El camí ple d'entrebancs per tenir seleccions catalanes, en un llibre

Després de passades les festes nadalenques, aquesta setmana comencem el primer servei de novetats del 2010. Els llibres que publiquem el mes de gener els podeu veure aquí. De totes maneres, ja comencem a distribuir per les llibreries el catàleg de novetats del mes de febrer en el que hi ha llibres de temàtiques diferents. Un dels que publiquem i que ja està a màquines correspon a la col·lecció Fora de Joc, que dirigeix el periodista Josep Riera. Porta per títol: Catalunya contra Espanya. El partit interminable, del també periodista Lluís Simon. El llibre el presentarem a mitjans del mes de febrer.

Simon fa en l'obra un repàs de les moltíssimes gestions que s'han fet des de Catalunya per poder tenir seleccions esportives, cosa que tenen nacions sense estat com Escòcia o Gales, entre altres. I fa també un repàs dels moltíssims entrebancs que s'han trobat les aspiracions catalanes i de quina manera l'Estat espanyol amb tots els mitjans que té un estat ha intentat evitar sempre que ha pogut que Catalunya pogués competir en competicions internacionals. Detalla pressions a tot nivell i de tota mena i altres fórmules més pròpies de polítiques obscures que s'han utilitzat per aconseguir que Catalunya no pogués tenir algun tipus de reconeixement. I això s'ha fet sigui quina sigui la modalitat esportiva, des dels esports més populars fins els més minoritaris. I també explica com s'ho ha fet Catalunya per tenir reconeixement de seleccions internacionals, que en té, o per poder jugar competicions internacionals, com és el cas de l'hoquei que juga en la copa de seleccions suramericanes. És com diu el subtítol del llibre "un partit inacabat", perquè Catalunya insistirà sempre que trobi una escletxa en aconseguir reconeixements internacionals i perquè Espanya, mani qui mani, dretes o esquerres seguirà com reflecteix la coberta del llibre fent totes les travetes que pugui a les aspiracions catalanes. I és que com llegim en la introducció de l'obra tant el govern de la Generalitat com el de l'Estat seguiran destinant recursos per aconseguir un, el de Catalunya, tenir seleccions amb reconeixement internacional i l'altre, el d'Espanya, impedir-ho. Així ho diu Lluís Simon:

"A diferència d'altres afers políticament més profunds en què la Generalitat s'ha volgut fer valer enmig del marasme de comunitats autònomes i ha topat contra un mur de ferro anomenat Estat, en l'àmbit de les seleccions i les federacions esportives aquesta paret ha pogut ser saltada gràcies a l'àmbit privat d'aquests mateixes associacions, algunes de les quals, no sense grans dificultats i una gran injecció de diners públiques, han estat reconegudes per organismes internacionals. I Madrid no s'ha quedat, en cap cas, de braços plegats. Ha emprat tots els ressorts de què disposa un govern que és una de les grans potències econòmiques del món per evitar que qualsevol federació catalana, per modesta que sigui, i per extensió el nostre esport, trobi el seu lloc en el món."