1/8/10

La darrera novel·la de Francesca Aliern

M'havia quedat pendent de lectura la novel·la que cada any ens presenta per a la campanya de Sant Jordi Francesca Aliern i que té una excel·lent acollida, especialment en les comarques ebrenques on l'autora és molt coneguda, valorada i estimada. Aliern, com en les seves anteriors obres, en Mans de fang ens endinsa en un cas d'injustícia social, en aquest cas una narració ubicada temporalment en els durs anys de la postguerra en un poble de la riba de l'Ebre.
L'autora ens explica com de conflictius eren aquells temps per a les noies que no es volien resignar al futur que les seves famílies tenien per destí, o sigui quedar-se a les cases per ajudar en les fatigoses feines del camp per acabar casant-se amb un veí del poble que també es dedicava a les feines agrícoles. De res servia que les noies tinguessin inquietuds per a la lectura i l'escriptura. L'autora ens presenta dos casos amb línies narratives paral·leles que ens colpeixen amb les seves vides. Aliern recull històries amb fonament real que ella transforma en els personatges de les seves narracions. Usa com en les seves altres obres un llenguatge proper i incorpora mots de la parla ebrenca que li donen a l'obra gran riquesa.
Les protagonistes d'aquesta novel.la d'Aliern són lluitadores de mena, inconformistes amb el destí que altres han traçat per a les seves vides i malgrat que no aconsegueixen completament els seus objectius, si que assoleixen poder a la fi fer una vida diferent a la que se'ls havia previst.
L'autora ens descriu en l'obra el caciquisme local, el gran poder que determinades persones afines el règim podien tenir per intervenir en la vida dels vilatans i ens dibuixa una aspiració dels joves del moment: fugir cap el medi urbà on hi ha per una banda més opcions de prosperitat econòmica i i per l'altra una societat que malgrat les moltes restriccions del franquisme és molt més oberta i ideològicament més inquieta que la de les localitats rurals. És per aquests dos motius però sobretot pel primer que a partir dels anys cinquanta i especialment a les dècada del seixanta es produeix un gran èxode dels pobles del camp cap a les ciutats, i concretament cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. Tot plegat, l'autora ho descriu amb un llenguatge ric i teixint una trama que atrapa agradablement al lector.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

una novel.la molt en la seva línia