De castells càtars

Sempre m’ha meravellat la capacitat que tenen els francesos per aprofitar a la màxima expressió els recursos turístics que tenen i la seva imaginació per crear nous atractius en l’àmbit cultural. Fa més prop de vint anys vaig estar per primera vegada a la zona dels castells càtars. En aquell moment començava tota la fal·lera per llegir tot allò que tenia relació amb el catarisme i l’esoterisme que té al seu voltant, qüestió sobre la que s’han fet tot tipus de llibres. Vaig visitar diversos castells entre els quals els imponents de Perapertusa i Querbús. Hi havia una aposta clara per aprofitar l’interès del catarisme per crear un producte de turisme cultural de primer ordre. Aquest mes d’agost he acompanyat uns amics a aquests castells. Primer a Querbús on hi vaig trobar molta més gent que en la meva visita anterior i després a Perapertusa on vaig quedar submergit de l’explotació a la màxima expressió d’un producte turístic fins el punt que vaig quedar fastiguejat de tanta gent. “Això sembla la Rambla”, vaig sentir que comentava un dels molts catalans que visitaven el castell. Després de visitar-lo, fer cua per baixar i haver-me d’esperar a què donessin pas els que pujaven pel sender que s'enfila al castell per poder passar més tard els que baixàvem, i una vegada arribats al cotxe intentava repassar quants llocs de treballs havien creat a partir de l’atractiu històric i paisatgístic de Perapertusa. Per començar, amb el cotxe no vaig poder arribar a l’aparcament on vaig parar en l’anterior ocasió, sinó que vam deixar el vehicle en una gran esplanada habilitada on diverses persones t’indicaven on havies d’aparcar. Per pujar al castell calia pagar nou euros i pujar a un microbús (n’hi ha un munt) que t’enfilen pel darrer tram de carretera fins als aparcaments d’abans que estan a uns 20 minuts a peu del castell. Allà un mercat medieval convidava a gastar i entretenia els visitants. A més músics amb instruments medievals amenitzaven la jornada. A dalt del castell, durant tot el dia hi havia diversos espectacles. A més, hi ha diversos bars per per beure i menjar. En definitiva, l’aprofitament del recurs turístic a la seva màxima expressió, tant que vaig quedar atabalat fins a tal punt que no tinc ganes de tornar-hi, al menys el mes d’agost. Mentre això succeeix a la zona del Gaià tot una sèrie de castells encimbellats dalt de turons i sobre els quals Josep Santesmases, Marina Miquel i Dolors Saumell en fan fer una excel·lent guia, són ignorats per les administracions que no n’han sapigut crear un producte turístic d’interès i també pels molts catalans que preferim fer molts quilòmetres cap a Occitània i desconeixem el que tenim a prop de casa.