Demà dimecres es presenta Edi.cat

Demà a 2/4 de 12 del migdia farem la presentació a la premsa d'Edi.cat, Xarxa d'Editors Independents, una aliança editorial entre Angle Editorial, Bromera i Cossetània que es crea amb la missió de treballar en la comercialització i en la promoció conjunta dels nostres catàlegs editorials. Des de fa força mesos que hi treballem, hi hem invertit moltes hores i estem molt il·lusionats amb aquest projecte. He tractat en altres posts en aquest blog, la necessitat que els editors independents col·laborem per poder afrontar els reptes editorials que el futur ens presentarà. Aquest pas que hem fet i que presentem demà va en aquesta línia. En tornaré a parlar en aquest bloc on tractaré de les accions que pensem portar a terme, una vegada s'hagi realitzat la presentació.

Sobre els joves escriptors

L'Arxiu Històric de Reus va ser l'espai que va acollir dissabte a la tarda la taula rodona "En quin estat es troben els joves escriptors?", organitzada per Òmnium Cultural del Baix Camp, en el marc de les I Jornades Joves Escriptors, i en la que hi van participar: Magí Sunyer, professor de la URV; Borja Bagunyà, escriptor; Jordi Prenafeta, secretari general de l'AJELC i un servidor.

Borja Bagunyà es preguntà si realment existeix la figura de l'escriptor jove i quan es deixa de ser escriptor jove per esdevenir senzillament escriptor. En tot cas, segons Bagunyà "la joventut fa referència al procés de creació d'un escriptor i per tant l'escriptor jove és l'etapa en què aquest es forma".
Per la seva part, Jordi Prenafeta indicà que l'Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana posa com màxim d'edat per ser component d'aquesta entitat els 35 anys. Prenafeta va indicar que els joves escriptors acumulen tres problemes: "el de ser joves, el de ser escriptors i el de ser catalans". També assenyalà el problema que representa per als nous escriptors "la concentració editorial que fa que la promoció es concentri exclusivament amb els llibres supervendes. A més a més, hi ha una orientació molt mercantilista de les editorials i dels premis que es convoquen."
Magí Sunyer va afirmar que "els escriptors han d'escriure per al seu plaer; la immensa majoria dels escriptors han creat obres sense guanyar res." Sunyer coincidí amb Bagunyà en el sentit que "un escriptor jove és un escriptor en formació, i cal que llegeixi molt i que procuri idear un estil propi." Segons Sunyer en l'etapa de joventut d'un escriptor "aquest és pot equivocar i no li ho hem de retreure. Ara bé, si un escriptor comença a acumular anys i segueix equivocant-se, malament." Aconsellà als joves escriptors que "tot i que la immensa majoria de premis literaris funcionen bé, no us presenteu als grans ja que estan donats i no hi tindríeu possibilitats". Sunyer es va queixar de la manca de referents actuals de la literatura catalana i digué també que "els joves tenen també altres possibilitats per ser llegits, com Internet".
En la meva intervenció, vaig incidir en el fet del plaer de l'escriptura i que per ser llegit, avui en dia, no és imprescindible ser editat, ja que la xarxa té eines com els blogs on es poden col·locar les noves creacions. Vaig comentar que els nous canvis tecnològics en el sector editorial oferiran una oportunitat important als joves escriptors ja que possiblement canviarà el tipus de literatura que es farà i que precisament seran els joves escriptors els que poden tenir més capacitat, gràcies a la seva joventut, per adaptar-se a les noves fórmules de literatura. Vaig assenyalar que els premis literaris són una bona eina per aconseguir promocionar i editar l'obra dels joves escriptors però que la concentració dels grans premis en el mateix grup (que en el seu dia ja vaig comentar aquí) no facilita aquesta tasca. Finalment, vaig comentar que la crítica hauria d'estar molt més atent i fer cas a les noves promeses que sorgeixen ja que no és fàcil veure cròniques i crítiques literàries de les creacions dels escriptors joves.

Debat sobre les editorials locals

La Fonda Antiga de Calafell acollí el divendres dia 7 de novembre la taula rodona "Les editorials locals", en el marc de les XX Jornades d'Estudis Penedesencs, organitzades per l'Institut d'Estudis Penedesencs, en la qual hi van intervenir Francesc de P. Mestres de l'editorial El Cep i la Nansa (Vilanova i la Geltrú), Ramon Nadal de L'Andana (Vilafranca del Penedès), Miquel Montoliu de Llibres de Matrícula (Calafell) i Joan Bosch de Vilatana (Vilafranca del Penedès). La taula rodona va ser moderada per un servidor.

Joan Bosch digué sobre el paper que han de tenir les editorials locals en el espai editorial català que "des de fora del nostre àmbit es fa massa sovint les distinció que les editorials grans han d'editar els llibres d'èxit, mentre que les petites han de fer temes locals, i això no ha de ser necessàriament així."

Per la seva part, Francesc de P. Mestres indicà que "l'ofici d'editor incorpora una utopia permanent en pensar que tens a les mans un patrimoni cultural que en algun moment pot ser emblemàtic". Mestres apuntà el problema de la distribució per tenir més incidència i que "malgrat el procés de globalització en el que estem, podem editar coses que tinguin transcendència. A més, podem fer projectes que poden esdevenir molt importants en les ciutats on estem." Referent a la qüestió de la distribució apunta també que "Internet és sobre aquesta qüestió una solució important per visualitzar els nostres llibres." Mestres proposà actuacions conjuntes entre editors independents per promocionar els llibres.

Ramon Nadal afirmà que "els grans grups només aposten pels grans èxits, mentre que hi ha editorials a comarques que aposten per altres tipus de treballs molt importants que si no els féssim nosaltres no els faria ningú". El futur d'aquest tipus d'editorials és per una banda "l'especialització i per l'altre àmbits culturals locals, ja que les editorials grans deixen nínxols que algú o altre ha d'ocupar." Nadal també incidí en la importància de la visualització dels llibres que s'editen ja que "a vegades no saps si un llibre no s'ha venut perquè no interessa al mercat o per falta de visualització".

Per la seva part, Miquel Montoliu digué que "nosaltres som una editorial que va començar de forma amateur i que ara té ja una mínima estructura. Tenim però un problema amb la distribució".

En les intervencions del públic es proposà des de l'Institut d'Estudis Penedesens, la creació d'una Fira del Llibre Penedesenc a l'estil de la Fira del Llibre Ebrenc i estudiar solucions conjuntes per fer més visible a Internet els llibres que s'editen des de l'àmbit local.

Llibres, pantalles i lectures

Les noves tecnologies aplicades al món del llibre van ser el tema de debat de la taula rodona "Llibres, pantalles i lectures: guerra o pau?" que es va portar a terme a la Llibreria La Tralla de Vic, en el marc de l'e-week, la Setmana Digital de Vic. En la taula rodona hi van prendre part Carlos Scolari (UVic, FEC), Trina Milan (UOC, presidenta d'STIC.CAT), Manel Llanes (UVic), Robert Logan (Universitat de Toronto) i un servidor.

Robert Logan digué que "el llibre no desapareixerà mai; l'ordinador no és un rival per al llibre". Defensà la idea del "llibre intel·ligent, connectat amb amb un ordinador el qual recull moltíssima informació relacionada amb l'obra que llegim". També explicà que "quan llegim un text en una pantalla, una part de la informació va a la banda dreta del cervell, mentre que quan escrivim o llegim en paper tota la informació va a la banda esquerra. Per tant, no es pot llegir amb la pantalla amb la mateixa claredat que amb el paper. Quan volem llegir una cosa amb profunditat ho fem sempre en paper i no en una pantalla d'ordinador."

En la seva intervenció Manel Llanes va comentar que ja hi ha editorials que venen contingut per Internet de forma important, com editorials mèdiques o tècniques. Afirmà que "estem al pòrtic de la revolució electrònica en el món del llibre." Assegurà que amb les noves tecnologies "els hàbits intel·lectuals han variat moltíssim i ho han fet en positiu."

Trina Milan, per la seva part, recordà que estem "en un món global i digital" i que "la lectura és un gaudi independentment del suport en el que llegim." Sobre el futur dels editors digué que "hauran de fer la validació dels textos".

Per la seva part, Carlos Scolari argumentà que "ara estem al mig d'una revolució. La pràctica de l'escriptura i del llenguatge continuarà i el contingut trobarà el seu suport i la seva interfície." Scolari, per exemple, va indicar que del material que hi havia en el lloc de la llibreria on es va fer la taula rodona, "els mapes tenen poc futur, els llibres d'art sí que en tenen, les guies de viatge tampoc tenen futur, les revistes científiques ho tenen malament, però hi ha altres sectors que sí que tenen futur en format llibre de paper."

Per la meva part, vaig explicar les dades de les enquestes sobre aquesta qüestió fetes a editors a la Fira de Frankfurt i al Liber que ja vaig comentar aquí i aquí. Vaig dir que estem a les portes de veure com entrem de manera important en el mercat dels e-books i que tot plegat farà que hi hagi un nou model d'editors i que hi haurà també una nova manera d'escriure literatura, cosa que farà que els lectors intervindran tant en el procés d'escriptura de l'autor com en el treball que hauran de fer els editors. 

Es pot veure el vídeo complet de la taula rodona en aquest enllaç.

La capital del llibre?

Soc de comarques i he defensat sempre la necessitat d'equilibrar territorialment el nostre país en matèria cultural. He comentat moltes vegades que, en part gràcies a les noves tecnologies, ha estat possible crear projectes editorials fora de l'àrea metropolitana de Barcelona i personalment em satisfà de participar des de Cossetània i, en la mesura de les nostres possibilitats, a aquest reequilibri cultural del país, però tot i així penso que no és una bona notícia que la Setmana del Llibre en Català hagi de marxar de Barcelona. El nostre país, Catalunya, necessita un territori ben estructurat en tots els sentits, econòmicament parlant, amb infraestructurals i també en qüestió cultural. Ara bé, necessita també una capital potent, que estiri, que engresqui, que lideri les necessitats culturals del país, i el llibre en català necessita la complicitat de la nostra capital.

La Setmana va marxar de les Drassanes cap a la plaça de Catalunya per sortir a buscar els lectors, per fer més fàcil el coneixement dels nostres llibres. L'Ajuntament barceloní es negà l'any passat a cedir altre cop l'espai de la plaça de Catalunya i al final s'optà per ubicar la Setmana a la plaça de la Catedral, un espai cèntric també; però pel que es veu l'envelat de la Setmana del Llibre en Català fa nosa a les autoritats barcelonines que no el volen en espais tan cèntrics, i han ofert espais alternatius que o no tenen els metres suficients per ubicar-hi l'envalat o perden moltíssim la centralitat que es tenia. Em pregunto si durant l'any la plaça de Catalunya o altres espais cèntrics de la ciutat acullen altres esdeveniments que ocupen la via pública com la Setmana; no ho sé, però suposo que sí. I aquests no fan nosa? Potser és que no es té prou sensibilitat amb el llibre en català. La cultura catalana, la nostra llengua, necessita una discriminació positiva, sinó no ens sortirem i ubicar aquest esdeveniment en un espai cèntric de la capital del nostre país era una bona iniciativa per al foment de la lectura en català. 

En aquest sentit, Joan Carles Girbés en el seu blog es preguntava, fa uns dies, què en queda de la capitalitat editorial de Barcelona. Enguany el Saló del Llibre no es torna a fer. No hem aconseguit que aquesta activitat arrelés en la nostra societat. Ara Barcelona perd la Setmana del Llibre en Català. Què queda? El 2009 amb una nova fórmula la Setmana es portarà a terme a Sant Cugat. Segur que es prepararà una activitat atractiva que valgui la pena desplaçar-se a aquesta ciutat del Vallès. He defensat, on he pogut, la necessitat que la Setmana del Llibre en Català arribés a comarques i vam col·laborar en el que vam poder els anys que a Tarragona s'instal·là la Setmana en un envalat cèntric. Tot, però, girava al voltant, com havia de ser, de les activitats que se celebraven a Barcelona, llavors a les Drassanes. I, sincerament, no estic gens content, ni em satisfà que aquesta activitat marxi de la nostra capital. Pel 2009 això sembla que està dat i beneït però seria interessant que les autoritats municipals barcelonines es posessin les piles i es pogués recuperar per a Barcelona, en un lloc cèntric, la Setmana del Llibre en Català i que es pogués resoldre de quina manera s'hauria d'incorporar aquesta activitat a comarques, cosa que a hores d'ara hauríem d'estar planificant enlloc d'estar encara resolent on s'ubicarà la principal seu d'aquesta activitat.

Què en pensen els editors de l'Estat espanyol sobre la digitalització del llibre

M'arriba el dilluns via e-mail un estudi realitzat per Dosdoce.com i la xarxa social Ediciona titulat "Digitalización del libro en España" que té com objectiu aportar a les editorials una sèrie de criteris sobre l'estat d'opinió del sector davant el repte de la digitalització. L'estudi s'ha fet a partir de 342 qüestionaris als editors. Si el desitgeu llegir íntegrament, el podeu descarregar aquí. Entre les conclusions a les que arriba destaquem les següents:

- El 57% dels enquestats considera que ambdues tecnologies (paper i electrònica) conviuran.

- El 48% dels professionals del sector del llibre considera que la principal via d'ingressos de les editorials espanyoles, l'any 2020, seguirà sent el llibre de paper.

- El 49% dels enquestats considera que el 2009 hi haurà un major nombre d'editorials que se sumarà a la comercialització dels seus continguts en format electrònic.

-El 69% dels enquestats considera que la principal prioritat de les editorials davant el repte de la digitalització és la definició del model de negoci.

- El 44% dels professionals enquestats considera que el principal beneficiari de la digitalització del llibre és el lector, i que les llibreries seran les principals perjudicades, segons el 49% dels enquestats.

Es curiós que mentre majoritàriament els editors de l'Estat espanyol pensen que el 2.020 encara el llibre en format paper serà el principal negoci de les editorials, en una enquesta realitzada a la Fira de Frankfurt, segons ja vam comentar en aquest post, un gran nombre d'editors pensa que d'aquí a deu anys el llibre electrònic superarà en ingressos el format tradicional. El temps dirà però tinc la sensació que aquí encara no ens acabem de creure el canvi que se'ns acosta amb els nous lectors de llibres electrònics. De totes maneres, possiblement quan aquests arribin al mercat d'aquí com als EEUU, França, el Regne Unit o a partir de la primavera a Alemanya, aquesta percepció pot canviar.

De Shakespeare a Beckham

Aquesta setmana he assistit a la presentació del llibre que acabem d'editar, Shakespeare i la natura, obra de Rosa Maria Martínez Ascaso, una estudiosa d'aquest escriptor que ha realitzat un treball excel·lent. Un llibre, que segons comentà Màrius Serra en la seva secció Lecturàlia del Mati Catalunya Ràdio, el dia 16 d'octubre, "és una mena de gran tractat, antologia també, dels llocs on Shakespeare, en la seva obra, té relació amb la natura. Però no és només una antologia, la Rosa Maria fa un discurs, fa assaig, i estructura molt endreçadament, en molts capítols, totes les relacions amb la natura, i també amb la naturalesa humana dels personatges de Shakespeare".

En la presentació que va fer a Valls Roman Galimany, també estudiós de Shakespeare, comentà, com anècdota, com en l'obra l'autora relaciona Shakespeare i Beckham. Heus aquí el fragment del llibre:

...segons va verificar l'any 1953 Martin Maurice a Master William Shakespeare, són 20.000 mots diferents els que empra l'autor anglès en les seves obres, un vocabulari d'excepció si el comparem amb d'altres autors. Com, per exemple, Milton, amb 8.000, Victor Hugo, 9.000, i la Bíblia anglesa 5.600. Sempre segons M. Maurice, podem comparar aquestes xifres amb el llenguatge d'un intel·lectual anglès, que l'any 1953 constava d'una mitjana de 3.200 paraules, i amb d'un camperol dels Midlands, que en feia servir 500. Xifres no gaire allunyades de les d'ara: "l'any 2006, el futbolista David Beckham no arriba a les 1.500" (Quim Aranda dixit).