Un tastet de galetes i de cultura

M'arribo un dia de les vacances d'agost a Santa Coloma de Farners i fem una visita al Museu de la galeta, de Galetes Trias. En el Museu, que els propietaris de l'empresa van inaugurar l'any 1995, es pot contemplar l'antiga maquinària amb la qual la família Trias va començar a fer galetes i l'evolució que aquesta ha tingut des de fa cent anys, el 1908, quan van començar, fins ara. També es poden apreciar els diferents dissenys que han tingut les capses de galetes d'acord amb les modes de cada temps. S'accedeix al Museu per unes escales amb unes grans vidrieres encarades a la fàbrica que permeten veure tot el procés productiu de les galetes. Em vaig quedar amb les ganes de poder veure l'audiovisual que tenen produït i que reprodueixen per a les visites guiades.

La visita al Museu et permet fer un tastet de les excel·lents galetes i també estan a disposició dels visitants diverses col·leccions de postals que de forma gratuïta poden endur-se. Una de les col·leccions reprodueix quatre rondalles catalanes: dues de Ramon Llull, "El corb i la serp" i "L'Agró que s'havia fet vell", i dues de Jacint Verdaguer, "El mariner de Sant Pau" i "La Nadaleta". Un tastet de galetes i un de cultura, tot i que aquell dia veig que tenen molta més acceptació les galetes que les llegendes. En qualsevol cas, com que ambdós tastets són compatibles acabo llegint les llegendes tot degustant un extraordinari Neulet.

Noah Gordon i els castells

En la darrera edició de la Nit de Castells, els organitzadors van premiar Noah Gordon amb el premi Ambaixador de castells per la difusió del fet casteller que ha realitzat amb la seva novel·la El Celler. Això em despertà la curiositat per llegir aquesta obra, per saber de quina manera Gordon tractava els castells Gordon fa la següent descripció (pàgina 43 i 44) de com s'alça un castell:

"Mentre el músics tocaven cançons tradicionals amb els tambors i les gralles, primer es col·locava a la base un quartet d'homes ben forts i d'espatlles amples. Un cop situats els baixos, embotits dins les extremadament tibades faixes que els aguntaven l'esquena i la panxa, de seguida els envoltaven desenes d'àvids volutaris, la pinya, que els empenyien, tot apuntalant-lo i mantenint-lo al lloc amb desenes de mans esteses per crear una base ben ferma. Llavors, uns altres quatre homes forts pujaven sobre els baixos i els posaven els peus nus damunt les espatlles. Després pujaven quatre homes més, i quatre més damunt d'aquests. I així fins a vuit pisos d'homes, a cada alçada més lleugers perquè el pes que havien de suportar era menor. Els dels últims pisos eren jovenets i l'últim a coronar el castell era un nen petit, l'enxaneta".

No és, per meu gust una descripció tant bona com aquesta que va fer Narcís Oller a Vilaniu, clar que aquest darrer tenia l'aventatge que era de Valls, però donat el volum de vendes internacionalment altes de les obres de Gordon, és, sens dubte, una gran promoció del fet casteller i el guardó lliurat és del tot merescut.
En un altre passatge (pàg. 313-315) ens narra un concurs de castells entre la colla de Santa Eulàlia (població imaginària que crea l'autor i que és l'escenari principal de la novel·la) i la de Sitges, que acaba en un estrany empat, tot i haver assolit els primers una construcció de nou pisos, mentre que els segons la van fer de vuit.

Els castells i Narcís Oller

Diada castellera per excel·lència aquest diumenge dia 21 d'octubre a Valls. La jornada de Santa Úrsula és la culminació de la temporada castellera i les dues colles vallenques, la Vella i la Joves, intenten portar a plaça les seves millors construccions. És una diada plena d'emocions, de tensió, de cansament, de suor, de sofriment i alegria, de duresa...

Començo com cada any el dia amb un esmorzar de forquilla i ganivet que des de fa força anys endrapem un grup d'amics, amb camises de les dues colles. L'esmorzar és distens i permet fer broma entre els d'una colla i els de l'altra. És la rivalitat ben entesa. A la plaça hom desitjarà el triomf particular, però això no priva que prèviament haguem xalat junts amb un bon esmorzar.

L'actuació al final ha satisfet ambdues colles. La Joves ha aconseguit arrodonir la tripleta màgica i la Vella, colla de la qual en formo part, ha pogut assolir un castell de gamma extra. D'aquesta manera, la Colla Joves ha descarregat el 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. La Colla Vella, per la nostra part, hem descarregat el 3 de 9 amb folre, al 4 de 8 amb el pilar de sis al mig, hem carregat el 4 de 9 amb folre, i hem fet llenya en l'intent de 5 de 9 amb folre. Tot amb tot, a la ronda de pilars hem aconseguit descarregar el pilar de 8 amb folre i manilles, castell de gamma extra que ha desbordat l'alegria dels components de la colla.

La Ruta Literària Narcís Oller

Per altra part, el dissabte dia 20 i dins als actes de la Fira de Santa Úrsula, vaig seguir la Ruta Literària Narcís Oller que escenificada es va portar a terme pels carrers de la ciutat. A la plaça del Carme, es llegí un fragment de la novel·la Vilaniu en el qual es descriu una actuació castellera. El text que va escriure Oller és extraordinari, possiblement el millor text literari que s'ha escrit sobre castells. En reprodueixo un fragment:

"Sota aquella piràmide de braços tibants desaparegueren els caps dels que formaven fonament. Un hom no sabia què admirar més d'aquells titans: si la força muscular de què anaven a donar prova, o bé la resistència de llurs pulmons, que durant tant de temps lluitarien amb l'asfixia. Mentrestant el segon estenia els braços, mantenint amb ells l'equilibri, com un funàmbul amb el balancí, i el tercer, al so de la gralla, que havia emprès la segona estrofa del seu cant, escalava ses espatlles pausadament. En posar-se dret dalt d'elles, sentí les urpes del segon com se li aferraven a la corba dels genolls per apuntalar-lo, i esperà, estès de braços, el quart, que ja anava enfilant-se per la seva esquena mentre la gralla tocava la tercera estrofa. Tocà després la quarta, i la cinquena, a mesura que anaven escalant i augmentat la columna el quart i l'aixecador o penúltim. Llavors era de veure com, al compàs del castell, creixien l'entusiasme i l'expectació de la multitud. El segon podia amb prou feines sortejar, amb el seu enginy de casteller, els balanceigs que l'ascensió de nous individus produïa al castell, cada cop més alt. Aquell feix de braços més forts que el ferro li sostenien les cames en la més absoluta immobilitat, però de genolls amunt, el cos li brandava de davant darrera, i sols amb la seva voluntat, més puixant encara que les seves hercúlies forces, podia dominar la tendència a aclofar-se que als genolls i a la cintura li imposava l'enormitat de pes i de balanç."

Les dues imatges que acompanyen el post corresponen a la Ruta Literària Narcís Oller i al pilar de 8 amb folre i manilles de la Colla Vella, instants després que es coronés.

Quan les coses s'expliquen des de Madrid i l'origen dels castells

Es habitual que cada setmana hagi d'anar a entre una i tres presentacions de llibres de Cossetània. La setmana que avui diumenge acaba hem tingut quatre presentacions; com que ens les repartim amb el director editorial, he anat en dues sobre les quals voldria fer uns comentaris.
Dimecres, dia 19 de setembre, vam presentar Catalunya explicada als alemanys, obra de Klaus-Jürgen Nagel i també publicada en alemany per Messidor Verlag (Katalonien eine kleine Landeskunde) . L'autor va exposar que era necessari el llibre per poder fer arribar als ciutadans alemanys la realitat de Catalunya explicada amb rigor i realisme. Nagel exposà que a Alemanya quan es parla de Catalunya s'explica habitualment la versió que se'n té des de Madrid. Segons el professor alemany, els corresponsals de premsa fan les cròniques des de la capital de l'Estat i tenen com a referència els mitjans de comunicació i la premsa que allà es fa. Llavors, si un fa cas del que s'hi diu no és estrany que, segons digué, fins i tot mitjans seriosos i de prestigi hagin fet cròniques on comentaven que a Catalunya existeix una policia lingüística i la comparaven amb la policia religiosa dels talibans. Déu n'hi dor!. El que em preocupa del cas és que en la gran majoria dels casos, els corresponsals de premsa dels diferents mitjans de comunicació internacionals tenen la seu a Madrid i que, com és el cas del alemanys, la versió que els arriba és la que s'explica des de la capital de l'Estat; per tant la realitat catalana els és sempre esbiaixada i la versió que tenen dels conflictes territorials a l'Estat espanyol no és la real. Mala imatge tindrem internacionalment si els corresponsals de premsa fan cas del que es publica en la majoria dels mitjans de la capital de l'Estat. (Més informació sobre la presentació del llibre en aquest post).

L'origen dels castells

Dijous, dia 20 de setembre, a Tarragona es va presentar L'origen dels castells, obra de Joan Bofarull que va guanyar el III Premi d'Assaig l'Espiridió. La presentació anà a càrrec del president del Parlament de Catalunya Ernest Benach, qui és casteller (ha estat cap de colla dels Xiquets de Reus) i coneix molt aquesta tradició catalana. Benach féu un discurs brillant i aportà dades d'interès que reprodueixo.

Digué que segons una enquesta de la Coordinadora de Colles Castelleres, un 12,2% de la població de Catalunya estaria disposada a formar part d'una colla castellera. També comentà que l'audiència que obté Televisió de Catalunya en les retransmissions castelleres és superior a la de determinats esports i que "el fet casteller és una realitat cada vegada més assumida per la població de Catalunya". Va afirmar que la incorporació de les dones als castells ha estat essencial i que sense les dones "no es farien els grans castells que es fan". Comentà que els darrers 25 anys hem vist els millors castells de tota la història del món casteller i que per arribar a aquest punt "la competitivitat ha jugat un paper fonamental".

El president del Parlament, assegurà que "els castells són emoció, sentiment de festa, cultura (de la millor que es fa en aquest país), identitat (els castells són poble), patrimoni i memòria" i que seria molt positiu que els castells siguin declarats algun dia patrimoni de la humanitat. Finalment, emprà tres paraules per definir els castells: identitat, integració i emoció. "Identitat: els castells sempre han expressat desacomplexadament la seva identitat. Integració: moltes persones vingudes de fora han après a estimar el país gràcies a integrar-se en el món casteller. Emoció: els castells són un patrimoni emocional del país, són un emoció col·lectiva, i és molt important que siguem capaços d'emocionar-nos col·lectivament."

Un nou bloc

Per acabar, aquesta mateixa setmana la Catosfera ha tingut la incorporació d'un bloc de la Tardor Literària de Tarragona, 5sentits, des d'on podrem seguir les notícies i novetats que generi aquesta activitat literària de la ciutat de Tarragona. L'anirem llegint.