De tard en tard guanya el I Premi de Periodisme Carmel Biarnés en la categoria d'internet

El meu blog De tard en tard ha guanyat el I Premi de Periodisme Carmel Biarnés en la categoria d'Internet que convoca l'Ajuntament d'Ascó amb la col·laboració de Ràdio Mora. Segons les bases, el que es premia és el següent:

Els treballs presentats han de difondre la tasca investigadora que es fa tant des de l’associacionisme com a títol individual sobre temàtiques de caràcter local o comarcal a tots els territoris de parla catalana.

S'hi estableixen tres categories: premsa escrita, ràdio i televisió i Internet.
El jurat del premi ha considerat que aquest post del meu blog és mereixedor del premi. L'acte de lliurament del premi es va portar a terme el dissabte dia 3 d'octubre a Ascó en el marc de la I Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.
Els treballs guardonats en les tres categories han estat:

- en premsa escrita: l'article "Picasso fotògraf" de Toni Orensanz, publicat a La Vanguardia el 26 de juny de 2009
- en ràdio i televisió: el documental "Sota l'ombra dels arbres" presentat per la Cadena SER (Ràdio Móra d'Ebre-Ràdio Reus-SER Tarragona) i que va ser emès el 28 de novembre de 2008
- en Internet: l'apunt "L'Angela Jackson" publicat al bloc De tard en tard de Jordi Ferré el 25 d'abril de 2009

Vull en primer lloc agrair l'Ajuntament d'Ascó com a entitat convocant i al jurat que ha cregut que el meu post era mereixedor del premi. És un reconeixement que m'omple de satisfacció en primer lloc perquè ve d'una comarca la Ribera d'Ebre on hi tinc amics i on cada cop més m'hi sento més proper pel neguit cultural, la cordialitat i l'amabilitat de la seva gent, i després perquè és un premi que s'atorga a treballs que difonen la tasca d'investigació de caràcter local o comarcal. Soc una persona del territori i així ho dic i m'enorgulleixo i sé de les dificultats que hi ha per treballar culturalment des de comarques llunyanes a l'àrea metropolitana; però al país hi ha molta gent que fa una feina enorme a tot arreu per divulgar la cultura local o comarcal, per fer estudis del territori, per treballar i desvetllar cada petita peça del puzle de la història del nostre país. Sense aquest treball, sense resoldre aquestes petites però a la vegada importants incògnites, no es podria tenir una visió global del que és i ha estat Catalunya. Per això és important que aquest premi es fixi en aquest apartat, en la difusió de la tasca divulgadora de les investigacions de caràcter local i comarcal, i per això em fa molt feliç haver-ne estat el guanyador.
El guardó m'esperona a seguir tractant en el blog de les activitats de la gent del territori. El post guanyador el vaig fer sobre l'Angela Jackson, per tant en certa manera tant ella com l'Associació No Jubilem la Memòria són copartíceps del guardó. El país hi ha molta gent com l'Angela, o com l'Associació No Jubilem la Memòria, o com per posar un exemple molt recent l'Octavi Serret, a qui li dedicava el darrer post, que treballen per la cultura del territori. Tots es mereixen el nostre reconeixement pel treball sovint tant silenciós que fan incansablement, i més encara avui en dia quan veiem que una part de la cultura en majúscules del nostre país, que surt als principals mitjans dia rere altre, i que ens hauria de projectar, fa tuf de podridura. Mirar al territori, conèixer tota aquesta gent que treballa amb energia, amb constància, amb rigor pel nostre patrimoni cultural i històric és un bàlsam contra la ferida que ens ha creat a l'ànima l'afer del Palau. Premiar a treballs que fan difusió de la feina que fan persones individuals o entitats en la investigació local i comarcal és també un forma de reconèixer el treball que aquests fan en pro de la cultura del nostre país.