Sobre crisis i retallades

El qui fou ministre de Comerç i Turisme, Javier Gómez Navarro, va venir la setmana passada a Valls en motiu del centenari de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls. Javier Gómez va pronuncià la conferència "Polítiques per sortir d'una crisi", que va resultar ser una xerrada brillant, amena i molt clarificadora. 

Gómez Navarro féu una crítica als gestors polítics de qui digué que "tenen tendència a aillar-se de la realitat". Digué que la crisi es propicià per l'existència d'un excés de diner i "quan hi ha excés de qualsevol cosa, l'excés s'acaba gestionant malament, que és el que ha passat ara, en què hi ha hagut una molt mala gestió de la liquidesa."

Afegí que assistirem a un "procés d'intervenció pública del sistema financer" i posà el dit a la llaga en el sistema bancari en explicar el fet que com que en els darrers anys donaven crèdit a pràcticament tothom sense mirar gairebé res, "ara els bancs no tenen equips per analitzar els riscos i no saben valorar els projectes empresarials que són viables i els que no. Resultat: han tancat l'aixeta per a tothom".

L'exministre insistí en què cal millorar la competitivitat per poder sortir de la crisis i "caldrà un esforç col·lectiu de tots. En primer lloc, hem d'assumir que som més pobres que abans." Assegurà que per tenir una millor competitivitat caldrà fer canvis estructurals importants, d'altra manera serà difícil de sortir-se'n. Per exemple, indicà que "fa un any i mig estàvem en plena ocupació; però com es pot estar en aquesta situació i a la vegada tenir un 8% d'aturats?". Digué que el sistema educatiu haurà d'incidir més en els valors i en les habilitats i que la societat haurà de tenir un paper més actiu.

S'anuncien retallades en les subvencions

Com si fos una premonició del què escoltaria l'endemà, l'exministre indicà que tothom està necessitat de diners i l'administració també. Serà doncs per això que en la reunió de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana que es féu l'endemà dijous, s'anunciava que es preveuen retallades en les subvencions al llibre. Cal veure com es concreten. De totes maneres, l'administració, que ha d'adequar els pressupostos a la nova situació econòmica, cal que analitzi en detall d'on ha d'estalviar els diners i penso que ha d'anar molt en compte en no minvar els recursos que van cap a l'economia productiva, cap a la indústria, ja que aquests a la fi el que fan és fomentar la creació d'activitat, riquesa i, en definitiva, llocs de treball. Per tant més enllà de les conseqüències que pot tenir a la normalització de productes culturals en la nostra llengua, una retallada dels ajuts a la producció en català, cal mesurar també les conseqüències econòmiques que això pot comportar.

Pere Català Roca

El dimarts rebia de notícia de la mort de Pere Català Roca a qui havia conegut i amb qui havia parlat en diverses ocasions de temes relacionats amb el món casteller i amb Valls. Pere Català a més tenia una relació directe al món editorial a través de Rafael Dalmau Editor. En aquest post del bloc Del Tomb del Balcó, Jordi Castells aporta més informació sobre Pere Català Roca.

Blocs, literatura i política 2.0

En motiu de l'EbreBloc 2009 vaig assistir divendres a una taula rodona sobre "Blocs i literatura" que moderada per Emigdi Subirats comptà amb la participació d' Albert Aragonès, escriptor, Beaba.info; Dolors Queralt, regidora de Cultura de l’EMD de Jesús; Jesús M. Tibau, escriptor i blocaire, i d'un servidor.

Tibau va assenyalar que "es aviat per dir si fer un bloc canvia o canviarà la manera d'escriure; el que sí que ens ha canviat és la vida, ja que ara la veiem en forma de post". També assenyalà que els blocs són una bona forma de promocionar-se com escriptor.

Per la seva part, Albert Aragonès explicà que la manera d'escriure ha variat, "fins i tot no s'escriu de la mateixa manera ara amb l'ordinador que abans amb la màquina d'escriure. Especialment, ara les correccions són molt més fàcils de fer. Els blocs han canviat també l'extensió dels textos i la lectura."
Dolors Queralt assenyalà que la "literatura digital és propera, ràpida, gratuïta per a tothom, que elimina intermediaris i que a més ha creat un llenguatge a Internet paral·lel a l'habitual."
En la meva intervenció, vaig indicar que el que esdevindrà la literatura digital anirà força en funció de com evolucionin els e-readers i de les prestacions que aquests puguin tenir en el futur, de si incorporen funcions com els enllaços, etc. També vaig comentar que no sabem ben bé cap a quina direcció però estem en una situació canviant tant pel que fa al paper que ha de tenir l'editor, com per la manera com haurà de fer els textos l'escriptor, com per la intervenció del lector.

Política 2.0
Després de la taula rodona sobre "Blocs i Literatura", el president del Parlament de Catalunya i blocaire Ernest Benach pronuncià una conferència com a cloenda de la primera jornada de l'EbreBloc 2009. Benach digué que "s'ha d'incorporar la cultura 2.0 en la política" i que les eines 2.0 faciliten la "necessària interactivitat entre els polítics i la societat". Afegí que la informació a partir dels blocs o de les xarxes socials "arriba sense intermediaris. A més estem en un model en què tothom és emissor i receptor a la vegada". Incidí en que "no hi ha una definició clara del què és la política 2.0, però és cap allà on va el món. Estem transitat per un camí nou que és arriscat i hem d'anar fent pas a pas."

De blogs, literatura, editors independents i "Vilaniu"

Aquests divendres i dissabte se celebra l'EbreBloc 2009. El programa d'actes el podeu consultar aquí. Una de les activitats que es portaran a terme és una taula rodona sobre "Blocs i literatura" que moderada per Emigdi Subirats comptarà amb la participació d' Albert Aragonès, escriptor, Beaba.info; Dolors Queralt, regidora de Cultura de l’EMD de Jesús; Jesús M. Tibau, escriptor i blocaire, i d'un servidor. En aquest post del bloc (bauen) hi ha més informació sobre la taula rodona i sobre els seus participants. Tractaré en un proper post el que la taula rodona doni de si.

Sobre editors independents

En un altre blog Paradigma del libro, hi llegeixo aquest post que ve a ser un full de ruta pels editors independets. Les propostes que es fan són en moltes ocasions molt encertades. Algunes van en la direcció iniciada des d'Edi.cat.

Tasta'm

Dimarts vaig rebre un e-mail del Departament de Cultura de la Generalitat en el que ens comuniquen que han inclòs el llibre Vilaniu, de Narcís Oller, que hem editat recentment, dins el programa Tasta'm, una novedosa fórmula ideada pel Departament de Cultura per promocionar la lectura i a la vegada promocionar llibres i autors. Més detalls sobre aquest tipus de promoció els podeu llegir aquí. Serà doncs una bona iniciativa per fer arribar l'obra d'aquest clàssic català a nous potencials lectors.

Preguntes a fer-se sobre el món dels e-books

En el darrer número de la revista Texturas, que he rebut recentment, es publica la ponència que l'escriptor Antonio Gómez Rufo va presentar al VIII Congreso de Escritores que es va portar a terme a León el 30 de setembre de 2008. El títol de l'article és "El último viaje del libro hacia las nuevas tecnologías" i fa referència a l'aparició dels e-books i al "tsunami tecnològic" que això representarà segons diu literalment l'autor. Gómes Rufo fa una serie de preguntes sobre el model de negoci que representarà aquesta innovació tecnològica i sobre les quals caldria reflexionar. Aquestes són les preguntes que fa i el meu parer al respecte, opinió que segur que a mesura que els e-books augmentin la seva quota de mercat caldrà revisar. En tot cas és el què en penso ara.

¿Venderá la editorial sus libros electrónicos directamente a los lectores?

Perquè una editorial pugui tenir el seu propi web de venda de llibres electrònics cal que tingui un catàleg molt ampli i tingui una grandària important. El que hem fet a Cossetània és aliar-se amb Angle i Bromera per crear un portal conjunt (aquest mes de febrer entrarà en funcionament) que a la vegada obrirem a altres editors independents. L'aliança pot ser una bon solució per a les editorials independents. Els grans grups penso que segurament tindran el seu propi portal.

¿Complementará la venta directa con un canal de comercialización a través de librerías virtuales?

Clarament sí. Cal que els llibres electrònics d'una editorial es puguin trobar en diferents portals, en lliberies virtuals. A més visualització a Internet més possible venda. Seria molt interessant que les llibreries independents treballessin en aquest sentit per tenir un canal de comercialització d'e-books.

¿Qué medidas internas tomará para gestionar el futuro negocio virtual mientras mantiene el model tradicional que todavía da dinero?

De moment i durant uns anys (no sabria dir quants) la venda dels p-books serà el principal negoci editorial. S'han venunt encara pocs e-readers. Per tant fins que no hi hagi més massa crítica difícilment la venda d'e-books pot tenir un pes important en l'economia d'una editorial. Penso que els editors han de tenir com a principal eix de negoci el tradicional i han d'anar-se posicionant en el món del llibre electrònic.

¿Cómo afecta la digitalización la política de precios?

Els e-books han de ser més barats que els p-books. Això sembla lògic ja que hi ha l'estalvi del paper, la impressió, etc. Quin percentatge? Hi ha opinions en tots el sentits. Jo penso que han de costar entre un 30 i un 50% menys. La resposta a això però es podrà dir quan a partir de l'experiència en aquest nou model de comecialització es puguin analitzar amb exactitud les despeses que ocasiona tot el procés.

¿Qué parte del fondo digitalizará primero?

Interessantíssima reflexió. Què digitalitzar primer? En aquests moments el problema és que no hi ha un format estàndar i hi ha el temor que si no es fan bé les coses i no es posen les proteccions adequades s'afavoreixi la pirateria amb les conseqüències negatives que això pot tenir per a editors i escriptors. Ara bé, si es digitalitza primer, per excesiva precaució, llibres amb poc interès, el portal estarà abocat al fracàs. Penso que cal fer una oferta atractiva; de moment no cal que sigui molt nombrosa però que permeti experimentar i analitzar com evoluciona tot aquest nou model de negoci.

¿Crearán un nuevo sello para el fondo digital?

No he reflexionat gaire sobre aquesta qüestió. De moment, jo penso que oferir els llibres en digital pot reforçar també la venda de p-books, per tant no seria convenient crear un nou segell; però és possible que aquesta possibilitat en el futur s'hagi d'estudiar més profundament.

¿Aumentará la contraprestación a los autores por la cesión de los derechos de edición, publicación y venta debido a la eliminación de varios costes e intermediarios?

Aquest és un dels altres temes sobre el qual es parlarà molt. En primer lloc cal analitzar bé els costos de la venda d'e-books. El web val diners, el seu manteniment també, la digitalització, la creació dels DRM (protectors contra la pirataria), l'adaptació dels documents perquè puguin ser llegits en diferents formats, la gestió administrativa del portal, si es ven en llibreries digitals caldrà analitzar quina comissió cobra la llibreria virtual, etc. Per tant, cal analitzar bé els costos per saber quin marge hi ha en tot plegat, per saber a quin preu es pot vendre el llibre i què es pot pagar de drets d'autor. En principi, com a filosofia em sembla que en diners absoluts un autor no hauria de cobrar per cada e-book venut menys diners que els que cobra per cada p-book venut del mateix títol. Per tant si el preu del e-book és inferior que el del p-book hauria de cobrar per les vendres d'e-books més percentatge sobre el PVP del que cobra per la venda de p-books.

Tot aquest món és molt nou i amb moltes incògnites. Aquestes són les meves modestes opinions fetes en aquest moment; però no són opinions definitives, sinó que caldrà matitzar-les i adaptar-les a mesura que tot plegat vagi evolucionant.

De tres potes, coixos d'una i mitja

En el darrer número de la revista BValls de Lletres es publica un article del filòleg Xavier Rull que analitza la situació sociolingüística a Catalunya. Rull diu en l'inici de l'article:

"Perquè una llengua tingui garantida la supervivència ha de ser present de manera majoritària com a mínim en tres grans àmbits (a banda, és clar, de ser parlada per prou gent). Aquests tres grans àmbits (o tres grans potes) són: (a) administració pública i el suport legal; (b) l'ensenyament; (c) els audiovisuals..."

Després d'analitzar cadascun dels tres camps, al final de l'article arriba a la conclusió següent:

"Podem concloure, per tant, que el català, a Catalunya, està bé en l'ensenyament, prou bé a l'administració (i, per tant caldria millorar-ho) i bastant malament en els audiovisuals (amb matisos: bé a la ràdio, prou bé a Internet, força malament a la televisió i molt malament al cinema).

O sigui tal com diu al titular de l'article: de tres potes, coixos d'una i mitja. Per tant, segons l'autor de l'article:

"...cal que totes les potes estiguin cobertes, ja que si no una llengua ho té magre per sobreviure, el català no té assegurada la seva pervivència a Catalunya".

El que he comentat altres vegades en aquest blog, són necessàries polítiques de discriminació positiva del català fetes sense complexos, sinó malament rai.

Un nou llibre de l'Àvia Remei pel mes de febrer

L'autora de Cossetània que més llibre ha venut és Remei Ribes Aguilera, L'Àvia Remei. Del seu primer llibre, La cuina de l'Àvia Remei se n'han venut 46.000 exemplars i del segon, Plats i secrets de l'Àvia Remei, 31.000. A més a més hem publicat Àvia Remei, vull cuinar! i L'Àvia Remei talla el bacallà, que també han tingut una molt bona acceptació. Les quatre obres les hem publicades en castellà a Lectio Ediciones.

Ara, acabem de portar a impremta un nou llibre de l'Àvia Remei. Serà un llibre excepcional, diferent dels anteriors, especialment pel seu aspecte físic. En el llibre s'hi recullen els millors plats de l'Àvia Remei i s'incorporen receptes noves d'aquesta popular cuinera. A més a més, per primer cop en la seva bibliografia publiquem un llibre amb fotografies dels plats, amb espectaculars imatges de Josep Borrell Garciapons. És un llibre amb un format més gran que els anteriors (24 x 22,5 cm), amb enquadernació en tapa dura, a tot color, amb paper estucat i on hi trobarem el millor de la cuina de l'Àvia Remei, els seus plats de cuina catalana, de la cuina de tota de la vida.

Acompanyo aquest post amb tres imatges: la de la coberta, dalt de tot, i dos dels plats que surten fotografiats al llibre.

Aparcar a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona

L'administració sigui la local, comarcal, autonòmica o estatal quan actua ho ha de fer pensant, en primer lloc, amb el ciutadà i en donar-li, a poder ser, el millor servei possible. En aquest post, ja vaig comentar que era un absurd haver fet una estació de l'AVE del Camp de Tarragona en un lloc no urbà i no haver previst un ampli aparcament de low cost. Vaig comentar, llavors, que els usuaris el que feien era aparcar, davant la il·lògica solució proposada, allà on podien. Els vehicles ocupaven espais que no li eren propis com per exemple llocs destinats a ser jardins. No defenso que això estigués ben fet, tot i que jo mateix he aparcat el cotxe en aquests indrets, però si això es produïa era perquè l'alternativa prevista passava per passar per caixa a un preu diari aproximat de 12 euros. Comentava llavors que s'amenaçava en prohibir aparcar en aquests indrets, cosa que fa uns dies ha passat. S'han avançat les tanques dels vorals del recinte de l'estació i s'han tancat tots els jardins (fotografia de dalt). S'ha intentat però buscar una solució d'aparcament low cost? Evidentment, no. Això seria pensar massa amb els ciutadans. La situació actual és que o bé aparques el cotxe fora del recinte de l'estació (foto de sota) i estàs una bona estona caminant que, al vespre, fosc i negre, fins i tot fa fressa o acabes pagant al pàrquing que han construït (que és el que Adif vol!). Els que utilitzen els Avant cada dia per anar a treballar a Barcelona han optat per tenir un abonament del pàrquing que val uns 36 euros, però els que hi anem un parell de cops a la setmana? O els qui agafen l'AVE per anar esporàdicament 2, 3 o 4 dies a Madrid per exemple? Al final, he optat per pagar i fer l'abonament malgrat que no hi vagi cada dia. De totes maneres, en el moment de pagar-lo em van dir que m'afanyés ja que des que s'han tancat els llocs on aparcaven la gent hi ha més demanda i potser s'acordava que ja s'havien fet prou abonaments i també que podria ser que el preu s'augmentés (cosa gens sorprenent tenint en compte que es mira més per obtenir ingressos que pel servei al ciutadà; primer es tractà de deixar com a única alternativa l'aparcament de pagament i una vegada aconseguit aquest objectiu ara cal pujar la tarifa!). En el seu dia vaig comentar l'amenaça de prohibir els llocs d'aparcament ara estic segur que la tarifa d'abonament tardarà poc a incrementar-se. No sé perquè però em sembla que no m'equivocaré. Si es pensés amb el ciutadà, s'hagués optat per una altre solució i s'hagués pensat en buscar una zona per fer un pàrquing low cost, cosa per altra part no massa difícil ja que l'estació està al mig el camp, però clar, això seria demanar massa. Ah! I si algú en llegir això es pregunta perquè no vaig amb transport públic a l'estació de l'AVE, la resposta la podeu llegir aquí. Senzillament perquè fa uns mesos van treure el servei d'autobusos creat per portar passatgers a l'estació en l'horari dels trens Avant. Aquest servei d'autobusos era poc utilitzat, és cert, però a la vegada va ser gens publicitat. O sigui com volen que s'utilitzi un servei que molt poca gent sap que existeix? Si es fessin les coses pensant amb els ciutadans...