El nou Ipad, l'e-book i els llibreters

Es curiós el poder que té Apple que cada vegada que treu un nou enginy tot el món tecnològic hi està a l'aguait. Aquesta setmana van presentar el seu nou tablet i dijous em truquen de la cadena Ser de Tarragona per parlar-ne i mantenir una conversa sobre el món del e-book a micròfon obert amb Joan Peña, propietari de la llibreria Galatea de Reus i Cambrils. Aquest nou gatget d'Apple s'acosta molt més el que han de tenir els llibres electrònics del futur (ho comentàvem en aquest post): color, connexió a Internet, tàctil, etc. Pels nadius digitals és molt atractiu i permet llegir textos de literatura 2.0, cosa que amb els e-readers actuals no és possible. Manifesto, no obstant a la ràdio, que el fet que no sigui de tinta electrònica, sinó amb pantalla que és una font lluminosa, com l'Iphone, em crea molts dubtes que es faci servir per a la lectura de llibres, ja que molta estona llegint en una pantalla d'aquest tipus és cansat. De totes maneres, si que hi veig molta utilitat per llegir diaris o revistes. El temps dirà. Molt interessant la lectura d'aquest post del blog d'Edi.cat sobre el nou Ipad.

En la conversa amb Joan Peña veig com els llibreters veuen el món dels e-books amb moltes incògnites i també com una amenaça. De fet, de tots els sectors del món del llibre és a qui més mal pot fer. Dic en antena que el sector ha de buscar una fórmula bona perquè els llibres digitals no s'emportin pel davant les llibreries. Necessitem els llibreters, la seva capacitat de prescripció, la seva feina, els necessitem perquè són agents culturals. La seva funcionalitat haurà de canviar, com la nostra, la dels editors. Estic d'acord amb el que deia Joan Peña que de tot plegat el sector n'ha de reflexionar. S'ha de meditar sobre de quina manera s'han d'afrontar aquests nous canvis i sobre el necessari paper que han de tenir els llibreters en aquest nou paradigma. Aquesta reflexió però l'hem de fer ja, donat que el món dels e-books està en una marxa imparable malgrat que es troba encara al començament de la cursa. Sobre el futur de les llibreries també es pot llegir a Dosdoce, aquest article de José Antonio Vázquez.

El Pirineu de cap a cap, en un llibre de regal

Arran de l'èxit assolit amb el llibre Catalunya. 50 excursions inoblidables, de Jordi Longàs, que correspon a la col·lecció Khroma, se'ns va ocórrer seguir en una línia similar per a propers títols de llibres. Es tracta, com en el cas del llibre de Longàs, d'editar llibres d'excursionisme, de natura, que tinguin elements que els puguin fer atractius. Per una banda que siguin llibres de regal, però a un preu molt assequible. D'aquesta manera, els llibres d'aquesta col·lecció tenen un format força gran, 24 x 22,5 cm, estan editats en paper de 170 grams, enquadernats amb tapa dura i impresos a tot color. Una altra característica és que poguin ser comprats també com a llibre de fotografies, de manera que els llibres de la col·lecció a la part dreta sempre s'hi trobarà una fotografia espectacular a tot color, i finalment, que hi hagi el text suficient per poder arribar al lloc fotografiat, de manera que l'obra també fa funcions de guia. La fórmula amb el llibre Catalunya. 50 excursions inoblidables ha funcionat molt bé. N'hem fet dues edicions i és un llibre sobre el qual cada mes en tenim reposicions.

Ara, aquest mes de febrer i en aquesta línia oferirem una altra obra El Pirineu de cap a cap. 50 etapes. La Transpirinenca (GR-11), amb textos de Marta Viladot i fotografies de Daniel Calleja. El que han fet els autors es descriure el sender que traspassa el Pirineu d'una punta a l'altra, començant pel Cap de Creus, i aquesta és una de les novetats ja que els llibres publicats fins ara ho fan començant per Euskadi, amb les característiques de la col·lecció. Cada etapa està il·lustrada per una espectacular fotografia de Daniel Calleja que fa que només per aquest fet el llibre ja sigui interessant de tenir-lo; però a més a més, Marta Viladot amb un estil clar i planer descriu l'itinerari de l'etapa, els indrets per on passa, les dificultats si n'hi han, els atractius, etc. Tot acompanyat d'un detall fotogràfic i d'un croquis explicatiu. És una excel·lent manera de poder descobrir les diferents zones del Pirineu, els seus diversos hàbitats, la variacions muntanyoses de cada territori; senders, cims, llacs, valls, poblets d'encant, tot plegat configuren una obra atractiva a un preu molt assequible.

Aquest serà el segon llibre que publiquem amb Marta Viladot, que treballa a la delegació de TV3 a Madrid. El primer que vam publicar va ser La pedra d'Omari, on la periodista ens descriu la seva descoberta de la muntanya. A partir de llavors s'ha convertit en una constant excursionista. El llibre sortirà publicat el aquest mes de febrer i es presentarà el març a la llibreria Altair de Barcelona.

Prop de 3.000 itineraris d'excursionisme i 9.000 receptes de cuina

Aquesta setmana per poder valorar el cost de digitalització que ens podria representar poder tenir en format e-book les dues principals línies de l'editorial, els itineraris d'excursionisme i els receptaris de cuina, hem fet els càlculs individuals (de rutes i de receptes) de cadascuna d'aquestes línies editorials i tot i que ja em pensava que els números serien importants, les xifres han sortit més elevades del que em pensava. En total d'itineraris d'excursionisme en català a la col·lecció Azimut i a Azimut Comarcal (Sèrie A peu i Sèrie BTT) de Cossetània en tenim 2.609 i a la col·lecció Traza de Lectio (en castellà) 196. Aquestes xifres augmenten cada mes ja que de la col·lecció Azimut publiquem un títol mensual. Hi hauríem d'afegir també alguns itineraris que tenim a la col·lecció Baix Empordà i a la col·lecció Petjades, i també els que vam fer fora de col·lecció del programa del Canal 33 Temps d'Aventura (Racons 07 i Racons 08). Tot plegat, doncs, prop de 3.000 itineraris d'excursions amb modalitats diferents: a peu, BTT, escalada, a cavall, amb esquís, etc.

Si la xifra d'itineraris d'excursionisme és elevada la de receptes de cuina és també molt important. En total entre els llibres de la col·lecció El Cullerot (la més nombrosa), Amb gust a Mediterrani i El Rebost, tenim 8.603 receptes diferents. A aquesta xifra hi hauríem de sumar-hi algun altre llibre que hi ha fora de col·lecció i també els plats ressenyats en les col·leccions de cuina de Lectio Ediciones, El Puchero y Con sabor a Mediterráneo.

La feina feta durant els 14 anys de l'editorial en aquests dos camps és extensa i important. Són molts itineraris i són moltes receptes. Són les dues col·leccions a partir de les quals hem anat forjant el projecte de Cossetània i a partir de les quals hem anat diversificant les diverses línies editorials de Cossetània. S'ha recorregut un bon camí en el format tradicional, el del paper. Ara cal seguir insistint en el camí fet però també cal obrir aquestes dues línies editorials als formats digitals. Hi ha molt de material i de qualitat que poc a poc haurem d'oferir a la xarxa i als usuaris dels e-books, però per fer-ho i per fer-ho bé, cal una inversió important.

El camí ple d'entrebancs per tenir seleccions catalanes, en un llibre

Després de passades les festes nadalenques, aquesta setmana comencem el primer servei de novetats del 2010. Els llibres que publiquem el mes de gener els podeu veure aquí. De totes maneres, ja comencem a distribuir per les llibreries el catàleg de novetats del mes de febrer en el que hi ha llibres de temàtiques diferents. Un dels que publiquem i que ja està a màquines correspon a la col·lecció Fora de Joc, que dirigeix el periodista Josep Riera. Porta per títol: Catalunya contra Espanya. El partit interminable, del també periodista Lluís Simon. El llibre el presentarem a mitjans del mes de febrer.

Simon fa en l'obra un repàs de les moltíssimes gestions que s'han fet des de Catalunya per poder tenir seleccions esportives, cosa que tenen nacions sense estat com Escòcia o Gales, entre altres. I fa també un repàs dels moltíssims entrebancs que s'han trobat les aspiracions catalanes i de quina manera l'Estat espanyol amb tots els mitjans que té un estat ha intentat evitar sempre que ha pogut que Catalunya pogués competir en competicions internacionals. Detalla pressions a tot nivell i de tota mena i altres fórmules més pròpies de polítiques obscures que s'han utilitzat per aconseguir que Catalunya no pogués tenir algun tipus de reconeixement. I això s'ha fet sigui quina sigui la modalitat esportiva, des dels esports més populars fins els més minoritaris. I també explica com s'ho ha fet Catalunya per tenir reconeixement de seleccions internacionals, que en té, o per poder jugar competicions internacionals, com és el cas de l'hoquei que juga en la copa de seleccions suramericanes. És com diu el subtítol del llibre "un partit inacabat", perquè Catalunya insistirà sempre que trobi una escletxa en aconseguir reconeixements internacionals i perquè Espanya, mani qui mani, dretes o esquerres seguirà com reflecteix la coberta del llibre fent totes les travetes que pugui a les aspiracions catalanes. I és que com llegim en la introducció de l'obra tant el govern de la Generalitat com el de l'Estat seguiran destinant recursos per aconseguir un, el de Catalunya, tenir seleccions amb reconeixement internacional i l'altre, el d'Espanya, impedir-ho. Així ho diu Lluís Simon:

"A diferència d'altres afers políticament més profunds en què la Generalitat s'ha volgut fer valer enmig del marasme de comunitats autònomes i ha topat contra un mur de ferro anomenat Estat, en l'àmbit de les seleccions i les federacions esportives aquesta paret ha pogut ser saltada gràcies a l'àmbit privat d'aquests mateixes associacions, algunes de les quals, no sense grans dificultats i una gran injecció de diners públiques, han estat reconegudes per organismes internacionals. I Madrid no s'ha quedat, en cap cas, de braços plegats. Ha emprat tots els ressorts de què disposa un govern que és una de les grans potències econòmiques del món per evitar que qualsevol federació catalana, per modesta que sigui, i per extensió el nostre esport, trobi el seu lloc en el món."

Una dosi de realisme sobre el món dels e-books

Els e-books han estat un tema estrella en el món dels llibres en el darrer mig any. En algunes ocasions des de determinats indrets, especialment des de la xarxa, s'ha tractat la qüestió amb exageració, magnificant dades com per exemple que el dia de Nadal Amazon va vendre més llibres electrònics que de paper, o també oferint dades llunyanes a la realitat de la situació del nombre d'e-readers que hi ha a l'Estat espanyol o de la venda d'e-books. En aquest sentit Manuel Gil i Francisco Javier Jiménez ofereixen un article a la revista Trama & Texturas número 10, que acaba recentment de sortir, amb reflexions interesantíssimes i amb dosis de realisme sobre la penetració dels e-books al nostre mercat. L'article porta per títol "La transición digital: ¿ha muerto el e-Reader antes de nacer?", que és un titular amb certa trampa i que fa les funcions de tal: incitar la lectura. Els autors del text amb aquest interrogant el que volen dir és que l'actual e-reader, amb les seves prestacions, té un futur limitat i que "morirà" i ha de ser substituit per altres aparells amb més prestacions si es vol arribar especialment als nadius digitals. De totes maneres, és un article que posa les coses al seu lloc en un moment en què com qui diu hi ha qui fa apocalipsi del final de l'era paper dels llibres.

En aquest sentit afirmen:

"Para las nuevas geeraciones nativas de la era Google, del IPod, de ITunes, estos cacharros no satisfacen ni de lejos sus expectativas tecnològicas, ni se ajustan a la forma y manera de leer que practican desde pequeños en sus ordenadores y consolas."

Els e-readers del futur hauran de ser d'una altra manera:

"No es descabellado pensar en un aparato que lea libros, ofrezca música, video, haga fotos, pueda operar como consola, incorpore la radio y por supuesto que permita acceder a Internet. La conectividad y el acceso a la Red son ya requisitos imprescindibles para este tipo de electrónica de consumo."

És cert el que diuen. Els usuaris d'e-readers que jo conec són persones de més de 25 anys, fins i tot gent que supera els 60 anys que amb aquest aparell i les possibilitat que té d'augment de lletra han recuperat la lectura. Les enquestes sobre els usuaris del Kindle també ho confirmen. I és cert que les prestacions dels actuals lectors no el fan atractiu per als més joves i que no permeten encara crear productes propis del que ha de ser la literatura 2.0. Ara bé, sovint en les nombroses entrevistes que ens han fet sobre el món dels e-books, comparo aquests aparells d'ara amb els primers telèfons móvils que eren com una maleta i que no tenen res a veure amb els actuals. Els lectors electrònics han de baixar de preu i augmentar amb prestacions i la primera serà que tots tindran connexió Internet via wi-fi i 3G. Estic segur que en el futur els aparells podran fer tot el que diuen els autors de l'article, però mentrestant els editors hem d'anar agafant posicions, sense tornar-se bojos ni voler digitalitzar en quatre dies tots els nostres fons però sense parar i aprofitant les oportunitats que ens ofereixen alguns programes com Enclave.

Gil i Jiménez, tot i ser molt crítics amb els aparells exposen alguns dels deures que han de fer actualment els editors:

"Eso si, los editores deberán empezar a terner disponibles sus contenidos visibles en la Red, para consulta y descarga, cuanto antes."

"El editor ha de tomar una serie de decisiones en breve que no sólo implican en qué nuevos formatos empezar a editar sus contenidos, sinó qué e-distribuidores tendrá a partir de ahora como aliados tecnológicos, y todo ello en un entorno digital, lleno de incertidumbres difíciles de resolver a corto plazo."

"Los editores deberán estar preparados para la pluralidad de soportes, por lo que el formato a elegir deberá ser lo más universal posible, compatible con el mayor número de ellos."

"Ahora más que nunca los editores han de replantearse cuál es realmente su cometido y función en la nueva cadena de valor de la producción editorial."

Però també posen deures per a les llibreries:

"La red de librerías independientes debe, con carácter de urgencia, desarrollar los mecanismos y acuerdos pertinentes para participar activamente en la doble cadena de valor, la análogica y la digital".

Tot i així escriuen rotundament que,

"... a diferencia de lo que afirman los catastróficos titulares periodísticos y los vaticinios apocalípticos de ciertos gurús, el e-Reader no va a acabar con las editoriales y las librerías, ni a corto ni a medio plazo. El mundo editorial español no es un sector jurásico y troglodita que se opone al cambio de paradigma, lo que ocurre es que los plazos y los ritmos de la industria editorial no son los mismos que los de los productores de electrónica de consumo."

Totes aquestes reflexions, algunes de les quals en la meva opinió es podrien matitzar ens acosten més a la situació real del sector. No em canso de repetir que encara estem en una situació incipient i que si d'una marató de 42 quilòmetres es tractés encara estem al quilòmetre 1. El 2009 ha estat un any important pel món de l'e-book a casa nostra. Just fa un any quan estavem preparant la sortida d'Edi.cat, l'e-book era una qüestió gairebé exòtica. Ara la seva existència s'ha popularitzat i s'ha hagut de trencar la idea repetida infinitament i que es desmonta ràpidament quan un té un e-reader a les mans en el sentit que "no m'acostumaré mai en llegir en una pantalla", frase que he escoltant moltíssimes vegades. El mercat està madurant. Ara parlar d'e-books ja no és una raresa. Poc a poc el lector hi va entrant i poc a pocs els editors també, que és el que hem de fer, sense excessives presses però també sense parar. En el fons es tracta que quan hi hagi el boom dels e-books, que es produirà quan els e-readers tinguin més prestacions i siguin més barats, estiguem preparats i tinguem un bon nombre de llibres digitalitzats. Ara és aquesta la tasca que hem de fer, digitalitzar i adaptar els llibres a format e-book, sinó, si esperem a què hi hagi el boom per fer-ho hi arribarem tard, perquè el procés de digitalització no és ni senzill ni barat.

Els llibres de Ramon Pascual

Amb el llibre Arbres dels nostres paisatges, de Celdoni Fonoll, vam començar la col·laboració amb Ramon Pascual i Núria Duran, ja que ambdós van realitzar la part científica de l'obra. Ramon Pascual té una àmplia bibliografia publicada, generalment sobre temes de natura, els quals coneix a la perfecció i n'és un especialista. Té la virtut que sap explicar les coses per molt científiques que siguin de manera molt didàctica i entenedora. Això ho fa tant quan escriu la seva obra com quan parla. És d'aquells científics que trenca l'habitual barrera que hi ha entres les membres d'aquesta comunitat i la resta de ciutadans, que fa que generalment sempre siguem incapaços de saber de què parlen. Lluny d'això, el Ramon Pascual sap apropar-nos els conceptes i fer-nos-els propers.

La col·laboració de Ramon Pascual amb Cossetània s'ha ampliat els darrers mesos amb la publicació del llibre Guia d'arbres per a nois i noies, que està amb la línia de l'obra que l'any 2008 vam publicar amb un bon èxit de vendres, Guia de bolets per a nois i noies. L'autor apropa els bolets o als arbres als joves amb un llibre vistós, amb fotografies i dibuixos, amb textos adequats, que permeten els lectors entrar en l'apassionant món de la natura. L'extens arxiu fotogràfic que disposa l'autor li permet acompanyar les obres d'imatges que ajuden a entendre cadascun dels arbres o dels bolets que detalla. Són ambdues obres una excel·lent manera de fer entrar els més joves en el món natural i sobretot de procurar que estimin tota la biodiversitat que tenim al nostre voltant. Tant sols a partir del coneixement i de l'estima podrem conservar tota la riquesa natural que tenim. Facilitar als joves aquesta tasca és un treball lloable, cosa que Ramon Pascual aconsegueix en les seves obres.

El nou paradigma de la premsa escrita

Si un sector es troba en un canvi de paradigma i amb una necessitat imperiosa de redefinir el seu model de negoci és el de la premsa escrita, molt més en aquest cas que en el sector del llibre, però en una línia que va força en paral·lel. Actualment els diaris de paper sofreixen la crisis en gran mesura. Ningú se n'escapa. Hem vist expedients de regulació, acomiadaments, etc. i això seguirà el 2010. Les vendes a quiosc o les subscripcions estan en una línia de caiguda i els responsables de màrqueting de les publicacions periòdiques en paper tenen obsessivament entre cella i cella crear campanyes o promocions per frenar la davallada. Això, a més la caiguda en picat de la publicat, principal ingrés dels diaris, els ha situat en una greu crisi.

Una de les causes de la davallada de la venda al quiosc ha estat el carreró sense sortida on es van posar els diaris en crear edicions digitals gratuïtes. N'hi va haver que van intentar que fossin per subscripció i n'hi ha que tenen encara alguns dels seus accessos de pagament, però en els webs digitals de les publicacions periòdiques es troben les principals informacions diàries de forma gratuïta. En el meu cas, a part d'un diari en paper al qual estic subscrit, rebo cada matí un newletter d'una altra publicació amb els titulars i els enllaços, i per via l'agregador del Google Reader o del Bloglines estic el dia de les notícies culturals de les principals publicacions en paper que tenen diaris digitals i dels diaris estrictament digitals. Per tant, mai havia estat tant informat com ara. Perquè doncs he de comprar més diaris? i fins i tot sovint em pregunto, perquè mantinc la subscripció en paper d'un dels diaris?

Amb tot això o les coses canvien o el futur de les publicacions en paper si no aconsegueixen que es pagui per la lectura dels continguts, ho tenen francament malament. Els e-readers obren, no obstant, la porta, si els diaris actuen amb seny, a un nou futur per a la premsa escrita. Els e-readers, com hem comentat altres cops, evolucionaran en un futur immediat amb més prestacions i baixaran de preu. No haurem d'esperar gaire temps perquè tots els e-readers que s'ofereixin al marcat tinguin connexió a Internet via 3G o wifi i haurem d'esperar una mica més, però no gaire, per poder tenir de forma assequible lectors electrònics en color. De manera, que s'obra la porta a poder-se descarregar directament al lector electrònic versions adaptades dels diaris digitals tot pagant una subscripció. Això pot portar als diaris a un nou paradigma de negoci i és potser la darrera esperança que tenen per resituar el negoci dins uns paràmetres raonables. En aquesta línia llegeixo a beat,cat que el grup mediàtic de poderós Murdoch ha arribat a un acord amb Sony perquè a través del nou model Sony Reader Daily Edition es puguin llegir amb el pagament d'una quota mensual The Wall Street Journal i MarkelWatch.

Pot doncs marcar tot plegat una nova línia de negoci? Doncs podria ser que si, i és que és molt possible que amb l'evolució dels lectors electrònics aquest aparell sigui el gatget central que farem servir per a la nostra lectura. Allà hi rebrem cada dia al matí el diaris als que estiguem subscrits i mensualment o setmanalment també les revistes o publicacions de les quals també en tinguem subscripcions. Per tant, ens podem trobar en un futur no gaire llunyà en què a l'e-reader hi tinguem els llibres que llegim, els diaris i les revistes,. Tot dins el mateix aparell i tot evidentment amb una quota raonable, que ha de ser més barata que la de paper, però que si volem que pugui ser de qualitat no podrà ser de forma gratuïta. És possible doncs que els e-readers ajudin la premsa escrita a trobar un nou paradigma de negoci que permeti a les publicacions sortir de la caiguda de vendes i d'ingressos en la que es troben actualment.

L'opinió de Josep Cots (Edicions 1984)

Josep Cots, director d'Edicions 1984, a més de ser un excel·lent editor, és un dels vocals de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i persona que diu el que pensa sense embuts. Compromès amb el país, té clar que cal ajudar l'edició en català sense complexos i que un dels problemes per la diferència de lectors a Catalunya que llegeixen en castellà (el 80%) respecte als que ho fan en català (el 20%) és la manca d'oferta. Sovint comenta que no hi ha pràcticament traduccions d'assaig en català i que això fa que els lectors d'aquesta tipus de llibres els busquen ja directament en castellà. En la revista Presència de diumenge hi ha una àmplia entrevista amb Cots. Diu el que pensa, amb valentia, tal com és ell.

Respecte a l'administració comenta:

"De l'administració no te'n pots refiar, té un nivell d'ajudes absolutament irrisori. L'ajuda directa a la indústria editorial en sentit estricte no arriba a l'1,5% el pressupost de la conselleria de Cultura. Fins i tot l'han retallat un 20% en relació amb l'any anterior. Ja sé que s'han d'atendre molts aspectes, però l'edició en català és un sector generalment precari."

"Amb les ajudes a la indústria editorial s'ha anat fent la viu-viu i s'ha continuat el que es feia en l'anterior legislatura que és quan es va remodelar l'ajut bàsic, un canvi que va suposar un pas positiu. S'ha continuat però retallant-lo. S'han obert algunes línies cap a l'assaig, però sense prou força i en el camp de les traduccions al català, que és fonamental, estem com estàvem a l'època del president Pujol."

És queixa amb tota la raó del món del poc cas que fan als mitjans de comunicació de Catalunya als llibres publicats en català i parla també dels llibreters. En aquest sentit afirma categòricament:

"Sense les llibreries independents no existirien les editorials independents."

Pefil sociolingüístic dels adolescents de l'Alt Camp

En el darrer número de Quaderns de Vilaniu. Miscel·lània de l'Alt Camp, publicació editada per l'Institut d'Estudis Vallencs, el filòleg Josep Maria Pallàs publica un estudi sobre el perfil sociolingüístic de l'alumnat de l'IES Narcís Oller de Valls. El treball s'ha fet sobre 730 alumnes, el 85% del total del centre, per tant tal com es diu en el resum és "una mostra força representativa dels adolescents i joves de l'Alt Camp." Reprodueixo algunes de les conclusions que he trobat més significatives. De fet, és interessant saber en quina situació es troba la nostra llengua en els adolescents ja que ells marcaran el futur de l'ús del català.

El 50% de l'alumnat té com a llengua personal i dins el nucli familiar el català. El castellà arriba al 35%. Els bilingües es mouen entorn el 10%. El 5% restant parla a casa altres llengües.

El català és la llengua majoritària de relació amb amics i companys d'institut (44%). Els que es declaren bilingües formen el segon grup i gairebé empaten amb els que els que usen el català a l'hora de relacionar-se amb els companys de classe.

L'ús exclusiu del castellà com a llengua de relació amb els companys ateny el 15% de l'alumnat.

D'una manera sistemàtica, els resultats més favorables al català es donen a batxillerat, on solen superar els 15 punts percentuals els de l'ESO.

Hi ha una relació directa entre llengua i identitat: com més ús del català, més assumpció de la identitat catalana.

La catalanitat en solitari o compartida és un tret identitari i assumit pel 78% de l'alumnat. L'espanyolitat és assumida positivament pel 45%.

La diferència és mínima entre els dos grups majoritats: la catalanitat predominant (40%) i la catalanitat compartida amb l'espanyolitat 38%. A l'ESO es capgira el predomini: el grup majoritari és el que sent una identitat compartida catalanitat/espanyolitat.