nombre de lectors en català on primer s'hauria d'incidir és en les 928.000 persones que, segons l'enquesta, són lectors i catalanoparlants que no llegeixen en català. Sobre aquest nombre de persones seria molt interessar saber el perquè no llegeixen en català si són coneixedors d'aquesta llengua i l'usen per parlar. Saber els motius podria ajudar molt a definir la política a realitzar en el món del llibre.
Hi ha moltíssimes dades en l'estudi però m'ha sorprès molt desagradablment saber que a la comarca on visc i d'on soc, l'Alt Camp, malauradament està a la cua del tot en el rànquing de lectors de llibres. Pel que veig la nostra presència a la comarca no influeix perquè tingui un nombre de lectors acceptable. És una dada que les autoritats dels municipis de l'Alt Camp, dels organismes comarcals i supracomarcals haurien de en primer lloc saber i posteriorment dissenyar algun tipus de pla per fer-les millorar. És trist veure que mentre la mitjana lectora a Catalunya és del 58%, a la meva comarca a l'Alt Camp tant sols hi ha un 35,1% de la població que llegeix i està molt i molt lluny de la Garrotxa, la comarca que té l'honor d'encapçalar la llista amb un 62,8% de lectors i també està en aquest sentit molt lluny de les dades de lectors d'una comarca veïna, la Conca de Barberà, que amb un 62% de lectors està en la quarta posició en el rànquing de les comarques amb més lectors i amb més de quatre punts sobre la mitjana. Quina pena que em fa estar a la cua d'aquesta classificació.

31/12/09

Balanç d'un any de crisi

Acaba l'any 2009, un any dur, de crisi, de restriccions, un any que a més en el sector editorial ens ha situat en el camí d'un canvi de paradigma que ens ha d'aportar molts canvis, i un any d'intensa activitat a Cossetània. Per resseguir-la només cal fer una ullada al blog de la Sala de Premsa. L'edició de cadascun dels llibres és un esdeveniment important per a l'editorial, de totes maneres seguidament poso en llista alguns dels fets rellevants del 2009 per a Cossetània; segur que me'n deixo, però aquesta és una mostra significativa:
S'ha iniciat la sèrie A peu de la col·lecció Azimut Comarcal amb la publicació dels llibres Alt Empordà i Cerdanya
En la part negativa de l'any, hi ha hagut, lògicament, llibres que no han tingut les expectatives de venda que preveiem i que lògicament no en faré la llista. Hem sofert la crisi econòmica i hi ha hagut qüestions que ens han afectat com una major devolució, tot i que hem pogut mantenir un volum de vendes raonable pel canal de llibreries. La falta de recursos de l'administració ens ha afectat, especialment l'ajut a la producció editorial (en parlàvem aquí). Ha estat un any en que hem hagut de ser molt prudents amb els projectes a endegar i, pel que sembla, el 2010 se seguirà en la mateixa línia. Les pitjors notícies, no obstant, han estat aquestes:
Pel que fa a la qüestió personal relacionada amb el món editorial o amb els mitjans de comunicació destaco tres fets en positiu i un darrer en negatiu.
En definitiva, un any on hi ha hagut de tot i en el que hem hagut de lluitar contra les dificultats del moment, com també ho haurem de fer el 2010, però ho farem amb el convenciment que ens en sortirem (com diu la cançó dels Manel) i que una vegada superada la crisi econòmica serem més forts i tindrem més experiència. Sovint comento que malgrat que segur que ens estem equivocant amb algunes coses, estem fent els deures en el sentit que per exemple hem treballat durant tot l'any per crear un sistema de comercialització dels llibres que sigui més eficient i estem en primera línia pel que fa a les novetats tecnològiques del món del llibre, els e-books. Segur que podem encara ser millors i més eficients en altres aspectes que ens cal analitzar i valorar. Ho farem i intentarem tots els que formem Cossetània fer més encerts que errors.
Bon any 2010!!!

18/12/09

Entrar en el món del llibre digital, o no

En el darrer número de la revista Trama & Texturas, l'agent literari i editor Guillermo Schavelzon analitza la crisi del sector del llibre i parla també del llibre electrònic. Malgrat que hi ha algunes afirmacions sobre aquest darrer tema sobre les quals no hi estic d'acord, val la pena tenir-les en compte. Diu:
"Las alternativas futuras del libro electrónico son poco claras todavía, y lo que finalmente unifique criterios y se imponga demorará unos años más. Hoy la gran pelea se está dando en el terreno del hardware, los dipositivos llamados e-readers, sean Kindle, Sony Reader y varios más aunque todavía no es significativa... ...los e-readers, en tres o cuatro años más, estarán cerca de la perfección y entonces será el momento de les contenidos. Antes, no".
"Publicar libros electrónicos rápidamente no es una solución. Aunque tecnológicamente sea posible, hacerlo de manera doméstica no ofrece ninguna garantía de difusión y perjudicará a los escritores que cedan sus derechos, ya que en unos años más todos tendrán que vender sus desarrollos a uno de los grandes, el ganador..."
És cert que no està clar quin format de llibre electrònic serà el que s'imposarà, tot i que ara sembla que l'e-pub és el que té més possibilitats; però què hem de fer mentrestant, creuar-nos de braços esperant què passa en el sector mentre els grans prenen posicions. Llavors, quan nosaltres hi voldrem entrar, ja no podrem fer-ho en bones condicions i estarem a les mans dels poderosos. Una de les armes que tenim els petits és l'anticipació i si no l'usem sempre estarem sempre seguint el dictat dels més grans. No em sembla la reflexió encertada en aquest sentit. Tampoc penso que cal tornar-se bojos digitalitzant llibres a tota velocitat sinó que cal fer-ho pas a pas però sense parar i incrementar el ritme a mesura que augmenti la demanda de llibres digitals.
Altres reflexions que fa l'articulista sobre la necessitat d'especialització de les editorials, o sobre el paper de les editorials independents amb l'aportació d'idees originals com a elements per superar la crisi i sobre també la necessitat de les llibreries d'especialitzar-se per afrontar els nous reptes em semblen completament encertades.

13/12/09

Un passet més enrera

M'arriba en la darrera reunió de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana l'informe de comerç interior del llibre a Catalunya realitzat per Conecta amb la col·laboració del Gremi d'Editors de Catalunya, l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i Cedro. Hi ha moltes dades per analitzar però com a conclusió podem dir que pel que fa al nombre de llibres editats segueix la tendència iniciada el 2006 de reducció de títols. Així mentre que hi ha un increment respecte el 2007 del nombre de títols que es van editar en castellà a Catalunya, del 5,3%, hi ha una baixada del 0,4% del nombre de títols editats en català. Ho hem comentat altres vegades, mentre el nombre de títols editats en castellà a l'Estat espanyol s'ha incrementat en els darrers anys, en llengua catalana estem estancats i amb tendència a la baixa, això fa que cada cop els títols en català hagin de lluitar més per tenir un espai a les llibreries.
Reprodueixo algun dels paràgrafs de l'informe:
"Els títols editats en llengua catalana van sumar 8.507, observant-se una baixada del 0,4% respecte el 2007. Els títols en català representen un 26% del total, cosa que suposa un punt i mig menys que el 2007."
"La tirada mitjana total segueix un creixement positiu (3,0%) amb un número de 5.955 exemplars per títol. Tot i així, la tirada mitja en català ha baixat (3,9%) respecte l'any anterior i suposa 2.992 exemplars el 2008."
O sigui, menys títols i menys tirada; la conclusió es fàcil de treure, tot i que en un altre paràgraf es digui:
"Per la venda de llibres en català es van facturar 255,56 milions d'euros el 2008, aquesta facturació suposa un 1% més respecte la facturació del 2007".
Compte però, que la inflació el 2008 va ser d'un 1,4%, cosa que fa que el valor real de la facturació hagi baixat doncs un 0,4%.
Pel que fa als llocs on es va produir la vendes hi ha pocs canvis respecte el 2007. La venda a llibreries i cadenes de llibreries va tenir un increment molt petit del voltant de l'1%, mentre que ha baixat la venda de llibres als quioscs (un 1%) i sobretot la venda a crèdit i per mitjà del telemàrqueting (un 2,2%).
El preu dels llibres està en una situació estable, de manera que durant el 2008 van pujar tant sols un 0,1% respecte el 2007. Per tant, tenint en compte la inflació del 2008 que comentàvem anteriorment que era de l'1,4%, els llibres a la realitat van tenir el 2008 un descens de cost.

5/11/09

El llibre de la Marató de TV3

Un dels fruits de l'aliança comercial entre Angle Editorial, Bromera i Cossetània es podrà visualitzar properament amb l'edició conjunta enguany d'El llibre de la Marató de TV3, que es dedica a les malalties minoritàries. El repte que ens va proposar el canal públic de televisió català el vam assumir amb la voluntat de poder col·laborar amb aquesta iniciativa. Enguany, serà el segon que es publica un llibre al voltant de la Marató. L'any passat el va publicar Columna.
La intenció és recollir els màxims fons possibles per la causa que protagonitza la Marató. Per poder-ho aconseguir ha calgut la col·laboració dels autors i de diverses empreses perquè uns escrivissin els seus relats sense cobrar ni cinc i les altres perquè ens oferissin gratuïtament el paper o el procés industrial també sense cobrar. Al final i amb un any de crisi dura com aquest en què les economies industrials no estan per gaires alegries, s'ha pogut aconseguir tot plegat i que el llibre s'hagi pogut editar.
L'obra en què hi han participat els autors Manuel Baixauli, Lolita Bosch, Esperança Camps, Andreu Martín, Quim Monzó, Màrius Serra, Jordi Sierra i Fabra, Rafael Vallbona i Eloi Vila sortirà al mercat d'aquí a un parell de setmanes a un preu molt assequible, com l'any passat, de 9 euros. Comprar aquest llibre és una excel·lent manera de col·laborar amb els objectius solidaris de la Marató de TV3.
Acompanyo el post, la fitxa tècnica del llibre, que aquesta setmana ha començat a repartir-se a través de la xarxa comercial del nostre distribuidor l'Arc de Berà.

27/8/09

I tu per quin vas?

És temps de tornar a la feina després d'un període de descans. He aprofitat la meva estada en un càmping a Santa Pau (Garrotxa) per passejar, sortir en BTT, descansar, no fer res, xerrar amb amics i llegir alguns originals de Cossetània i alguna lectura per plaer. Per deformació professional miro sempre quins són els llibres que llegeixen els companys campistes. Habitualment, la selecció és molt variada i n'hi ha per a gustos diferents. Enguany però la selecció era monotemàtica: la trilogia Millennium d'Stieg Larsson era la protagonista de pràcticament totes les lectures i qui no llegia algun dels tres volums, en la gran majoria dels casos, era perquè ja ho havia fet abans. La pregunta entre els lectors era: I tu per quin vas? I depèn de quina resposta s'iniciava un conversa sobre la trilogia: què si quin t'ha agradat més, que què t'han semblat, enganxa oi? etc.
Jo també he sigut aquest estiu lector del Larsson. M'he polit els tres volums. El darrer aquests dies de vacances. Bé, una petita part d'aquests dies ja que quan vaig començar-lo, com em va passar ens els dos anteriors, no el vaig poder deixar fins a acabar-lo. I entre el primer i el segon, la pel·lícula, que encara no l'havia vist.
En fi que m'ha quedat per una banda la satisfacció d'haver llegir una gran sèrie i per l'altre com editor prefereixo que, com en anys anteriors, les lectures siguin més repartides, que hi hagi més varietat. De totes maneres, serà difícil que es repeteixi a curt termini un fenomen com la trilogia Millennium.

2/8/09

Fi de temporada

L'activitat que més m'ajuda a treure'm l'estrès diari és la pràctica esportiva: anar a córrer i sortir en BTT. Ara a l'estiu poder sortir amb bicicleta és molt més fàcil que a l'hivern quan el dia és curt; per tant durant els mesos hivernals, la meva pràctica esportiva es concentra en sortir a córrer una bona estona els vespres que no tinc presentacions de llibres o alguna altra activitat, i, en tot cas, aprofito els diumenges per fer sortides matinals en BTT. Si fa dies que no faig exercici ho trobo en falta, ho necessito; és com si hi estigués enganxat.
En els darrers temps he participat en alguna cursa tant de BTT com de córrer. En aquesta darrera modalitat, el darrer curs ha estat bastant actiu. He participat gairebé cada mes en alguna prova i he fet tres mitges maratons (Tarragona, Sitges i Tàrrega). N'hagués volgut fer alguna més per un ja té una edat i les lesions no perdonen.
Ahir dissabte, a la tarda, vaig anar a la Cursa de l'Espluga de Francolí, la cursa que podríem dir que clou la temporada i que comptà amb una participació de més d'un miler d'atletes. És curiós que com en tot a la vida, també és necessari donar un respòs a aquesta activitat. Ara estaré us setmanes sense tornar-me a posar les bambes, estaré de vacances de sortir a córrer. Espero que els meus genolls que els darrers dos mesos m'han fet veure les estrelles ho agraeixin i que de cara el setembre pugui tornar a reempendre els meus modestos entrenaments. Aprofitaré les vacances a la Garrotxa que s'acosten per fer sortides amb BTT, per emborratxar-me a partir del 10 d'agost del paisatge volcànic. I és que córrer, sortir en BTT i llegir són les activitats a les que destino més estona del meu temps lliure, tot i que, com he comentat alguna altra vegada, sovint trobo en falta més temps per llegir per plaer, per llegir llibres que no tinguin en absolut res a veure amb la meva feina. Durant l'any això no acaba de ser possible però durant les vacances em poso el propòsit de llegir llibres que no tinguin res a veure amb Cossetània. És el que comentava abans, necessitem períodes a l'any per trencar la rutina, per fer vacances de tot.

23/7/09

La crisi que ens toca viure

M'envia fa uns dies un mitja de comunicació una enquesta per respondre. Una de les qüestions que em planteja, és quines actuacions fem per lluitar contra la crisi i aquesta és la meva resposta:
Analitzar molt detingudament tots els llibres que hem d'editar i el possible resultat de la comercialització d'aquests, incidir en aquells segments del mercat que tenim consolidats, estudiar altres nínxols del mercat que tenen relació amb les línies actuals de l'editorial per poder trobar altres possibles línies de negoci, millorar els canals de comercialització per poder tenir per una banda més informació del què pensen els lectors i els llibreters dels nostres llibres i per tenir un contacte més proper amb els llibreters, i experimentar amb els nous formats, concretament amb el format electrònic, noves vies de negoci.
De fet, si bé el 2008 el sector del llibre no va ser molt castigat per la crisi, el 2009 l'afectació ha estat important. La baixada de vendes s'ha consolidat clarament el 2009 (aquí en podeu llegir un ampli reportatge). S'han produït moltes més devolucions, especialment els mesos de febrer i de juny, i a més a més, el llibre en català pateix la reducció dels ajuts. Concretament, l'ajut a la producció editorial en català està castigant les economies dels editors. El darrer trimestre de 2008 només vam cobrar el 60% del que preveiem a causa que la partida pressupostària es va exhaurir i el primer pagament del 2009 ha tingut una reducció del 30%. A causa de la retallada pressupostària la partida de l'ajut a la producció del 2009, que l'any passat ja va ser insuficient, ha patit una reducció del 12,5%. En definitiva més devolucions i menys ajuts fan un còctel que fa mal a les economies editorials ja de per si poc galdoses. Fa uns dies parlava amb un veterà de l'edició que em va dir que una situació de devolucions com l'actual no l'havia vist mai. De totes maneres, lamentar-se no serveix de gran cosa i es necessari que tots plegats hi posem sobretot molta imaginació per salvar l'escull en què ens trobem.

31/5/09

Els sectors culturals de Catalunya en xifres

M'arriba per Internet l'informe: "L'ICIC i els sectors culturals en xifres" que podeu llegir aquí. S'hi analitzen els diversos sectors culturals i la intervenció econòmica i activitats de l'ICIC. Aquest és l'espai que es dedica al sector del llibre. Algunes dades que trobo rellevants aón que es pot comprovar ,com hem comentat altres vegades, que l'edició de títols en català està estancada. Així mentre els títols editats a Catalunya en català ha passat de 8.183 el 2002 a 8.544 el 2007, i en continus alts i baixos, en castellà any rere any els títols editats a Catalunya ha augmentat, de 18.031 el 2002 a 22.553 el 2007. Això ha fet que mentre el 2002 els títols editats en català representaven el 31,21% de la producció editorial de Catalunya, aquesta xifra caigués el 2007 fins el 27,47%.
Una altra dada que m'ha interessant és la que fa referència a la facturació de llibres en català, que el 2007 va ser de 253,15 milions d'euros, un 15,22% del total de la facturació del sector editorial a Catalunya. Pels qui puguin tenir la idea que les subvencions tenen un pes específic molt important en l'edició en català, poden comprovar en aquesta mateixa pàgina que l'ICIC aporta com a subvenció 2,7 milions d'euros al llibre en català, cosa que representa un 1,06% de la facturació total. Hi ha altres ajudes al sector editorial que arriben per altres departaments però la més important és la partida que aporta l'ICIC que gestiona entre d'altres, l'ajut a la producció, l'antic suport genèric, que, tal com comentàvem aquí enguany ha sofert una reducció pressupostària. Si s'entretenen a mirar l'informe podran comprovar que el sector del llibre en català, per la seva facturació, pel nombre de llocs de treballs que crea, etc. és proporcionalment que el menys ajuda institucional té de la indústria cultural catalana.
Finalment, reprodueixo en aquest article el gràfic de les llengües emprades en el consum cultural on es pot veure que en la majoria dels casos la situació del català està molt lluny d'estar en unes xifres que haurien de ser normals. En tots aquests casos, i en el llibre inclòs, un dels principals problemes és la manca d'oferta. Hi ha molta feina a fer, que s'ha de fer sense complexos i discriminant positivament el català si es vol que les preocupants dades que s'exposen en el gràfic millorin.