21/11/08

Jornades sobre Narcís Oller aquest cap de setmana

Aquest cap de setmana se celebren a Valls les "Jornades sobre Narcís Oller. Dedicades a Vilaniu."
Les activitats comencen avui divendres dia 21 de novembre, amb un debat sobre Vilaniu que es portarà a terme a les 19,00 hores al Club de Lectura de la Biblioteca Pública de Valls.
Demà dissabte dia 22 de novembre, a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, se celebrarà el gruix de les jornades amb diverses ponències i taules rodones. Aquest és el programa:
A les 10,00 h. Inauguració.
A les 10,15 h. Margarida Aritzeta: Vilaniu, novel·la de ciutat.
A les 11,45 h. Taula rodona amb Jordi Ginebra, Empar Bofarull i Isabel Berenguer: La llengua de Narcís Oller
A les 12,45 h. Pesentació dels dossiers pedagògics de batxillerat sobre Narcís Oller.
A les 16,00 h. Ricard Torrents: Jacint Verdaguer i Narcís Oller.
A les 17,00 h. Jordi Tiñena: Els models narratius de Vilaniu.

Presentació de Vilaniu
Per altra part, el diumenge dia 23 de novembre, a la 1 del migdia, a la sala d'actes de l'IEV es presentarà l'edició de Vilaniu que acabem de publicar a Cossetània. La presentació anirà a càrrec de Margarida Aritzeta.
Les jornades són organitzades per la Societat Narcís Oller.

19/11/08

La gastronomia catalana en el llibres

La sala d'actes de l'FNAC de Illa Diagonal de Barcelona fou l'escenari que acollí la taula rodona "La gastronomia catalana en els llibres", que serví per commemorar el número 50 de la col·lecció El Cullerot, que acabem d'editar a Cossetània. A la taula rodona hi van prendre part els autors de Cossetània Pere Tapias, Pep Nogué, L'Àvia Remei i Francesc Murgades.
Pere Tapias va dir que "la gràcia d'un llibre de cuina és que a part de ser un llibre de lectura és un llibre d'utilitat". Tapias afegí que "en les receptes que es publiquen en els llibres de cuina la imatge cada vegada hi té més presència."
Per la seva banda, Pep Nogué va indicar que "els llibres de cuina no són llibres que és compren per fer bonic sinó que són dels llibres que hi ha en una casa que es consulten més." Per Nogué, cada autor escriu amb el seu propi estil i va indicar que "no tots els llibres de cuina van bé per cuinar."
Per la seva part, Remei Ribas va assenyalar que "la cuina sempre té una segona oportunitat. Jo soc una mestressa de casa i faig i defenso la cuina catalana." L'Àvia Remei va indicar també que "els meus llibres son senzills i les mestresses de casa els entenen".
Per la seva part, Francesc Murgades va assegurar sobre la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions que "els dos principals encerts de la col·lecció són la recuperació d'Ignasi Domènech i el descobriment de l'Àvia Remei." Afegí també que "la gent vol receptes i vol que l'autor les expliqui. La gastronomia és alguna cosa més que receptes de cuina." Murgadas digué també que la cuina catalana és una cuina pràctica i que "cal formular des del punt de vista teòric el que es fa en la nostra cuina. Hem d'aixecar el llistó i analitzar els receptaris. Hem d'analitzar i valorar els elements de la nostra cuina i donar-los-hi relleu."

15/11/08

Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacionalista

Manuel Fuentes, Joan Rigol i Josep Bofarull

En la sessió de la tarda, del dissabte 15 de novembre, del seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es van presentar dues ponències emmarcades sota el títol "Com Carles Cardó formularia avui la seva proposta nacional. Relectura del document episcopal Arrels cristianes de Catalunya: una revisió pel segle XXI"
Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Aspectes polítics. Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya:
"Cardó defineix el sentit nacional a través de l'eix educació-cultura. La nostra cultura només se salvarà si té un prestigi davant les altres cultures amb les que conviu. Les llengües i les cultures que sobreviuen són aquelles que tenen un alt prestigi sobre les altres".
"Cardó té una dimensió molt global i molt profunda del fet polític. Té una experiència de la política catalana que modula segons les circumstàncies. Hi ha un primer moment d'eufòria nacional amb la Mancomunitat. Després ve el temps de Primo de Rivera i hi ha una retracció i un silenci. En l'adveniment de la República i ha un alineament a favor de la República d'una manera molt clara. Hi ha un moment de maduresa des d'una certa distància de l'exili i hi ha un últim pas que és el de la meditació catalana que canvia i matisa tot el que ell havia madurat del pas anterior. "
"La força d'un país, segons Cardó, la dona el fet de ser una nació, sempre i quan ens porti al sentit de comunitat i al sentit de poble".
"L'alta cultura que tenia el noucentisme arribava a la consciència de la gent".
"La societat del temps de Cardó no és la mateixa que la nostra. Ha canviat radicalment. L'estat del benestar ens ha fet més clients de l'administració pública que no ciutadans en capacitat d'assumir drets i deures."
"Nosaltres estem en una societat on el que jo faig o ho cobro jo i ho cobro al comptat o no val la pena, cosa que ha fet que la política administra més el present."
"De mica en mica hem anat creient que l'únic progrés que val la pena és el progrés econòmic. Això trasllada a una crisi de transmissió de valors. Continua sent clar que cultura i educació és l'element clau per cohesionar la societat."
"Hi ha d'haver un regeneracionisme polític, primer amb una actitud de diàleg, que és la gran aventura humana que consisteix primer en conèixer a l'altre, després comprendre'l i el procés culmina en compartir. Els polítics catalans o segueixen una actitud de diàleg o se'ls esmuny la realitat entre les mans".
"Hem d'encarar la nostra reivindicació amb l'Estat d'una manera clara i diàfana. Si no es veu que darrera això no hi ha la necessitat de construir un espai nacional se'ns escaparà la realitat profunda del nostre país."
"Nosaltres tenim la cultura com un oci i es parla de la cultura com si fos una empresa. La cultura és l'antídot i l'altre punt de referència respecte el món econòmic. Ens han venut la cultura com un producte més que nosaltres consumim. La cultura és un diàleg amb el teu propi esperit. Hem esmossat el sentit de cultura, cosa que fa perdre una certa força al nostre país".
"La idea que tenia Cardó de la societat no era una visió pessimista de la comunitat humana, sinó que era una visió constructiva de Catalunya i de la nostra comunitat."
"Els partits polítics haurien de pensar que l'enemic polític número u és tot allò que dissol el sentit nacional."
"Quan un partit guanya una institució aquell partit no té en propietat la institució, sinó que és del poble. El polític hi està d'una manera provisional."
"Una nació necessita una relació existencial i vital entre els polítics i la societat."
"Tota política no és una subhasta de promeses electorals. La política ha de donar una visió de la societat integradora i comunitària que superi els interessos corporatius."
"La política no es tracta de donar avantatges als ciutadans sinó que es tracta de recordar-los-hi els seus deures però per fer-ho ha de guanyant-se la credibilitat dia a dia."
"Recentment hi ha uns fets tant importants a la nostra societat que l'han feta molt complexa i que per tant cal recentrar-la. Necessitem repensar la nostra comunitat real i veure si som capaços de tenir capacitat de convocatòria des de la idea cultural i des de la idea del sentit de l'educació. Necessitem que Catalunya se situï dins la globalització amb un dinamisme econòmic molt potent. Es necessita una repensada de les arrels cristianes de Catalunya. M'agradaria que l'església catalana fes una aportació en aquest sentit i que fos un revulsiu de la dinàmica política en la que estem immersos."

Aspectes eclesials. Manuel Fuentes, historiador
"Carles Cardó va mirar d'entendre i explicar què és el que succeí en les eleccions del 1936".
"Cardó es preguntava si era preferible una Església perseguida o una Església empastifada".
"Cardó intentava trobar diàleg. Això porta al cardenal Vidal i Barraquer a trobar amb la República un modus vivendi. Era la tercera via i els que la defensen acaben aïllats."
"Des de l'exili mirarà de replantejant la seva posició. Cardó des de l'exili per una banda refusa allò que significava la persecució que l'ha fet fugir però per l'altra continua no acceptant un recanvi que ell creu que ha de fer mal a l'església. Cardó va continuar fidel allò que ell pensava."
"La publicació de Les dues tradicions va comportar per a Cardó un calvari; un intent per part del govern de Franco perquè no sigui publicat, però li comporta també per part d'alguns dels exiliats d'esquerra unes certes crítiques."
"Cardó començà El gran refús fent una confessió de fe".
"Els textos que escriu en aquell moment l'ajuden a descobrir l'ambigüetat de tot testimoni humà".
"Em sembla que partint del què diu i del què creu té present el fet de que és capellà i això fa que sigui atent als signes dels temps."
"Cardó recorda que les disputes, les querelles entorn el carlisme, el que havien fet era despreocupar-se de l'evangelització del poble. Ell parla del fet que a moltes zones hi ha una descristianització creixent de la població, mentre els clergues s'han dedicat a les disputes polítiques".
"L'església del seu temps es va trobar temptada d'ofegar la llibertat davant de la seguretat."

Perfil literari de Carles Cardó

En la segona sessió de ponències del Seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó es tracta sobre el seu perfil literari. La ponència va anar a càrrec del filòleg i estudiós de l'obra de Cardó, Lluís Maria Moncunill.
Reproduïm algunes de les frases de la ponència:
"La llengua era una element essencial en l'univers literari de Cardó."
"Cardó expressa el reconeixement a la pròpia família que fou per ell la seva primera escola".
"Es declara defensor dels valors dialectals del català".
"Posseí un alt domini d'altres llengües. No hi hagué contradicció, doncs, entre l'universalime lingüístic i la seva convicció nacionalista."
"Es confessa poc tocat per l'oratòria espontània."
"La prosa de Cardó respon volgudament a un propòsit preestablert que cerca en els seus escrits trobar-se prop del lector".
"La ironia era un altre recurs estilístic utilitzat per Cardó, adoptant-lo com un refugi habitual dels homes de la seva generació."
"Gràcies a l'exercici de la traducció Cardó va esdevenir, no solament model d'escriptors, sinó artífex de la llengua."
"Cardó és un poeta místic que vola lliure, sense xarxes ni traves".
"És difícil esbrinar en quin moment es bifurquen la prosa i la poesia cardonianes."
"Llegir Cardó vol dir compartir el seu diàleg interior."

Pensament teològic i aspectes nacionalistes i filosòfics de Carles Cardó

A dalt, salutació dels representants de les institucions. A sota, Jordi Giró, Josep Gil i Josep Bofarull

La sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs acull el dissabte dia 15 de novembre el Seminari sobre la persona i el pensament de Carles Cardó. La primera sessió de ponències han anat a càrrec de Josep Gil, prevere i teòleg, que ha tractat sobre el pensament teològic de Carles Cardó. La segona ponència ha anat a càrrec de Jordi Giró, professor de Filosofia que ha tractat sobre els aspectes nacionalistes i filosòfics.
Reproduïm algunes de les frases de les ponències.

Pensament teològic. Josep Gil:
"El que domina en Cardó és la seva ànima de poeta".
"Cardó parla de Maragall com un home d'intuicions però li retreu l'optimisme, li retreu el temperament, però li reconeix un pensament especificament cristià, sobretot en matèria social."
"Tota la producció literària del doctor Cardó palesa l'home d'església, que creu en l'església i l'estima".
"L'església de Cardó dibuixa positivament l'església experta amb la humanitat de Pau VI".
"Cardó és capellà abans de cap altre cosa. Home d'església."
"La prosa de Cardó és rica de contingut i matisos".
"Fou sobretot un escriptor catòlic. El seu pensament baixa per Balmes i passa per Torres i Bages fins arribar fins a ell".
"Cardó, ell mateix és la seva paraula".
"Era una intel·lectual nat però defugia el contacte amb els intel·lectuals".
"L'Església el va fer patir i molt".
"Cardó era un profund humanista."
"En tot moment Cardó negava que hi pogués haver oposició entre humanisme i catolicisme".
"Sense l'exili no tindríem el doctor Cardó. Fou l'exili el temps de la producció poètica."
Aspectes nacionalistes i filosòfics. Jordi Giró:
"Cardó no és un autor sistemàtic. No va escriure cap gran tractat, però ens deixà tota una sèrie d'assajos filosòfics."
"Cardó és un home important com a pensador perquè tradueix especialment bé el catalanisme d'arrels cristianes."
"Trets fonamentals de la seva filosofia: primer la renúncia de la originalitat, l'ús dels conceptes aristotelístics, la inculturació grecollatina del cristianisme..."
"Per Cardó allò que és important és nodrir-se d'un pòsit de saviesa a partir del qual analitzar un moment històric."
"Sempre dóna primacia a la intel·ligència i a la cultura."
"Parla de la nació com d'una persona col·lectiva".
"Si alguna cosa no és Cardó és un relativista i, per ell, allò que fa inconsitents els plantejaments liberals és que no existeix la certesa".
"El nacionalisme de Cardó és un ideal que demana un procés d'intensificació de la cultura pròpia."
"La necessària distinció entre l'Estat i la nació és un eix fonamental"
"El nacionalisme de Cardó està basat en el creixement de la cultura a través d'una llengua que s'eleva a uns nivells de cultura universal".
"Es manifesta absolutament en contra del bilingüisme".

14/11/08

Els vídeos de la presentació d'edi.cat

Pels qui us interessi escoltar el què es va dir en la presentació d'edi.cat, us oferim els vídeos de les tres intervencions dels representants de les tres editorials. En primer lloc Eudald Tomasa, director d'Angle Editorial; seguit de Bernat Bataller, director comercial de Bromera Edicions, i un servidor (Cossetània).


12/11/08

Una aliança editorial per encarar el futur

Han estat molts mesos de reflexió, de parlar, d'estudiar de quina manera podíem fer camins junts; d'analitzar com podíem aconseguir fer evolucionar els nostres segells individuals amb estratègies conjuntes amb altres editors. Al final, aquest llarg procés de gestació ha acabat avui amb la presentació al públic d'edi.cat (Xarxa d'Editors Independents). Hem fet a la Biblioteca de Catalunya la presentació a la premsa del projecte i hem detallat quines són les nostres intencions. De moment, hem aconseguit un grup d'editors (Angle, Bromera i Cossetània) compacte, amb afinitats i amb el feeling i l'entusiasme suficient per encarar projectes conjunts.
La promoció dels nostres llibres, nous canals de comercialització per als nostres productes, la presentació a les llibreries dels nostres catàlegs conjunts són algunes de les tasques que podrem fer conjuntament amb l'aliança que s'ha creat. Per fer-ho, hem constituït una empresa i hem incorporat Toni Cantó, un excel·lent professional que ha estat llibreter i que ha treballat també en el món de la distribució, perquè lideri el projecte. De moment, per aquesta campanya de Nadal hem editat un catàleg conjunt amb una selecció dels nostres títols que es distribuirà per les llibreries i pels mailings de les diferents editorials.
A més a més, a començament d'any iniciarem un portal digital per vendre llibres en format electrònic. He comentat en aquest blog en diferents ocasions les expectatives que s'estan creant en el món editorial amb l'arribada dels e-books i la transformació que això pot ocasionar en el món editorial. Volem estar en la pole position en el moment en què els e-books es popularitzin i per això comencem el portal digital, tot i que som conscients que la incorporació dels lectors en aquest nou format no es podrà produir fins que els llibres electrònics siguin fàcilment adquiribles. Treballarem també per estar a l'aguait i incorporar els nostres productes a aparells com les PDA, mòbils, etc. quan el mercat així ho demani. Hem d'estar a punt per qualsevol canvi tecnològic que es produeixi en el món editorial.
De moment, avui s'ha acabat la fase de gestació d'edi.cat. Hem iniciat una nova aventura que ens ha de poder fer créixer. Junts serem més forts i volem que aquest camí tant el de la comercialització com el del portal digital el poguem fer amb altres editors catalans independents. Per això els oferirem treballar conjunts amb aquests objectius. El mercat del llibre en català és el que és i la situació de gran concentració obliga els independents a realitzar accions conjuntes. edi.cat ha de ser una bona eina. De moment, hem fet un primer pas que ha estat lent però ferm. Queda molt camí per recórrer que serà llarg i no mancat de dificultats. Però un llarg camí fet amb bona companyia és sempre molt més fàcil de recórrer.

El dossier de premsa d'edi.cat el podeu descarregar aquí

Els mitjans de comunicació i els blogs s'han fet ressò de la presentació: