29/6/08

A peu per l'Alt Camp

Entre lectura i lectura d'originals i de llibres per decidir si publicarem o no, intento encabir alguna lectura per plaer. Costa però trobar-hi temps. Al darrer Saló del Llibre, ja ha plogut i molt des de llavors, vaig comprar A peu per l'Alt Camp, de Josep Maria Espinàs. L'he tingut força temps a la pila dels llibres pendents de llegir. De les seves rutes a peu per diversos indrets n'he llegit alguns i em va fer molta il·lusió que escollís la comarca on visc pel seu llibre que representa el retorn a Catalunya. La lectura del llibre és amena, entretinguda. Hi descriu paisatges i persones que conec. I em sorprèn que malgrat haver pedalejat molts quilòmetres de la nostra comarca descrigui un tram de camí que jo no havia fet mai, entre Alcover i la Masó. Després de llegir el llibre no me'n puc estar d'anar-hi. És un camí ample, ben marcat. Mentre el recorro em pregunto com és que aquesta ruta havia quedat sempre fora dels meus itineraris habituals.
L'Espinàs s'endinsa en el nostre territori. Fa de forester, parla amb la gent asseguda als bancs dels pobles prenent al fresca, amb pagesos, amb persones que es troba pels camins, i ens regala algunes descripcionsn fantàstiques com aquesta de les barraques de pedra seca, entre Santes Creus i el Pla de Santa Maria:
"Les formes d'aquestes cases-cabanes són molt variades, n'hi ha de senzilles i de més espaioses, construïdes amb una tècnica perfectament dominada. A dins -jo només he gosat ficar-hi el cap, ajupint-me, en una d'aquestes barraques- les pedres estan disposades per formar fornícules, lleixes, menjadores. Algunes són circulars, però la majoria, les més grans, són quadrades o allargades, fins i tot formant dos cossos. I totes construïddes amb l'art de la pedra seca, i em sembla un art perquè cal saber triar les pedres, conjuntar-les, convertir-les en peces de volta, sense cap més recurs que saber posar una pedra al costat d'una altra i construir una edificació equilibrada i resistent. I el resultat és d'una admirable simplicitat estètica."

26/6/08

La necessitat d'agrupar-se entre editors independents

Fa uns dies vaig rebre el número 5 de la revista Texturas on hi torno a trobar un article interessantíssim de Manuel Gil i Francisco Javier Jiménez (consultor editorial i editor) titulat "El paradigma del sector del libro (y III). Del editor friki al editor wiki". M'interessa molt la darrera part de l'article on tracta sobre la necessitat de constituir agrupacions d'editors independents per afrontar els reptes del futur. Detallen un full de ruta en aspectes a nivell colectiu, de gestió i de mercat que una agrupació d'editors independents pot millor. Ho reprodueixo:

1. Nivel colectivo:
- Crear comunicades de interés, al margen de lobbies o plataformas gremiales, de carácter cultural y con contenidos afines atractivos para lograr alianzas y apoyos entre los distintos tipos de editores.
- Diseñar una identidad corporativa acorde con los nuevos mercados, sugerente y que sea reclamo para los distintos actores del sector del libro, distribuidores y libreros.
- Compartir información, a todos niveles.
- Compartir herramientas informáticas de marketing, datamining y sofware de crm (Customer Relationship Management).
- Montar estructuras de marketing conjuntas para abordar alianzas estratégicas y entornos de trabajo conjunto con librerías independientes, cadenas de librerías y grandes superficies, de forma que puedan obtener sinergias y economías de escala.
2. Nivel de gestión:
- Integrar sellos probablemente bajo una "marca paraguas" efectiva y comercial -al margen de estructuras gremiales-, de forma que puedan elevar su nivel de capitalización.
- Mejorar el acceso a cadenas, hiper y puntos de venta, trabajando en bloque con equipo de distintos intermediarios, desde un diffusser -para el desarrollo de estrategias promocionales y marketing conjuntas- hasta una fuerza de ventas con comerciales propios.
- Renegociar los servicios que ofrece el distribuidor, desarrollando estrategias de redistribución de márgenes, tratamiento inteligente y estratégico de la información procedente de la red comercial, o co-financiación de proyectos promocionales y de publicidad.
3. Nivel de mercado
- Realización de campañas informativas y de sensibilización de mercado, con una participación más activa del editor en los distintos escenarios culturales y sociales aportando, más que idearios políticos, soflamas gremiales o manifiestos preternaturales, contenidos culturales atractivos para la sociedad y el usuario final.
- Fomento de intervenciones en diversidad de ámbitos y soportes, en apoyo del fomento de la lectura y del consumo pro-activo del objeto libro, más allá de las iniciativas institucionales subvencionadas. La cultura más acá de la política, liderada por los editores con alianza con los libreros.
- Aumentar su influencia mediática, ganando visibilidad en los mercados en que operan, utilizado para ello otros medios que los tradicionales o habituales: canales de televisión en Internet, Second Life, Canal metrotv, etc.
De moment ja hi ha un grup d'editors independents espanyols que ja estan fent camí, sota la marca Contexto.

22/6/08

Paquets que van allà on no han d'anar

Dijous passat, estava al concert de final de curs de l'Escola de Música de Valls, quan entre una intervenció i una altra d'una peça, se m'acosta una llibretera i em diu que ha parlar amb mi. En un descans aprofitem per conversar una estona. La llibretera m'explica que després de Sant Jordi va enviar vuit capses de llibres de retorn a una empresa de logística de tot Espanya ubicada a Madrid i que fa més d'un mes i mig que reclamava que li fessin l'abonament, que era una xifra important, i que no hi havia manera. Mentre m'ho explicava no entenia què tenia a veure en mi tot plegat ja que la nostra distribuïdora està a Badalona. En fi, seguí la seva narració i em comentà que els de l'empresa de logística en qüestió li havien dit que havien mirat per tots els racons i que al final la única cosa que els havia aparegut eren vuit capses d'una editorial que gairebé no sabien pronunciar però que la llibretera va saber interpretar que era Cossetània.
- Ep! -em vaig dir- Ara sí que m'afecta!. Vuit capses nostres als magatzems d'aquesta empresa de logística de Madrid amb la qual nosaltres no hem treballat mai! I què hi fan?
- M'han dit -em va explicar la llibretera- que han obert les capses i que hi havia 300 llibres dels quals no recordava el nom del títol amb un albarà dirigit al Ministerio de Cultura.
- I de les teves vuit capses? - vaig preguntar jo.
- Res de res. El transportista té constància que ens va recollir vuit capses i que en va entregar vuit a l'empresa de logística en qüestió, va respondre la llibretera.
Vuit capses de la llibretera que no apareixien i vuit capses nostres a una logística on hi havia d'haver les capses de la llibretera. Això feia l'efecte que algú havia havia canviat una comanda per l'altra.
Davant la sospita divendres al matí li vaig facilitar a la llibretera el telèfon d'un contacte del Ministerio de Cultura. Hi va parlar i li va donar un telèfon del magatzem de recepció de comandes del Ministerio. Hi va trucar i alleugerits li van dir que feia setmanes que estaven preguntant per tot el Ministerio qui havia fet una comanda de llibres d'una determinada editorial (molt important, per cent) i ningú sabia donar-los-hi resposta.
La llibretera em va trucar divendres el migdia satisfeta d'haver localitzat per fi els seus llibres. En un altre lloc, és cert, però almenys sabia on eren. On es va produir l'error?
Resulta que a començaments de maig (o sigui fa més d'un mes i mig) un transportista va recollir a Cossetània, a Valls, vuit capses amb 300 llibres del títol Crims a la Catalunya del segle XIX, que anaven dirigides al Ministerio de Cultura, ja que aquesta obra va rebre una subvenció d'aquesta institució per la qual s'adquirien 300 llibres destinats a biblioteques de l'Estat. El mateix transportista, al cap d'una estona, va recollir vuit capses de la llibretera dirigides també a Madrid però a una empresa de logística amb l'objectiu que les anotessin com a retorn i els hi abonessin (la quantitat de diners és important). Al magatzem del transportista van posar les etiquetes d'un destí al lloc de l'altre i a la logística van rebre els nostres llibres i al Ministerio els de la llibretera.
Durant més d'un mes i mig els llibres han estat en un destí errat. Ara els tenim localitzats. El transportista, que és el responsable de l'error, de moment, segons em diu la llibretera, és fa el suec. Ara aquesta setmana haurem de fer les gestions necessàries perquè cada comanda arribi al seu destí correcte i així la llibretera podrà cobrar l'abonament dels llibres i el Ministerio podran enviar els nostres exemplars a les biblioteques.
En fi, que no es pot estar mai tranquil. Ahir dissabte mentre dinava, un familiar m'explicava que a l'aeroport li havien perdut dues maletes i que havia tardat dos dies a recuperar-les. Doncs nosaltres, li vaig dir, hem perdut 300 llibres i hem estat un mes i mig per assabentar-nos-en.

19/6/08

Quan de la ciència se'n fa divulgació

Recordo que en la presentació del llibre Blocs de ciència, el seu autor Daniel Closa explicava que els científics han de fer l'esforç per explicar les coses amb claredat, amb un llenguatge que s'entengui, de forma divulgativa, tal com ell fa en el bloc Centpeus. I és que quan els científics es proposen explicar les coses de forma planera i se'n surten, els seus missatges són seguits. Personalment, m'agraden aquest tipus de llibres, m'agrada que m'expliquin curiositats de la natura, fenòmens difícils d'entendre i gaudeixo llegint llibres d'aquesta mena.
A començaments d'any vam publicar a Cossetània 100 qüestions per entendre l'atmosfera, de Jordi Mazon i Marcel Costa. N'havia llegit fragments, els primers per decidir tirar endavant el llibre; però ara amb més tranquil·litat l'he pogut llegit tot. És un llibre excel·lent que explica molt didàcticament els fenòmens de l'atmosfera. I també hi ha curiositats que jo no sabia. Per exemple, potser perquè no hi he estat mai, no sabia que per viatjar de Nova York a Barcelona es tarda menys que fent l'itinerari al revés. El perquè a la pàgina 74 del llibre:
Els avions comercials aprofiten els forts corrents en jet per estalviar combustible i guanyar velocitat, ja que són corrents d'aire molt fort, constants i laminars, amb poques turbulències. Així, en volar de Nova York a Barcelona, les aeronaus aprofiten el corrent en jet polar de l'oest, que pot assolit fins a 300 km/h de vent sostingut, raó per la qual el temps de viatge es redueix considerablement. En canvi, en el trajecte de Barcelona a Nova York, les aeronaus no poden evitar un cert vent de l'oest i, per tant, de cara, que incrementa el consum de combustible i el temps de vol.
Serà qüestió d'anar a Nova York per comprovar-ho, un motiu més per fer una visita a la ciutat dels gratacels.

15/6/08

Sobre premis literaris

M'arriba a les mans una llista realitzada per un estament oficial on s'hi indiquen els principals premis literaris en llengua catalana. La llista la trobo correcte. Hi ha els premis amb més dotació. Reprodueixo els premis de narrativa que s'hi recullen. Fixeu-vos en qui edita cada premi.

Del Principat
Prudenci Bertrana (edita Grup 62)
Sant Jordi (edita Grup 62)
Ramon Llull (edita Grup 62)
Carlemany (edita Grup 62)
Pin i Soler (edita Grup 62)
Josep Pla (edita Grup 62)
Sant Joan (edita Grup 62)
De les Illes
Llorenç de Vilallonga (edita Grup 62 i Moll per a les Illes)
Del País Valencià
La llista de narrativa es completa amb quatre premis que s'entreguen a obra publicada: Crítica Espanyola, M. Àngels Anglada, Salambó i Joan Creixells.
En la llista queda clar doncs que tots els premis importants del Principat són editats pel mateix grup editorial. A aquesta situació s'hi ha arribat en agrupar-se dins un mateix grup els segells Planeta, Columna, Proa, Edicions 62, etc. que eren les editorials que editaven aquests premis literaris. Aquesta concentració dels principals premis editats per un mateix grup editor em porta a fer-me algunes preguntes: Seria això possible en un país "normal"? L'edició dels premis per editorials que no tinguessin cap lligam entre elles no n'afavoriria la competència i de retruc seria millor pel propi premi i per la promoció que d'ell se'n pot fer?

12/6/08

El Camp de Tarragona des del Coll de Coloma

Sempre que puc, els diumenges al matí, surto a fer un tomb pels voltants de Valls amb bicicleta de muntanya. Quasi sempre som un grupet d'entre tres i cinc persones que ens trobem de bon matí per iniciar la ruta, amb parada per esmorzar inclosa, per camins de l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà o el Tarragonès.
Tot i així, de tant en tant, m'agrada fer alguna sortida sol; només acompanyat per la bici, el paisatge i els meus pensaments. En els terrenys que no són exigents, deixo que el cervell vagi saltant d'un lloc cap a l'altre, que flueixi al seu ritme, sense com qui diu parar-hi atenció conscientment. És per a mi, una manera de fer endreça.
Una de les rutes que m'agrada més fer és pujar al Coll de Coloma, al terme de Figuerola del Camp, al mig de la serra de Miramar, i a cavall entre l'Alt Camp i la Conca de Barberà. Des de casa, a Valls, per camins envoltats per parades d'avellaners, ametllers, oliveres, garrofers, vinyes o sembrats m'arribo a Figuerola. Tota la estona fa pujada, no de manera molt severa, però sempre guanyant alçada. És en aquest terreny on els pensaments naveguen acompanyats de l'agradable entorn. A Figuerola és obligatori parar a la font a refrescar-se, per encarar després la pujada fins el Coll de Coloma. Ara ja no puc pensar en res més que amb l'exigent esforç que em cal fer. Poc a poc, perquè les rampes són dures, guanyo alçada i tomb rera altre i suant de valent supero el desnivell fins arribar dalt el coll. És molt estrany trobar-hi algú. El silenci és absolut, plàcid. Només sents el soroll de les branques del arbres mogudes pel vent, que poc o molt sempre en fa. Cal baixar de la bicicleta, fer un glop d'aigua i, tal com si fossis un ocell, albirar el paisatge. Des del coll es divisa tot el Camp de Tarragona. Des del Montagut fins al mar. Al vessant contrari pel que he pujat hi contemplo, en primer terme, Barberà de la Conca i al fons la serra del Tallat, ara amb un perfil diferent a causa de, pel meu gust, excés d'aerogeneradors instal·lats. Si no hi ha boires, es divisa a la llunyania el Pirineu. L'indret és doncs un tranquil·líssim mirador privilegiat de la Conca i del Camp. És un bon lloc per fer una lectura del fragment dedicat al Camp de Tarragona de la Guia de Catalunya que Destino publicà el 1971 amb textos de Josep Pla i fotografies del vallenc Francesc Català Roca. Pla hi va escriure això:
"El viatge a Valls, ens permetrà conèixer un bon tros del Camp de Tarragona. És un paisatge ric, saturat d'arbres densos que de vegades ofeguen la visualitat. Enlloc com al Camp de Tarragona no és tan veritat allò que diuen: que els arbres impedeixen veure el bosc... Ametllers, avellaners, garrofers. A la primavera, l'espessor vegetal converteix l'indret en un paradís. El sentit de l'aprofitament és elevat als seus últims extrems: hi són aprofitats la terra i l'aire. Hi és aprofitada l'última gota d'aigua. A l'hivern i a la primavera, amb els ametllers florits, l'aire sembla transfigurat, suspès en un èxtasi somiat. La llum que envaïa la florida carminada batega en els trocs dels garrofers atapeïts i estirats com formes humanes, juvenils, prodigiosament vives sota les ombres blavisses. Quan el camp s'alleugereix de botànica i és presenta clar -més gran o més petit- amb unes vinyes o uns sembrats, amb els ametllers al fons, flotant damunt el verd brunyit dels garrofers, la sorpresa és inefable. A les hores caniculars de l'estiu, les velles masies, ficades en l'espessor arbòria, semblen adormissades en una mòrbida silenciosa, gairebé misteriosa felicitat."
El llibre, com dèiem, és dels inicis dels setanta. Els ametllers, garrofers, avellaners als quals es referia Pla encara hi són; bastant abandonats a causa que els pagesos, cansats dels preus de la fruita seca que no els deixa viure, han deixat la terra per anar a treballar a la indústria. El que més ha canviat en el paisatge i queda palès en observar-ho des del Coll de Coloma és la proliferació de polígons industrials per cada poblet, poble o ciutat del Camp. Entre els polígons i les noves infraestructures que esquincen el Camp, el text de Pla es va convertint en una descripció per a la nostàlgia.

8/6/08

La Fira del Llibre Ebrenc arriba a la cinquena edició



De dalt a baix, Marius Serra i Albert Pujol; la tanda de presentacions en la qual hi participaven els autors de Cossetània Francesca Aliern (en primer terme) i Ramon Miravall, i una imatge de l'estand de Cossetània

Passo la tarda de diumenge dia 8 de juny a la V Fira del Llibre Ebrenc. Els organitzadors, amb l'Albert Pujol al davant, l'autèntica ànima de la fira, han hagut d'ampliar l'espai perquè hi ha més estands que en anys anteriors. La Fira fa goig i poc a poc es va fent gran i convertint-se en una activitat de referència a les Terres de l'Ebre. Cossetània hi tenim un estand que està gestionat per la llibreria Bassa de Móra d'Ebre. Aprofito per parlar i saludar diversos autors de les Terres de l'Ebre que han editat amb nosaltres com Jesús Maria Tibau (El vertigen del trapezista), Francesca Aliern (Cor de Llop), Ramon Miravell (Toponímia major actual de les Terres de l'Ebre), Miquel Esteve de qui properament publicarem la seva novel·la que va guanyar la darrera edició del Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, Xavier Garcia (coordinador de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila), Artur Bladé (fill), Andreu Carranza (El invierno del tigre), etc. Em trobo i estic parlant una bona estona amb Màrius Serra qui més tard fa una xerrada dins els actes programats de la qual n'extrec unes frases:
"Cal reivindicar la lectura com a hàbit quotidià".
"No ens hem de sentir bitxos rars per aprofitar una tertúlia de cafè per parlar sobre el darrer llibre que hem llegit".
"La ficció serveix com a estratègia per parlar de la veritat".
"Sovint encasellem els autors sota una etiqueta, cosa que no hauríem de fer".
"Els llibres són millors els uns que els altres en funció de qui els llegeix i quan els llegeix".
"Estem farts de veure traduccions de novel·les anglosaxones situades en llocs on l'escriptor no hi té cap mena de relació".
"Soc lector abans que autor".
"Hem de ser capaços de transmetre la necessitat de llegir."
"La millor manera de transmetre l'afició a la lectura és llegint i explicant-ho".

7/6/08

Conclusions del Galeusca d'editors

La tercera de les taules rodones del GALEUSCA d'editors que es va celebrar el divendres dia 6 de juny a Lleida va tractar sobre la necessitat de trobar un sistema amb el qual es pugui intercanviar informació entre els editors de les tres cultures (catalana, basca i gallega), que permeti que es puguin editar en les altres llengües obres d'autors de cadascun dels territoris i que faciliti realitzar projectes conjunts.
En la quarta taula rodona es va debatre la possibilitat de projectar internacionalment els GALEUSCA en fires internacional i hi ha haver un intents debat amb opinions diverses. Finalment, la jornada de divendres va cloure amb la presentació per part d'Eduard Voltes, secretari de Cultura de la Generalitat, i d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes, de la primera fase del Pla de Foment de la Lectura.
El dissabte dia 7 al matí, els representants dels editors han realitzat un document de conclusions amb el text següent:
Els editors en llengua gallega, basca i catalana, reunits a Lleida, en el marc de GALEUSCA, els dies 6 i 7 de juny de 2008, després d’analitzar i debatre les principals qüestions que afecten el sector del llibre i les respectives indústries culturals de l’edició, es reafirmen en la importància d’enfortir la col·laboració estable que aporta GALEUSCA, i manifesten les següents conclusions:

Sobre els ajuts a l’edició
1.- S’ha de mantenir i sistematitzar l’intercanvi d’informació sobre els ajuts a l’edició en els diferents territoris GALEUSCA.
2.- Instar al Ministeri de Cultura a modificar els sistemes d’ajut a l’edició per tal que esdevinguin estímuls per a l’edició d’obres d’interès cultural i de dubtosa viabilitat comercial, sense altres vinculacions a les dotacions de llibres per a biblioteques.
3.- Establir un diàleg amb el Comissari Europeu del Multilingüisme i advocar perquè es doni als ajuts a l’edició de llibres un caràcter interlingüístic i intercultural que superi el caràcter transfronterer actual.

Sobre la gratuïtat del llibre de text
1.- Reivindicar el reconeixement de la importància de l’elaboració de continguts curriculars també en suport paper.
2.- Lamentar que, passats tres anys des de la celebració de l’anterior GALEUSCA, les repercussions negatives per a tots els sectors del llibre que prevèiem llavors, i que podien provocar greus problemes per garantir la presència de materials curriculars desenvolupats en les respectives llengües, s’hagin vist confirmades pels diferents estudis tècnics elaborats.

Sobre l’intercanvi entre editors GALEUSCA
1.- La voluntat de treballar per l’aprofitament de totes les sinèrgies derivades de la pertinença al GALEUSCA en l’intercanvi sistemàtics de títols, autors i projectes.

Sobre la projecció exterior de les cultures GALEUSCA
1.- Pel que fa a la promoció exterior de les cultures que s’expressen en llengua gallega, basca i catalana, considerem d’especial importància preservar també en aquest camp l’especificitat de les esmentades cultures i ens comprometem a aprofundir en l’estudi de fórmules de col·laboració en matèria de promoció internacional que ofereixi al món una visió nítida de les nostres cultures, lluny d’esquemes uniformitzadors que distorsionen la nostra veu pròpia i original.

6/6/08

A debat la gratuïtat del llibre de text

La segona de les taules rodones del Galeusca ha tractat sobre la repercussió sobre l'edició en llengües minoritzades de la gratuïtat del llibre de text. En aquest sentit ha estat interessant l'exposició del gallec Alfonso García que ha presentat els resultats d'un estudi realitzat per la Universitat de Santiago sobre la repercussió a les escoles del sistema de préstec dels llibres que s'ha portat a terme a Galícia i que ja ha arribat a tots els escolars.
García ha comentat que una cosa que els ha sorprès és que a mesura que s'ha implantat el sistema de préstec ha augmentat la presència a les escoles de llibres en castellà. Ha comentat també que els equips directius es queixen que no tenen el suficient personal per gestionar els llibres; han detectat que els 50% dels escolars feien anotacions en els llibres, subratllaven frases o paràgrafs per estudiar millor, cosa que ara no poden fer, i que el 50% també dels escolars en un moment donat del curs consultaven els llibres de l'any anterior per repassar algun concepte, cosa que amb el préstec ara tampoc poder realitzar.
Els editors gallecs pensen que el sistema d'ajuda directa a les famílies és millor que el préstec. Per la seva part, segons l'estudi, el 90% dels equips directius aposten per un canvi de model més encaminat cap a l'ajuda directa.
Olatz Osa, representant dels editors bascos, ha assenyalat el perill que pot suposar el sistema de préstec que s'està introduint a Euskadi ja que posa en perill el propi teixit empresarial editorial i la xarxa de llibreries donat que el 67% dels ingressos de l'edició en basc ve del llibre de text i el 40% dels ingressos de les llibreries petites i mitjanes basques provenen a la vegada també del llibre de text. En definitiva, va sentenciar que "les editorials o desapareixeran o es concentraran dins de grans grups editorials".
Per part dels editors catalans Josep Herrero va exposar com està la situació del sistema de copagament de Catalunya i va dir que la indefinició actual crea una situació de provisionalitat.

La situació del sector editorial en català, gallec i basc

En la primera de les taules rodones del Galeusca, que se celebra a Lleida, s'han presentat dades sobre la situació del sector editorial en català, gallec i basc i l'evolució que ha tingut aquest des del 2005 quan se va celebrar el darrer Galeusca fins a l'actualitat. L'informe l'ha preparat Manel Forcano (Associació d'Editors del País Valencià.
Així les coses pel que fa l’hàbit de lectura destaca que a Catalunya ha passat en aquest període del 54,4% (2005) al 59,4% actual; València ha tingut un increment també substancial del 51,5% al 55,6%; mentre que Euskadi i Galícia estan en una situació similar a la del 2005, o sigui es mantenen al voltant del 58% i del 52%, respectivament.
Una altra dada que destaca és que a Galícia s'incrementa el teixit industrial editorial ja que amb tres anys ha passat d’haver-hi 25 editorials el 2005 a les 45 actuals.
Pel que fa als títols publicats en les respectives llengües a Catalunya hi hagut un creixement de 8.386 (2005) a 8.882 (2008) títols en català. A Galícia el nombre de títol editats també ha augmentat de 1.112 a 1323; mentre que a Euskadi ha disminuït l’edició de llibres en basc de 1.576 a 1.467títols i a València també ha disminuït l’edició de llibres en català de 955 a 834. M’ha sobtat la dada que tot i l’increment de prop de 500 títols més en català, el volum de negoci de l’edició de llibres en català s’ha reduït en tres anys de 268,37 milions d’euros a 245,59 milions d’euros. Això voldria dir que hem editat més llibres però se n'han venut menys.
Finalment, pel que fa als diners que dediquen cadascuna de les administracions a subvencionar l’edició en la llengua del seu territori, les dades facilitades ens mostren que a Catalunya la Generalitat dedica 4,47 milions d’euros a ajudar l’edició en català, Euskadi 1,93 milions d’euros, Galícia 2,17 milions d’euros i València 0,44 milions d’euros. Això si ho distribuïm al nombre de títols publicats en cada llengua, les dades ens mostres que a Catalunya estem a la cua. De manera que per cada llibre editat en català l’administració hi dedica de mitjana una de subvenció de 503 euros, Euskadi de 1320 euros, Galícia de 1638 euros i de València 526 euros. I una altra dada interessant per saber la repercussió que tenen els ajuts en el món editorial és que l’ajut institucional a Catalunya representa tant sols l’1,82% del volum de negoci total del sector editorial en català a Catalunya, mentre que aquesta dada a Euskadi és del 5,55%.

4/6/08

Trobada Galeusca d'editors

El divendres dia 6 de juny realitzem una trobada Galeusca d'editors gallecs, bascos i catalans. La trobada la realitzem a Lleida. Vaig anar a la darrera que es va celebrar fa tres anys a Donosti i va ser molt interessant tant pels temes que es van tractar en les ponències com pels contactes i intercanvis d'experiències que vaig poder realitzar amb altres editors que tenen problemàtiques similars a la nostra. A continuació reprodueixo el programa de taules rodones. Intentaré en la mesura que hem sigui possible poder explicar al blog el contingut de la trobada.
Les sigles dels ponents corresponen: AELLC (editors catalans), AGE (gallecs), EEE (bascos), AEPV (valencians).

Divendres, 6 de juny:
9.00h a 10.30h.
Taula rodona: "Les ajudes a l'edició. Actualització de la informació de les ajudes dels diferents territoris Galeusca. Pinzellades sobre les ajudes a Europa Les ajudes del Ministeri de Cultura".
- Lluís Pagès (President AELLC)
- Xelasio Suárez (AGE)
- Iziar Osa (EEE)
- Manel Romero (AEPV)
- Segimon Borràs (AELLC)
11.00h a 12.30h.
Taula rodona: "Repercussió sobre l'edició en llengües minoritzades de la gratuïtat del llibre de text".
- Alfonso García Sanmartín (President AGE)
- Olatz Osa (EEE)
- Josep Herrero (AELLC)
12.30h a 13.30h.
Taula rodona: "La col·laboració entre editors en l'intercanvi de drets d'autor"
- Rosa Serrano (Presidenta de l'AEPV) Moderadora
- Mikel Soto (EEE)
- Pilar Sampil (AEG)
16.00h a 17.30h.
Taula rodona: "La projecció exterior de les cultures. Experiències de les diferents associacions. Possibilitat d'accions conjuntes: aventatges i inconvenients”.
- Jorge Giménez (President EEE) Moderador
- Belén López (AEG)
- Josep Gregori (AEPV)
- Jordi Ferré (AELLC)
18.00 h. a 19.00 h.
Presentació de la campanya de foment de la lectura promoguda pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat. La presentació anirà a càrrec d'Eduard Voltas, secretari de Cultura i d'Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes
El dissabte al matí a partir de les 9.30 hores es farà una sessió per treure conclusions dels temes debatuts en el Galeusca.

1/6/08

NORMALitzar i NORMAlitzar el país

Imatge de la presentació del llibre Racons 08. Temps d'aventura

Al llarg dels dotze anys d'història de Cossetània hem fet presentacions de llibres en molts llocs diferents: en moltes llibreries d'arreu del país, en biblioteques, centres culturals, ajuntaments, consells comarcals, en diversos edificis de la Generalitat, en arxius, teatres, museus, auditoris, escoles, restaurants, bars, en algun jardí, al carrer, en algun mercat, en esglésies, etc. i sempre s'acaba la presentació amb la venda de llibres i amb signatures dels autors. Els 15, 20, 30, 40 o 50 llibres que es puguin vendre en una presentació no resol la viabilitat del llibre; moltes vegades ni tant sols paga les despeses de la presentació (invitacions, tramesa, sobres, etc.), però és un acte promocional que et permet fer una nota de premsa i comunicar-ho als mitjans i que permet a l'autor tenir un contacte directe amb els lectors i presentar el llibre a aquests i a les persones que li són properes. És per això que als assistents adquireixen el llibre per poder-lo tenir signat.
Però enguany, ens hem trobat en dues ocasions que no hem pogut vendre llibres en les presentacions. El primer cop va ser a finals de gener en la presentació del llibre Cuba a Catalunya, de Tate Cabré. L'autora va organitzar una extraordinària presentació al Palau Moja, amb concert inclòs, però uns dies abans l'autora, consternada, em va comunicar que li havien dit que aquell era una edifici oficial en el qual no permetien la venda de cap tipus de producte. Vam poder-ho mínimament resoldre gràcies a què just als baixos del Palau hi ha la llibreria de la Generalitat i indicàvem als qui desitjaven comprar el llibre que calia anar-lo a adquirir allà. Força dels assistents es van prendre la molèstia de baixar a la llibreria adquirir el llibre i tornar a pujar perquè l'autora el rubriqués. Una incomoditat que s'hagués pogut resoldre fàcilment si s'hagués permès que algú de la llibreria de la Generalitat agafés un parell o tres de capses i hagués venut el llibre al vestíbul anterior al lloc on es feia la presentació però això tant habitualment NORMAL hi havia una NORMA que ho impedia.
Aquesta setmana ens ha passat un fet similar. Al Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Doctor Melcior Colet, que depèn de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat, hi vam fer la presentació del llibre Racons 08. Temps d'Aventura que hem editat amb TV3. La presentació va permetre reunir els autors vinguts d'arreu del país: des de la Cerdanya, de les comarques de Ponent, del Sud i del Nord. He de dir que l'espai on es va realitzar la presentació és extraordinari i que tant les persones amb qui vam tramitar-la com les que ens van oferir suport logístic el dia de la presentació van tenir una actitud excel·lent; però dimecres, el dia abans, ens van demanar una llista de les coses que necessitàvem per la presentació i hi vam posar una taula per vendre llibres. Llavors, ens van comunicar que en aquell espai la NORMA no permetia la venda de cap tipus de producte i llibres tampoc. Vaig parlar amb diverses persones de la Secretaria tot insistint-los que si bé entenia que no els agradés que s'utilitzés l'edifici per comercialitzar-hi productes, en aquest cas, no es tractava ni de vendre caramels, ni samarretes esportives, etc. sinó que era un producte cultural molt sensible, que es tractava de vendre llibres i llibres en llengua catalana, edició que des de la pròpia Generalitat s'intenta fomentar, perquè es considera estratègica, amb diverses línies d'ajuts. De res serví la meva insistència davant l'existència d'una insalvable NORMA. O sigui que vam fer la presentació sense la venda posterior, fet que causà estranyesa a diverses de les persones assistents. La NORMA però calia complir-la i així ho vam fer. Després hem va quedar el dubte de si NORMALitzar el país (actuar per tenir les coses com un país NORMAL, en capacitat de decisió política, en finançament, en infraestructures, en cultura, en la llengua, etc), cosa que editar en català em sembla que ho fomenta, topava en aquest cas amb la NORMAlització (la realització d'un munt de NORMES per part de l'administració que els ciutadans hem de complir, encara que alguna pugui semblar en determinats moments poc NORMAL). Ara que, ben mirat, un país NORMAL és aquell que té capacitat per NORMAlitzar sobre tot allò que afecta el seu territori sense que hi hagi una adminstració superior (en el cas nostre l'Estat espanyol) que imposi determinades NORMES de major rang. Per tant potser com més NORMES es facin, com mes és NORMAlitzi el país, potser també més NORMALitzat estarà. Ai, que amb tantes NORMES i NORMALitzacions m'assembla que m'estic embolicant. Més val que ho deixi aquí.