El llibre de "El paisatge favorit de Catalunya"

Aquest matí marxem cap a la Fira de Frankfurt amb el neguit de les darreres feines del què és la principal aposta de la campanya de Nadal de Cossetània: el llibre del programa de TV3 El paisatge favorit de Catalunya. És un llibre on s'ha volgut mantenir l'esperit del programa. Amb fotografies es descobreixen els 24 paisatges escollits per TV3. Fotografies espectaculars de Jordi Longàs i Javier García-Die descriuen els indrets que la televisió catalana escollí per fer la sèrie. Al programa, cada paisatge era presentat per un personatge conegut del país. En el llibre hem volgut recollir l'essència del què va dir cadascun dels personatges de manera que les fotografies dels paisatges s'acompanyen de frases que aquests van dir en el programa. El final del llibre recull també fotografies que van enviar els telespectadors del programa per participar en el concurs que es va fer per aconseguir la millor imatge d'un paisatge de Catalunya. En publiquem les imatges finalistes. En definitiva, queda un conjunt harmònic, un llibre on hi trobem el millor del nostre país, amb excel·lents imatges, comentaris adequats, fotografies dels telespectadors... Tot plegat per configurar un llibre que pot esdevenir un excel·lent regal per la campanya de Nadal. Ens agafa el tancament del llibre amb l'anada a Frankfurt, cosa que ens fa anar de corcoll.

És el que té aquesta feina, hem d'acabar els llibres que publiquem ara però hem de pensar també en els que publicarem en el futur. Hem de compaginar les dues tasques. Un llibre no es fa en un tres i no res, per la qual cosa, constantment cal contactar amb autors i planificar projectes. Frankfurt seria aquesta segona part de la feina, la de mirar quines tendències hi ha, quins llibres ens ofereixen altes editors, oferir nosaltres el que tenim, etc. Avui dimecres marxem i hi estarem fins divendres amb una agenda carregadíssima. Alguna cosa en sortirà.

I tornant de Frankfurt, a seguir amb les novetats previstes. Aquesta tardor, portem una bona oferta de llibres. Vegeu els catàlegs de setembre i octubre. Potser llàstima que el mercat no està massa animat. Alguns estan funcionant molt bé, com Escoltant Guardiola, de Josep Riera, que porta diverses setmanes al top ten dels llibres més venuts. Ara estem tancant el butlletí de novetats de novembre on a més del llibre de El paisatge favorit de Catalunya, també hi destaca una novel·la de Sebastià Bennasar, Mateu el president, un apassionant thriller en el que l'autor narra una trama d'un sector de la burgessia catalana per assassinar el president del Barça, Joan Laporta. És un text d'aquells que quan l'agafes no el pots deixar i que a més té la garantia de la qualitat literària de Bennasar. I aquesta setmana comencem a distribuir entre d'altres llibres, un sobre el qual ja en vaig parlar en aquest blog: Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amagà l'origen català del descobridor d'Amèrica. A finals de mes, el 29 de novembre presentarem el llibre i comptarem amb la presència del seu autor, el professor nord-americà Charles Merill que explicarà en primera persona les conclusions de la investigació que ha fet durant divuit anys sobre l'origen de Colom.

D'intensa activitat

Estand de Gremi d'Editors de Catalunya al Liber

Intento posar al blog cada setmana dos posts nous, un el dijous i un el diumenge, però aquesta setmana he fet campana amb el post del dijous. Molt sovint el de mitja setmana el deixo escrit o embastat durant el cap de setmana anterior però aquest cop m'ha estat impossible. Entre el premi que vaig recollir a Ascó i la Fira del Llibre de Muntanya vaig estar el cap de setmana passat molt ocupat. Dimarts i dimecres, al Liber, a Madrid, i la tornada al despatx m'he trobat amb molts temes pendents i amb els darrers preparatius per a la Fira de Frankfurt d'aquesta setmana. Anem a tractar les diverses fires dels darrers dies.

A Cantonigròs és possiblement dels diferents espais de la Fira del Llibre de Muntanya (Tavertet, l'Esquirol i Rupit) on hi queda millor ubicada. En la jornada de diumenge que hi vaig assistir s'hi va veure força gent, especialment al matí. Hi va ajudar molt el fet que s'organitzés una cursa d'orientació en la qual hi van participar unes 600 persones, que majoritàriament quan van acabar van passar per la Fira. Fer activitats paral·leles és una bona manera de garantir presència a la Fira. Potser caldria pensar en organtizar-ne alguna el dissabte, que em diuen que l'assistència ha estat més fluixa. Ho parlo amb els organitzadors, que em comenten que si bé és cert, són poca gent per fer molt feina. Ho entenc. El llibre electrònic també és present a la Fira amb una taula rodona en la que hi participen Enric Faura (Edi.cat), l'escriptor Francesc Roma i Xavi Cortacans (Muntanya de Llibres). Aprofito la diada per parlar amb autors (hi vam presentar la novetat Conèixer els núvols) i amb altres editors. Al final, el dilluns fem repàs de les vendes. No ha anat malament. Contabilitzo les despeses (inscripció, allotjament, personal, etc.) i al cap i a la fi just hem fet calaix per cobrir els costos. He d'entendre doncs la Fira com una plataforma de promoció de l'editorial i dels nostres llibres, ja que sinó ho mirés estrictament per les vendes no seria interessant anar-hi. Ho valorem i considerem que és una bona eina de promoció i que caldrà seguir-hi anant-hi i apostant-hi.

Dimarts, cap a Madrid. Primerament reunió amb tots els delegats de les diferents zones de l'Estat espanyol per presentar-los-hi les novetats i els projectes del segell Lectio Ediciones. No en sortim molt contents. Hi trobo a faltar més entusiasme. De fet el sistema de comercialització per delegacions que es fa en el sector editorial no em convenç i estic segur que canviarà en els propers anys, però de moment és el que hi ha i hem de treballar per aconseguir que tingui la major efectivitat possible. Assistim a la inauguració del Liber i aprofitem per fer els primers contactes amb altes editors, etc. El dimecres tenim l'agenda força atapeïda. Avancem amb el que és aconseguir distribuidors per altres mercats, especialment l'americà. Ara falta acabar-ho de signar i no ens n'acabem de sortir de concretar operacions amb bibliotecaris americans que venen al Liber per comprar llibres per al seu fons. Caldrà insistir en aquest sentit en properes edicions. No és fàcil. Poc a poc anem fent catàleg però encara ens falta molt de camí per recórrer i hi ha molts editors que ens porten moltíssims anys d'avantatge. Veig l'Enric Faura, d'Edi.cat fent gestions i explicant el projecte de distribuidor de llibres electrònics a altres editors. Tot el que fa referència als e-books cada cop es mou més. No tardarem en viure un boom d'aquest món. Penso que estem en el camí correcte per quan es produeixi trobar-nos ben posicionats.

I de tornada a Valls, a seguir treballant per acabar les novetats de la campanya de Nadal i per acabar de preparar la Fira de Frankfurt d'aquesta setmana; però d'això ja en parlaré en el proper post.

De tard en tard guanya el I Premi de Periodisme Carmel Biarnés en la categoria d'internet

El meu blog De tard en tard ha guanyat el I Premi de Periodisme Carmel Biarnés en la categoria d'Internet que convoca l'Ajuntament d'Ascó amb la col·laboració de Ràdio Mora. Segons les bases, el que es premia és el següent:

Els treballs presentats han de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana.

S'hi estableixen tres categories: premsa escrita, ràdio i televisió i Internet.
El jurat del premi ha considerat que aquest post del meu blog és mereixedor del premi. L'acte de lliurament del premi es va portar a terme el dissabte dia 3 d'octubre a Ascó en el marc de la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.
Els treballs guardonats en les tres categories han estat:

- en premsa escrita: l'article "Picasso fotògraf" de Toni Orensanz, publicat a La Vanguardia el 26 de juny de 2009
- en ràdio i televisió: el documental "Sota l'ombra dels arbres" presentat per la Cadena SER (Ràdio Móra d'Ebre-Ràdio Reus-SER Tarragona) i que va ser emès el 28 de novembre de 2008
- en Internet: l'apunt "L'Angela Jackson" publicat al bloc De tard en tard de Jordi Ferré el 25 d'abril de 2009

Vull en primer lloc agrair l'Ajuntament d'Ascó com a entitat convocant i al jurat que ha cregut que el meu post era mereixedor del premi. És un reconeixement que m'omple de satisfacció en primer lloc perquè ve d'una comarca la Ribera d'Ebre on hi tinc amics i on cada cop més m'hi sento més proper pel neguit cultural, la cordialitat i l'amabilitat de la seva gent, i després perquè és un premi que s'atorga a treballs que difonen la tasca d'investigació de caràcter local o comarcal. Soc una persona del territori i així ho dic i m'enorgulleixo i sé de les dificultats que hi ha per treballar culturalment des de comarques llunyanes a l'àrea metropolitana; però al país hi ha molta gent que fa una feina enorme a tot arreu per divulgar la cultura local o comarcal, per fer estudis del territori, per treballar i desvetllar cada petita peça del puzle de la història del nostre país. Sense aquest treball, sense resoldre aquestes petites però a la vegada importants incògnites, no es podria tenir una visió global del que és i ha estat Catalunya. Per això és important que aquest premi es fixi en aquest apartat, en la difusió de la tasca divulgadora de les investigacions de caràcter local i comarcal, i per això em fa molt feliç haver-ne estat el guanyador.
El guardó m'esperona a seguir tractant en el blog de les activitats de la gent del territori. El post guanyador el vaig fer sobre l'Angela Jackson, per tant en certa manera tant ella com l'Associació No Jubilem la Memòria són copartíceps del guardó. El país hi ha molta gent com l'Angela, o com l'Associació No Jubilem la Memòria, o com per posar un exemple molt recent l'Octavi Serret, a qui li dedicava el darrer post, que treballen per la cultura del territori. Tots es mereixen el nostre reconeixement pel treball sovint tant silenciós que fan incansablement, i més encara avui en dia quan veiem que una part de la cultura en majúscules del nostre país, que surt als principals mitjans dia rere altre, i que ens hauria de projectar, fa tuf de podridura. Mirar al territori, conèixer tota aquesta gent que treballa amb energia, amb constància, amb rigor pel nostre patrimoni cultural i històric és un bàlsam contra la ferida que ens ha creat a l'ànima l'afer del Palau. Premiar a treballs que fan difusió de la feina que fan persones individuals o entitats en la investigació local i comarcal és també un forma de reconèixer el treball que aquests fan en pro de la cultura del nostre país.

Que n'hi hagi molts d'Octavis Serrets!

Avui Octavi Serret serà un home feliç. Li lliuraran uns dels premis nacionals de cultura, el corresponent a la Projecció Social de la Llengua Catalana. És un guardó just, que s'ha guanyat a pols, que l'ha suat sense demanar-lo, sense que aconseguir-lo fos el seu objectiu, però que amb la decisió del Consell Nacional de la Cultura i de les Arcs (CoNCA) veurà reconeguda la tasca de promoció de la cultura catalana que fa des del seu establiment, des de la llibreria Serret, a Vallderoures, a la comarca del Matarranya, a la Franja, en un territori on malgrat es parli el català molt més que en molts indrets del Principat, aquesta llengua encara no és oficial perquè els governs aragonesos no han tingut ni la valentia ni la dignitat que ho fos.

L'Octavi ha demostrat que amb molt de treball i amb molta tenacitat des d'una localitat de poc més de 2.000 habitants i des d'una comarca amb uns 8.000 habitants i lluny de les àrees poblades, es pot tenir una llibreria dinàmica, reconeguda i present amb moltíssimes activitats.

L'Octavi, home del territori, té una debilitat especial per promocionar els llibres de les terres ebrenques. La seva comarca pertany a aquest territori on les aigües del seus rius, en aquest cas el Materranya, van a parar a l'Ebre. De tots els llibres que hem publicat d'autors de les Terres de l'Ebre, en fa presentacions o n'organitza signatures, en parla als seus clients, fa des prescriptor, els promociona a la seva web i al seu blog, etc. El veus a les fires de llibres d'aquest territori, amb el seu estand ple de llibres d'autors i de temes ebrencs, parlant amb la gent, recomanant incansablement. I l'Octavi a més, sempre està pensant què més es podria fer, quins llibres que no existeixen es podrien vendre. I et truca, i et dona idees, i et diu que podries parlar amb tal escriptor, que li pots proposar tal cosa, i et dona el seu telèfon i contactes, etc. Viu la seva feina amb passió, viu el món dels llibres amb delit, és la seva vida.
El premi és merescut, molt merescut, i servirà per encara més donar més energia a l'Octavi perquè segueixi incansablement, com a ha fet sempre i com seguiria fent malgrat que no se li hagués donat el guardó, promocionant els llibres i la literatura a partir del seu establiment, de la llibreria Serret, des de Vallderoures, des del Matarranya. Tant de bo al nostre país hi hagués molts Octavis Serrets.

La imatge d'Octavi Serret que acompanya aquest post està extreta del blog Triticària

D'una fira a l'altra

La tornada de vacances de l'estiu és cada any un neguit. A més de les novetats que tenim per la tardor, per les quals cal fer la promoció necessària, ens trobem amb tres fires, una darrera l'altra, a les quals hem d'acudir i per les que hem de preparar el material necessari.
Aquest cap de setmana se celebra a Cantonigròs la vuitena edició de la Fira del Llibre de Muntanya, que poc a poc s'ha consolidat i és una cita imprescindible per les persones del món del muntanyisme interessades amb els llibres. És una fira important per a nosaltres ja que el nostre catàleg està farcit de llibres d'excursionisme i de natura. Hi tenim un bon espai amb la Isabel López al davant. Hi aniré un dels dos dies per veure com està l'ambient, poder parlar amb altres editors i autors. És una bona ocasió per fer contactes. A més el diumenge, dia 4 hi presentarem el llibre Conèixer els Núvols, de Marcel Costa i Jordi Mazon.
La setmana vinet tenim el Liber. Hi anem un jornada el dimecres 7 d'octubre. Abans, el dia 6 tenim una reunió que organitza el nostre distribuidor per a tot l'Estat espanyol del segell Lectio Ediciones amb els subdistribuidors de les diferents zones de la península. Els hi expliquem les novetats que tenim previstes i hi fem un intercanvi d'opinions. És important que treballem amb la difusió dels llibres de Lectio ja que n'esperem millors resultats. El dimecres dia 7 estarem tot el dia al Liber. L'objectiu és fer contactes de cara al mercat americà dels nostres llibres. És interessant els contactes que es poden fer amb els responsables de compres de centrals de biblioteques d'Amèrica del Nord. Tot plegat ens és encara força nou i poc a poc aprenem els mecanismes per arribar en aquests mercats. De l'organització de Cossetània, la Judit Juncosa és qui prepara els contactes tant el Liber com a Frankfurt. Porta tot plegat molta feina, però la bona una bona preparació de les fires és important per a aprofitar-les i obtenir bons resultats. Edi.cat, amb Enric Faura al davant i també amb Toni Cantó, estarà present el Liber per promocionar el portal de venda de llibres electrònics. Tant Edi.cat com nosaltres estarem a l'espai del Gremi d'Editors de Catalunya.
I després, l'altra setmana estarem del 14 al 16 d'octubre a la Fira de Frankfurt amb una agenda força atapeïda, com els altres anys. Del treball que s'ha fet els dos darrers anys, la propera primavera se'n podran veure els resultats. Es tracta de seguir els contactes que tenim, que ens expliquin quines novetats tenen, que nosaltres les poguem explicar, veure les noves tendències i veure quines línies noves podem fer. Les fires són una tempesta d'idees que després cal administrar poc a poc i que alguna s'acaba realitzant. De fet, les col·leccions Hyla i De 100 en 100 van sortir d'idees de Frankfurt, de veure que productes similars es feien en altres mercats. D'això es tracta: de comprar, vendre i aprendre.

Un llibre especial

Això de ser editor té, com tenen també altres feines, molts moments que a un li satisfà veure el què s'ha fet i poder, en força ocasions, participar en el treball diari del teixit social i cultural del nostre país. M'agrada dir que l'editorial té afany lucratiu evidentment, però que també és un agent cultural i ha d'actuar com a tal i, per tant, hi ha ocasions que no es pot mirar l'actuació a fer només per la seva rendibilitat econòmica. Això no es pot fer sempre, sinó acabaríem malament, però cal fer-ho durant l'any algunes vegades. És més, penso que la societat ens demana que ho fem.

Miram. Contes de vides especials, és un d'aquests casos. La idea d'aquest llibre va néixer fa més d'un any i mig. Xavier Cartanyà, gerent de la Fundació Mas Albornà que es dedica a la integració social i laboral de persones amb discapacitat i malaltia mental, em va donar un calendari especial del 2008 (en aquest post ho vam tractar) i parlant parlant va sortir la idea que el 2009, en motiu del 40è aniversari de Mas Albornà es podria fer un llibre que d'una manera o altra tractes sobre les persones amb discapacitat i malaltia mental.
Vam mantenir una primera reunió amb ell i amb en Ricard Rafecas, director del setmanari El 3 de vuit i secretari de la Fundació. És curiós però en aquesta vida hi ha gent amb qui havies col·laborat fa uns anys que després te les tornes a trobar. En Rafecas és un d'aquest cas. Vaig estar a la junta de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal quan ell n'era el president i quan jo tenia responsabilitats al setmanari El Pati. Teníem bona sintonia i vam endegar projectes conjuntament com un suplement casteller. Ara, ell com a secretari de la Fundació i jo com editor ens hem tornat a trobar en un altre projecte. D'aquella reunió en van sortir diverses idees i possibilitats. Al final d'un parell de trobades més en les que també es va comptar amb la responsable de comunicació de Mas Albornà, Cristina Barbacil, va quedar un projecte definit. Es tractava de fer un llibre de relats al voltant de les persones amb discapacitat i malaltia mental. Es volia que hi hagués un fil conductor que lligués el llibre i que mantingués un discurs i per això s'optà que els relats tractessin diferents moments vitals d'aquestes persones (els primers moments, anar a l'escola, la feina, la joventut, la independència personal, entre altres).
El següent pas va ser fer una llista d'escriptors de diferents indrets de Catalunya que volguessin participar amb la iniciativa i entre tots van elaborar una excel·lent llista de noms a partir dels diferents contactes que teníem. Al final, hi ha nou relats escrits per autors de reconeguda vàlua (Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgàs, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafel Vallbona i Margarida Aritzeta). Cadascú amb el seu propi estil ens acosta a un moment vital diferent de les persones amb discapacitat i malatia mental. Els autors s'endinsen en aquest món amb naturalitat, amb tendresa en alguns moments, amb emoció, però també hi dibuixen una realitat que és sovint molt dura. Són relats amb molta vàlua literària i humana.
Més enllà de destinar els guanys que pugui generar la venda dels llibres a la Fundació Mas Albornà, el que s'ha pretés és fer arribar als lectors del llibre la realitat de les persones amb discapacitat i malaltia mental a través d'una opció diferent, a través de la narrativa, de la ficció. En el fons, actuacions com el calendari o com aquesta el que pretenen és sensibilitzar a la societat que en el nostre món hi ha situacions i vides especials que cal que les integrem amb normalitat a la nostra societat. Amb els anys s'ha avançat molt en aquest sentit. Mira'm és un gra de sorra més per poder col·laborar a aquesta necessària sensibilització. Entre tots, la Fundació, els autors, l'editorial, etc. hem fer un llibre especial, un gran llibre.

Els versos porcs del Celdoni Fonoll

En els darrers anys Celdoni Fonoll ha dedicat els seus versos a la natura: ocells, arbres, bolets, mamífers, herbes, entre d'altres han estat objecte de la seva poesia. Jordi Sargantal va tenir l'encert, a causa de la passió del Celdoni Fonoll per versificar la natura de anomenar-lo "el poeta de la biodiversitat." D'aquesta sèrie n'hem publicat a Cossetània dos bons llibres: Arbres dels nostres paisatges i Mamífers peluts, i en sortirà un altre el 2010; però també el Celdoni Fonoll ha dedicat part de la seva tasca poètica a escriure versos eròtics, dels quan n'han sortit els llibres Trempant d'empaito, editat el 1993, Versos perversos, editat el 1995, i Obscenitats i tendreses que acabem a publicar a Cossetània. Són versos eròtics, amb humor, però també amb tendresa. Versos que et fan somriure, entenedors, de lectura entretinguda. Versos que mostren la capacitat de Celdoni Fonoll per jugar amb les paraules i amb les rimes, per mostrar el seu gran domini dels diversos registres de la llengua. Versos amb els quals el poeta tanca una triologia de tres llibres de poesia eròtica.

Heus aquí una mostra:

El canonge de Calonge

Amb la ploma de canonge
dava pel cul a una monja
el canonge de Calonge.
I la monja, amb una esponja,
s'eixugava la taronja.

- Ah, remalparit canonge
que no se't vol posar flonja
i cerques una altra monja
per sodomitzar a Calonge
amb el plomot de canonge!

Ais i uis omplen Calonge!,
(popularment dit Culonge).