De relats eròtics

Permeteu-me que avui faci una mica d'autobombo. L'any passat, tal com vaig explicar en aquest post, vaig guanyar el 6è Concurs de Relats Eròtics del Carnaval de Vilanova, convocat per l'Agrupació de Balls Populars de Vilanova i la Geltrú amb la col·laboració de l'Ajuntament d'aquest municipi. L'organització del concurs publica cada tres anys un llibre amb els relats guanyadors de les tres darreres edicions i els dos finalistes de cada any. Com que el concurs de l'any passat era la sisena edició, ara es publica el llibre amb els guanyadors del 4t, 5è i 6è concurs (Alfred Sala, Hèctor Alonso i un servidor) i dels dos finalistes d'aquestes edicions (Jordi Boladeras -en dues ocasions-, Ramon Pardina, Santi Mas -en dues ocasions-, i Nel·lo Navarro). En total doncs, nou contes, entre els quals el que vaig escriure jo: "L'obsessió". 

Resulta que unes setmanes després que m'entreguessin el premi els organitzadors ens van demanar a Cossetània que presentéssim una proposta de coedició del llibre, basada en què els organitzadors del concurs col·laboren en l'edició de l'obra amb l'adquisició d'un nombre d'exemplars que redueix en part el risc de l'editor, cosa que possibilita que l'obra sigui editada. La proposta que vam presentar des de Cossetània va ser acceptada i l'obra titulada Més enllà de la màscara ha començat a comercialitzar-se fa uns dies i es presenta el dimarts dia 24 a les 7 de la tarda a la Sala Toc de Vilanova.

Més sobre relats eròtics

Coincidint en el temps amb aquesta publicació, acabem d'editar amb el segell en castellà Lectio Ediciones, el llibre Ruborízate. Nuevos cuentos eróticos para sonrojarse, de l'autora del Quebec Marie Grey. Aquesta autora, amb gran èxit al Canadà, té obra traduïda a força idiomes i ha venut més de 750.000 llibres de relats eròtics. L'obra que acabem de publicar ha estat traduïda a dotze llengües més. Aquest és el segon llibre que publiquem de Marie Grey. El primer va ser Historias para ruborizarse que ha tingut una bona acceptació en el mercat, cosa que ens va portar a decidir-nos per publicar un segon llibre d'aquesta autora que per casualitat vam descobrir fa tres any a la Fira de Frankfurt.

Una nova col·lecció de natura

Seguint amb la línia d'ampliar l'oferta de llibres de natura que en els darrers temps estem realitzant com a argument estratègic de Cossetània Edicions, d'aquí a uns dies iniciarem la comercialització de la col·lecció Conèixer i concretament de la sèrie Éssers vius d'aquesta col·lecció. El primer llibre que publiquem és Conèixer els ocells (en català a Cossetània) i Conocer les aves (en castellà a Lectio). Els llibres de la sèrie Éssers vius estaran tots escrits per Jaume Sañé, autor de l'editorial que ja ha escrit el llibre Bèsties, basat en el programa de TV3 del mateix nom que ell dirigí i realitzà, i 100 bolets fàcilment identificables, i que és un naturalista molt reconegut. Els llibres seran a tot color, amb una extraordinària fotografia de l'autor de cada animal que es detalla i amb un text divulgatiu on es descriuen bàsicament quatre qüestions: Com és? Com viu? Curiositats i Espècies semblants. Serà doncs una aposta important de l'editorial per a la campanya de Sant Jordi i l'inici d'una sèrie que pretén ser de llarg recorregut.

I pel mes de març, publicarem la segona edició del llibre 100 ocells fàcilment identificables, de Manel Concernau, que vam publicar fa dos anys i que ha tingut una bona acceptació al mercat. Per la campanya de tardor tenim previst publicar un nou llibre d'aquesta col·lecció. El segon títol de la sèrie que vam publicar el passat mes de setembre, 100 bolets fàcilment identificables també ha tingut una bona acollida.

La Batalla del Pont de Goi i la Guerra del Francès

El dia 25 de febrer es compliran 200 anys de la Batalla de Valls (Pont de Goi) emmarcada dins la Guerra del Francès. Aquesta, junt amb la Batalla de Vic, va ser l'enfrontament a camp obert més important esdevingut a Catalunya entre les tropes franceses i espanyoles. A Valls s'ha organitzat un complet programa d'actes per commemorar-ho. Ahir dissabte es va fer un itinerari cultural pels escenaris de la Batalla (més fotografies aquí). De la mà de l'historiador Francesc Murillo vam poder conèixer en detall i ens els mateixos indrets on va transcorre, com va ser l'enfrontament entre dos nombrosos exèrcits d'uns 14.000 homes cadascun, comandats per part espanyola pel general Reding i per part francesa pel mariscal Saint-Cyr. Després d'un dia de batusses al voltant del riu Francolí, l'exèrcit francès va aconseguí una important victòria que li va permetre ocupar la major part del Camp de Tarragona i de la Conca de Barberà. 

L'explicació detallada i acurada de Francesc Murillo, el passeig pels camins del voltant del Francolí i de la Granja medieval de Doldellops, i esmorzar a la font de Sant Bernat va permetre gaudir d'una interessant matinal acompanyada d'un temps esplèndid.

Al final de l'itinerari vaig poder comprar el llibre editat per l'Ajuntament del Bruc i l'Institut Ramon Muntaner, en motiu del Bicentenari de La Guerra del Francès, Itineraris de la Guerra del Francès. Una passejada per la història de parla catalana, on a més de descriure un itinerari per la Batalla del Pont de Goi, es ressenyen altres indrets per on fer rutes pels espais de la Guerra del Francès com el Bruc, Igualada, Manresa, l'Arboç, Cervera, el Priorat, Tortosa, entre altres. I un altre llibre, el dijous dia 26 de febrer, editat per l'Institut d'Estudis Vallencs, es presentarà el llibre de Francesc Murillo La Batalla del Pont de Goi (15 de febrer de 1809). Serà una interessantíssima aportació per conèixer més detalls de la Batalla de Valls.

Sobre crisis i retallades

El qui fou ministre de Comerç i Turisme, Javier Gómez Navarro, va venir la setmana passada a Valls en motiu del centenari de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls. Javier Gómez va pronuncià la conferència "Polítiques per sortir d'una crisi", que va resultar ser una xerrada brillant, amena i molt clarificadora. 

Gómez Navarro féu una crítica als gestors polítics de qui digué que "tenen tendència a aillar-se de la realitat". Digué que la crisi es propicià per l'existència d'un excés de diner i "quan hi ha excés de qualsevol cosa, l'excés s'acaba gestionant malament, que és el que ha passat ara, en què hi ha hagut una molt mala gestió de la liquidesa."

Afegí que assistirem a un "procés d'intervenció pública del sistema financer" i posà el dit a la llaga en el sistema bancari en explicar el fet que com que en els darrers anys donaven crèdit a pràcticament tothom sense mirar gairebé res, "ara els bancs no tenen equips per analitzar els riscos i no saben valorar els projectes empresarials que són viables i els que no. Resultat: han tancat l'aixeta per a tothom".

L'exministre insistí en què cal millorar la competitivitat per poder sortir de la crisis i "caldrà un esforç col·lectiu de tots. En primer lloc, hem d'assumir que som més pobres que abans." Assegurà que per tenir una millor competitivitat caldrà fer canvis estructurals importants, d'altra manera serà difícil de sortir-se'n. Per exemple, indicà que "fa un any i mig estàvem en plena ocupació; però com es pot estar en aquesta situació i a la vegada tenir un 8% d'aturats?". Digué que el sistema educatiu haurà d'incidir més en els valors i en les habilitats i que la societat haurà de tenir un paper més actiu.

S'anuncien retallades en les subvencions

Com si fos una premonició del què escoltaria l'endemà, l'exministre indicà que tothom està necessitat de diners i l'administració també. Serà doncs per això que en la reunió de la junta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana que es féu l'endemà dijous, s'anunciava que es preveuen retallades en les subvencions al llibre. Cal veure com es concreten. De totes maneres, l'administració, que ha d'adequar els pressupostos a la nova situació econòmica, cal que analitzi en detall d'on ha d'estalviar els diners i penso que ha d'anar molt en compte en no minvar els recursos que van cap a l'economia productiva, cap a la indústria, ja que aquests a la fi el que fan és fomentar la creació d'activitat, riquesa i, en definitiva, llocs de treball. Per tant més enllà de les conseqüències que pot tenir a la normalització de productes culturals en la nostra llengua, una retallada dels ajuts a la producció en català, cal mesurar també les conseqüències econòmiques que això pot comportar.

Pere Català Roca

El dimarts rebia de notícia de la mort de Pere Català Roca a qui havia conegut i amb qui havia parlat en diverses ocasions de temes relacionats amb el món casteller i amb Valls. Pere Català a més tenia una relació directe al món editorial a través de Rafael Dalmau Editor. En aquest post del bloc Del Tomb del Balcó, Jordi Castells aporta més informació sobre Pere Català Roca.

Blocs, literatura i política 2.0

En motiu de l'EbreBloc 2009 vaig assistir divendres a una taula rodona sobre "Blocs i literatura" que moderada per Emigdi Subirats comptà amb la participació d' Albert Aragonès, escriptor, Beaba.info; Dolors Queralt, regidora de Cultura de l’EMD de Jesús; Jesús M. Tibau, escriptor i blocaire, i d'un servidor.

Tibau va assenyalar que "es aviat per dir si fer un bloc canvia o canviarà la manera d'escriure; el que sí que ens ha canviat és la vida, ja que ara la veiem en forma de post". També assenyalà que els blocs són una bona forma de promocionar-se com escriptor.

Per la seva part, Albert Aragonès explicà que la manera d'escriure ha variat, "fins i tot no s'escriu de la mateixa manera ara amb l'ordinador que abans amb la màquina d'escriure. Especialment, ara les correccions són molt més fàcils de fer. Els blocs han canviat també l'extensió dels textos i la lectura."
Dolors Queralt assenyalà que la "literatura digital és propera, ràpida, gratuïta per a tothom, que elimina intermediaris i que a més ha creat un llenguatge a Internet paral·lel a l'habitual."
En la meva intervenció, vaig indicar que el que esdevindrà la literatura digital anirà força en funció de com evolucionin els e-readers i de les prestacions que aquests puguin tenir en el futur, de si incorporen funcions com els enllaços, etc. També vaig comentar que no sabem ben bé cap a quina direcció però estem en una situació canviant tant pel que fa al paper que ha de tenir l'editor, com per la manera com haurà de fer els textos l'escriptor, com per la intervenció del lector.

Política 2.0
Després de la taula rodona sobre "Blocs i Literatura", el president del Parlament de Catalunya i blocaire Ernest Benach pronuncià una conferència com a cloenda de la primera jornada de l'EbreBloc 2009. Benach digué que "s'ha d'incorporar la cultura 2.0 en la política" i que les eines 2.0 faciliten la "necessària interactivitat entre els polítics i la societat". Afegí que la informació a partir dels blocs o de les xarxes socials "arriba sense intermediaris. A més estem en un model en què tothom és emissor i receptor a la vegada". Incidí en que "no hi ha una definició clara del què és la política 2.0, però és cap allà on va el món. Estem transitat per un camí nou que és arriscat i hem d'anar fent pas a pas."

De blogs, literatura, editors independents i "Vilaniu"

Aquests divendres i dissabte se celebra l'EbreBloc 2009. El programa d'actes el podeu consultar aquí. Una de les activitats que es portaran a terme és una taula rodona sobre "Blocs i literatura" que moderada per Emigdi Subirats comptarà amb la participació d' Albert Aragonès, escriptor, Beaba.info; Dolors Queralt, regidora de Cultura de l’EMD de Jesús; Jesús M. Tibau, escriptor i blocaire, i d'un servidor. En aquest post del bloc (bauen) hi ha més informació sobre la taula rodona i sobre els seus participants. Tractaré en un proper post el que la taula rodona doni de si.

Sobre editors independents

En un altre blog Paradigma del libro, hi llegeixo aquest post que ve a ser un full de ruta pels editors independets. Les propostes que es fan són en moltes ocasions molt encertades. Algunes van en la direcció iniciada des d'Edi.cat.

Tasta'm

Dimarts vaig rebre un e-mail del Departament de Cultura de la Generalitat en el que ens comuniquen que han inclòs el llibre Vilaniu, de Narcís Oller, que hem editat recentment, dins el programa Tasta'm, una novedosa fórmula ideada pel Departament de Cultura per promocionar la lectura i a la vegada promocionar llibres i autors. Més detalls sobre aquest tipus de promoció els podeu llegir aquí. Serà doncs una bona iniciativa per fer arribar l'obra d'aquest clàssic català a nous potencials lectors.

Preguntes a fer-se sobre el món dels e-books

En el darrer número de la revista Texturas, que he rebut recentment, es publica la ponència que l'escriptor Antonio Gómez Rufo va presentar al VIII Congreso de Escritores que es va portar a terme a León el 30 de setembre de 2008. El títol de l'article és "El último viaje del libro hacia las nuevas tecnologías" i fa referència a l'aparició dels e-books i al "tsunami tecnològic" que això representarà segons diu literalment l'autor. Gómes Rufo fa una serie de preguntes sobre el model de negoci que representarà aquesta innovació tecnològica i sobre les quals caldria reflexionar. Aquestes són les preguntes que fa i el meu parer al respecte, opinió que segur que a mesura que els e-books augmentin la seva quota de mercat caldrà revisar. En tot cas és el què en penso ara.

¿Venderá la editorial sus libros electrónicos directamente a los lectores?

Perquè una editorial pugui tenir el seu propi web de venda de llibres electrònics cal que tingui un catàleg molt ampli i tingui una grandària important. El que hem fet a Cossetània és aliar-se amb Angle i Bromera per crear un portal conjunt (aquest mes de febrer entrarà en funcionament) que a la vegada obrirem a altres editors independents. L'aliança pot ser una bon solució per a les editorials independents. Els grans grups penso que segurament tindran el seu propi portal.

¿Complementará la venta directa con un canal de comercialización a través de librerías virtuales?

Clarament sí. Cal que els llibres electrònics d'una editorial es puguin trobar en diferents portals, en lliberies virtuals. A més visualització a Internet més possible venda. Seria molt interessant que les llibreries independents treballessin en aquest sentit per tenir un canal de comercialització d'e-books.

¿Qué medidas internas tomará para gestionar el futuro negocio virtual mientras mantiene el model tradicional que todavía da dinero?

De moment i durant uns anys (no sabria dir quants) la venda dels p-books serà el principal negoci editorial. S'han venunt encara pocs e-readers. Per tant fins que no hi hagi més massa crítica difícilment la venda d'e-books pot tenir un pes important en l'economia d'una editorial. Penso que els editors han de tenir com a principal eix de negoci el tradicional i han d'anar-se posicionant en el món del llibre electrònic.

¿Cómo afecta la digitalización la política de precios?

Els e-books han de ser més barats que els p-books. Això sembla lògic ja que hi ha l'estalvi del paper, la impressió, etc. Quin percentatge? Hi ha opinions en tots el sentits. Jo penso que han de costar entre un 30 i un 50% menys. La resposta a això però es podrà dir quan a partir de l'experiència en aquest nou model de comecialització es puguin analitzar amb exactitud les despeses que ocasiona tot el procés.

¿Qué parte del fondo digitalizará primero?

Interessantíssima reflexió. Què digitalitzar primer? En aquests moments el problema és que no hi ha un format estàndar i hi ha el temor que si no es fan bé les coses i no es posen les proteccions adequades s'afavoreixi la pirateria amb les conseqüències negatives que això pot tenir per a editors i escriptors. Ara bé, si es digitalitza primer, per excesiva precaució, llibres amb poc interès, el portal estarà abocat al fracàs. Penso que cal fer una oferta atractiva; de moment no cal que sigui molt nombrosa però que permeti experimentar i analitzar com evoluciona tot aquest nou model de negoci.

¿Crearán un nuevo sello para el fondo digital?

No he reflexionat gaire sobre aquesta qüestió. De moment, jo penso que oferir els llibres en digital pot reforçar també la venda de p-books, per tant no seria convenient crear un nou segell; però és possible que aquesta possibilitat en el futur s'hagi d'estudiar més profundament.

¿Aumentará la contraprestación a los autores por la cesión de los derechos de edición, publicación y venta debido a la eliminación de varios costes e intermediarios?

Aquest és un dels altres temes sobre el qual es parlarà molt. En primer lloc cal analitzar bé els costos de la venda d'e-books. El web val diners, el seu manteniment també, la digitalització, la creació dels DRM (protectors contra la pirataria), l'adaptació dels documents perquè puguin ser llegits en diferents formats, la gestió administrativa del portal, si es ven en llibreries digitals caldrà analitzar quina comissió cobra la llibreria virtual, etc. Per tant, cal analitzar bé els costos per saber quin marge hi ha en tot plegat, per saber a quin preu es pot vendre el llibre i què es pot pagar de drets d'autor. En principi, com a filosofia em sembla que en diners absoluts un autor no hauria de cobrar per cada e-book venut menys diners que els que cobra per cada p-book venut del mateix títol. Per tant si el preu del e-book és inferior que el del p-book hauria de cobrar per les vendres d'e-books més percentatge sobre el PVP del que cobra per la venda de p-books.

Tot aquest món és molt nou i amb moltes incògnites. Aquestes són les meves modestes opinions fetes en aquest moment; però no són opinions definitives, sinó que caldrà matitzar-les i adaptar-les a mesura que tot plegat vagi evolucionant.