9/8/08

Paper mullat

9 d'agost del 2008, el govern de l'Estat espanyol incompleix l'Estatut de Catalunya aprovat per les Corts espanyoles i en referèndum pel poble de Catalunya on es deia clarament que abans d'aquesta data s'havia d'acordar de manera bilateral amb l'Estat espanyol el nou finançament. Amb això el govern espanyol incompleix una llei orgànica, que no és poca cosa. Primer van ser les promeses incomplertes de Zapatero que s'aprovaria l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, ara l'incompliment d'una llei orgànica. Què més podem esperar? Tot plegat com deia la cançó de la Trinca "Com el far west, no hi ha res" (en reprodueixo la darrera estrofa), acords que són "paper mullat".
I per asserenar els ànims
d'aquest poble tan tossut
es firma una tractat de pau
que li diuen l'estatut.
Però com sempre passa al cine
a l'hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids
sempre són paper mullat.
I ara es volen tirar enrera
perquè diu que som un cas
i quan se'ns dóna un ditet
ens agafem tot el braç.
I de tant que ens recomanen
prudència i moderació
ja no estem desencantats
ara estem cagats de por.
Doncs no volen que fem l'indi
i amenacen cada dia
que si no estam quiets vindrà
el set de cavalleria
I la cançó sencera.

4 comentaris:

Ramon Aladern ha dit...

Què més hem d'esperar? Aviat serem al 2014 i cada cop tenim menys horitzó de futur. O reaccionem com a poble, o sinó la nació catalana desapareix definitivament.

Cèlia ha dit...

Fa molt poquet, llegint un post d'un bloc, una noia sudamericana feia un comentari als catalans que em va fer plorar molt. Ens donava ànims perquè deia que Catalunya era un poble tossut que ha lluitat des de sempre i que, segur, els nostres descendents continuaran lluitant. En canvi, ells van desapareixent contínuament, les seves llengües, la seva cultura... Vaig plorar i em va animar!

Jesús M. Tibau ha dit...

és per sentir-se avergonyit que una cançó de la Trinca tan antiga, sigui tan actual. Catalunya ha avançat poc, i la Trinca ha canviat molt.

Anònim ha dit...

Jesús, tens tota la raó, la cançó és aplicable als nostres temps. Que trist!