
31/7/07
Més processos per injúries al rei

30/7/07
Sobre la distribució dels llibres
La distribució dels llibres no es un tema menor i és una de les qüestions que com editor més em preocupa. El Llibreter ens parla del model alemany, molt concentrat i completament diferent del nostre. De fet és absurd que dia rera altre els llibreters rebin tot un munt de capses amb llibres procedents de diferents distribuïdors. O sigui, una llibreria rep cada setmana una rècula de paquets que els hi han fet arribar distribuïdors i transportistes diferents. El cost que val lliurar a una llibreria cinc capses de llibres transportades per cinc empreses val com a mínim el triple del que costaria que aquest transport l'hagués fet una mateixa companyia. Estem malbaratant doncs recursos econòmics que ens anirien molt be tan a llibreters com a editors. Soc dels que pensa que tot aquest tema canviarà, de fet haurà de canviar a fi efecte d'optimitzar els costos del procés d'intermediació editorial. Em sembla que serà necessari que la logística del llibre vagi concentrant-se en punts determinats com és el cas d'Alemanya. Per arribar-hi caldrà però canviar diverses coses. Actualment, les distribuïdores fan per norma general tan la logística i com la comercialització dels llibres. Penso que el primer canvi que haurà de fer-se és que es distingeixin clarament els dos processos. Amb la coordinació òbvia i necessària caldrà que la logística dels llibres i la comercialització és facin des d'empreses diferents. Separar la logística de la comercialització hauria de facilitar la concentració de la logística editorial en menys punts del que hi ha actualment, cosa que hauria d'ajudar a resoldre algunes de les qüestions que exposa El Llibreter. Em sembla que la comercialització, la tasca de visitar les llibreries, d'explicar les novetats que es preparen, de mantenir el contacte amb el punt de venda, hauria de poder-se fer a partir d'estructures independents de la logística, i hauria de fer-se amb una major intervenció i implicació dels editors, amb l'objectiu de millorar el diàleg entre editor i llibreter, cosa que vam tractar en un anterior post, a partir dels comentaris d'Àlvar Masllorenç en el llibre Mutacions d'una crisi. Mirada crítica a l'edició catalana (1975-2005). .
La distribució i la comercialització dels llibres és una qüestió cabdal pel bon funcionament del sector del llibre i, penso, que els editors hem destinar temps i energies per millorar la manera com es fa actualment. Si no ho fem així, si no fem autocrítica de com es fa el procés actualment, difícilment podrem canviar la situació que ens exposa El Llibreter el seu bloc.
27/7/07
La primera frase de les novel·les
"¿Qué es comprender? Insitamos. Comprender es compactar, reducir, separar lo esencial de lo accesorio, buscar lo común entre lo diferente. Supongamos que todas las novelas son diferentes y que lo mismo ocurre con las primeras frases que, superado un eventual prólogo, abren los correspondientes primeros capítulos. Leer todas las primeras frases de todas las novelas jamás publicadas es una labor casi tan ardua como leer las novelas completas. Pero basta picotear un poco en cualquier biblioteca para constatar que:La gran mayoría de las primeras frases de las novelas hacen referencia al tiempo (en una de sus acepciones de precisión cronólogica o de descripción meteorológica), al espacio (en una de sus dos acepciones de precisar una localización o de describir un paisaje)... o a todo ello al mismo tiempo.Hace algún tiempo que gozo de esta presunta ley, en secreto, como entretenimiento íntimo cuando me sobra un minuto frente a una estantería llena de novelas."
"Barcelona, 6 de juny de 1926"
"Segons la seva mare, en Jack Burns era actor abans de ser actor, però els records més vius que en Jack conservava de la infància eren aquells moments en què se sentia obligat a agafar la mà de la seva mare."
"Pilans i parets mestres van esbarlar-se bruscament; una fragor eixordadora en la qual es barrejaven el cruixir de jàsseres i bigues, l'ensulsiada d'escales, trespols, envans i revoltons, l'esmicolament de vidres i la trencadissa de maons, teules i rajoles, va restrunyir per la Baixada de la Ferradura mentre la casa s'esfrondava sense remei."
"Afirma Pereira que el va conèixer un dia a l'estiu."
"Aquella tarda es notava a Vilaniu un brogit extraordinari."
"El Congo. Imaginem-nos una superfície tan gran com Anglaterra, França i Espanya juntes."
25/7/07
L'hàbit de llegir en català
24/7/07
Això és una bona notícia
23/7/07
Presència de llibres catalans i valencians a les llibreries
Girbés considera que la presència de catalans a les llibreries del País Valencià és “menor del que hauria de ser, de la mateixa manera que és deficitària la presència de valencians a les llibreries del Principat. Ara el nostre esforç es concentra en capgirar aquesta situació amb la convicció que compartim la mateixa llengua i la mateixa cultura.”Té raó l'amic Joan Carles Girbés, als editors catalans ens costa ser presents a les llibreries del País Valencià, de la mateixa manera que als editors valencians els costa tenir presència a les llibreries de Catalunya. Hem comentat en aquest bloc que tenim un mercat petit, massa petit, i, per tant, necessitem estar presents en totes les comarques de parla catalana, però ens costa molt. Malgrat que el que diuen i fan cada dia alguns polítics no ens ajudi, els editors catalans i valencians hem de treballar per augmentar la nostra presència en tots els territoris de parla catalana. Bromera se n'està sortint prou bé amb el posicionament dels seus llibres al Principat.
21/7/07
El treball de l'editor i el prestigi de la literatura catalana
"L'editor treballa d'esquena a la realitat de la llibreria, amb mesos d'antelació, i generalment comunica al distribuïdor i/o llibreter allò que ha fet quan és l'hora de posar el llibre al mercat; amb les exigències i les presses d'allò que ja és un fet consumat i que cal posar a la venda entre la novetat anterior i la propera que ja s'està coent i del qual tampoc s'informa. És clar que hi ha excepcions. Generalment només en el cas de les grans apostes de les editorials. I així es fa molt dificultós que, des de la llibreria, o bé des de l'editorial, s'orquestrin llançaments adequats per als nous i diversos títols".
El que comenta Àlvar Masllorenç passa massa sovint. Els editors hauríem de corregir aquesta pràctica i fer arribar amb més antelació informació dels llibres amb els quals estem treballant tan al distribuïdor com als llibreters. Hem de fer autocrítica en aquest sentit i repetir-nos una i mil vegades que la feina d'edició d'un llibre no s'acaba quan s'entrega aquest al distribuïdor i que cal que prèviament i posterior treballem en la promoció de l'obra, d'altra forma és difícil que es conegui i que arribin les vendes.
"La literatura en català, petita per definició (hem de tenir clar què som i on som), dóna cada any un grapat d'obres de prou entitat i envergadura com per poder defensar-les allà on calgui; el primer lloc, segurament, a Catalunya mateix. Hi ha una paraula clau, penso: prestigi. Hem de ser capaços de tornar a prestigiar la producció literària en català, des de tots els camps possibles d'actuació, per tornar a engrescar el públic potencial que, de mica en mica, cada vegada va llegint més."
19/7/07
Sobre l'entrevista d'Eduard Voltas al Singulardigital.cat
"Frankfurt no és una fira de literatura, és una fira del llibre. El que hem d’esperar de Frankfurt és que la indústria cultural surti reforçada, i des del punt de vista estrictament literari, el que hem d’esperar de Frankfurt és que surtin contractes de traduccions, que surtin compres de drets d’obres catalanes literàries, que els nostres autors que encara no han estat traduïts, gràcies a Frankfurt, aconseguim que es fixin en ells. Hem d’intentar posar en circulació molt més del que tenim ara, aquest és el indicador que hem d’atendre per saber si Frankfurt ha servit o no per alguna cosa."
"Cultura catalana és aquella que fan els ciutadans de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears i de la Catalunya Nord i que volen formar-ne part. El conjunt de manifestacions culturals que fan tota aquesta gent formen la cultura catalana, una cultura diversa i plural que té un tronc comú lingüístic molt clar que és la llengua catalana. Però que no té perquè estar necessàriament expressada en català. Si parlem només de literatura veiem que a tot el món les literatures es configuren a partir de la llengua. Un català que viu a Catalunya i escriu en castellà forma part de la literatura castellana, un català que viu a Mèxic i escriu en català forma part de la literatura catalana."
Dos nous volums de l'obra completa d'Artur Bladé per a finals d'any
17/7/07
Desè aniversari de la llibreria La Capona

14/7/07
Els clàssics i el teixit editorial català
Estic completament d'acord amb aquests tres fragments. Primer: una cultura, un país no pot oblidar els seus clàssics. Són la base de la nostra literatura actual. Segon: tinc molt bona relació amb els editors de comarques i constato molta il·lusió i moltes ganes de fer coses. A veure on arribem entre tots plegats. Tercer: el que ja hem comentat en altres posts falta promoció i falta que els mitjans de comunicació facin en general més cas del que s'edita en català."Un altre àmbit literari que ha perdut pistonada en el nou entorn editorial català és el de la recuperació dels clàssics. S'han diversificat les propostes, però és molta la literatura catalana que resta a les biblioteques i hemeroteques coberta de pols, esperant l'acció actualitzadora del procés editorial.""En el panorama editorial català, podria semblar que només allò que és editat des de Barcelona té una ambició d'abast nacional, és fiable i digne d'interès. L'emergència al primer pla del procés literari de la constel·lació d'editorials catalanes no barcelonines, valencianes, balears, andorranes i nord-catalanes podria aportar una gran riquesa i pal·liar les limitacions i mancances de la capital.""L'oferta i el teixit editorial en llengua catalana és més divers i ric que no sembla. Això no vol dir que les llibreries, els mitjans de comunicació, la crítica i altres instàncies d'intermediació tot sovint no s'assabentin, o facin veure que no s'assabenten d'aquesta diversitat."
12/7/07
Comprar, vendre i aprendre
Enguany, serà, òbviament una Fira de Frankfurt especial, però malgrat tot no podem oblidar que els editors hi hem d'anar a treballar i que hem de reunir-nos amb altres editors, escoltar-los, veure el que fan, ensenyar el que fem nosaltres, etc. Des de fa unes setmanes hem començat a preparar l'agenda de cites per la Fira. Sembla lluny, però l'experiència d'anys anteriors ens ha demostrat que hem de deixar pràcticament tancada l'agenda de visites abans de les vacances d'agost ja que després, al setembre, costa molt trobar forats perquè tothom ja l'agenda molt completa.
Els darrers tres anys hem destinat dos dies, el dijous i el divendres, a les entrevistes amb altres editors. És interessant també deixar-se temps lliure per senzillament voltar i fer el xafarder pels diferents estands. Si tenim cites cada hora, ens dediquem a aquesta feina entre entrevista i entrevista, per això val la pena no tenir l'agenda massa atapeïda.
Per confecccionar l'agenda, una persona de l'editorial, Judit Juncosa, va començar al mes de juny a connectar amb els diferents editors. Primerament, concertem visites amb els editors amb els quals tenim algun projecte en dansa o als qui hi hem comprat o venut drets algun cop. Amb aquests, a vegades acabem de tancar un acord que portàvem embastat prèviament, o senzillament intercanviem informació dels llibres que ens semblen que poden interessar a l'altre. Si n'hi ha que ens poden interessar els demanem que ens els enviïn i ells fan el mateix amb nosaltres.
Enguany, destinarem el dijous i el divendres a la tasca de reunir-nos amb els altres editors i ens guardarem el dissabte per assistir a actes organitzats en motiu de ser la cultura catalana la convidada d'honor. De Cossetània ens hi desplacem tres persones: Josep M. Olivé (director editorial), Judit Juncosa (responsable de drets) i un servidor. Tenim els bitllets per marxar a la tarda del dimecres dia 10 d'octubre i l'hotel reservat des del gener. Cal reservar l'allotjament amb molta antelació ja que sempre està tot molt ple i a més els hotels són caríssims. El sector triplica o quadruplica, moltes vegades, la tarifa habitual i hi ha establiments que t'obliguen a reservar i pagar habitació per un mínim de quatre nits encara que només hi hagis de pernoctar dues o tres. De totes maneres, fa uns dies, he hagut de fer un petit canvi i avançar la meva marxa a dimarts a la tarda ja que m'han proposat de participar, el dimecres al migdia, en una taula rodona sobre "L'edició als territoris de parla catalana" on també hi participaran un editor valencià, un nordcatalà i un mallorquí. Per altra banda, el divendres dia 12 d'octubre al matí presentem a la Fira un llibre d'un professor alemany de la Universitat Pompeu Fabra sobre el qual en parlaré en un proper post.
10/7/07
Els ajuts del Ministerio de Cultura
3/7/07
Vicent Pellicer i la "Guia de les Terres de l'Ebre"

L'any 1998 vaig contactar per primera vegada amb Vicent Pellicer per tractar la publicació del llibre Les fonts del Port. Llavors va començar una estreta relació entre Pellicer i Cossetània i que s'ha concretat amb la publicació d'un bon nombre volums: Les fonts del Port, A peu pel massís del Port, El massís del Port de font en font, Las fuentes del Port, A pie por el parque natural de Els Ports, Caminades pel massís del Port, Endevineu els ocells, Contalles del Port, Paisatges de l'Ebre: el Delta i el Port, El brogit de l'Ebre (autor d'un dels contes) i Terres d'aigua (autor d'un dels poemes). Amb tots aquests llibres publicats, Vicent Pellicer esdevé l'autor amb més títols de l'editorial.